Data: 25 de febrer de 2024
Benvolguts diocesans,
En les respostes a la pregunta sobre els desafiaments que té la nostra Església de Solsona, molts heu dit que hauríem de recuperar aquelles persones que van créixer dins de l’Església, però que, per diverses raons, van patir alguna decepció i es van allunyar de la pràctica de la fe. Trobem a faltar persones que en un altre temps eren molt actives a les nostres parròquies, però que després van marxar-ne amb desencís i desànim. A l’Exhortació “Evangelii Gaudium” el papa Francesc reconeixia que “molts se senten desencantats i deixen d’identificar-se amb la fe catòlica” (núm. 70).
Tot això ens fa sentir més petits i ens interpel·la, portant a preguntar-nos què ha passat, per què aquells que van viure amb entusiasme la seva fe, ara l’han abandonada. Evidentment, les raons són moltes i molt diverses. L’ambient que es respira no facilita la professió de la pròpia fe, sinó que més aviat condueix progressivament a amagar-la o, en tot cas, a viure-la de manera “light”, sense cap compromís excessiu. També certament algunes actituds i posicions de l’Església han decebut moltes persones, que esperaven una altra Església més senzilla i més fidel a l’Evangeli. Els escàndols de tota mena que es donen a l’Església –i especialment el tema dels abusos- provoquen la desafecció i l’allunyament de molts. Així mateix, la incoherència, manca d’autenticitat i hipocresia de molts creients provoca el rebuig de moltes persones de bona voluntat. Deia un grup: “A vegades hi ha gent “creient” que no fa el que predica i això desencanta la gent del voltant”.
Cal reconèixer amb dolor que tot això es dona en l’Església. No oblidem mai que, mentre camina per aquest món, l’Església no està formada per una elit de persones santes, sinó que també inclou en el seu si a pecadors com nosaltres. Aquells que no viuen allò que professen, els que frenen la reforma de les institucions de l’Església, els que són infidels a la seva fe… tots ells tenen lloc a l’Església; ningú no és exclòs d’aquest poble, que està cridat contínuament a la reforma i la conversió, per ser més fidel a Crist, el seu Espòs.
Què podem fer en relació amb els que van marxar? Crec que la primera cosa és viure nosaltres amb entusiasme i coherència la fe, mostrant que en aquesta Església de sants i pecadors es pot viure en el seguiment de Jesús. Sobretot, no podem perdre mai la joia de creure. A més, és important deixar sempre la porta oberta, perquè aquells que van marxar sàpiguen que l’Església sempre serà casa seva i, si un dia decideixen entrar, trobin en nosaltres una comunitat que, malgrat les seves debilitats, vol ser fidel a l’Evangeli. Finalment, no ens oblidem de resar perquè arribi el dia que la gràcia de l’Esperit inundi els seus cors i els atregui de nou a Crist.
