Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
«La vida, bona notícia» és el lema que es proposa per a la Jornada per la Vida 2024, que l’Església celebra el 25 de març, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, però que aquest any, en coincidir amb dilluns Sant, s’ha traslladat al 8 d’abril. En aquesta Jornada recordem que cada vida humana és un do sagrat de Déu i som cridats a ser testimonis de l’Evangeli de la vida, a protegir i valorar cada vida des de la concepció fins a la mort natural i, de manera especial, a tenir cura dels qui es troben en situacions de vulnerabilitat, acompanyant-los amb amor i compassió.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada per la vida, així com de l’alenada de Jesús, d’anunciar l’Evangeli de l’alegria, de signes de resurrecció, del sagrament de la penitència, d’anunciar Crist ressuscitat, de celebrar els sagraments, de la joia de creure en Crist ressuscitat i del problema de la manca de sacerdots.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “el 25 de març de l’any vinent, 2025, farà trenta anys que el papa sant Joan Pau II va publicar la carta encíclica Evangelium vitae, sobre el valor i el caràcter inviolable de la vida humana”. Expressa que “la fe cristiana, proclamada pel Papa, il·lumina la nostra vida, aleshores i ara, i ens la fa entendre com un do, com un regal que hem rebut” i que “Déu Pare ens ha donat la vida i ens la confia perquè la custodiem responsablement i ens obrim a la seva revelació”. Demana que “girem la nostra mirada cap a Maria de Natzaret, la noia verge que, a l’anunci de l’àngel Gabriel, malgrat els seus dubtes i dificultats, va respondre amb humilitat i generositat, i amb el seu Sí va acceptar ser la mare de Jesús, el Fill de Déu encarnat (Lc 1,26-38)”. Explica que “per això, cada any, en la solemnitat de l’Anunciació del Senyor, el dia 25 de març, l’Església celebra la Jornada per la vida, la vida que en Jesús se’ns donarà de manera plena, i que nosaltres hem de secundar amb la nostra fe, la nostra esperança i el nostre amor ben obert a tots els que ens rodegen, especialment els més necessitats”, “una vida que hem de viure i que hem de promoure des del seu inici fins al seu final natural, malgrat els sofriments i els dolors que l’assetgen”. Informa que “enguany, la celebració de la Jornada per la vida s’ha traslladat, per raons litúrgiques, al dilluns 8 d’abril, en la segona setmana de Pasqua de Resurrecció” i que “així, celebrem la Vida en el Senyor ressuscitat, que ens obre la porta de la vida eterna, la plena comunió amb Déu”. Finalment, demana que “Déu ens ajudi, ens doni la força, la saviesa i la valentia per defensar la vida dels éssers humans en tots els estadis de la vida, des de la concepció fins a la mort natural”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que celebrem la Pasqua “perquè sabem que és el centre de la nostra fe” i que “en aquest diumenge de l’Octava, també dit de la Misericòrdia o de pasqüetes, embolcallats encara per la llum gloriosa de la resurrecció, i quan els nostres pobles i viles celebren aplecs, festes i romeries d’alegria, rebem la notícia de la més profunda esperança cristiana: l’alè de Jesús”. Expressa que “per l’esperança sabem que la força que ens fa actuar, l’esperit que ens empeny i la il·lusió que ens acompanya, estan garantits per la resurrecció del Senyor i per la memòria que nosaltres, com a comunitat de seguidors, fem d’aquest esdeveniment central”, però que el memorial “va molt més enllà del record, perquè fa present i viu un esdeveniment que ha succeït” i que “per això, no és agosarat dir que l’alenada de Jesús als deixebles el diumenge després de la resurrecció ens arriba a nosaltres avui, en el present”. Afirma que quan ens facin la pregunta de quin efecte té aquesta alenada de Jesús en nosaltres respondrem “dient que l’alè de Déu, és a dir l’Esperit Sant, ens manté en connexió i compromís amb la vida de Déu i ens evita haver de fer el que explica l’evangeli d’avui sobre sant Tomàs”. Manifesta que “l’alenada de Jesús, que és l’alenada de l’Esperit de Déu, ens proposa el compromís cristià, un compromís exercit en les nostres comunitats eclesials que són ara