Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la misericòrdia de Déu, de la paràbola del fill pròdig, de fer penitència, del pelegrinatge i la indulgència, del dejuni que Déu vol, de la campanya Xtants, de la jornada diocesana dels migrants, de caminar junts en l’esperança, de defensar la vida i de deixar-nos interpel·lar pels altres.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, comunica que aquest cap de setmana, Roma acull “el Jubileu dels preveres instituïts com a Missioners de la Misericòrdia: ministres que representen al Sant Pare a través de la predicació, de la direcció espiritual i del sagrament de la reconciliació en la seva àrea i al país on es trobin, segons siguin requerits”. Expressa que “amb el cor amarat de misericòrdia, afrontem un any amb un pensament constant, i és que Déu comprèn, atén i mai no es cansa de perdonar”. Afirma que “la compassió és l’encarnació més bella de Jesús de Natzaret, el mirall on tots hem de fixar les nostres vides per a omplir —de la seva presència consoladora— cada racó deshabitat, famolenc i solitari d’aquesta terra”. Considera que “tots, en algun moment de la nostra vida, som el fill pròdig que li demana al seu pare tornar a casa: per la dignitat com a fills i per la caritat del nostre Pare”. Finalment, demana que avui, una vegada més, deixem enrere això que tant mal ens fa, ens aixequem, anem al Pare i li demanem ser un jornaler més a Casa seva.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la vida que Déu ens ha donat i que vivim aquí a la terra està plena d’encerts i d’errors”, però que “tenim un Pare immensament misericordiós que ens espera, sempre amatent, per perdonar-nos i acollir-nos de nou”. Recorda que “per rebre el seu perdó i la seva abraçada acollidora ens cal, però, adonar-nos que estem en fals, que hem pecat”. Afirma que “la pràctica del sagrament de la penitència ens pot ajudar i molt en aquest procés d’abandó del mal i d’acostament al bé”. Recorda que pel fill pròdig no fou fàcil aprendre la lliçó, adonar-se que havia pecat, i retornar amb el cap cot al costat del seu pare, amb el desig de ser acollit no ja com a fill sinó com a servent. Reconeix que “també nosaltres quan cometem falta perdem la dignitat de fills, o millor dit, no en som mereixedors”, però que “Déu és aquest pare que dia rere dia ens espera i quan ens veu, ni que sigui de lluny, es commou i corre per tirar-se al nostre coll i per besar-nos, perquè no ens ha deixat mai d’estimar com a fills”. Finalment, demana que “en aquest temps de conversió, en aquest any jubilar, no tinguem por de tornar al Pare, un pare que és tot ell amor”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “fer penitència no és una expressió gaire de moda” i que “encara ho és menys dur-la a la pràctica amb accions concretes de la nostra vida”. Reconeix que “acceptar que hem pecat, no es porta gaire en els ambients de joves ni de grans…” i que “en canvi, quan reconeixem que som pecadors, ens fem més lliures i creixem com a persones i com a fills de Déu”. Afirma que “els dies de la Quaresma i apropant-se ja la Pasqua són també dies de penitència, per tal de prendre consciència del propi pecat i poder demanar-ne perdó”. Considera que “Déu ens vol més responsables dels nostres actes i de les nostres omissions culpables” i que “per això ens proposa que canviem, que fem penitència”. Finalment, recorda que sant Joan Crisòstom, quan és reclamat sobre els camins de la penitència, en proposa cinc de molt eficaços: confessar els propis pecats, perdonar les ofenses que hem rebut dels nostres enemics, l’oració fervent i confiada, l’almoina i la humilitat.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “l’Any jubilar és la circumstància extraordinària amb la qual podem viure amb especial intensitat “la comunió dels sants”” i que “aleshores, la santedat d’uns ve en ajuda de la fragilitat dels altres”. Afirma que “el do de la indulgència en el marc de l’Any Jubilar es troba indissolublement unit al sentit de pelegrinatge”, ja que “caminem cap a Crist, anem rere Crist”. Expressa que “el deixeble és qui va rere Jesús, en pelegrinatge per la vida”. Recorda que “som “pelegrins d’esperança”” i que “per arribar a la Porta de la Misericòrdia ens hem de posar en camí”. Explica que “volem entrar a la porta de Crist per experimentar la indulgència, és a dir, l’amor de Déu que consola, que perdona, que ofereix esperança”. Finalment, diu que “la indulgència no és merament quelcom mecànic, sinó que, d’una banda, es confia totalment en la gratuïtat de la gràcia de Déu atorgada per mitjà de la mare Església i, de l’altra, demana i expressa clarament la conversió sincera del creient, que procurarà viure la vida cristiana a mans plenes”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que ens trobem “en ple temps de Quaresma”. Demana que obrim el nostre cor i que hi tinguem sempre un espai per acollir Déu i els nostres germans”. Aconsella que “en aquest temps