Data: 2 d’abril de 2023
El dissabte passat l’Església va celebrar la festa de l’Anunciació del Senyor. Des de fa uns anys, aquest dia 25 el dediquem a participar en una jornada especial en defensa de la vida humana; una defensa que no té límit en el temps ni en l’espai, encara que accentuem aquesta preferència el dia en què comença la Vida en el món, al si de la Mare de Déu. Nou mesos després celebrarem la festa del naixement de Jesucrist i expressarem de mil maneres l’enorme alegria de Nadal i la total confiança que Déu Pare ha posat en l’ésser humà que ha fet canviar les seves inclinacions cap a l’odi, la venjança i la mort en impulsos cap a l’amor, el perdó i la vida. Mai no agrairem prou la possibilitat d’aquesta conversió.
Recordem tot això, una vegada més, perquè en aquests moments s’han aprovat unes lleis al nostre país encaminades a afeblir la protecció de la vida humana. A l’ésser concebut i que espera en el si matern el moment de néixer se li endossa una llei que permet la seva eliminació mentre, alhora, es vol estendre la idea d’un fals “dret” de la dona sobre la realitat humana que porta en el seu cos: l’anomenada llei de l’avortament. També se n’ha aprovat una altra que proposa l’eliminació de la vida d’un malalt o ancià apel·lant a la compassió, perquè no sofreixi més en aquest món, però que sigui un tercer, un sanitari, el que s’encarregui de l’“assumpte” obviant les conviccions més profundes d’uns i altres i assenyalant amb futures llistes els qui no se sotmetin a la legislació vigent. Tot molt “legal” i molt “lliure”: és l’anomenada llei de l’eutanàsia. Hi ha altres lleis que soscaven els fonaments de l’antropologia cristiana i els seus promotors se sorprenen que milions de conciutadans no vulguin acceptar aquestes orientacions cap a la nostra societat. Cal recordar la fortalesa de molts màrtirs al llarg de la història per no acceptar determinats plantejaments contraris a la voluntat del Déu de les promeses i per resistir fins a la mort enfront de la injustícia d’algunes lleis.
Davant d’aquesta situació, malauradament acceptada per la societat, es pretén que l’Església catòlica condescendeixi en la seva comprensió. Recordem que fa poques setmanes es va signar per part de moltes confessions religioses un comunicat en defensa de la vida humana i en contra de la legislació que condueix a la mort. Encara que el tema que ens ocupa és molt més ampli, perquè afecta també altres grups humans sense conviccions religioses i que es resisteixen a acceptar postulats, que canvien fàcilment, com passa en les legislacions d’altres països, segons les notícies que ens arriben.
L’Església s’ha expressat amb claredat i contundència a favor de la vida i no ha transigit mai a afavorir la mort provocada de l’ésser humà perquè destorba, no serveix o no s’ajusta als propis interessos personals i familiars. Tots els cristians ho sabem i, davant d’alguns dubtes, recorrem amb freqüència al Catecisme perquè enforteixi les nostres conviccions. No és cap novetat que molts catòlics, tant seglars com preveres i bisbes, facin afirmacions públiques en contra d’aquestes lleis i no vulguin renunciar a la llei de Déu. Davant d’això es pretén caricaturitzar aquesta opinió dels creients i vincular-la a alguna opció política per desvirtuar les seves afirmacions. Fins i tot se n’enriuen o amenacen els qui desitgen resar per salvar vides humanes i es neguen a col·laborar com a executors de mort.
Es parla amb massa facilitat de “reculada” i de “progrés” a l’hora de qualificar lleis, opinions i actituds davant la vida i la mort dels éssers humans. Els cristians no volem agradar o estar a gust amb aquestes conegudes opcions a favor de la mort: volem mostrar coherència amb la fe ensenyada per l’Església, i que afecta la vida diària.
