Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
La Congregació per al Clergat va fer pública, el dia 20 de juliol de 2020, la Instrucció “La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l’Església” promulgada el passat 29 de juny. El document tracta el tema de la pastoral de les comunitats parroquials, dels diferents ministeris clericals i laics, amb el signe d’una major corresponsabilitat de tots els batejats.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Instrucció “La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l’Església”, així com de l’amor dels pares, del Pla Pastoral d’una normalitat renovada, del creixement en la crisi, del nou curs, de la comunitat dels cristians, de la creu i de l’esperança per a la diòcesi.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el passat mes de juliol es va donar a conèixer la Instrucció de la Congregació per al Clergat, «La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l’Església», que està cridada a ser una ajuda per a la renovació parroquial i diocesana”, “una síntesi teològico-pastoral i canònica per al context eclesial actual” que “està destinada a aclarir les disposicions de les lleis, i desenvolupar i determinar els procediments per dur-les a terme, tenint en compte l’experiència de la Congregació en el seu servei a les Esglésies particulars”. Resumint els seus continguts més importants, diu que “apareix el convenciment que l’Església és un lloc per a tots i que cadascú hi ha de poder trobar el seu lloc, d’acord amb la particular vocació rebuda, per a l’edificació comuna i la missió”. Afirma que “la Instrucció presta una especial atenció a la Parròquia, i a les agrupacions de parròquies -«unitats pastorals»-, i les «zones pastorals»; a la participació de diaques permanents, consagrats i laics en la cura pastoral de la parròquia…” i que “en tot hi és present la importància de la missió, «l’Església en sortida», com a criteri-guia per a la renovació de la comunitat parroquial”. Finalment, constata que “aquesta Instrucció no ofereix indicacions massa concretes, sinó criteris generals i normes que han de ser actualitzades, en la diversitat que caracteritza la Pentecosta eclesial” i afirma que “amb aquesta Instrucció es vol oferir un instrument a les Diòcesis i a les Parròquies per motivar i posar en marxa una «conversió pastoral» amb processos de reflexió i renovació de les parròquies, on encara no han començat, i suscitar un aprofundiment, avaluació i eventual correcció dels ja iniciats”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, s’adreça als pares que han acompanyat els seus fills a la primera comunió. Diu que sap que en moltes parròquies, a causa de la pandèmia, han endarrerit la celebració a l’inici d’aquest nou curs, així com que “aquestes ratlles poden anar bé per a aquells pares que, si Déu vol, teniu previst poder-la celebrar durant el nou any”. El comentari va a propòsit de l’homilia o sermó d’un mossèn. Explica que “el mossèn situava els pares en el marc de la festa i de les preocupacions que porta: vestits, àpat, convidats, agraïment dels regals, etc.”, però que volia parlar-los —els digué— “d’un regal que només podeu fer vosaltres i que, si no hi heu pensat, encara hi sou a temps”: el “regal del vostre amor. No de l’amor que teniu als vostres fills, que el teniu molt clar i no se us ha de recordar, sinó de l’amor que els pares us teniu l’un a l’altre”. Manifesta que “l’amor mutu dels pares és un regal que no pot ser suplert per res més ni per ningú més. I, en canvi, és necessari per al desenvolupament humà i per a l’equilibri del fill” i que “l’amor mutu dels esposos és un regal per als fills”: “Comença essent un regal de Déu del qual n’heu de fer participants els propis fills. Un amor forjat en el dia a dia, amb il·lusions i contradiccions”. Finalment, afirma que “l’amor matrimonial figura entre els valors de primer ordre a l’hora de pujar els fills”, demana que “no malmeneu aquest regal, perquè, tard o d’hora, us en penedireu” i diu que si “amb esforç, amb serenor i esperit de concòrdia, conreeu el vostre amor”, “els vostres fills us ho agrairan durant tota la seva vida”.