Data: 30 de març de 2025
Benvolguts diocesans,
En el nostre caminar com a pelegrins d’esperança no podem ignorar tantes persones que trobem pel camí i que esperen de nosaltres un gest de proximitat, afecte i comprensió. El veritable pelegrí és solidari amb els altres, es deixa interpel·lar per ells i escolta el crit, particularment, dels més pobres i vulnerables.
De vegades no calen grans gestos per acompanyar els altres i apropar-nos-hi. A la butlla per al Jubileu el Papa convida a donar “ni que sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep” (Spes non confundit, 18). Si ens deixem guiar per l’esperança que no defrauda, podrem testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor.
A més, podem ser “signes tangibles d’esperança per a tants germans i germanes que viuen en condicions de penúria” (Spes non confundit, 10): els presos, que viuen la duresa de la reclusió i la falta d’afecte; els malalts, que estan a les cases o als hospitals; els joves, que veuen esfondrats els seus somnis; els migrants, que han deixat la seva terra buscant una vida millor; els ancians, que sovint experimenten solitud i sentiments d’abandonament; i els milers de pobres, que sovint no tenen ni allò més necessari per a viure. El pelegrí no passa de llarg davant de l’home ferit a la vora del camí, sinó que s’acosta a guarir-li les ferides (cf. Lc 10, 25-37). És important ser sensibles i escoltar el crit de la humanitat que pateix i que espera de nosaltres gestos de misericòrdia.
En el temps de Quaresma, l’Església ens convida de manera especial a compartir els nostres béns amb els més necessitats, imitant així la generositat de Déu (cf. Prefaci III Quaresma). Diu el Papa al seu Missatge per a la Quaresma: “Seria un bon exercici quaresmal confrontar-se amb la realitat concreta d’algun migrant o pelegrí, i deixar que ens interpel·li, per a descobrir el que Déu ens demana, per a ser més bons caminants cap a la casa del Pare. Aquest és un bon “examen” per al vianant”.
De vegades la comunitat cristiana haurà de ser la veu dels qui no tenen veu, denunciant les situacions d’explotació de la terra i d’opressió del proïsme i mostrant-se sempre disposada a defensar el dret dels més febles, perquè a ningú no li falti mai l’esperança.
