Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 26 de juliol, l’Església celebra la festa de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Verge Maria i patrons dels avis, i dedica un record especial a la gent gran. Coincidint amb aquesta festivitat, a diverses diòcesis se celebrarà la Jornada pels afectats de la pandèmia. Aquesta jornada inclourà la celebració de l’Eucaristia, oferint-la per l’etern descans de tots els difunts i el consol i esperança dels seus familiars. Al mateix temps, es donarà gràcies per tot el treball i el sacrifici realitzat per tantes persones durant el temps de la pandèmia i pregar d’una manera especial per la gent gran i les residències d’ancians.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la gent gran i de la Jornada pels afectats de la pandèmia, així com de l’ajornament a Lleida del funeral per les víctimes del Covid-19, de la celebració del baptisme, de paraules per a créixer, de l’Evangeli d’aquest diumenge, de l’oració cristiana i de les catecolònies.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “el Covid-19 ha afectat sobretot la gent gran, i molts han mort en residències, hospitals i als seus domicilis”, així com que els ancians “han patit el drama de la solitud i de la distància del seus éssers estimats” i que “cal que els estimem i cuidem amb molt d’amor i atencions”. Recorda que “els Bisbes de la Comissió de Pastoral Social i per Família i Defensa de la Vida han ofert un preciós missatge d’esperança envers la nostra gent gran, “Una mirada especial a la gent gran”” en el qual “destaquen que els grans ens ajuden a valorar el més essencial de la vida i a renunciar al que és transitori”. Recorda que el papa Francesc va dir recentment que “una societat que abandona la gent gran i prescindeix de la seva saviesa, és una societat malalta i sense futur, perquè li falta la memòria”, que “sense respecte, reconeixement i honor per a la gent gran, no hi pot haver futur per als joves” i que “els ancians no són només el passat, sinó també el present i el demà de l’Església”. Afirma que “des del respecte a la seva dignitat i al bé comú de la societat, hem d’oferir a la gent gran una atenció i unes cures riques en humanitat i en veritables valors”. Sobre el drama viscut en l’atenció hospitalària fa referència a unes il·luminadores paraules de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida en una Nota del 30 de març de 2020 titulada Pandèmia i fraternitat universal. Finalment, diu que “tot pregant per l’etern descans dels difunts, també hem de destacar la importància de la gent gran en l’àmbit familiar i en la societat”, ja que “ells són la saviesa i l’experiència davant la vida, exemple i guia per als joves i infants, veritables actors que fan molt per l’educació cristiana dels infants i els joves en la fe”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, recorda que el 26 de juliol celebrarà “la Missa a les 20h a la Catedral” i que “l’oferirem per l’etern descans de tots els difunts, així com el consol i esperança pels seus familiars”, en un dia que “dediquem d’una manera especial a la gent gran, ja que són els patrons dels avis”. Diu que “al llarg d’aquests mesos hem pogut veure com els més afectats pel virus han estat precisament la gent gran”, que “molts d’ells van morir en hospitals, residències, i també en les seves llars” i que “les persones grans han patit especialment el drama de la solitud i de la distància dels seus éssers estimats”. Recorda que quan ja havíem iniciat el període de la desescalada va poder anar a visitar en una residència a una persona gran malalta, va poder estar amb ella una bona estona i van parlar de la vida terrenal, de la vida eterna, de la mort… i recorda que l’endemà li van comunicar que acabava de morir i que “les persones que la cuidaven van dir que semblava com si esperés la visita del Sr. Bisbe per a morir en pau”. Afirma que “és un do del Senyor poder ajudar una persona en la preparació immediata de la seva trobada amb Ell” i que va pensar tot d’una “en tantes persones que no havien pogut acomiadar-se dels seus familiars, o que no havien pogut rebre els sagraments”. Manifesta que a les nostres famílies i en les nostres comunitats cristianes les persones grans ens ho han donat tot, ens han donat la vida, els béns materials, la cultura, l’amor, ens han transmès la fe. Finalment, diu que “aquesta Jornada també ens ha d’ajudar a ser conscients de la importància de la nostra gent gran, que lluny de ser una càrrega, són un tresor a les nostres comunitats cristianes, per la seva experiència, per la seva saviesa, per la seva pregària”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que el dia 26 de juliol es fa memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de santa Maria, Mare de Déu, i avis de Jesucrist i