Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dimarts 24 de setembre se celebra la festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, una advocació mariana vinculada al compromís alliberador que l’orde dels mercedaris ha viscut des dels seus orígens i que encara avui manté viu per la seva presència en tants centres penitenciaris. Anomenada també del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora dels captius, la Mare de Déu de la Mercè és invocada com a patrona i protectora de les persones privades de llibertat.
D’altra banda, el proper dissabte 21 de setembre, a les 11 h, a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, Mons. Josep Lluís Serrano i Pentinat rebrà l’ordenació episcopal com a bisbe coadjutor d’Urgell. Aquesta setmana és ell qui escriu la carta dominical al Full Dominical de la diòcesi d’Urgell.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’alliberar d’esclavituds, així com de l’origen del culte a santa Tecla, de ser enviat a l’Església diocesana d’Urgell, d’una preocupació davant del futur, de l’any de la pregària, del mil·lenari del monestir de Montserrat, del nou orgue de la Catedral de Lleida, de la comunió i d’aprofundir en la fe.
El cardenal Joan Josep Omella, expressa que “aquests dies que celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè recordem també els mercedaris, orde religiós fundat fa més de 800 anys per sant Pere Nolasc”, “un comerciant que coneixia les duríssimes condicions a les quals estaven sotmesos els cristians capturats pels musulmans”. Considera que “fa 800 anys, potser l’esclavitud més sagnant era la privació de llibertat i la reducció a esclau en terres llunyanes” i que avui també hi ha esclavituds, com la manca d’habitatge, “que condemnen les persones que les pateixen”. Explica, per exemple, que “en temps de pandèmia, més d’un terç de les famílies acompanyades per Càritas Diocesana de Barcelona que vivien en una habitació rellogada, van haver de canviar d’habitació per no poder pagar el preu que els demanaven”. Finalment, demana que “Déu vulgui que tots contribuïm a construir un món on tothom pugui viure en una llar digna”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, s’adreça a la gent que es troba a la presó, als dos centres penitenciaris de la diòcesi de Tortosa, i els diu que desitja visitar-los personalment en aquest nou curs pastoral. Parla del bon servei que fan molts mercedaris i també preveres diocesans, diaques, membres de vida consagrada i fidels laics i laiques en l’àmbit de la pastoral penitenciària. Convida els presos a que si en alguna ocasió, a la presó on són, se senten llunyans de Nostre Senyor o fins i tot es pensen que l’han abandonat, contemplin una imatge de la Mare de Déu i sentin que ella vol estar només per ells, vol que li adrecin tots els neguits, el patiment, les ganes de poder obtenir la llibertat exterior refent la vida amb un nou sentit… I tot això sabent-se acompanyats en tot moment pels voluntaris de la Pastoral Penitenciària, que els poden indicar nous camins. Finalment, els desitja un molt bon dia de festa al seu centre penitenciari i demana que Nostre Senyor els beneeixi i que la Mare de Déu de la Mercè els protegeixi sota el seu mantell maternal.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que “el primer document de la història de Tarragona on apareix una menció explícita a santa Tecla és la butlla del papa Urbà II Inter primas Hispaniarum, de l’1 de juliol de 1091”, un document “importantíssim, perquè el Papa demanava al bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, que restablís la dignitat metropolitana de l’Església de Tarragona” i “li indicava les ocasions més solemnes en què convenia fer ús del pal·li”. Recorda que aleshores “havia començat l’anomenada Reforma Gregoriana, que implicà també una major centralització de l’Església en el bisbe de Roma, com a instància de control de tota la cristiandat”. Explica que “l’argument dels orígens apostòlics, pròpia de la reforma impulsada per Roma, hauria d’esdevenir essencial en l’origen del culte a santa Tecla a Tarragona”. Finalment, recorda que Berenguer Sunifred “s’apropià del símbol de Tecla d’Iconi i el lligà per sempre més a la nostra seu de Tarragona”.
