Data: 6 d’abril de 2025
Benvolguts germans,
No podem oblidar que el pelegrinatge no es pot fer en solitari. En el nostre camí cap al Pare, seguint les petjades de Crist, sentim la companyia i l’alè d’altres creients com nosaltres. El Concili Vaticà II va subratllar que els cristians formem un poble que pelegrina; som una família que camina unida.
En els nostres dies és molt forta la temptació de l’individualisme, que fa pensar a alguns que podran viure la seva fe sense la comunitat cristiana, al marge de l’Església. Però ningú no es pot salvar en solitari perquè, com va recordar el Concili, Déu ha volgut santificar i salvar els homes no individualment i aïllats entre si, sinó constituint-los en un poble (cf. LG 9). Una altra dificultat seriosa prové de les polaritzacions i postures viscerals que trobem en l’ambient de la societat i que, sovint, penetren també en l’Església.
Hem de sentir el “goig espiritual” (EG 268) de ser poble de Déu. Hem de redescobrir el goig de fer el camí plegats. El darrer Sínode ha accentuat el valor de la paraula “junts”. La vida cristiana no es pot viure de manera aïllada, sinó que només es pot viure al costat de l’altre, formant part d’un poble, d’un cos, d’una família. En el missatge per a la Quaresma d’aquest any ens diu el Papa: “Els cristians són cridats a fer camí junts, mai com viatgers solitaris. L’Esperit Sant ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos per anar cap a Déu i cap als germans, i a no tancar-nos mai ens nosaltres mateixos”.
Però per poder “caminar junts”, sinodalment, necessitem la conversió del cor i una espiritualitat forta que impregni la nostra vida quotidiana. Per sentir el goig de caminar al costat de l’altre cal “ascesi, humilitat, paciència i disponibilitat per perdonar i ser perdonat” (Document final del Sínode, 43). Cal, a més, acollir amb gratitud la diversitat de dons i tasques que l’Esperit ha distribuït, i fer-ho sense ambicions ni enveges, ni desitjos de domini o control. El Sínode demana la “conversió de les relacions” que construeixen la comunitat cristiana i aprendre a treballar junts bisbes, preveres, consagrats i laics, al servei del Regne de Déu.
Diu el Papa en el seu Missatge de Quaresma: “Caminar junts significa ser artesans d’unitat, partint de la dignitat comuna de fills de Déu (cf. Ga 3,26-28); significa caminar colze a colze, sense trepitjar ni dominar l’altre, sense covar enveja o hipocresia, sense deixar que ningú es quedi enrere o se senti exclòs. Anem en la mateixa direcció, cap a la mateixa meta, escoltant-nos els uns als altres amb amor i paciència”.
