Data: 10 de novembre de 2024

L’Església ens con­voca a viure aquest diumenge el Dia de l’Església Diocesana, altrament coneguda com a Jornada de Germanor. Una Església de la qual formem part, que està feta de pe­dres vives que som cadascun de nosaltres. Així, sant Pere escriu: «Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist» (1Pe 2,5).

Formar part d’una comunitat vol dir sentir-se’n part integrant, conscients de la nostra responsabilitat vers ella i alhora sentir el goig de for­mar-ne part. L’Església som tots i cadascun dels in­tegrants del poble batejat, i l’Església té, per la seva mateixa naturalesa, vocació d’universa­litat. Viure la nostra vocació de segui­dors del Crist és ser corresponsables del caràcter missioner de l’Església. Nos­altres també som avui cridats per Crist a portar la Bona Nova a tots els homes i dones de bona voluntat i a esmerçar-hi els recursos que calgui.

Ho hem de viure amb la mateixa senzillesa que la comunitat apostòlica, en què «la multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots» (Ac 4,32). Una realitat que feia excla­mar a sant Pau: «Les comunitats de Macedònia i d’Acaia van deci­dir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació» (Rm 15,26-27).

Viure la nostra vocació de cristians dins de l’Església, a la qual hem estat incorporats pel baptisme, és correspondre a l’amor que Crist ens ha mostrat, un amor fins a l’extrem de donar la seva vida per nosaltres. La vida té ple sentit vi­vint-la des de la fe. Si Déu ens ha creat per amor i ens ha cridat a una missió, nosal­tres hem de ser transmissors d’aquest amor i fer-lo arribar fonamentalment als qui més el necessiten, als qui no tenen allò necessari per viure. La fe és in­destriable de la caritat, i ambdues no es poden viure sense l’esperança.

A les portes de l’any Jubilar 2025 ens cal ser missat­gers d’esperança enmig d’un món on el soroll en­sordeix i malda perquè no escoltem la veu de Déu, que ens crida a viure la nostra fe en germanor i so­lidaritat. Escriu el papa Francesc en la butlla de con­vocatòria: «L’Any Jubilar, estem cridats a ser signes tangibles d’esperança per a tants germans i germa­nes que viuen en condicions de penúria» (Spes non confundit, 10).

Aquesta jornada d’avui ens convida a viure la solida­ritat entre germans, solidaritat amb la mateixa Esglé­sia diocesana i les seves necessitats, germanor a la fi entre tots els creients.