diu que “en aquesta escaiença és bo que fem una reflexió sobre la gent gran, en la nostra societat i en la nostra Església”. Recorda que “la gent gran ha estat tristament protagonista en la pandèmia del Covid-19” i que “en les dades corresponents hem pogut veure com els més afectats per aquest virus han estat els ancians, dels quals un gran nombre ha mort en residències, hospitals i domicilis particulars”. Manifesta que “la gent gran va haver de viure, en aquelles circumstàncies tan excepcionals, el drama de la solitud i el distanciament dels seus éssers estimats; i, per tant, no poder abraçar-los, no poder sentir l’escalf de la seva estimació”, encara que “les famílies varen fer el possible per tal de pal·liar aquest dolor i aquesta soledat”. Afirma que “com a societat ens hem de qüestionar si la gent gran ocupa el lloc que els pertoca en la nostra vida quotidiana” i que “l’opció que porti a pensar que quan la persona ja no és útil ha de ser apartada, no té res d’humana”. Recorda les següents paraules del papa Francesc: «Una societat que abandona la gent gran i prescindeix de la seva saviesa és una societat malalta i sense futur, perquè li falta la memòria». Expressa que “el que hem viscut en aquest temps de pandèmia ens ha d’ajudar a entendre el que les persones grans necessiten d’acord amb la seva dignitat, i sense oblidar mai el que han fet per la societat durant la seva vida de treball i donació”. Finalment, diu que “en el camp de la comunitat cristiana són la baula indispensable per a l’educació cristiana dels més petits de casa” i que “la gent gran no són del temps passat”, sinó que “són protagonistes del present”.
El cardenal Joan Josep Omella, recorda que diumenge 26 de juliol “celebrarem a la basílica de la Sagrada Família una missa funeral per totes les víctimes del coronavirus i per tots els morts per altres causes durant el temps de confinament que no han pogut rebre un comiat” i que en aquesta Eucaristia compartirem amb tots els afectats “l’escalf de la comunitat cristiana, el consol de la fe i l’esperança en la resurrecció”. Diu que “hem viscut una experiència en què s’han barrejat sentiments de confusió, por, fragilitat…” i que “davant el sofriment podem sentir-nos com Job quan s’enfada amb Déu” perquè “creu que Déu calla davant el seu dolor”. Afirma que “aquest aparent mutisme no és un silenci indiferent”, sinó que “és el silenci de qui calla per escoltar-nos”, “és el silenci de qui ens escolta perquè ens estima”. Manifesta que “els cristians creiem que Crist ens dona la clau per encarar les situacions més dures”, que “Jesús no es resigna mai davant el mal”, sinó que “hi lluita fins al final”. Expressa que “la seva mort a la creu és el signe més gran de solidaritat amb tots els crucificats per aquesta pandèmia, amb tots els crucificats de la història i del món” i que “la resurrecció de Crist és l’esperança de tots els que han perdut els seus éssers estimats”. Destaca que “el Senyor ressuscitat ens anima avui a pregar pels nostres germans morts durant aquests mesos” i que “Ell ens promet que la mort no té l’última paraula, que si creiem en Ell i vivim estimant, ens espera una vida eterna plena de pau i de joia”. Finalment, diu que “Jesús espera que li obrim la porta del cor perquè compartim amb Ell el nostre patiment” i que “ens demana que siguem solidaris amb totes les víctimes de la Covid-19 i de tantes altres pandèmies que assolen el món i, de manera particular, amb els més pobres i necessitats”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “havíem anunciat, des de fa gairebé dos mesos, que aquest diumenge 26 de juliol, per la tarda, celebraríem un funeral en la catedral per tots els difunts a causa del COVID-19” i “també per tots aquells que han mort durant aquest temps” i comunica que “en aquesta data no serà possible l’esmentada celebració que s’estava preparant amb molt d’interès i afecte per part dels responsables de la Catedral”. Recorda que “l’evolució a pitjor dels contagis pel coronavirus en la comarca del Segrià ha obligat al conjunt de les nostres autoritats a prendre unes dràstiques mesures sanitàries i socials”, que “les esmentades mesures tenen un temps concret d’aplicació, en aquest cas quinze dies” i que “el diumenge 26 és una data situada dins d’aquest període de temps”. Diu que “la comunitat diocesana se sent obligada a manifestar de forma conjunta la pregària i l’estimació a tantes famílies que han sofert gairebé en soledat el comiat definitiu”, que “l’Església no celebra la Missa com un homenatge als difunts”, sinó que “prega per ells” i que “ni tan sols realitza un reconeixement social per part dels qui encara vivim”, sinó que “agraeix la seva vida i el seu treball demanant que s’uneixin a la pregària universal”. Afirma que en l’esmentada celebració “no volíem que hi