més pasquals que mai”. Constata que “l’alenada de l’Esperit del Senyor ens dissiparà les indiferències, perquè la indiferència és el pas previ al desastre” i que “la indiferència ens esborra l’esperança, les ganes de pregària i la necessitat de viure comunitàriament”. Finalment, diu que “aquest diumenge en què avancem la Pentecosta, escombrem, amb l’alè de Jesús, qualsevol indiferència davant el fet íntimament inqüestionable de l’alenada que es passeja pels nostres cors”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “celebrem la Pasqua i ens adonem que Crist Ressuscitat ens urgeix a “anunciar l’Evangeli de l’alegria””. Recorda que “aquest és el programa del papa Francesc per al seu pontificat, inaugurat fa onze anys, que va fer patent en el seu document més emblemàtic, l’Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium” on deia que “l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús” i que “amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria”. Recorda també que “el Papa segueix 4 grans eixos: Crist, l’Església, el poble i els pobres”. Expressa que “en temps de Pasqua, ens fa bé recordar les grans intuïcions pel que fa a esdevenir cada batejat un evangelitzador amb esperit” i que “el Papa Francesc proposa unes motivacions per a una renovada espiritualitat missionera i pasqual”: “ser evangelitzadors que preguen i treballen, que valoren el trobament personal amb Jesús que salva”; “configurar-se amb tota la vida de Jesús, estar-ne enamorats, convençuts, entusiasmats”; “estimar i buscar la glòria del Pare; evangelitzar per a glòria del Pare”; “el gust espiritual d’estimar la gent, els petits, els pobres”; “donar raó de la nostra esperança i ser servidors del poble”, “tenir cura de la creació i de l’altre”. Finalment, diu que també proposa que “especialment en aquesta Pasqua, cal deixar-se treballar pel Ressuscitat i per l’Esperit Sant que ens habita” i “cal una humil confiança en l’Esperit Sant, comptant amb la força missionera de la pregària d’acció de gràcies, de conversió, d’intercessió i d’adoració”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la crida a ressuscitar que escoltem aquests dies és una de sola i alhora múltiple”, “una crida única que procedeix del mateix Jesús ressuscitat, i també diversa, perquè ens arriba en colors molt diferents”. Afirma que “hi ha una bona llista de signes de resurrecció, testimoniatges que hem ressuscitat i formem una comunitat ressuscitada”, però que “tots ells són vocacions que conviden a una mateixa cosa: “arrisca’t a creure i estimar!””. Explica que “aquesta crida té poc a veure amb els remeis que ens solen recomanar per a adoptar actituds “positives” davant la vida” o amb “tècniques psicològiques de resiliència per a sortir d’una crisi”. Expressa que “el sofriment i el fracàs han significat una contradicció amb el sentit de la nostra vida, en el qual creiem i al qual intentem ajustar tota la nostra existència: hem estat creats per l’amor de Déu, en aquesta vida hem d’estimar i el nostre objectiu és arribar a ser feliços en aquest mateix amor”. Considera que “la resurrecció cristiana, tanmateix, significa una crida a continuar creient en aquest sentit de vida, és a dir, a renovar la fe en aquest sentit de vida”, “perquè aquell que va viure aquest amor fins al límit i perfecció viu realment”. Manifesta que “la notícia i la invitació a participar en aquesta convicció venen acreditades per la confessió de fe i, sobretot, per la vida d’uns testimonis” i que “per això diem que la crida a viure la resurrecció inclou una invitació al risc, a superar la por i llançar-se a viure”. Finalment, diu que “podem veure aquest risc de la fe i el seu valor en cadascuna de les dimensions de la vida ressuscitada: arriscar-se a estimar, a esperar, a perdonar, a servir, a contagiar pau i alegria, a assumir la mort, a sacrificar-se, a dir la veritat…” i que “això és viure com a ressuscitats”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que a la Vetlla Pasqual “vàrem beneir les fonts baptismals i alguns catecúmens adults van rebre els sagraments de la iniciació cristiana en diversos llocs de la nostra diòcesi: el Baptisme, la Confirmació, l’Eucaristia”. Expressa