Data: 10 de desembre de 2023
Estimats diocesans,
En el document de Síntesi de l’Assemblea sinodal s’insisteix en que tots som corresponsables de la vida i de la missió de l’Església. S’aclareix també que es tracta d’una “corresponsabilitat diferenciada”, és a dir: una responsabilitat compartida que cadascú viu segons la pròpia vocació i també, segons l’experiència i la competència que tingui. Aquesta corresponsabilitat en la missió ha de ser la base d’estructuració de les comunitats cristianes.
Compartir la responsabilitat en la missió exigeix que també hi hagi una participació real i efectiva de tots en la vida de l’Església. Per això, el Sínode ha demanat que es potenciïn els diferents òrgans de participació que ja existeixen al si de l’Església. La sinodalitat creix quan cada batejat s’implica en els processos de discerniment i decisió per a la missió.
A l’Església ja existeixen diversos organismes de participació, entre els quals destaquen els consells pastorals de les parròquies i de les diòcesis. El Sínode ha demanat que es potenciïn aquests organismes, per tal que siguin llocs d’autèntica participació dels laics i laiques a la vida de la comunitat.
Hem de revisar amb atenció el funcionament d’aquests consells perquè de vegades hi pot aparèixer la temptació de domini i les lògiques mundanes de poder. Per això el document diu que “l’autoritat per excel·lència la té la Paraula de Déu, que ha d’inspirar qualsevol trobada dels organismes de participació, qualsevol consulta i qualsevol procés per prendre una decisió”. S’afegeix que, perquè això sigui així, la reunió ha de trobar “sentit i força en l’Eucaristia” i s’ha de desenvolupar “a la llum de la Paraula escoltada i compartida en la pregària”. Aquest és l’estil cristià, que no s’assembla gens a la lògica que sol dominar a la nostra societat.
El document ofereix una altra pista important: que aquells que participen als organismes de discerniment i decisió de la comunitat cristiana siguin homes i dones amb un perfil apostòlic, que siguin veritables testimonis de l’Evangeli en la seva vida diària. «El poble de Déu -es diu- és tant més missioner, com més capaç sigui de fer ressonar al seu interior, també als organismes de participació, la veu d’aquells que ja viuen implicats en la missió habitant el món i les seves perifèries» .
