Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la clausura de la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, així com de Blaise Pascal, de l’Exhortació apostòlica Laudate Deum, d’experiències del límit, de parròquia, arxiprestat i evangelització, dels cementiris, llocs d’esperança, de l’ordenació d’un nou sacerdot i de la formació permanent, experiència discipular.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “aquest diumenge es clausura la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes”. Expressa que “l’itinerari que hem recorregut junts no ha estat en va” i que “hem anat descobrint els trets que han de caracteritzar una Església sinodal”, uns trets que “encara cal anar perfilant, reflexionant i discernint”. Afirma que “volem avançar vers una Església més sinodal en la seva universalitat, en la seva concreció diocesana i en cada grup i comunitat eclesial” i assenyala “algunes d’aquestes característiques que es recullen en l’Instrumentum laboris”. Considera que “allò que ens uneix i identifica com a Poble de Déu és l’Esperit Sant rebut en el baptisme, que ens fa fills de Déu, iguals en dignitat i responsables tots plegats d’una missió comuna, que és l’anunci de la salvació i l’esperança que ens porta Jesús”. Manifesta que “l’Església és un àmbit d’encontre, d’escolta recíproca, de diàleg, d’acollida per a tothom” i que “com a Poble de Déu hem de ser capaços d’abraçar cada persona, acceptar-la tal com és i acompanyar-la des de la seva situació a l’encontre amb Déu”. Reconeix que “el nostre món està marcat per múltiples tensions, que també habiten en el dia a dia de la comunitat eclesial” i que “un dels aspectes distintius de l’Església sinodal és saber reconèixer aquestes tensions i, sobretot, ser capaços de gestionar-les moguts per l’Esperit Sant i mantenint viva la comunió”. Comenta que “tot plegat fa que el discerniment sigui un repte i una necessitat que acompanya el camí sinodal i la vida de l’Església”. Finalment, diu que la vida sinodal és “l’experiència de poder trobar una unitat que abraça la diversitat sense cancel·lar-la, perquè està fonamentada en la unió amb Déu, en la confessió d’una mateixa fe, sota el guiatge de l’Esperit Sant”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, explica que “la setmana passada vam concloure el tractament dels temes sobre els quals hem estat reflexionant i pregant en aquest Sínode: la sinodalitat, la comunió que s’irradia, la corresponsabilitat en la missió i la participació, responsabilitat i autoritat en l’Església” i que “l’última setmana del Sínode l’hem dedicat a estudiar la Síntesi de tots aquests treballs, elaborada per una comissió que va designar l’Assemblea i va ratificar el Papa”, discutir cadascuna de les tres parts i presentar les esmenes al text, per matisar alguna afirmació, corregir-la o aprofundir-la. Informa que “amb aquestes esmenes s’elaborarà una nova Síntesi, que haurà de ser votada i aprovada per l’Assemblea dissabte a la tarda”. Recorda que “el diumenge dia 29 d’octubre, tindrà lloc la cloenda d’aquesta primera sessió de l’Assemblea del Sínode dels Bisbes, amb una Missa presidida pel Sant Pare a la Basílica de Sant Pere” i diu que “serà moment de donar gràcies a Déu per tots els treballs realitzats i oferir a l’Església la Síntesi final, perquè tots puguem continuar avançant pel camí sinodal”, un document que “no serà el definitiu, perquè el Sínode no es clausurarà fins que se celebri la segona sessió a l’octubre del 2024”. Finalment, diu que per part seva, durant aquestes setmanes ha pogut “palpar la rica diversitat de l’Església i, alhora, la unitat en la fe” i que “és meravellós veure com persones de cultures i mentalitats molt diferents compartim la mateixa fe en Jesucrist, l’amor a l’Església i el desig de créixer en aquella comunió que impulsa la missió de proclamar amb valentia que Jesús és el nostre Senyor i Salvador”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “celebrem el 400 aniversari del naixement de Blaise Pascal, un dels autors de referència de la