Data: 24 d’octubre de 2021
Benvolguts i benvolgudes, la primera Carta de Sant Joan comença amb aquestes paraules: «Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, […] que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem de la Paraula de la vida, ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vista i en donem testimoni […]. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres, que tenim comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. I escrivim tot això perquè la nostra joia sigui completa» (1Jn 1,1-4). Es tracta d’un passatge magnífic, on l’Apòstol no pot deixar de comunicar la seva pròpia experiència de fe, que viu amb convenciment i amb una immensa alegria.
En les dades bíbliques que tenim sobre les primeres comunitats cristianes —Actes dels Apòstols, Cartes de Sant Pau, Cartes apostòliques…— aquest esperit missioner hi és sempre ben present. L’Evangeli no s’hauria estès per Samaria i Antioquia, per Grècia i Roma, i no hauria arribat a Tàrraco, si un agulló missioner no hagués impulsat els primers cristians a sortir de casa per anunciar la seva experiència de fe en Jesucrist salvador.
Per aquest motiu, la campanya del Domund d’enguany porta aquest lema: «Explica el que has vist i sentit». Anunciar, comunicar, explicar el que Crist ha fet en cada un dels deixebles forma part de l’estil genuí de l’escola de Jesús. D’aquí que avui ens podríem fer aquestes preguntes: Tinc esperit missioner en els meus ambients? És missionera la meva comunitat? Es nota esperit missioner a la parròquia a la qual pertanyo? El Concili Vaticà II ens diu que «la comunitat local no ha de preocupar-se només dels propis fidels; ans encara, animada de zel missioner, ha de preparar per a tots els homes el camí que porta a Crist» (Decret sobre els preveres, n. 6).
No hem de confondre l’esperit missioner amb el proselitisme. Aquest apunta tan sols a fer adeptes del propi grup. L’esperit missioner, en canvi, difon l’Evangeli com la llum que, en tocar les coses, les il·lumina i fa que esdevinguin llum. L’esperit missioner valora i, per tant, respecta la persona i la seva llibertat, perquè sap que són criatura i do de Déu. En canvi, el proselitisme no acostuma a tenir aquest respecte i fàcilment manipula l’una i l’altra.
L’esperó perquè Jesucrist sigui conegut als països joves i per les generacions joves és un símptoma de vitalitat. La despreocupació seria senyal de decrepitud, com el tancament ho és de por. I ni la decrepitud ni la por no faran mai res, perquè no tenen vida ni creativitat.
«Explica el que has vist i sentit.» Fes com l’apòstol de la primera carta de Sant Joan! I fes-ho amb joia! Ara que hem començat la fase diocesana del Sínode, entre les moltes preguntes que ens farem els diversos grups, parròquies i comunitats, ens hauríem de fer també aquesta pregunta cabdal: «És missionera la meva comunitat?» La resposta us dirà el grau de vitalitat que teniu.
Ben vostre,
