Data: 7 d’abril de 2024
Estimats germans,
En les respostes al treball diocesà apareix de manera reiterada la preocupació per la manca de sacerdots. Certament, la nostra Diòcesi té el trist honor de ser la que té el clergat amb la mitjana d’edat més alta d’Espanya (75,31 anys). Això és font de desassossec, davant el temor que es veuran reduïts els serveis que encara s’estan prestant en algunes parròquies, sobretot les més petites. Creieu-me si us dic que porto aquest tema molt dins del cor, que em dol i que és motiu de constant preocupació. Penso, també, que la solució a la reducció de sacerdots en la Diòcesi no pot quedar només en mans del bisbe, ni tan sols del presbiteri, sinó que l’haurem de trobar entre tots.
Us comento algunes idees, que m’agradaria contrastar amb vosaltres. La manca de ministres ordenats aconsella, en primer lloc, concentrar les forces als nuclis més importants de població. Això és el que s’ha intentat amb la creació de les Unitats o Agrupacions parroquials. El mossèn, o mossens, centren els seus serveis en els pobles més grans, convidant els fidels dels pobles més petits a acudir-hi per celebrar i viure la seva fe. Lamentablement ja no disposem de mossens per atendre cadascun dels pobles i parròquies del nostre bisbat.
Alhora, hauríem de pensar com podem mantenir una certa vida litúrgica, espiritual i pastoral a les poblacions rurals, a més de garantir el seu sosteniment i el del patrimoni que posseeixen. En aquest sentit em sembla molt important la col·laboració dels diaques permanents. És una vocació important a l’Església. A més de funcions litúrgiques, com ara presidir algunes celebracions i predicar la Paraula de Déu, també poden orientar la vida pastoral i, sobretot, la vida de caritat de la comunitat. Tant de bo comptéssim a la nostra Diòcesi amb més diaques permanents que poguessin servir les comunitats! Convido els fidels laics a plantejar-se la possibilitat d’exercir aquest servei ministerial.
Els laics també poden aportar la seva col·laboració, encarregant-se de molts aspectes de la vida d’aquestes comunitats rurals: des de l’administració de l’economia fins a l’animació dels grups parroquials o la celebració de la Paraula, hi ha moltes coses que es poden fer. A la nostra Diòcesi comptem amb la bona experiència d’un grup de Treballadors Apostòlics que, en part, estan realitzant aquest servei. Necessitaríem més laics que es comprometessin a animar, amb l’acompanyament del mossèn i fent equip amb ell, la vida de la comunitat.
Seguirem parlant d’aquest tema. D’altra banda, m’agradaria que em féssiu arribar per correu ordinari o per correu electrònic els vostres suggeriments.