manqués un record pels malalts i pels seus familiars”, que “també volíem mostrar aquesta tarda a la Catedral un agraïment immens per tots aquells professionals que s’han bolcat d’una forma especial per ajudar els qui arribaven contagiats i per intentar de guarir-los” i que “es pensava en un acte entranyable i solemne al mateix temps on tots, units a Crist, expresséssim la nostra oració i acció de gràcies”. Finalment, diu que “notificarem oportunament la seva realització i convidarem tothom”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “el pluralisme creixent en la societat, unit al de la indiferència religiosa, ha anat diluint algunes conviccions o ha comportat que algunes pràctiques de vida cristiana es fessin de forma rutinària o, simplement, que deixessin de fer-se”. Vol parlar de “la celebració del baptisme dels infants i de la preparació de llurs pares”. Afirma que “uns pares cristians que siguin conscients de ser-ne no poden deixar per a més endavant la celebració del baptisme d’un fill acabat de néixer, i menys encara dir que ja ho decidirà ell quan serà gran”. Recorda que sobre el sagrament del Baptisme el Codi del Dret de l’Església afirma que «els pares tenen l’obligació de procurar que els infants siguin batejats dintre les primeres setmanes» (CIC 867), així com que «per tal que un infant sigui batejat lícitament, cal que: 1) Els pares, o almenys un d’ells o el qui legítimament els supleixi, hi consentin. 2) Hi hagi esperances fonamentades que serà educat en la religió catòlica» (CIC 868)”. Manifesta que “en aquestes disposicions, apareix clar que s’ha de conjugar la diligència en celebrar el baptisme, el sentit de la fe i la preparació deguda”. Finalment, diu als futurs pares que “soleu llegir llibres, o mireu reportatges, o aneu a la consulta del metge per a preparar el naixement del fill que ve i per saber com l’haureu d’alimentar i d’educar des del primer dia”, que “no té res d’estrany, doncs, que també us prepareu quan es tracta d’introduir el vostre fill en la vida de Jesucrist” i que “mireu de fer-ho amb la màxima cura”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que vol “dilucidar què significa «créixer» per a un deixeble de Crist”, “créixer i fer créixer el món i l’Església”. Recorda que “d’això en va parlar i va actuar molt Jesús, en tractar del Regne de Déu que començava amb Ell a la terra”, així com que “tots dos creixements, el del món i el de l’Església, tal com se sol entendre, són diferents”. Afirma que “tot i així, el progrés del món i el creixement de l’Església no són independents ni indiferents entre ells”, ja que “la fe cristiana sosté que la veritable plenitud del món és el Regne de Déu, i que el triomf del Regne de Déu serà al final de la història” i “així tots dos creixements tindran un punt de trobada”. Manifesta que “Jesús no va tenir inconvenient en usar exemples del món del comerç i del mercat per explicar els misteris del Regne de Déu” i reconeix que “sens dubte no és freqüent el cas d’un que arrisqui tot el que té en una inversió”. Destaca que “segons les paraules de Jesús, la troballa del Regne de Déu és casual, no es pot controlar”, però que “s’ha de tenir un desig intens d’aconseguir-lo, tant com un desitja un gran tresor o el comerciant anhela la perla preciosa” i que “un cop trobat el Regne de Déu, sorprèn i enlluerna pel seu valor, fins al punt que als propis ulls mereix arriscar tots els béns que es posseeixen”. També destaca que “seguint aquesta percepció, el Regne de Déu s’adquireix efectivament, se’n gaudeix, més enllà de la por de quedar-se sense res, perquè amb ell hom ho té tot”. Finalment, diu que l’Església “anuncia el Regne de Déu sense enganys, amb total convicció, transparència i senzillesa” i “creix a base d’aquestes inversions agosarades, a base del despreniment de tot el que es té per adquirir la salvació i la plena felicitat”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, parla sobre la narració evangèlica d’aquest diumenge “en què Jesús ens parla d’un tresor i d’una perla de gran valor” i diu que “els qui han descobert on són el tresor i la perla inverteixen tot el que tenen per arribar a posseir-los”. Pensa que “la narració es pot concretar i aplicar a la nostra vida, perquè tots cerquem allò que és molt valuós per a nosaltres i és del tot desitjable”. Afirma que “podem entendre que el veritable tresor i la perla valuosa és el que Jesús ofereix, la seva proposta de viure com a fills de Déu i germans de veritat” i que “es tracta, certament, del manament d’estimar Déu amb tot el cor, amb tot el pensament, amb tot el nostre ésser, i d’estimar els germans tal com Jesús ens ha estimat”. Manifesta que «tresor» “és la metàfora amb què ens referim a algú o a quelcom que sacia els nostres desigs; és alguna cosa que val la pena tenir i que