Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Amb el Dia del dejuni voluntari, comença avui divendres 10 de febrer la 64a Campanya de Mans Unides, amb el lema «Frenar la desigualtat és a les teves mans». Aquesta institució de l’Església catòlica fa 64 anys que lluita contra la fam, la pobresa, el subdesenvolupament i les seves causes, alertant la nostra societat de la tragèdia de la fam en moltes persones del món actual, promovent iniciatives per atendre programes i projectes dels pobles amb majors carències en el desenvolupament econòmic i social i recordant a totes les comunitats cristianes el seu deure d’ajuda i solidaritat cap als germans del que anomenem tercer i quart món.
Aquest cap de setmana, les parròquies de les diòcesis amb seu a Catalunya celebraran la Jornada Nacional de Mans Unides amb una col·lecta anual especial, convidant els assistents a aportar la seva col·laboració per donar suport al treball de l’ONG de l’Església catòlica.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la campanya de Mans Unides, així com de santa Eulàlia, d’un agraïment al papa Benet XVI i de la cultura del trobament.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “un any més hem arribat a la diada de Mans Unides”. Considera que “hauríem de conscienciar-nos que no n’hi ha prou a procurar reduir la pobresa i la fam, sinó que és necessari un canvi de mentalitat que comença per les pròpies actituds personals, apostant decididament per l’eliminació de les injustícies que atempten contra la vida digna de milions de persones” i diu que li agradaria expressar-ho “amb tres idees manllevades del Magisteri del papa Francesc”. La primera idea, tal com ho afirma el papa Francesc a la carta Evangelii gaudium (2013), és que «El sistema econòmic actual mata.», que “«així com el manament de “no matar” posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, avui hem de dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat». La segona idea, extreta de la carta encíclica Laudato si’ (2015), és que «l’actual sistema mundial és insostenible.», que «n’hi ha prou de mirar la realitat amb sinceritat per veure que hi ha un gran deteriorament de la nostra casa de tots». I la tercera idea, treta de la carta encíclica Fratelli tutti (2020), és que «ens hem fet insensibles al malbaratament.», que «ens hem fet insensibles a qualsevol forma de malbaratament, començant pel dels aliments, que és un dels més vergonyosos». Finalment, diu que “cal cercar un model econòmic que respecti els drets de totes les persones per reduir les desigualtats i superar l’assistencialisme, així com una gestió pública que enforteixi els més vulnerables” i que “és així com la lluita contra la fam i la pobresa podrà ser efectiva i, junt amb altres, els cristians podrem empènyer cap a un món més just, inclusiu, sostenible i en pau”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que la Campanya de Mans Unides “va ser iniciada per la FAO i té el seu origen en el Manifest de la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques (UMOFC) el 1955”, així com que “les Dones d’Acció Catòlica Espanyola van respondre a aquesta crida que denunciava la “fam de pa, de cultura i de Déu, que pateix gran part de la humanitat””. Expressa que “la desigualtat s’ha convertit en la major amenaça a nivell mundial i provoca que milions d’éssers humans visquin en la pobresa i morin de gana”, que “combatre la desigualtat no és un repte impossible” i que “per això Mans Unides ens recorda que hem d’actuar i que totes les mans sumen, totes compten i totes ajuden”. Informa que “des de la Diòcesi d’Urgell, el projecte concret que es vol ajudar amb la Campanya d’enguany és un projecte de col·laboració a l’Índia, al districte d’Akola, de l’Estat de Maharashtra, per un import de 37.629 €, que ajudarà el desenvolupament i capacitació de dones, joves i infants en 8 pobles tribals, que viuen fonamentalment de l’agricultura, i ajudarà 550 persones”. Recorda que “també aquest febrer farà un any que es va iniciar la guerra a Ucraïna”, que “continua mostrant la seva faç més injusta atacant la població civil, els ancians, els nens, la gent més indefensa i vulnerable”. Finalment, diu que fa unes setmanes, amb motiu de trobades de solidaritat amb els refugiats i el poble ucraïnès a Guissona i Andorra, va enviar-los un Missatge de comunió i solidaritat i que “entre altres coses, els deia: “M’uneixo a la vostra pregària perquè cessi la guerra i per una pau justa, i us faig arribar una ajuda solidària dels catòlics d’Urgell i d’Andorra. Tinguem esperança. Déu no ens deixarà! Ell és la nostra Pau”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, comunica que “la Campanya Contra la Fam, promoguda i animada per l’associació catòlica Mans Unides, enguany ens convida a dirigir la mirada sobre una xacra social: la desigualtat”. Es pregunta si “som sensibles a la desigualtat” i diu que “espontàniament ens sembla que desigualtat és sinònim d’injustícia i que igualtat ho és de justícia”. Considera que “Jesús no va proclamar mai la igualtat com a tal”, però que “tot i així no s’entendrien les seves paraules ni el conjunt de