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “quan parlem de l’espiritualitat d’una Església en sortida pensem normalment en una espiritualitat de sortir, és a dir, de l’acció, de la missió”, però que, “potser, aquest temps de la Covid-19, que ens ha limitat poder sortir, ha estat la gran oportunitat per redescobrir l’espiritualitat d’entrar, és a dir, de rebre, d’escoltar, d’acollir, d’estar atents, de contemplar”. Afirma que “hem fet experiència de la fragilitat”, així com que “també hem pogut fer experiència que Jesucrist Ressuscitat ens surt al pas i no respon a les preguntes que emergeixen de la realitat que estem vivint amb explicacions teòriques, sinó amb la seva presència: Ell és sempre amb nosaltres, ens ajuda en la nostra fragilitat, i ens infon la seva pau i serenor; ens fa sortir sense por a difondre l’alegria de l’Evangeli”. Manifesta que “des de la senzillesa de sentir-nos fràgils i necessitats, estem cridats a sortir a l’encontre de les persones, de la societat, de la humanitat sencera, per viure la fraternitat” i que “estem cridats a un seriós discerniment sobre el futur; a pregar cada dia i a demanar al Senyor: quina és la teva voluntat?”. Recorda que “ara haurem de continuar aplicant més que mai el Pla Pastoral Diocesà, seguint l’eix dels joves, cercant els irrenunciables per a una pastoral juvenil” i que, “alhora, la mateixa realitat de la crisi econòmica i social provocada pels efectes de la pandèmia del coronavirus ens exigeix que unim esforços per acollir i viure l’Evangeli amb els més pobres i vulnerables de la nostra societat”. Finalment, demana que com a Església en sortida “sortim a l’encontre dels germans i de la comunitat, dels joves, dels pobres…” i que ho fem “des de l’escolta de l’Esperit en el discerniment i, sobretot, des de l’encontre personal i comunitari amb Jesucrist”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “és cert que el primer gran benefici que ens aporta la crisi és “obrir-nos els ulls”” i que “apareix davant de la nostra mirada ni més ni menys que “la realitat””, “un primer pas necessari en tot creixement humà cap a la maduració”, però afegeix que “no és un pas suficient”, perquè “la realitat ha de ser vista; i resulta que no totes les mirades reconeixen la realitat tal com és” i perquè “gairebé sense adonar-nos-en, en veure la realitat la interpretem” i “aquesta interpretació és tan important o més que el descobriment de la realitat mateixa”. Afirma que “la veritat, amb minúscules, pot designar la realitat tal com és” i que “la Veritat amb majúscules, designa el sentit profund de la vida, sigui com sigui, que ens serveix de base per a interpretar aquella realitat”. Manifesta que “la crisi ens posa davant de realitats negatives” i que “la crisi, en destapar la realitat, ens descobreix els nostres límits, i llavors, hem de recolzar-nos en uns criteris de vida, en un sentit de vida tal, que ens permeti assumir aquests límits, que compti amb ells, com formant part d’aquest sentit profund de l’existència”. Finalment, remarca que “en efecte, realment som limitats, no podem superar automàticament la crisi, no som els reis de l’univers, hem de comptar amb limitacions i errors, fins i tot amb faltes de la nostra voluntat i amb pecats i abusos aliens…”, però que “té sentit continuar vivint i lluitant!” i diu que “arribar a aquesta conclusió és, doncs, un bé que ens pot facilitar la crisi” perquè “gràcies a ella molts busquen, reviuen, reafirmen aquest sentit profund de la vida, per a créixer des d’ell en altres facetes de l’existència”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “durant el mes de setembre van començant les activitats del nou curs a les parròquies, a les escoles, als diferents àmbits de la societat”, un curs “condicionat per un seguit d’adversitats i de reptes que poden fer feixuc el ritme i el funcionament dels diferents àmbits de la societat”. Ens proposa que “fem un viatge amb la imaginació al llac de Genesaret, entre la multitud que s’aplega a la riba per a escoltar Jesús”, quan Simó i els seus companys estan cansats i desanimats perquè no han pescat res. Recorda que un cop acabada la predicació, Jesús indica a Pere que “vagi mar endins i calin les xarxes”, que “així ho fa, confiant en la paraula de Jesús, i es produeix aleshores la pesca miraculosa”. Afirma que “la confiança és l’actitud que hem de tenir en començar aquest nou curs”, que “la imatge de la pesca ens recorda la missió de l’Església” i que “l’experiència de Pere també representa la de tot apòstol que és cridat i enviat per Crist a anunciar l’Evangeli, per més adverses que siguin les circumstàncies, malgrat el cansament i la incertesa de la situació”. Demana que “posem el nou curs en mans de Déu, conscients que l’auxili ens ve del