El bisbe coadjutor electe d’Urgell, Josep Lluís Serrano, diu que és enviat a l’Església diocesana d’Urgell “a conèixer per a estimar, i a estimar per a conèixer la terra, les persones i les tradicions d’aquesta mil·lenària Església”. Expressa que amb respecte i devoció, s’uneix per col·laborar i aprendre de tothom. Dona gràcies al bon Déu per aquesta crida que acull amb obediència i pau, i expressa que es posa a la disposició dels diocesans i al servei dels qui més necessiten l’afecte de Déu, i sempre al costat de l’arquebisbe Joan-Enric, “ajudant-lo en la cura pastoral de la Diòcesi, així com mantenint les seves bones relacions amb les institucions públiques”. Demana als diocesans la seva pregària i comprensió “perquè pugui exercir el ministeri episcopal confiat i d’aquesta manera la missió sigui font de santedat per a tot el poble de Déu que peregrina en els vuit arxiprestats de l’Església d’Urgell”. Finalment, els diu que els encomana al Pare en la pregària, tot demanant i pregant per ells, sota l’aixopluc de la Mare de Déu de Núria.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “mantenim un desig sincer i intens de comunicar esperança”. Considera que “hi ha entre nosaltres una por al futur, que té clares manifestacions en la vida quotidiana”. Expressa que “l’Església ha viscut aquests últims cinquanta anys una certa fe en el progrés, sota l’enlluernament davant d’idees, llenguatges, mètodes, reformes, novetats, que feien pensar en un futur nou i esperançador”, però que la realitat present ofereix interrogants. Afirma que “hi ha signes que llastren fortament una visió positiva del futur de l’Església (donant per descomptat, naturalment, el que el Senyor disposi en la seva Providència)”, “una preocupació davant del futur que està provocant aquests signes d’apatia, dissens, abandó, refugi en intimitats protegides, individualistes o compartides en grups aïllats…”. Finalment, diu que “convé que escoltem el que diu el llibre de l’Apocalipsi: Crist és l’Alfa i l’Omega, el principi i la fi de la història i de l’univers (Ap 1,8)”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que l’oració “és indispensable per al cristià” i que “recordant que encara som en l’any de la pregària i que ens disposem a viure el Jubileu de l’any 2025, començant a més un nou curs, ens aniria bé a tots fer una revisió de la nostra pregària, i a la vegada valorar quina importància donem en la pràctica a aquesta dimensió de la nostra vida cristiana”. Considera que “si ser cristià és viure l’amistat amb Déu, pregar és la comunicació del cor necessària en tota amistat autèntica” i que “la vida cristiana, la vida de batejats, és una vida de relació amb Déu com a fills, una vida d’amistat amb aquell que sabem que ens estima, una relació, una comunicació d’amor”. Expressa que “cada un ha de trobar el seu camí d’oració, de com fer-la, de quan o a on fer-la” i que “no és possible viure com a cristians sense l’oració”. Finalment, ens demana que “revisem la nostra pregària” i que “ensenyem els nostres germans a pregar”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que l’any vinent, 2025, s’escaurà el mil·lenari de la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat i que “fou l’any 1025 quan el bisbe i abat Oliba creava a la muntanya de Montserrat la cel·la de Santa Maria, ben a prop del lloc on es venerava la imatge de Santa Madona”. Expressa que “per a la nostra diòcesi Montserrat és de gran familiaritat” i que “celebrar els mil anys del monestir de Montserrat ens és motiu de joia”. Destaca que “la comesa més important del monestir mil·lenari és el de ser custodi de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat”. Finalment, diu que a Montserrat “sempre hi hem trobat un caliu de llar materna, amb la bellesa de la basílica, l’acolliment dels monjos i la paraula oportuna, la formosor i dignitat del culte cristià, la devoció i harmonia de la música i els cants; tenint, però, sempre com a centre Crist, al qual ens remet sempre Maria”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que diumenge 29 de setembre, a les 19.30 h “s’inaugurarà i serà beneït el nou orgue de tubs de la Catedral”, un orgue que “procedeix de la Ueno Gakuen Educational Foundation de Tòquio, al Japó, que va contactar amb un expert musical del nostre entorn per oferir-lo com a donació a una institució que el sabés conservar i gaudir-ne”. Explica que “la Catedral havia d’assumir els costos del desmuntatge de l’orgue situat al lloc fundacional de Tòquio, el llarg transport fins a la nostra ciutat i la instal·lació en el cor principal del recinte catedralici”. Agraeix “la reeixida dedicació per vincular la litúrgia, l’espiritualitat, la cultura i el futur ensenyament musical”. Agraeix a les institucions públiques el seu suport incondicional i la seva aportació econòmica i agraeix també els donatius d’aquelles empreses radicades al territori. Finalment, comunica que “s’ha obert un compte bancari perquè qualsevol persona pugui participar en aquesta realització”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “acollir la Paraula, la Vida i la Llum ens fa viure en comunió amb el Déu viu” i que “en entrar en comunió íntima amb Déu, participem del seu amor i de la vida eterna”. Expressa que “la comunió amb Déu és la font de la comunió amb els altres creients, una comunió de fe i d’amor” i que “la comunió amb Déu i la comunió amb l’Església van units”. Considera que “la comunió no tanca la comunitat eclesial en ella mateixa (com si es tractés d’un grup d’amics o un club social) sinó que, al contrari, l’obre al món” i que “l’Església, que és misteri de comunió, existeix per evangelitzar”, alhora que “l’evangelització condueix les persones que reben la proposta de la fe cap a la comunitat, cap a l’Església”. Afirma que “el missatge cristià és sempre Evangeli, Bona Nova” i que “així ha de ser proclamat i predicat”. Finalment, diu que “anunciem la Paraula de la vida i la vida amb Crist es torna més plena”, ja que “amb Ell és més fàcil trobar sentit a tot”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la fe és un do de Déu, un do que hem de fer rendir” i que “podem viure la fe de moltes maneres diferents, però totes han de tenir un element comú: la rotunditat que s’ha de concretar en posar tots els nostres esforços per viure-la amb total entrega al Senyor”. Expressa que podem aprofundir en la fe amb la pregària i el contacte amb la Paraula de Déu, endinsant-nos en la teologia, en el coneixement de l’Escriptura… Afirma que “ja en els primers anys de la nostra vida tenim el dret a ser educats en la fe”. Recorda que els instituts de ciències religioses. “ens permeten endinsar-nos en la nostra fe”. Finalment, diu que “dedicar temps a conrear la nostra fe, viscuda des de la infància en l’àmbit familiar, escolar, parroquial o mitjançant el catecumenat, no és mai temps perdut: és sempre un temps guanyat per a nosaltres, per a l’Església, per als germans i per a Déu”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
