Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
L’Església celebra el primer diumenge de juliol, enguany el dia 7, la Jornada per a la responsabilitat en el trànsit. Una data que coincideix amb l’inici dels desplaçaments massius per les vacances d’estiu i propera a la festivitat del patró dels conductors i transportistes, sant Cristòfol, que se celebra el 10 de juliol. El departament de Pastoral de la carretera, dins de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i Mobilitat humana de la Conferència Episcopal Espanyola, és l’encarregat de promoure aquesta Jornada que aquest any se celebra amb el lema «Jo soc el camí i la veritat i la vida» (Jn 14,6).
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 56a Jornada per a la Responsabilitat en el Trànsit, així com de les Constitucions sobre l’Església, de l’acció caritativa en la nostra societat, del sagrament de la vida ordinària, de l’educació, de Mn. Lluís Romeu i Corominas, de Jesucrist, de Poblet, de la naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum i de ser conscients de les nostres febleses.
El cardenal Joan Josep Omella parla de la 56a Jornada per a la Responsabilitat en el Trànsit. Considera que promoure la seguretat vial “és un repte molt important que s’afegeix a les campanyes institucionals de conscienciació que es van fent” i que “des de l’Església es vol incidir en una qüestió de consciència, en el valor que donem a la vida”. Afirma que “tant la nostra vida com la dels altres són un do de Déu” i que “tots en som responsables, no només de la nostra vida, sinó també de la dels altres i estem obligats a evitar tot allò que la pugui malmetre o suprimir”. Finalment, demana que “sant Cristòfol («el que porta Crist»), patró dels conductors i protector dels viatgers, ens acompanyi sempre en els nostres trajectes i viatges”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla sobre les dues Constitucions conciliars dedicades a l’Església: Lumen gentium, que “representa el moment nuclear del diàleg eclesial intern, d’acord amb la pregunta: «Església, què dius de tu mateixa?», tot procurant donar resposta a la primera de les finalitats del Concili: expressar quina és la noció o la consciència de l’Església”; i “la Gaudium et spes, sobre l’Església en el món d’avui”, “constitució que aplica una visió cristològica de l’ésser humà davant els grans problemes ètics, socials, polítics i econòmics, satisfà aquell diàleg assenyalat sobretot per Pau VI: el diàleg amb l’home d’avui, l’obertura de l’Església cap a la societat moderna, per tal que l’Església, pugui aportar-hi la seva llum i ajudar a trobar sentit al gran enigma de l’existència de l’home en aquest món”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, afirma que “durant el 2023, la situació d’emergència que vam sofrir a causa de la pandèmia i del flux migratori per la guerra d’Ucraïna ha anat millorant”, que “s’han estabilitzat les ajudes socials en 160.000 euros, i s’ha centrat l’atenció en l’acompanyament” i que “això ha permès acollir i acompanyar 966 famílies, de les quals un 58 % estan formades per persones emigrants de fora de la Unió Europea”. Explica que “en total, a Càritas d’Urgell hem donat suport i acompanyat un total de 1.055 llars i s’han beneficiat de la nostra tasca 2.454 persones”. Finalment, diu que “tota la comunitat eclesial es fa present en les accions que Càritas porta a terme” i que “volem que la nostra acció mostri l’esperit, el compromís, l’esperança dels cristians en un món nou i millor”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, continua parlant de la vida ordinària. Aquest cop, del mercat, l’“edifici físic i públic on es realitza la compra venda, la trobada física entre els interessos de venedors i compradors”, un espai tradicional que existeix, però que “sembla que està sent substituït per la compravenda “on line” o fins i tot per un sistema, com el supermercat, que facilita al màxim la possibilitat de comprar i vendre en absolut silenci, amb uns gestos totalment individuals i amb una mínima comunicació interpersonal”. Finalment, expressa que “com ens va advertir Jesús, no podem convertir la casa de Déu, el temple, en un mercat”, però que “sí que hem de descobrir i transformar el mercat com a lloc de Déu”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que “durant aquesta setmana ha tingut lloc la peregrinació d’estiu dels mestres i professors de les escoles de la diòcesi que organitza cada any la Fundació Escola i Vida”, a la qual hi ha participat “un centenar d’educadors”. Afirma que “des de la diòcesi, sempre s’ha fet