Data: 13 de novembre de 2022
Benvolguts diocesans:
L’anunci de Jesucrist només pot ser convincent si es fa des de la pròpia experiència d’encontre amb Jesucrist, que transforma tota la nostra vida. Sense haver viscut en primera persona l’experiència de ser conegut per Crist i de ser estimat per Ell, no se’n pot anunciar el seu nom.
És dolorós advertir que moltes persones que assumeixen la missió de transmetre la fe, en tenen només una vivència parcial. Alguns catequistes, professors de religió o monitors no donen suport a la paraula que transmeten en una experiència profunda d’haver trobat Jesucrist i haver estat tocats per la seva gràcia. Es limiten, doncs, a transmetre uns coneixements o unes doctrines, que no poden arribar a les persones. Sense l’experiència de fe, l’anunci del missatge corre el perill d’esdevenir propaganda i el compromís cristià degenera en evasió.
El descens de la pràctica religiosa és un problema molt seriós i les estadístiques sobre l’assistència a la missa dominical són esgarrifoses. Però el veritable problema és la qualitat de vida dels qui ens professem cristians: tenim veritable experiència de Jesucrist? Mantenim un tracte habitual i assidu amb Ell? Penso que si els cristians que habitualment assisteixen a la Missa dominical fossin persones d’una profunda experiència de Jesucrist serien capaços de calar foc a qualsevol poble o ciutat de la nostra Diòcesi amb el seu testimoniatge, com va passar amb els primers cristians. Però, malauradament, molts cristians s’han acomodat i professen una fe feble, sense una vivència real d’encontre amb el Senyor. No s’han deixat seduir per l’Evangeli.
Per això, ens hem de preguntar amb serietat quin lloc ocupa la fe a la nostra vida com a creients: té el Regne de Déu la primacia absoluta? La fe s’ha de convertir en el centre de la vida i l’arrel d’on brota tot. Val la pena animar els cristians a revifar la seva experiència personal i comunitària de trobada amb Jesucrist. D’aquesta manera, enfortirem la missió des dels seus fonaments. L’anunci de l’Evangeli es fonamenta en l’oració i la contemplació, l’escolta atenta de la Paraula i l’experiència de fraternitat. Anunciar Crist és, principalment, convidar els altres a fer la mateixa experiència que nosaltres hem tingut. Nosaltres, com els primers deixebles, “no podem deixar de parlar del que hem vist i sentit” (Fets 4, 20).
Necessitem testimonis, persones que anunciïn la fe des del que han vist i sentit. “No escoltaré les vostres raons, miraré les vostres cares”, deia implacablement Nietzsche. En una societat que s’ha allunyat de Déu, no val parlar de memòria o explicar el que han viscut altres. Hem d’anunciar Crist amb el testimoniatge de la pròpia vida, que irradia la llum, gràcia i goig que procedeixen d’haver trobat Crist.
