Data: 31 de març de 2024
Avui és Pasqua. Però què significa ara i aquí per a nosaltres la Pasqua?
Explica sant Gregori en els seus Diàlegs que, estant sant Benet fent vida eremítica una mica lluny d’aquella cova on vivia, un sacerdot havia preparat el seu àpat per a la festa de Pasqua. El Senyor se li va aparèixer i li va dir: «Tu et prepares delícies i el meu servent pateix fam». Immediatament el sacerdot es va aixecar i en el mateix dia de la solemnitat de la Pasqua, amb els aliments que havia preparat per a ell, es va dirigir al lloc indicat. Va haver de buscar l’home de Déu Benet a través d’abruptes muntanyes i profundes valls i per les fondalades d’aquella terra, fins que el va trobar amagat a la seva cova. Junts van pregar, van lloar Déu totpoderós i es van asseure. Després d’haver tingut agradables col·loquis espirituals, el sacerdot li va dir: «Alça’t i prenem alguna cosa de menjar, car avui és Pasqua». Sant Benet li va respondre: «Sé que és Pasqua perquè he merescut veure’t».
Reconèixer Crist en l’altre és la millor experiència que podem fer del ressuscitat. Si Crist, amb la seva passió, mort i resurrecció no canvia els nostres cors, no aconsegueix que el reconeguem en l’altre, de res no val celebrar-ho, perquè no en fem vertadera experiència si la seva resurrecció no canvia les nostres vides, si no ens mou a la caritat.
Aquell sacerdot de qui parla sant Gregori hauria pogut desoir la veu del Senyor; hauria pogut argumentar que tant se li’n donava d’aquell eremita perdut al mig del no-res; hauria pogut dir que Benet no li havia demanat res; hauria pogut exclamar que no tenia ni temps ni ganes per recórrer valls i triscar per les muntanyes tot cercant-lo. Però Déu li tocà el cor, i no hauria pogut viure aquella Pasqua amb serenitat –de fet, no va poder asseure’s a taula i menjar aquelles delícies– sabent que un altre passava fam i necessitat.
La joia de la Pasqua és per compartir-la. No ens la podem quedar per a nosaltres sols. Déu és aquell qui estima fins a l’extrem. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, ens estimà també tots nosaltres fins a l’extrem (Cf. Jn 13,1). És un amor que cal correspondre, com ens diu sant Joan en la seva primera carta: «El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1Jn 4,8).
Tant de bo que algú dels qui necessiten la nostra ajuda, mirant-nos als ulls, pogués dir-nos: «Sé que és Pasqua perquè he merescut veure’t». Sé que és Pasqua perquè a través teu, experimentant el teu amor, experimento l’amor de Crist i faig així experiència del ressuscitat.
Bona i santa Pasqua.
Fra Octavi Vilà