una clara aposta per un model educatiu basat en la concepció cristiana de l’ésser humà i en el seu model: Jesucrist i el seu missatge”. Finalment, agraeix a tots els educadors de la diòcesi la seva dedicació i entrega, el temps i la paciència esmerçats, les hores dedicades a aquesta missió, l’estimació i interès que posen en cada activitat…, i els desitja que gaudeixin “d’un merescut descans”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, informa que “el proppassat dia 23 de juny es van complir cent cinquanta anys del naixement de Mn. Lluís Romeu i Corominas, prevere diocesà que “fou un gran músic i compositor” de “tres-centes peces de cant religiós i popular”. Fa l’elogi d’aquest home il·lustrat i assenyala que fou “durant vint anys mestre de capella de la catedral vigatana, de 1901 a 1920” i que “després, per motius de salut, passà a ser-ne l’organista fins a la seva mort, el 23 de setembre de 1937, en plena persecució religiosa”. Finalment, expressa que “aquest vir gloriosus, prevere i músic, ens ha deixat una gran herència de saviesa en un camp tan important, en aquests moments d’evangelització peremptòria, com la música religiosa” i que “Mn. Lluís Romeu va saber fugir del teatralisme en la litúrgia i va cercar les fonts del veritable cant religiós: el gregorià i la cançó popular”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que el proper dissabte, 13 de juliol, farà un any que el papa Francesc el va nomenar bisbe de la diòcesi de Tortosa. Confessa als diocesans que molt sovint s’ha preguntat què els pot dir a les «paraules de vida» del Full Diocesà i que tot el que els voldria dir i compartir, “en aquests escrits setmanals, diversos i variats, es concentra en una sola paraula que és: Jesucrist”. Exclama que “Jesucrist és el millor que ens ha passat en la vida” i demana que “tornem i retornem sempre a Ell”. Finalment, desitja que “tant de bo que aquests escrits setmanals ens ajudin a seure als seus peus, a l’ombra del seu cor”, ja que “enmig de paraules i paraules, n’hi ha prou amb una de sola: Jesucrist”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, informa que “el dia 11 de juliol vinent, solemnitat de sant Benet, fra Rafael Barrué i Broch rebrà la benedicció abacial de la Comunitat de Santa Maria de Poblet de mans de l’Abat General de l’Orde del Cister, fra Mauro Giuseppe Lepori durant la missa conventual que se celebrarà a les 12 h al temple del monestir”. Demana que “donem gràcies al Senyor per la gran quantitat de membres de la Vida Consagrada que han viscut al llarg dels segles en aquest espai glorificant Déu i evangelitzant el proïsme amb la coherència de les seves vides i la manifestació del seu carisma”. Finalment, ens convida a visitar Poblet i ens proposa “una estada de meditació i de revisió de la pròpia vida en un retir monàstic”, ja que així descobrirem “un món interior que sustenta la vida de gran quantitat de creients”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, reprodueix unes paraules pronunciades per ell a Solsona, l’11 de juny, sobre “La naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum”. Diu que “en la Constitució “Dei Verbum” del Concili Vaticà II s’explica que Déu ha volgut manifestar-se a l’ésser humà” i que “en la revelació, Déu manifesta també el seu designi de salvació”. Així mateix, afirma que “convé subratllar que aquest Déu que s’autocomunica no és un ésser abstracte sinó el Déu Trinitari”, que “el Concili entén la revelació com una sèrie d’intervencions de les tres divines persones” i que “el Pare origina el moviment de la revelació que, per mitjà de Crist, ens obre cap a la comunió amb Ell en l’Esperit”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “ser conscients de les nostres febleses és una bona manera de créixer i, també, de fer-nos conscients de les febleses i dels defectes dels altres”. Recorda que Jesús digué que «els profetes només són mal rebuts en el seu poble»” i expressa que “l’Església no pot ser com aquella gent tancada a reconèixer la veu de Déu i el seu missatger”, sinó que “ha de ser una Església d’acollida”, i que “per acollir els nouvinguts temporalment, turistes i viatgers, o els qui intenten refer les seves vides entre nosaltres, ens cal veure-hi sempre el rostre del Crist”. Finalment, diu que “des del reconeixement de les nostres limitacions i de les nostres febleses, ens serà una mica més fàcil acollir”, que “sabent-nos forts en veure’ns febles, veurem més forts i menys febles els altres” i que “ens cal tenir això present en tots els àmbits”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