que la Pasqua és “un temps de gràcia molt especial en el qual se’ns convida a rebre els sagraments, a participar-hi i renovar la nostra iniciació cristiana recordant el dia del nostre Baptisme, o de la nostra Confirmació, i a tornar a professar la fe de l’Església amb el nostre «sí» generós i confiat a Déu”. Afirma que “Déu ens crida a viure amb Ell i ens dona els sagraments que són com els canals de la seva gràcia per a la nostra vida en aquest món” i que “no podem oblidar el sagrament de la Penitència, la Confessió, que és com una renovació del nostre Baptisme”. Manifesta que “és cert que en Ell hem rebut i hem començat una vida nova però també ho és que som febles i constatem la necessitat contínua de demanar perdó i de ser perdonats, de ser reconciliats novament amb Déu”. Finalment, demana que “no tinguem por i acudim amb confiança a aquest sagrament de la Misericòrdia perquè el perdó no és altra cosa que el seu mateix amor de Pare que ens acull, ens abraça, cura les nostres ferides, ens revesteix de nou, i ens fa entrar a casa seva, a participar de la seva festa amb el seu Fill Jesús”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “«la fe cristiana, o és trobada amb Jesús ressuscitat, o no és» (Francesc, Desiderio desireravi, 10)”. Reconeix que “en una societat en què va desapareixent la cultura cristiana a ritme trepidant ja no podem pensar en un cristianisme de masses, sinó en una Església comunitat de creients que han viscut l’experiència de l’encontre amb Jesús”. Considera que “massa sovint les comunitats cristianes ens hem enganyat pensant que ja n’hi hauria prou amb opcions socials i caritatives o amb unes pràctiques lligades als sagraments, sense tenir cura de l’anunci del querigma: Jesús mort i ressuscitat, viu entre nosaltres” i que “hem caigut massa sovint en el parany de l’activisme o funcionalisme, així com en tenir cura de les formes externes, sense tenir massa en compte el cor de les persones i les seves opcions profundes”. Afirma que “una comunitat que no anunciés Crist ressuscitat, vivent entre nosaltres, seria un frau per als qui a ella s’apropen” i que “no anunciar clara i explícitament Jesús ressuscitat, vivent entre nosaltres, és convidar les persones que el cerquen a buscar-lo entre els morts, i ell no hi és, perquè és viu”. Manifesta que “Jesús ressuscitat ve contínuament a trobar-se amb nosaltres” i que “Ell és viu i truca a la porta del nostre cor, perquè vol trobar-se amb tothom, per dur-los la bona nova de la vida nova”. Finalment, recorda que “a l’església renovada del nostre Seminari hi ha en l’absis un mosaic de Crist ressuscitat que ve vers nosaltres, revestit de glòria, assenyalant amb la mà esquerra la ferida del costat i amb l’altra el Pare” i que “el seu costat obert és el senyal del seu amor misericordiós que vol vessar en els nostres cors”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “durant aquest temps de Pasqua se celebren amb més assiduïtat i alegria festiva els sagraments que anomenem de la iniciació cristiana” i que “a moltes parròquies els sacerdots i catequistes preparen els sagraments del Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia perquè els qui s’acosten a rebre’ls tinguin una experiència cristiana inesborrable”. Afirma que “l’objectiu de la comunitat cristiana se centra en l’anunci del missatge de Jesucrist i que tots puguem viure amb més coherència allò que hem après a les sessions de catequesi”. Explica que “la celebració se situa en un moment concret de la vida parroquial”, però que “abans cal un treball previ, un període de preparació d’un temps determinat” i que “és el que anomenem catequesi, i que es duu a terme gràcies a la feina desinteressada dels catequistes que les parròquies mantenen com un suport fonamental de la vida cristiana”. Recorda que “aquesta tasca exigeix la col·laboració dels pares dels infants que rebran la Primera Comunió o la Confirmació” i que “el rector orienta i coordina aquesta acció catequètica i convoca els diferents grups per organitzar-la i per aconseguir que se sentin cridats a responsabilitzar-se de l’anunci de l’evangeli”. Deixa constància de “la gratitud de tota la comunitat que mereixen els