Senyor”, conscients de la importància de la pregària. Finalment, diu que “és l’hora de la fe, de la confiança en el Senyor, d’obrir el cor a la seva gràcia i, com Pere, calar les xarxes confiats en la seva paraula” i que “és l’hora de la confiança amb les persones amb qui compartim el camí, perquè no caminem sols, sinó que ho fem en família, en comunitat, en Església”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, comunica que “aquest any la Jornada Diocesana, unida al Dia de la Catedral, ha de tenir, donades les mesures sanitàries i de prudència que se’ns demanen, un format diferent” i que mantindran “la celebració de l’eucaristia a la tarda del diumenge 20 de setembre, la qual volem que sigui com el tret de sortida d’aquest curs pastoral”, “un curs que iniciem amb la incertesa del que podrem fer, però que ha de ser, tanmateix, un temps per a obrir camins d’esperança, mitjançant la creativitat de l’Esperit, a fi de complir la missió de l’anunci de l’Evangeli”. Constata que “molts són els reptes evangelitzadors que tenim al davant”, que “hem de tenir present la realitat de pèrdua de la fe cristiana en el cor de moltes persones” i que “l’evangelització és el repte més important que té al davant la nostra Església de Vic en aquests moments”. Afirma que “cada comunitat parroquial, i cada un de nosaltres, en quant deixebles i missioners de Crist, hem de cercar la voluntat de Déu per tal de ser el que tenim com a realitat més profunda: testimonis de Crist, enmig del nostre món, allà on som”. Recorda que “tenim en marxa al nostre bisbat el Sínode Diocesà” i que “un dels seus objectius clars és discernir la voluntat del Senyor, amb la llum de l’Esperit Sant, per a obrir camins de nou anunci de l’Evangeli enmig de la nostra societat, a fi de ser portadors d’esperança”. Finalment, diu que “el Sínode Diocesà, malgrat la incertesa, no ha de parar”, que “haurem de reinventar-nos per al treball dels grups sinodals”, que “ho necessitem vitalment” i que “ho necessiten tantes persones que cerquen el sentit de la vida”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “l’arribada del mes de setembre suposa una tornada a la normalitat”, però que “enguany la situació és diferent: en moltes parròquies encara s’estan celebrant les primeres comunions; les celebracions del sagrament de la Confirmació s’han ajornat en la majoria dels casos; i la vida eclesial en el seu conjunt no s’ha normalitzat”. Afirma que “vivim encara moments d’incertesa” i que “hem de ser conscients que aquesta situació no afecta únicament a l’Església, sinó a tota la societat”. Comunica que “a nivell diocesà hem volgut programar el curs amb normalitat”: “hem elaborat una agenda diocesana amb les activitats celebratives, formatives i pastorals dirigides a tots els que esteu compromesos en els diferents camps de la diòcesi”. Destaca que “continuem atents a l’evolució de la situació i adaptant-nos a les indicacions que ens vagin donant les autoritats sanitàries, actuant des de dos criteris: evitar convertir-nos en transmissors de la malaltia i, al mateix temps, fer tot el possible per mantenir la vida eclesial perquè la nostra fe s’alimente en l’escolta de la Paraula de Déu, en la celebració dels sagraments, en les activitats formatives que ens ajuden a créixer espiritualment i en el compromís com a cristians”. Finalment, demana que “no oblidem que el moment fonamental en el qual s’expressa i s’alimenta la fe és la celebració de l’Eucaristia” i diu que “per això, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense hem animat als fidels a tornar a la celebració eucarística dominical prenent totes les precaucions necessàries”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, vol “insistir en la importància de la comunitat per al desenvolupament i creixement de la fe dels catòlics”. Recorda que “des de ben petits hem après que la nostra responsabilitat eclesial i social es basa en la pròpia llibertat individual que es potencia quan obrim el nostre cor i la nostra vida al servei dels altres” i es vol fixar en la dimensió relacional de l’ésser humà. Afirma que “creixem sempre acompanyats per altres persones que ens ajuden, ens orienten i ens obren a un compromís perquè retornem el que gratuïtament hem rebut”, que “els cristians, al mateix temps que vivim en la societat compartint-ne les alegries, esperances i sofriments, també hi participem i som una comunitat” i que “el nostre comportament ha de ser més exigent, per