ciència, del pensament i del cristianisme”, que “com a científic va trencar amb la “cultura científica” de la seva època” i “també va trencar amb la “cultura teològica””. Recorda que “l’època de Pascal va estar marcada per importants discussions a propòsit de la renovació del cristianisme”, que “el corrent anomenat jansenista sostenia un cristianisme exigent, però defensava també una consciència intensa dels drets de la persona humana i del pensament personal enfront de tot tipus d’absolutisme” i que, “en canvi, els jesuïtes defensaven una acomodació del cristianisme a la cultura renaixentista i al probabilisme moral”. Explica que “Pascal defensava la fidelitat als orígens i estava en contra de les posicions sostingudes pels jesuïtes”, però que “mai no va acceptar les tesis exagerades dels jansenistes sobre els condicionants de la llibertat humana”. Comenta que “la seva concepció del cristianisme es troba articulada sobretot en els Pensaments” on “hi trobem els grans temes de la seva reflexió: Els límits de la raó i La grandesa i misèria de l’home”. Finalment, diu que “no és el Déu dels filòsofs, sinó el Déu d’Abraham i de Jesucrist el que està present en el pensament de Pascal” i que “entre un món mut, significat pel «silenci dels espais infinits que horroritza» i un Déu amagat, però no absent, hi ha l’home”, la certesa del qual “no és la de la raó, sinó la del cor”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, comunica que “el 4 d’octubre, festa de St. Francesc d’Assís, el Papa ha publicat una nova Exhortació apostòlica, Laudate Deum (Lloeu Déu), on fa una crida a reaccionar de manera urgent i decidida davant la greu amenaça del canvi climàtic, provocat per l’activitat humana”. Expressa que “aquesta carta emfatitza i vol ser una continuació d’alguns missatges de la seva important encíclica Laudato si’ (Lloat sigueu), publicada l’any 2015, i dedicada a la crisi ecològica”. Afirma que el Papa “ens alerta que, malgrat que alguns ho vulguin negar o amagar, el canvi climàtic segueix avançant i accelerant-se, sense que la comunitat internacional reaccioni de manera suficient”. Manifesta que, de cara a la propera Cimera mundial sobre el canvi climàtic (COP28), del desembre a Dubai, el Papa “demana que s’aprovin mesures de transició energètica “eficients, obligatòries i fàcils de supervisar”, que obrin un nou procés, “dràstic, intens i que compti amb el compromís de tots”, a fi de reduir les emissions globals de diòxid de carboni i “evitar a temps els pitjors mals””. Informa que “el Papa s’adreça de manera particular a nosaltres, els fidels catòlics, per recordar-nos que cal que assumim la nostra responsabilitat”. Considera que “hem de tenir cura de la terra, meravellosa creació de Déu, que ens ha confiat generosament i a la qual estem profundament vinculats” i que per això, el Papa “ens demana iniciar “un camí de reconciliació amb el món que ens acull i fer-hi la nostra aportació, per embellir-lo””. Finalment, diu que “el lema triat “Laudate Deum”, fa seva una pregària de St. Francesc, i vol recordar-nos que “un ésser humà que pretengui ocupar el lloc de Déu, es converteix en el pitjor perill per a si mateix””.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “hi ha experiències del límit, que són particularment doloroses i que no han faltat al llarg de tota la Història de la Salvació, des d’Abel el just fins a l’últim deixeble de Jesús que desitgi ser autèntic”, que “no ha faltat aquesta experiència en la humanitat” i que “es tracta de l’experiència de veure’s impotent davant l’agressió injusta, patida per aquells que s’han mantingut fidels a la fe, a la voluntat de Déu, a la seva Veritat i a la seva Paraula”. Expressa que “el límit en aquests casos es manifesta en el fet de no poder (o millor, no voler), respondre a les agressions amb la mateixa moneda”. Recorda que “Jesús, la víctima per antonomàsia d’aquestes agressions, va respondre a Pilat que hauria pogut organitzar un exèrcit d’àngels per a lluitar contra els seus acusadors…”. Considera que “aquest “pacifisme” del