Data: 13 d’octubre de 2024
Ja sabem què diuen els manaments. Sabem que ens manen no matar, no cometre adulteri, no robar, no declarar en fals, no cometre frau i honorar el pare i la mare. Si tots plegats complíssim aquests preceptes la nostra societat sens dubte milloraria notablement, perquè desapareixerien els crims, els robatoris, els fraus i la mentida, i ja això seria per si mateix una gran conquesta. Però si Jesús ens demana una ètica de màxims, nosaltres no arribem a complir ni uns mínims. Ja ni ens passa pel cap la segona part del que aquest diumenge ens proposa Jesús com a pla de vida: deixar-ho tot i seguir-lo.
La història de l’Església està, però, plena d’exemples d’homes i de dones que, complint els manaments, han estat capaços de deixar-ho tot i seguir el Crist. I en aquest seguiment molts d’ells hi han deixat la vida. No són personatges diferents a nosaltres. Són simplement gent conseqüent amb el que creu i gent que sap certament que a Crist val la pena seguir-lo, i que per seguir-lo val la pena deixar-ho tot.
És veritat també que l’Església està formada per homes i dones imperfectes, que sovint no donem la talla i fins i tot fem mal a l’Església amb les nostres accions, allunyant-la del que Crist voldria per a ella. Com deia el papa Francesc en el seu recent viatge a Bèlgica: «En aquesta permanent coexistència entre santedat i pecat, entre llums i ombres, viu l’Església, amb resultats de gran generositat i esplèndida dedicació, i a vegades, lamentablement, amb la irrupció de dolorosos antitestimoniatges. Penso en els dramàtics casos d’abusos de menors, un flagel que l’Església està afrontant amb decisió i fermesa, escoltant i acompanyant les persones ferides i implementant un ampli programa de prevenció a tot el món» (Laeken, 27 de setembre de 2024).
Escollir entre fer el bé o provocar el mal és a les nostres mans. Déu ens ha fet lliures per decidir i per obrar, però això no és excusa per obrar malament, perquè tots sabem ben bé quins són els manaments i què vol dir seguir-los i complir els ensenyaments del Crist.
En aquests dies en què està reunida l’Assemblea Sinodal que tracta sobre la sinodalitat dins de l’Església, és bo que fem un esforç i intensifiquem la nostra pregària per l’Església de Crist, de manera que la tasca dels qui la formem s’apropi cada dia més al bé i s’allunyi del mal, complint així allò que el bon mestre ens demana d’obrar. Aquest és el camí perquè en el món futur obtinguem la vida eterna.