l’Evangeli si no es té en compte tota la seva lluita contra els murs i les pretensions de superioritat i domini abusiu dels uns contra els altres, així com la seva proximitat i el seu amor als pobres i necessitats”. Expressa que “l’Evangeli es basa en aquests supòsits bàsics”: “Tots, sense distinció, som iguals en el pecat”, “tant els uns com els altres són cridats a creure i convertir-se” i “reben el mateix do d’una manera absolutament gratuïta”, “tots germans per la condició comuna de fills de Déu. Tots necessitats i tots agraciats pel mateix amor”. Afirma que “és la fraternitat – igualtat que estableixen la comunió a l’interior de la família, que és l’Església” i que “aquesta igualtat – fraternitat, perquè sigui autèntica, necessita verificar-se en “vida compartida”, en actes i gestos que mostrin amor concret, també en el terreny econòmic i el tracte social”. Manifesta que “des d’aquest focus de comunió els cristians s’obren a una fraternitat – igualtat universal, perquè descobreixen que la voluntat de Déu, Pare de Jesucrist i creador de la humanitat, va fer a tots iguals en dignitat i tots igualment estimats per Ell”. Finalment, diu que llavors “entra en joc la força de l’amor concret i obert” i que “és el mateix amor, que s’ha rebut gratuïtament, el que s’ofereix a tots i davant la nostra mirada els converteix en germans i, per tant, els fa iguals”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que any rere any, en aquestes dates de febrer, l’organització Mans Unides “ens recorda que en el nostre món hi ha moltíssimes persones que pateixen fam” i “denuncia les causes d’aquest fet, entre elles la iniquitat que porta a una creixent desigualtat entre individus i pobles: acumulació de riquesa per part d’una minoria privilegiada enfront de més de la meitat de la població mundial que viu en la pobresa”. Afirma que “perquè aquesta finalitat d’ajudar al desenvolupament de persones i pobles sigui eficaç es requereix la col·laboració de molta gent i institucions”, que “l’Església no pot tancar ni el seu cor ni les seves mans als qui més pateixen”, que “l’aportació de tots i cada un de nosaltres ha de ser expressió del nostre desig de fer minvar la desigualtat que hi ha al món” i que “és a les nostres mans reduir aquesta falta d’equitat”. Manifesta que “la manera de treballar de Mans Unides és, des de sempre, mitjançant projectes concrets, aprovats prèviament i acompanyats en la seva realització” i que “els recursos econòmics recollits en les diverses activitats de les delegacions, en els donatius i en la col·lecta serviran per a finançar plans de desenvolupament integral en els països més empobrits”. Recorda que “les necessitats arreu del món són grans, immenses” i que la nostra aportació “és valuosa als ulls de Déu i constructora de dignitat humana”. Finalment, diu que “hem de tenir la certesa que el bé que fem amb la nostra almoina a Mans Unides serà font de més bé en altres persones i així el bé serà més present en el nostre món” i demana que “no tanquem les mans als nostres germans necessitosos”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “la desigualtat no entra en els plans de Déu”, que “des de la fe, com a cristians, hem d’afirmar que Déu ens estima a tots i que no fa distincions”, però que “els éssers humans hem introduït en el món les distincions, les categories, i al llarg de la història s’han anat formant abismes de desigualtat entre nosaltres”. Expressa que “la realitat és que actualment uns 8,7 milions de persones moren de fam cada any, 24 mil al dia, una cada 4 segons, dels quals 2,7 milions són infants”. Afirma que Mans Unides “ha dut a terme en tots aquests anys una gran tasca tant de sensibilització com d’ajudes concretes a molt països”, que “ho continua fent” i que “la seva missió és, per tant, lluitar contra la fam i la manca de desenvolupament i d’educació, i treballar per erradicar les causes estructurals que produeixen la injustícia, la desigualtat en el repartiment del béns i les oportunitats entre les persones i els pobles”. Manifesta que “Déu estima tots els homes, no fa distincions, vol el seu bé i la seva salvació” i que “per això cal treballar també per a una millora de les condicions de la vida humana a la terra”. Recorda que “el Papa Francesc afirma a la seva carta Encíclica “Fratelli tutti”: “Tot ésser humà té dret a viure amb dignitat i a desenvolupar-se integralment, i aquest dret bàsic no pot ser negat per cap país…” i que el Papa Francesc a la seva Encíclica “Laudato si” ensenya que “el desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar” i que “la humanitat encara té la capacitat de col·laborar per construir la nostra casa comuna”. Finalment, diu que “avui tenim la col·lecta de Mans Unides” i que “la fam malauradament segueix present en el nostre món”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que aquest diumenge “a les parròquies i centres de culte del nostre país té lloc la col·lecta amb motiu de la Jornada de Mans Unides” i que “a més a més, a la ciutat de Barcelona estem de festa, ja que la celebració del dia del Senyor, diumenge, coincideix amb la solemnitat de santa Eulàlia, patrona