Data: 21 de novembre de 2021
Dèiem que el “nosaltres”, que som l’Església havia de comptar amb persones que són a la porta, a l’atri, al lloc on hi podem dialogar. Però arribarà el dia en què Déu serà tot en tots, com diu sant Pau.
Avui podem veure i celebrar aquest dia en el marc de la litúrgia. Avui tenim el goig de contemplar el punt final de la història. Diem “el goig” perquè, si bé entre nosaltres sentim una gran tristesa quan acaben les coses bones, com per exemple davant el final d’una amistat o de la vida d’un amic, en contemplar com acaba la història del món, i la història de cadascun, amb ulls de l’Esperit, experimentem una gran esperança.
Veiem que moltes coses ens fan patir. Davant pandèmies, crisis ecològiques, conflictes polítics i econòmics, accions violentes, fracàs d’humanismes, alguns senten que la nostra història no pot acabar bé. En novel·les, al cinema, en assajos, veiem cada dia allò que anomenen “distopies”. Tanmateix, uns altres, potser la majoria, amb una fe cega en el progrés, continuen creient que la humanitat serà capaç de refer-se i solucionar tots els problemes.
Per als cristians no es tracta d’optimisme o pessimisme, de tenir pensaments negatius o positius, la qual cosa al cap i a la fi és qüestió de voluntarisme i de psicologies, maneres de ser. Per a nosaltres és una convicció ferma de fe: el final serà Jesucrist. La celebració es diu “de Crist Rei de l’univers”. Una manera de parlar, ja que ni a Ell, ni a ningú que l’hagi conegut, se li passa pel cap pensar que sigui “monàrquic”.
En la Creu van clavar un cartell en actitud de burla: “el Rei dels jueus”. Avui no el trauríem aquest cartell, perquè sense saber-ho, els qui se’n burlaven proclamaven una gran veritat. Més encara, nosaltres afegiríem amb tota convicció: “Rei dels jueus i de tot l’univers”. Perquè en aquest cartell proclamem dues veritats fonamentals:
– Que Crist vindrà, no com a fracassat i derrotat, mort en la Creu, sinó com a victoriós, vencedor de tot mal i tota mort.
– Que Ell ha penetrat la nostra història de sofriment i de mort, omplint-la de sentit, de llum, salvant-la des de dins.
Com no desitjar que vingui? Hem repetit tantes vegades: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”… Sabem que vindrà, tant si ho volem, com si no. Però en l’oració que Ell mateix ens va ensenyar, expressem el nostre desig que vingui aquí, a nosaltres, a cadascun. Perquè, per a nosaltres, el seu Regne significa la plenitud, la màxima felicitat, el compliment de tots els anhels de la humanitat. I el seu Regne no arribarà a cadascun, si no és desitjat, buscat i acollit.
Per això, també és correcta la petició: “Que sapiguem entrar en el teu Regne”, que el busquem i ens disposem a arribar fins a ell.
De moment som en el llindar (com dèiem del poeta davant l’Església). Quan Déu vulgui, farem el pas endavant, perquè Ell ens rebi i, amb tota la creació, gaudim de la seva glòria.