catequistes, que setmanalment dediquen el seu temps a les sessions d’explicació i vivència del coneixement de Jesucrist” i estén “aquesta gratitud als responsables dels centres educatius i als membres dels moviments apostòlics”. Finalment, diu que a més del reconeixement i la gratitud els demana “una més estreta col·laboració perquè la vida cristiana de cadascú sigui un autèntic testimoniatge de l’Evangeli” i que “aquesta serà la gran lliçó que podem oferir als qui viuen prop de nosaltres i desitgen buscar Déu”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, exclama que “mai no ens cansarem de cantar plens de joia l’alegre al·leluia de Pasqua, ja que creure en Crist Ressuscitat ens fa molt feliços!”. Recorda que “en aquest segon diumenge de Pasqua, també anomenat de la Divina Misericòrdia, vuit dies després de la resurrecció del Senyor, Ell mateix es fa present novament enmig nostre i ens diu, com ho va dir davant l’incrèdul Tomàs: «Feliços els qui creuran sense haver vist.»”. Diu que “Lev Tolstoi va escriure que «no es pot viure sense fe»” i expressa que “la vida humana és un teixit de mútua confiança, d’actes de fe d’uns en altres, perquè confiem que no ens volen enganyar”. Recorda que Sant John Henry Newman deia que «la fe no és quelcom, la fe és Algú (amb A majúscula!), la fe no és qualsevol algú, la fe és Jesucrist». Considera que “l’essència del cristianisme és creure no pas en alguna cosa, no pas en un «què» sinó en un «Qui»”, que “Tomàs, l’apòstol, anava tal vegada arrossegant la seva crisi de fe perquè per a ell se li havia mort el «qui» de la seva fe” i que “en aquestes condicions ben poc importava el «què»”, però que “quan va tocar les nafres de Jesús Ressuscitat, dient-li «Senyor meu i Déu meu!», aquell diumenge, en comunitat, amb els seus germans apòstols, al Cenacle, Tomàs va perdre la por, i ple de l’alegria del Crist Ressuscitat esdevingué testimoni i portador de reconciliació i perdó pertot arreu”. Finalment, demana que “siguem molt feliços, celebrant la pasqua setmanal, cada diumenge, en comunitat, amb els germans i germanes, creient «sense haver vist», o més ben dit, creient a partir del que veiem amb els ulls de la fe” i que “siguem molt feliços sense cansar-nos mai de cantar plens de joia: Crist ha ressuscitat! Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que “en les respostes al treball diocesà apareix de manera reiterada la preocupació per la manca de sacerdots”. Recorda que la diòcesi de Solsona “té el trist honor de ser la que té el clergat amb la mitjana d’edat més alta d’Espanya (75,31 anys)” i reconeix que “això és font de desassossec, davant el temor que es veuran reduïts els serveis que encara s’estan prestant en algunes parròquies, sobretot les més petites”. Afirma que porta aquest tema molt dins del cor i que pensa que “la solució a la reducció de sacerdots en la Diòcesi no pot quedar només en mans del bisbe, ni tan sols del presbiteri, sinó que l’haurem de trobar entre tots”. Comenta algunes idees, que li agradaria contrastar amb els diocesans. Considera que “la manca de ministres ordenats aconsella, en primer lloc, concentrar les forces als nuclis més importants de població”, fet que “s’ha intentat amb la creació de les Unitats o Agrupacions parroquials” i que, “alhora, hauríem de pensar com podem mantenir una certa vida litúrgica, espiritual i pastoral a les poblacions rurals, a més de garantir el seu sosteniment i el del patrimoni que posseeixen”. En aquest sentit, li sembla molt important “la col·laboració dels diaques permanents”, ja que “a més de funcions litúrgiques, com ara presidir algunes celebracions i predicar la Paraula de Déu, també poden orientar la vida pastoral i, sobretot, la vida de caritat de la comunitat”. Manifesta que “els laics també poden aportar la seva col·laboració, encarregant-se de molts aspectes de la vida d’aquestes comunitats rurals” i recorda que “a la nostra Diòcesi comptem amb la bona experiència d’un grup de Treballadors Apostòlics”. Finalment, diu que “necessitaríem més laics que es comprometessin a animar, amb l’acompanyament del mossèn i fent equip amb ell, la vida de la comunitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
