Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 24 de novembre, el darrer de l’any litúrgic, l’Església celebra la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, en la qual es convida a posar la mirada en la reialesa de Crist sobre tot el món, i en el seu Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau. Coincidint amb aquesta festa també se celebra la XXXIX Jornada Mundial de la Joventut, amb el lema “Els qui es fien del Senyor caminen sense cansar-se (cf. Is 40,31)”.
Així mateix, també diumenge 24 de novembre, arran de la situació provocada per la DANA, totes les col·lectes que es facin a les eucaristies d’arreu del país es destinaran als damnificats i a col·laborar en la tasca d’ajuda i reconstrucció de les zones afectades.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, de la XXXIX Jornada Mundial de la Joventut i de la solidaritat amb els damnificats per la DANA, així com de la gelosia i de l’ambició, del Parenostre, de les associacions catòliques i de la comunitat que dona testimoni de la fe en la caritat.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que la festa de Crist Rei de l’Univers “posa de manifest el reconeixement de Jesucrist com a sobirà i senyor de tota la creació” i que “no només vol exaltar Jesús com a rei, sinó també revelar el seu regnat caracteritzat per un amor humà i diví que transcendeix qualsevol domini terrenal”, un regnat que es basa en “l’amor, la compassió, i el servei als altres”. Recorda que “l’encíclica Dilexit nos del Papa Francesc aprofundeix en el significat de l’amor humà i diví representat en el Cor de Jesucrist” i expressa que “Francesc veu en el Cor de Crist una crida a renovar la devoció amb tendresa, servei, i passió missionera, inspirant els cristians a viure i transmetre una espiritualitat autèntica, basada en la caritat i la reconciliació”. Finalment, diu que “la festa de Crist Rei ens invita a meditar sobre el destí final de la creació: l’eternitat amb Déu, on Jesús regnarà com a “Rei de Reis” i on es complirà la promesa de la redempció”.
L’administrador apostòlic de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “alguns filòsofs i teòlegs han mirat de respondre la pregunta sobre el que és el cor de la nostra fe, allò que ens identifica i ens defineix”. Explica que el gran teòleg Romano Guardini a “L’essència del Cristianisme” va dir que “el cristianisme en la seva essència és una persona, Jesucrist, la seva obra, la seva Paraula i la petjada que va deixar en la història”. Expressa que “la celebració de Jesucrist Rei de l’Univers ens convida a contemplar-lo resplendent en la seva glòria” i que “aquesta contemplació és especialment adequada en el nostre temps, malalt de por al futur i mancat d’esperança”. Afirma que “la visió de Jesucrist es presenta com a punt final de la història” i que “si Ell és al final i final gloriós, tot canvia en el present”. Finalment, diu que “el triomf gloriós de Crist ens allibera de tot temor i ens permet de sostenir una vida esperançada, passi el que passi”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que, en la solemnitat de Crist Rei de l’Univers, “celebrem la XXXIX Jornada Mundial de la Joventut (JMJ)”, amb el lema “Els qui es fien del Senyor caminen sense cansar-se (cf. Is 40,31)”. Expressa que “la JMJ alterna la celebració diocesana amb la internacional” i que “ara, ens endinsem en l’esperit de les diòcesis que embelleixen l’entranyable Regne de Déu per a recordar que tota la nostra vida cristiana és una peregrinació cap a la felicitat eterna, un camí atapeït de set, pedres i cansament, però albirant el cor de Déu”. Recorda que el Papa assenyala que prefereix “el cansament de qui està en camí que l’avorriment de qui es manté aturat i sense desig de caminar”. Afirma que “avui, Crist, aixeca el vel sobre Déu per a recordar-nos que el camí de l’amor passa pel servei”. Finalment, demana que “regalem una mirada fraterna, una escolta veritable, un gest banyat d’humanitat” i que ho fem “per amor, encara que el cansament esclavitzi les nostres ganes”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la reialesa de Crist no és d’aquest món”, que “al Regne de Déu ens hi adherim per la fe, tot practicant la caritat i vivint en l’esperança” i que “caminar cap al Regne és la tasca del cristià, una tasca que hem de complir amb joia i mai com una imposició”. Expressa que el papa Francesc, en el seu missatge per a la Jornada Mundial de la Joventut, recorda als joves –ens recorda a tots– que “la nostra vida és una peregrinació, un viatge que ens impulsa més enllà de nosaltres mateixos, un camí a la recerca de la felicitat” i que “la vida cristiana, en particular, és una peregrinació cap a Déu, la nostra salvació i plenitud de tot bé”. Afirma que “predicar el Regne és tasca nostra” i que els joves “són els primers i privilegiats transmissors del Regne, els primers evangelitzadors, els que estan vivint la fe a peu de carrer”. Finalment, diu que el papa Francesc ens parla de com el Regne de Déu ens espera amb els braços oberts, uns braços “per acollir-nos a tots els que hi caminem sense defallir, moguts per l’esperança que ens dona la fe en el Senyor”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “Jesús es presenta com a Senyor i Rei de la creació amb la missió de reconciliar totes les coses en Ell”, que “el seu regne es caracteritza per la veritat, la vida, la justícia, l’amor i la pau” i que “és això el que els nostres cors desitgen i necessiten”. Expressa que “en aquest context la nostra mirada es dirigeix aquests darrers dies als nostres germans del llevant espanyol”. Afirma que “la DANA ha sacsejat fortament les seves vides i també les nostres consciències”, però que, “a la vegada, riuades de solidaritat s’han fet presents des del primer moment per fer