just enfront de l’agressió no té res a veure amb la debilitat, el complex d’inferioritat o la covardia” i que “Jesús dona per descomptat que els seus deixebles seran perseguits, acusats injustament i patiran per la seva causa, però les seves crides a la fortalesa i la superació del temor són clares i freqüents”. Recorda també que “sant Pau feia servir el símil del combat per a expressar la vida del cristià” i que “suposava que el deixeble de Crist tenia davant una oposició i el seu repte consistia a saber viure comptant-hi i actuant amb valentia”. Considera que “no és, doncs, una comunitat de febles, ni és passiva en absolut”, que “la fe és activa, l’esperança és ferma, l’amor és esforçat” i que “els cristians de Tessalònica felicitats per l’Apòstol no responen a les dificultats entaulant una guerra, sinó amb l’enfortiment interior, podem dir, amb el creixement en autenticitat, amb l’aprofundiment de la virtut”. Finalment, diu que “aquesta opció és la de l’autèntic deixeble de Crist” i que “és l’única garantia de la superació dels límits”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “en els inicis encara d’un nou curs pastoral s’han organitzat diverses activitats per tal de donar un nou impuls a la vida de l’església diocesana”. Fa referència a “les Jornades Transmet que vàrem celebrar el passat cap de setmana i que ens han ofert la possibilitat d’una reflexió seriosa sobre l’evangelització a través de les comunitats parroquials i la coordinació arxiprestal”. Recorda que “ens va ajudar a començar els actes el divendres al vespre a la Catedral a Terrassa la pregària amb els joves, tot remarcant la necessitat de la pregària per tal de sentir-nos veritables deixebles missioners” i que “dissabte al matí fou una veritable jornada de formació” en la qual el conferenciant, Mons. Ros, bisbe auxiliar de València, “posà en relleu no només les activitats que cal tenir a les parròquies i arxiprestats per tal de portar a terme la missió sinó, sobretot, les actituds amb què les hem de viure”, “els va parlar d’una pastoral que ha de ser relacional, capaç d’acollir i acompanyar les persones en els seus processos de fe, de mostrar el rostre de l’Església a través de la misericòrdia i la proximitat” i “recordà amb paraules de Sant Pau VI a l’exhortació Evangelii nuntiandi que l’Església existeix per evangelitzar”. Explica que “les jornades es varen cloure diumenge amb un acte també molt significatiu gaudint de la bellesa d’un bon concert d’orgue a Granollers, i unint-nos en el compromís amb els més necessitats, a través de Càritas diocesana que enguany compleix deu anys d’existència”. Finalment, demana que “donem gràcies a Déu per aquest nou curs que ens concedeix de viure, i donem gràcies també a totes aquelles persones que fan possible el nostre caminar junts”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “els cementiris formen part del paisatge de la nostra terra, afaiçonada per la fe en Crist” i que “l’Església sempre ha considerat sagrat el lloc on reposen els cossos dels cristians, perquè els cristians, en raó del baptisme, som temples de l’Esperit Sant”. Expressa que “recordant la història de l’Església podem veure com molt aviat els seguidors de Jesús tenien uns ritus funeraris propis” i que “tot i que en moltes cultures es practicava la cremació dels cossos, els cristians entenien que s’havia de practicar la sepultura o la inhumació” perquè “la nostra fe, que és el fonament de la nostra esperança, professa la resurrecció de Jesús i, inseparablement unida a aquesta afirmació, també creiem en la resurrecció dels morts”. Afirma que “és la fe cristiana la que fa sorgir pràctiques pròpies dels creients” i que “al mateix temps, no podem oblidar mai que hem de retornar a la fe per a entendre el perquè dels nostres costums i, de la mateixa manera, hem de retornar a les nostres creences a fi que il·luminin les nostres decisions”. Considera que “fou des de la fe que els cristians dels primers segles, a l’hora de designar el lloc de la sepultura cristiana, defugiren el nom