Data: 17 de desembre de 2023
Estimats diocesans,
Els bisbes, reunits a Assemblea Plenària el mes de novembre passat, vam sentir la necessitat d’escriure una carta a tots vosaltres sobre el drama dels abusos. Alguns germans nostres, sacerdots, religiosos i laics, traint la confiança que havien rebut i la missió encomanada, han abusat d’aquelles persones, menors o vulnerables, que se’ls havia confiat per a la seva protecció, educació o atenció. Abans de res, manifestem el nostre dolor i vergonya per aquesta realitat, que traeix el missatge de l’evangeli. Alhora, reiterem la nostra més sincera petició de perdó a totes les persones que han patit degut a aquestes execrables accions, especialment a les víctimes i les seves famílies. Demanar perdó és reconèixer la nostra limitació, la nostra pobresa, la nostra manca de coratge. Sabem que el mal i el dolor causats són inesborrables, però demanar perdó i perdonar és el primer pas per guarir les ferides.
També ens comprometem a ser transparents en aquest procés i a rendir comptes davant les víctimes, l’Església i Déu mateix. Per tal de prevenir aquesta xacra ens comprometem especialment a cuidar tres aspectes. Primer, l’acolliment i la reparació. Fa un temps vam crear a totes les Diòcesis les oficines de protecció de menors, que estan obertes per escoltar, acollir i reparar -en la mesura del possible- aquest dolor. El segon camp de treball és la prevenció i formació, fent efectius els protocols per prevenir i detectar els abusos, i engegant processos de formació de tots els que a l’Església treballen amb menors. Finalment, és important treballar en la denúncia i l’actuació. La ràpida apreciació dels abusos ha de conduir immediatament a la denúncia, en els àmbits canònic, civil i penal.
A la nostra carta, els bisbes advertim també que els casos d’abusos són assumptes molt seriosos que afecten a tots els sectors de la societat. Posar el focus només a l’Església és desenfocar el problema. Creiem que el camí per poder guarir aquesta xacra a l’Església i a la societat és que treballem conjuntament per construir entorns justos, segurs i compassius, on cada persona sigui estimada, valorada i respectada.
Finalment desitgem subratllar el servei valuós que fan els sacerdots i consagrats a la nostra Església. No és just atribuir a tothom el mal causat per alguns. Volem mostrar el nostre profund agraïment i reconeixement cap a tots ells, animant-los a viure amb il·lusió i esperança el tresor del ministeri que se’ls ha confiat (cf. 2 Cor 4,7).
