Data: 3 de juliol de 2022
Benvolguts i benvolgudes, el manament de Jesús és simple. Ens diu: «Estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,34-35). I també ens diu: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments» (Jn 14,15). Davant aquests passatges cabdals de l’Evangeli de Joan, val la pena haver llegit, almenys una vegada, un dels comentaris que hi dedica sant Agustí. Diu així: «De vegades el pare pega el nen i el venedor d’esclaus li fa carícies […]. Es poden fer moltes coses que tenen una aparença bona i no surten de l’arrel de la caritat. També els arços tenen flors. D’altres accions semblen dures i cruels, però són per a educar sota l’impuls de la caritat. Se’t dona, doncs, un únic precepte breu: estima i fes el que vulguis. Si calles, calla per amor. Si crides, crida per amor. Si castigues, castiga per amor. Sigui l’amor l’arrel interior: d’aquesta arrel només el bé en podrà sortir» (Tract. In 1 Ioan., 7,7-8).
Això avui, aparentment, s’entén molt bé. El manament és estimar, la moral és estimar: estima i fes el que vulguis. S’entén molt bé que l’arrel és l’amor. Però, a l’hora de la veritat, la volem conservar desarrelada. Cal tenir present que l’amor ve de Déu, i que ens ha estat comunicat, revelat i desglossat en els deu manaments. I el resum dels manaments és estimar de veritat. Trencar-ne un és trencar l’amor, o girar-lo del revés i convertir-lo en egoisme.
En el món es parla molt d’amor i es crida molt d’amor. Tant, que en quedem eixordats. Però, malgrat tot, el món sembla una selva, on només es pot viure amb la llei de la selva. S’hi mata, s’hi roba i s’hi fa guerra. En nom del bé es declaren guerres o s’envaeixen altres països. En nom del bé s’aprova la cursa d’armaments, es venen armes a determinats països, tot cercant justificacions aparentment raonables. En nom del bé hi ha empresaris que exploten els seus treballadors o determinats països s’aprofiten d’altres. També, en nom del bé, el marit escridassa la dona o els germans pledegen en considerar els seus drets vulnerats. En aquest nostre món, en nom de l’amor, moltes parelles es trenquen vessant l’amor pels quatre costats. En nom del bé, s’esmicolen els compromisos contrets i el primer amor queda diluït per les emocions del moment. També, es prescindeix, per amor, del bé dels fills, i els vells es veuen abandonats, els qui tenen necessitats especials es veuen marginats i els pobres explotats… Però, mentrestant, els papagais de la selva no paren de cridar amb estridència: pau, pau, pau, amor, amor, amor.
Com coneixerem que l’amor és veritable o cristià? Quins son els qui practiquen el manament de la caritat? Recordeu la diferència que ens dóna Jesús. Ens diu que ens hem d’estimar «els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). I ens diu també que la seva pau no és pas «com el món la dóna» (Jn 14,27). Ens parla «d’anar pertot arreu i donar fruit» (Jn 15,16). I afegeix: «Pels seus fruits els coneixereu» (Mt 7,20).
Ben vostre,