de la nostra ciutat”. Expressa que “la celebració de santa Eulàlia té la categoria de «solemnitat», que és la més alta”, que “per això passa pel davant de la celebració litúrgica del mateix diumenge” i que “avui, doncs, les comunitats cristianes de la nostra ciutat celebren l’Eucaristia amb els textos de la missa de la nostra patrona”. Diu que “l’etimologia grega del nom d’Eulàlia ha donat a la nostra patrona el sobrenom de «la ben parlada»”. Explica que “diuen que el que caracteritzava santa Eulàlia era la seva gran generositat cap als altres i el seu tarannà solidari, especialment cap als pobres”, “una actitud lloable que ens omple de joia i que també volem ressaltar especialment avui, en el context d’una jornada solidària com és la celebració de la campanya contra la fam al món, a favor de Mans Unides”, “una jornada per recordar la generositat de la nostra patrona i la necessitat de col·laborar en projectes solidaris per un món millor i més humà, que ajudin a frenar les desigualtats”. Finalment, reprodueix “el text de la pregària de la missa de santa Eulàlia” i demana que “Déu vulgui que siguem, com la nostra patrona, sembradors de la Bona Notícia de Jesús en el nostre entorn”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “a vegades els catòlics ens sorprenem quan escoltem o llegim alguns qualificatius i opinions sobre la nostra manera de pensar, de creure o de viure”, que “als catòlics -i als creients en general- se’ns atribueix la falta de modernitat o de maduració personal” i que “sentim a dir també que som intolerants i que ens agrada actuar com a censors en contra de les opinions alienes” o que “no acceptem amb elegància els retrets i les acusacions”. Expressa que li agradaria “demanar equanimitat en els judicis que s’emeten sense proves i constatacions que donen suport a aquesta opinió” i que d’aquí ve la seva admiració “per un petit text del testament espiritual del papa Benet XVI, mort fa poc a Roma”. Recorda que escriu el Papa: “He vist i veig com enmig de l’embull d’hipòtesis ha sorgit i torna a sorgir la raonabilitat de la fe. Jesucrist és veritablement el camí, la veritat i la vida, i l’Església, amb totes les seves insuficiències, és veritablement el seu cos”. Manifesta que el fet que “un reconegut intel·lectual com ell, que ha dialogat sincerament amb estudiosos de prestigi universal… afirmi al final de la seva vida aquesta veritat és un motiu per sentir-me reconfortat i agraït”. Reconeix que “la història de l’Església és llarga, ha caminat per situacions diferents i, a vegades, contradictòries”, així com que “els seus membres, pastors i fidels, no han respost amb prou exigència al que Crist ens havia anunciat i “obligat” a complir, estimant Déu sobre totes les coses i el proïsme com Ell ens ha estimat”. Constata que “aquí afloren les nostres limitacions, les nostres incoherències i pecats”, però “amb capacitat per demanar perdó i reiniciar una nova vida” i “sempre des d’una visió de creients en l’ensenyament de Jesús i amb la convicció profunda que aquesta fe ens ha aportat sentit de vida i felicitat sense límits”. Finalment, diu que “agraïm el respecte de tanta gent cap a aquesta fe que professem” i agraeix al papa Benet les seves paraules.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “un tret característic d’una cultura impregnada de la fe cristiana és la seva capacitat de generar processos d’encontre”. Recorda que “el papa Francesc parla molt sovint de la importància de propiciar i afavorir una cultura del trobament”, una cultura que “entén que les diferències entre els éssers humans no tenen perquè conduir a enfrontaments entre ells, sinó que poden servir per enriquir-se mútuament”. Expressa que “la clau és escoltar l’altre, encara que no l’entenguem del tot, i deixar-nos il·luminar per ell” i que “això no significa perdre la pròpia identitat”, però que “sí que exigeix estar disposat a donar cabuda a l’altre”. Considera que “l’ideal que el Papa proposa és la “unitat en la diversitat” i la seva imatge és el políedre, que té moltes facetes, moltíssims costats, però tots formant una unitat carregada de matisos”. Manifesta que “és important que aquest ideal es faci cultura i sigui una passió compartida” i que “l’Església, encoratjada per la fe en Jesucrist, ha d’afavorir la trobada entre els homes i els pobles, entre les diverses tradicions i creences”. Constata que “davant la temptació de fer una cultura de murs, alimentada per l’individualisme, nosaltres hem de treballar per generar processos d’encontre, perquè totes les persones tinguin un lloc a la societat”. Afirma que “cal estendre aquesta cultura a nivell internacional, propiciant el coneixement recíproc dels pobles i la recerca comuna de vies de desenvolupament i de pau”. Finalment, acaba el seu escrit amb “una nova cita del papa Francesc: “Cadascú de nosaltres està cridat a ser un artesà de la pau, unint i no dividint, extingint l’odi i no conservant-lo, obrint les sendes del diàleg i no aixecant nous murs. Dialogar, trobar-nos per instaurar al món la cultura del diàleg, la cultura del trobament”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