compromís personal i per exemplaritat cap als altres”. Ens demana que concretem el nostre afecte i la nostra dedicació a la comunitat on estem vivint i creient, amb els qui escoltem la Paraula i celebrem el misteri de Crist. Manifesta que “el cristià és aquell que no resta mai tranquil quan veu el sofriment del germà. Que sap consolar i acompanyar. Que dedica part del seu temps i de les seves facultats a donar sentit i felicitat als altres. És aquell que s’oblida de si mateix i sap compartir. Que s’obstina que la seva comunitat sigui molt acollidora i no dubta oferir als altres el gran regal de la persona de Crist”. Finalment, recorda que “aquest curs la nostra comunitat diocesana necessita l’esforç general per perfeccionar i presentar el Pla Pastoral que, entre tots, vam elaborar el curs anterior” i diu que “no hi sobra ningú, per a dur a terme aquest desafiament evangelitzador” i que “si ho fem així, podrem generar una sensibilitat especial per apreciar la nostra comunitat i el conjunt de la societat”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “dilluns dia 14 celebrem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu”, “una antiga festa cristiana que té el seu origen a Jerusalem al segle IV amb la consagració d’una església al lloc de la Crucifixió, on varen guardar la relíquia de la creu de Jesús, trobada per santa Elena, i la tomba de la Resurrecció”. Recorda l’antiga pràctica cristiana que es feia durant aquesta festa: “el mossèn, des de la creu de terme o des del campanar o comunidor del poble o de la vila, beneïa amb la relíquia de la Vera Creu tot el territori”. Diu que “aquesta benedicció del terme i de les persones significava oferir a tothom la compassió de Déu, i demanar que tots els sofriments, necessitats, drames humans, conflictes, experiència de la mort… gràcies a Jesús, mort en creu, es convertissin en experiència de vida i salvació” i que, “alhora, el gest convidava a mirar el món des dels ulls del crucificat”. Afirma que “contemplar la creu és adonar-se que Déu per Jesús mira el món amb misericòrdia, compassió i tendresa. I no mirant-se de lluny els problemes i el mal, sinó assumint-los tots en la creu”. Recorda que “sovint fem el senyal de la creu” i demana que “no sigui un gest mecànic” i que hi expressem “la nostra confiança en Jesús salvador”. Manifesta que s’adona que “a força llars no hi ha la imatge de la creu”, ja que “ja hi ha la creu de cada dia”, però diu que “el signe de Jesús a la creu els recordaria la realitat de la salvació i de la vida”. Finalment, demana que “fem i ensenyem a fer el senyal de la creu”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, comunica que aquest estiu ha nomenat Mn. Marc Majà, fins ara rector de Berga i de llurs parròquies agrupades, rector del Seminari Diocesà, vol compartir amb tots nosaltres “les raons d’aquesta decisió” i ho fa “reconeixent humilment que el Senyor ens està sorprenent amb una benedicció de vocacions somniada i immerescuda”. Recorda que des del seu nomenament com a bisbe, va assumir la cura dels seminaristes majors i que “aleshores només hi havia un sol seminarista” i “vàrem viure una colla d’anys de sequera vocacional”. Afirma que el Senyor “ha escoltat les nostres súpliques i gràcies al treball de les famílies, parròquies, de la delegació de vocacions, del seminari menor en família i del santuari de Lord, tornem a començar el curs amb set seminaristes majors”. Manifesta que el treball que des de l’equip de visió i el consell presbiteral varen fer a finals del curs passat sobre el Seminari Major, va impulsar-lo a fer el discerniment i els canvis necessaris per a destinar un prevere de la diòcesi a aquesta important tasca per al futur de la diòcesi. Agraeix públicament “la comprensió dels fidels de Berga, la disponibilitat de Mn. Marc i Mn. Jaume, així com de tota la resta de capellans implicats en els canvis d’aquest estiu”. Finalment, informa que “aquest nomenament, però, només és un dels aspectes del pla d’acció pel Seminari Major que estem ultimant perquè, ben orientat a la visió diocesana, ens ha de procurar, amb l’ajuda de Déu, pastors de comunitats parroquials: espiritualment provats, intel·lectualment formats, humanament madurs i pastoralment missioners”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
Així mateix, poden trobar, a la pàgina web del Vaticà, la Instrucció de la Congregació per al Clergat, «La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l’Església».