de necròpolis (ciutat dels morts) per posar-li el de cementiri (en grec, koimetérion, que significa ‘dormitori’)”. Finalment, diu que els cementiris “per als cristians són un lloc d’esperança en la manifestació plena de Jesucrist a la fi dels segles, quan ens desvetllarà del son de la mort per a poder participar amb tot el nostre ésser, ànima i cos, de la plenitud de l’obra de la salvació divina”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, comunica que “dissabte que ve, 4 de novembre, a la Catedral, rebrà l’ordenació presbiteral un jove amb la carrera de dret i els estudis acabats de teologia a Pamplona i Barcelona” que “en els últims anys de formació ha col·laborat en les parròquies de la Verge de Montserrat, en la Unitat Pastoral Santa María Magdalena-Verge del Pilar i en la Delegació de Joves”: Joshua Enrique Carrillo Saldaña, nascut a Mèxic, “on viuen els seus pares i la resta de la família, a Ixtlán del Río (Estat de Nayarit)”. Expressa que “a més de les seves qualitats personals i del seu interès per servir el Poble de Déu com a sacerdot, sempre és un motiu de molta alegria per tota la comunitat diocesana que un jove vulgui dedicar la seva vida a aquest ministeri”. Vol recordar-nos “l’acte que celebrarem a la Catedral amb les paraules del Concili Vaticà II: “La sagrada ordenació els (el) configurarà amb Crist sacerdot; per això han d’acostumar-se a estar units a Ell com a amics, també amb una íntima unió de tota la vida” (OT, 8)”. Sol·licita de tots nosaltres “oracions perquè altres joves iniciïn aquest camí de lliurament i servei” i considera que “per a això fa falta que les famílies animin els més joves a un plantejament vocacional cap al sacerdoci i que tots els sacerdots, membres de Vida Consagrada i comunitats generin temps i espais d’estima i valor al ministeri”. Manifesta que Joshua Enrique Carrillo “necessitarà sempre la força del Senyor per continuar amb autenticitat la seva vida i el seu ministeri” i que “comptarà amb la nostra ajuda i la nostra oració perquè així sigui”. Finalment, expressa que Mn. Joshua “repeteix que està molt agraït a la diòcesi pel seu acolliment i per les seves constants mostres d’afecte” i diu que “des d’ara li retornarem el millor de nosaltres per acompanyar-lo en el seu servei”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “fa un mes, concretament el passat 25 i 26 de setembre, amb motiu d’aquest nou curs pastoral, vam celebrar les jornades de formació permanent amb els preveres i diaques de la nostra diòcesi de Tortosa”, que “van tenir lloc al Seminari” i en les quals “vam poder dedicar temps per a un matí de recés espiritual predicat per mi mateix” i “vam gaudir de moments de sana convivència, visita cultural, concelebració de l’eucaristia, i d’una reflexió sobre la sinodalitat que ens va oferir la presidenta del Foro de Laicos, Dolores Loreto García Pi”. Expressa que era la primera vegada que ell hi participava i que n’està “molt agraït, per la bona predisposició per part de tots, pel silenci i la pregària, pel diàleg fratern compartint experiències ben enriquidores”. Agraeix molt que la “Delegació Diocesana del Clergat vetlli aquesta formació permanent des de fa anys”. Considera que “la formació permanent és una experiència discipular”, que “tots som deixebles de Jesucrist, l’únic Mestre i Senyor” i “tots tenim molt a aprendre encara, sempre ben oberts a les seves sorpreses”. Recorda que “el papa sant Joan Pau II, al número 70 de l’Exhortació apostòlica Pastores dabo vobis, deia que «cultivar la formació permanent és un acte d’amor al Poble de Déu (…) i una exigència nostra amb les comunitats que servim»”. Finalment, diu que “tots els qui formem el Poble Sant fidel de Déu, que peregrinem a la diòcesi de Tortosa, cal que donem gràcies al Senyor per la vida i ministeri dels nostres mossens” i demana que “les jornades de formació permanent, experiència discipular que celebrem mensualment des de fa anys, ens ajudin a ser pastors a imatge de Jesucrist Bon Pastor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