canvia del tot les nostres vides”. Diu que “Jesús ens urgeix a descobrir Déu, el Pare que estima la humanitat, que vol regnar en una comunitat de germans” i que “la idea central i objecte de les dues comparances és preguntar-nos si això és de veritat el que vivim i el que succeeix en la nostra vida de creients”, si Déu és un tresor per a nosaltres, si és “el qui respon als nostres anhels més profunds, el qui ens manté en l’esperança, el qui ens aclareix el sentit de la nostra vida”. Expressa que “és llavors que cal preguntar-nos per la nostra inversió per aconseguir aquest tresor o aquesta perla de gran valor”, pel que estem disposats a fer, a oferir, a renunciar… Finalment, afirma que “Jesús avui ens convida a descobrir els veritables tresors de la vida, les perles més boniques” i ens demana que “valorem el tresor de la fe que ens fa acollir Jesús i l’Evangeli”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “si l’oració és el lloc on el creient, que ha estat fet fill de Déu pel baptisme, expressa i creix en la relació filial amb el Pare, aprendre a pregar no consisteix únicament en l’assimilació d’unes tècniques de concentració, sinó que és un procés que no es pot separar de la vida dels fills de Déu que comença i es desenvolupa en el si de l’Església”. Afirma que “l’oració, sent un acte personal, no és per al creient una activitat viscuda d’una forma purament individualista”, sinó que “quan el cristià prega ho fa sempre com a membre del Cos Místic de Crist, que és l’Església”. Manifesta que “els llocs on aprenem a orar no poden ser altres que aquells en els quals ella viu i expressa la fe”, que en primer lloc cal esmentar la Sagrada Escriptura, ja que “parlem amb Déu quan preguem, i l’escoltem quan llegim les paraules divines” i que “en segon lloc, aprenem a orar eclesialment en la litúrgia”. Afirma que “la interiorització del llenguatge litúrgic evita caure en el perill de reduir l’oració a un simple sentiment subjectiu sense contingut objectiu” i que “l’’Eucaristia és la base de la vida d’oració”. Destaca que és important “conèixer els grans mestres d’oració que hi ha hagut al llarg de la història de l’Església (com santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu o santa Teresa de l’infant Jesús)”, ja que “el testimoniatge de les seues vides i els seus escrits ens ensenyen a orar”. Finalment, diu que “un creient que vol aprendre a orar ha de mirar a la Mare de Déu”, ja que “ella és un model d’oració en tots els moments de la seua vida, des de l’Anunciació fins al moment dolorós de la Creu i l’alegria plena de la Pasqua”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “durant aquests darrers mesos hem anat veient com moltes activitats pastorals parroquials i diocesanes s’han anat suprimint o posposant i, en alguns casos, s’han reinventat”, que “les Catecolònies tampoc en són una excepció” i que “ja fa uns mesos que els seus responsables van decidir canviar-ne les dates per a preservar l’activitat”. Afirma que “potser més que mai, aquest estiu, les Catecolònies poden ajudar els infants de les nostres catequesis a compensar la dura situació viscuda durant els tres mesos de confinament” i que “els nens i les nenes podran: retrobar els amics dels anys anteriors i fer-ne de nous després de l’aïllament social; fer excursions i activitats a la natura; tenir moments de pregària i celebració de l’eucaristia per descansar pors i neguits en Déu; jugar i realitzar tallers i activitats”. Comunica que les Catecolònies, “aquest any, arriben a la seva 16a edició”, que “es posen novament al servei de les parròquies del nostre Bisbat” i que “del 23 al 30 d’agost, nens i nenes de 2n de primària fins a 2n d’ESO són invitats a gaudir-ne a la casa de colònies El Molí de la Roda (Vecianes – Sant Martí de Sesgueioles)”. Assegura que “els catequistes les estan preparant amb molta il·lusió, tenint en compte totes les mesures de seguretat i prevenció que la Generalitat de Catalunya demana per a les activitats de lleure aquest estiu”. Finalment, diu que “malgrat el termini d’inscripcions ja s’ha acabat, els responsables encara veuen possible acollir alguns infants més”, que “la supressió de tantes activitats per a infants pot fer que alguns provin les Catecolònies i en descobreixin la seva bellesa” i que per inscripcions d´última hora es pot consultar la pàgina web www.catecolonies.com.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
Així mateix, poden trobar, a diverses pàgines web, la Nota dels Bisbes de la Comissió per a la Pastoral Social i de la Subcomissió de Família i Defensa de la Vida “Una mirada especial a la gent gran”, les paraules del papa Francesc al Congrés Internacional “La riquesa dels anys” i la Nota de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida “Pandèmia i fraternitat universal”.
