Amb l’objectiu d’ajudar a comprendre millor el missatge de l’encíclica del papa Francesc Laudato si’ sobre la cura de la casa comuna, el Secretariat Interdiocesà de Joventut ofereix cada mes un article en què en destaca els principals continguts i proporciona pistes que permetin aterrar-los a la realitat concreta de casa nostra.
“Capaç de conèixer, estimar i dialogar”
Aquests dies he estat llegint els informes de la Fundación SM (@Fundacion_SM) i d’Oxfam – Intermon (@OxfamIntermon), i a través d’ells he pogut tenir una mirada respecte a la joventut i el món que compartim. Penso que per a la nostra pastoral és bo que tinguem en compte que els moviments i associacions de defensa i protecció de la natura són dels més ben valorats per la joventut de Catalunya, amb un 7,39. Aquesta és una qüestió molt actual i té un fort ressò entre els adolescents i els joves, sobretot aquelles notícies a nivell internacional sobre l’emergència climàtica i les crides a actuar per part d’organismes supranacionals. No és només quan l’afectació és global, cal recordar que és una de les principals preocupacions en l’àmbit més local i proper de la joventut.
El capítol tercer d’aquesta Carta encíclica planteja una arrel humana de la crisi ecològica, perquè hi ha una manera d’entendre la vida i l’acció humana que s’ha desviat i que contradiu la realitat fins a danyar-la. Aquest capítol avança aprofundint en tres eixos: la creativitat i el poder de la tecnologia; la globalització del paradigma tecnocràtic; i la crisi i les conseqüències de l’antropocentrisme modern.
És just alegrar-se davant dels avenços tecnològics, i entusiasmar-se enfront de les àmplies possibilitats que ens obren aquestes constants novetats, perquè la ciència i la tecnologia són un meravellós producte de la creativitat humana donada per Déu.
El problema fonamental és la manera com la humanitat ha assumit la tecnologia i el seu desenvolupament junt amb un paradigma homogeni i unidimensional. Cal evitar la idea d’un creixement infinit o il·limitat, que ha entusiasmat tant economistes, financers i tecnòlegs. Suposa la mentida de la disponibilitat infinita dels béns del planeta, que mena a esprémer-lo fins al límit i més enllà del límit.
Proposo que la cultura ecològica sigui una mirada distinta, un pensament, una política, un programa educatiu, un estil de vida i una espiritualitat que conformin una resistència davant l’avanç del paradigma tecnocràtic.
Si la crisi ecològica és una eclosió o una manifestació externa de la crisi ètica, cultural i espiritual de la modernitat, no podem pretendre guarir la nostra relació amb la natura i l’ambient sense guarir totes les relacions bàsiques de l’ésser humà. Convido a valorar cada persona humana, i així reconèixer a l’altre. Per a una adequada relació amb el món creat no fa falta afeblir la dimensió transcendent, la seva obertura al “Tu” diví.
Alegrem-nos de les nombroses vocacions de científics, i dels seus esforços que han aportat alternatives per a un desenvolupament. I preguntem-nos en mans de qui està i pot arribar a estar tant poder? Si voleu aprofundir en aquesta mirada renovada podeu deixar-vos acompanyar per la iniciativa de les Ecoparroquies, promoguda per Justícia i Pau.
Mn. Carles Muñiz Pérez
Delegat de joventut del bisbat de Sant Feliu de Llobregat
