Data: 16 de juny de 2024
El Senyor ens convida a seure a taula amb Ell, a la taula de l’àpat de l’amor, a la taula de l’eucaristia. Entorn d’ella és on arribem a tenir en nosaltres el que el Papa Benet XVI anomenà com “la forma eucarística de la vida cristiana” (Sacramentum caritatis 70, 71 i 83). En efecte, “l’eucaristia transforma en vida allò que ella significa en la celebració” (ibídem 89).
Tanmateix, per assolir aquesta “coherència eucarística” en les nostres vides, ens adonem que ens cal tenir una experiència profunda de tastar que n’és de bo el Senyor, una experiència pròpia d’aquell qui s’ha empassat -és a dir, ha “combregat amb”- l’anunci joiós proclamat i viscut pel Crist.
En el nostre vocabulari ens és familiar dir: “això no m’ho empasso”, “aquest disgust encara no l’he acabat de pair, d’empassar.” Potser ens és massa fàcil combregar cada vegada que celebrem l’eucaristia, empassar-nos el pa consagrat i després tornar al nostre lloc amb recolliment i en silenci tot donant gràcies al Senyor el millor que podem. Però, de tant en tant, us goso suggerir que podríem canviar l’expressió “combregar” per la “d’empassar-nos Jesucrist” per tal de ser més conscients del que significa “combregar” amb la seva mentalitat, preferències, opcions, estil de vida, la seva manera de viure, pensar i actuar.
Un dia, per exemple, podríem obrir l’Evangeli per on fos i quan llegíssim “qui vulgui ser el primer entre vosaltres ha de ser el vostre servidor” (Mt 23,11), o bé “no et dic que perdonis fins a set vegades, sinó setanta vegades set” (Mt 18,22), o bé “no atresoreu tresors a la terra” (Mt 6,19)… aleshores hauríem de fer el gest interior de “combregar” amb això, d’empassar-nos aquest missatge, de desitjar créixer en afinitat amb Jesucrist.
Visquem aquest desig en totes les nostres celebracions eucarístiques, ben units a Jesús, el Senyor. Combreguem i empassem-nos el missatge del Senyor, que ens convida a seure a taula amb Ell.