front a les riuades materials”. Afirma que li ve a la memòria “la imatge d’un Sant Crist de Paiporta enmig del fang, tot ell tacat i mig destrossat, amb el rostre adolorit” i que “és el Crist que avui celebrem a l’Església, el Rei de tot el món, el que mostra expressivament aquest patiment i la solidaritat amb els que ho han perdut tot i els que ho estan donant tot”. Finalment, reprodueix la pregària al Crist de Paiporta, un text que “ens convida a pregar enmig del dolor amb una solidaritat i esperança prou fortes per a continuar donant el millor de nosaltres, ja que és l’amor de Crist el que ens mou i empeny”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “tothom està corprès davant els efectes de la DANA, que va castigar fortament la Comunitat Valenciana i altres llocs d’Espanya”. Expressa que “dintre la desgràcia, després de l’aigua devastadora ha aparegut un altre corrent, el de la solidaritat”, ja que milers de voluntaris de la província de València i d’altres llocs amb instruments varis “s’han posat a netejar, traient el fang i retornant al seu lloc les coses encara servibles”, però, sobretot, “han aportat l’abraçada solidària als qui ho han perdut tot”. Adverteix que “els dies van passant i el perill de l’oblit pot fer que la solidaritat minvi” i afirma que “no hem de permetre que això succeeixi” i que “ens cal tenir present que sempre és l’hora de l’oportuna solidaritat”. Finalment, comunica que “totes les diòcesis espanyoles han programat per a aquest diumenge, 24 de novembre, solemnitat de Crist, rei de tot l’univers, una col·lecta a favor dels damnificats per la DANA, que s’ha de fer obligatòriament en les celebracions dominicals de parròquies i comunitats”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de la gelosia i de l’ambició. Recorda que “el deixeble Joan diu a Jesús, ferit per la gelosia: «“Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és un dels nostres.” I que “Jesús respongué: “No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres”» (Mc 9,38-40)”. Expressa que “hem de ser capaços de sumar, de fer el més petit servei i alegrar-nos que altres facin el bé a tothom, encara que no pertanyin al nostre grup”. Afirma que “Jesús corregeix els deixebles canviant-los totalment els papers” i que “els ensenya a posar-se en el lloc dels altres”, “no en el lloc del qui acull, sinó en el lloc del qui ha de ser acollit”. Finalment, considera que “Jesús corregeix també els deixebles davant l’ambició d’honors i poder” i que “amb la seva correcció, ens convida a repassar el nostre comportament familiar, professional i social, per veure si anem incorporant l’esperit de servei, el distintiu de tot deixeble de Jesús”.
El cardenal Joan Josep Omella, recorda que “ens trobem ja a les portes del Jubileu de 2025” i que “el papa Francesc ens va proposar que ens preparéssim per a aquest important esdeveniment dedicant un any a la pregària”, un any en què “no podia faltar una reflexió sobre la pregària que Jesús mateix ens va ensenyar”. Expressa que ens vol convidar a assaborir cada paraula d’aquesta bella pregària” i considera que “si meditem el Parenostre amb fe, aprendrem a dirigir-nos a Déu com un pare, al qual demanem tot el que necessitem per a la nostra vida cristiana”. Afirma que “Jesús ens ensenya que Déu és un bon pare, amb qui podem compartir les nostres alegries, tristors i esperances”, que “Jesús ens ensenya a confiar en Déu i a obrir-li el nostre cor” i que “Jesús ens demana que reconeguem davant de Déu les nostres limitacions i pecats”. Finalment, diu que “el Parenostre és un resum de l’Evangeli” i demana que “preguem l’Esperit Sant que la pregària que Jesús ens va ensenyar ens ajudi a transformar el món amb la bona nova del seu amor”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de les associacions catòliques, concretament, “de confraries, germandats, congregacions i altres grups de catòlics que es reuneixen habitualment per fer un millor seguiment de Jesucrist”. Se centra, doncs, en “les associacions que preparen i fan visibles els actes de la Setmana Santa de la nostra comunitat religiosa de Lleida i formen part d’un Secretariat diocesà encarregat de coordinar totes les iniciatives que es proposen per a tal finalitat”. Proposa una triple acció: “animar tothom a formar part d’una d’aquestes associacions, afavorir el treball de les directives de totes les confraries i orientar el camí per seguir Jesucrist vivint les celebracions i admirant la participació en les representacions populars”. Finalment, ens anima a sentir-nos convidats a participar en les tasques decidides pel Secretariat com ara “organitzar el pregó, preparar el cartell, demanar diferents col·laboracions i ajudes a tots els confrares…”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la parròquia –com tota l’Església– ha de mantenir una actitud de servei envers totes les persones”. Expressa que “les parròquies han de ser comunitats acollidores, hospitalàries, properes a la gent, que facin palès que són de tots i per a tots”. Considera que “en els nostres dies, resulta particularment important escoltar les persones” i que “hem de pensar com podríem fer que les nostres parròquies fossin llocs d’escolta activa”. Afirma que “també és important acompanyar, que no és dirigir, sinó agafar de la mà l’altre per fer junts un camí”. Assenyala que “ens agradaria que les nostres parròquies fossin espais de diàleg, de trobada i de convivència oberts a tothom” i que “un servei indispensable que han de prestar les nostres comunitats és l’atenció als més pobres i vulnerables, que són els destinataris privilegiats de l’Evangeli”. Finalment, diu que “cada parròquia hauria de ser un veritable oasi de misericòrdia i centre de solidaritat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