de Quaresma, demanem a Déu que ens ensenyi a dejunar de tot allò que ens allunya del nostre proïsme” i expressa que “el veritable dejuni ens ajuda a centrar-nos en allò important, a estimar els nostres germans, sobretot els més vulnerables”. Afirma que “si estem disposats a abraçar i a acollir els altres, estarem més a prop de Crist” i que “Ell vol tenir una relació personal amb cadascun de nosaltres” i “és capaç de reconèixer cada petit acte d’amor que fem”. Considera que “si ens presentem davant de Déu amb les mans buides, Ell ens les agafarà amb tendresa i omplirà d’amor”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que la pràctica del dejuni d’aquests dies desperti en nosaltres la fam de Déu”, “l’únic que pot saciar els nostres anhels més profunds”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, parla d’El 47, una pel·lícula que “porta a la memòria un dels molts relats dels moviments veïnals i les lluites socials de l’època”. Expressa que “els qui van viure aquells anys coneixen la tasca inestimable que les parròquies i els moviments especialitzats de l’Església realitzaven al costat del poble en la promoció humana integral d’una societat que ha configurat la Catalunya dels nostres dies”. Recorda que “l’any passat, la campanya Xtantos per sensibilitzar els contribuents sobre l’impacte positiu que té marcar la casella 105 en la tasca social, educativa i pastoral que realitza l’Església, va incloure una iniciativa anomenada Un viatge Per Tants”. Finalment, ens convida a “veure el documental que narra el viatge i a percebre com el contacte amb la realitat canvia la mirada dels viatgers, a qui no podem anomenar protagonistes” perquè “els veritables protagonistes, tant a El 47 com a Un viatge Per Tants, són les persones a qui l’Església acompanya i serveix, fent de les seves vides i d’aquest món un viatge millor”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, informa que el proper dissabte celebren a la diòcesi la Jornada diocesana dels Migrants. Expressa que “els canvis socials esdevinguts en aquests inicis del segle en el món han comportat fluxos migratoris des d’àmplies zones del Tercer Món fins a les nostres terres occidentals” i que “com a Església tenim ben presents les paraules del Senyor al judici final en l’evangeli de Sant Mateu, «era foraster i em vau acollir»”. Recorda que el papa Francesc, en la butlla Spes non confundit de convocatòria del jubileu, diu que «no poden faltar signes d’esperança vers els migrants, que abandonen la seva terra a la recerca d’una vida millor per a ells i per a les seves famílies»”. Finalment, diu que “des de la Delegació episcopal de Migrants i tota l’Església diocesana hem de treballar per impulsar i animar l’acció evangelitzadora amb aquests germans respectant la seva sensibilitat, evitant tancaments i rebutjos per tal que es trobin amb el Senyor, amb l’objectiu que se sentin integrats a les comunitats cristianes, part d’una veritable família”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “tota la vida és un camí, amb característiques de pelegrinatge, perquè anem vers una meta que no podem oblidar mai: el trobament amb el Pare”. Expressa que sabem amb certesa que caminem amb Jesús “si ens esforcem per practicar el que ens demana el sant pare Francesc: la conversió a la sinodalitat”. Afirma que “la vocació cristiana és caminar junts amb els germans”. Considera que “caminar junts significa tenir en compte els altres que comparteixen la mateixa fe, no pas com uns contraris a qui cal evitar, sinó amb el cor obert al que tot germà em pot aportar en el meu seguiment fidel de Crist”. Assegura que, en concret, per a la diòcesi de Vic, “la conversió sinodal significa preguntar-nos sincerament quin acolliment fem dels decrets del nostre Sinode per l’esperança”. Finalment, diu que “aquesta Quaresma ens demana més actitud sinodal” i es pregunta si “tenim actitud d’acolliment amb tota persona que s’acosta a nosaltres”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, repassa els escrits setmanals, ja publicats, de la seva dedicació pastoral a la diòcesi amb la finalitat de comprovar la importància que ha donat a la defensa de la vida. Expressa que en tots els comentaris es fa ressò del missatge que els bisbes de la Comissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida de la Conferència dirigeixen a tot el poble de Déu, el d’enguany amb el títol “Abraçant la vida, construïm esperança”. Afirma que “avui, sense renunciar a les nostres profundes conviccions, seguirem la línia, ressaltant la problemàtica actual i sense buscar desqualificacions, que marca el Papa en la butlla de convocatòria, i recull la Comissió, quan assenyala que un dels signes d’esperança consisteix en “tenir una visió de la vida plena d’entusiasme per compartir amb els altres”. Finalment, entre altres qüestions, considera que “és fonamental revaloritzar la maternitat, reconeixent-la no només com un acte biològic, sinó com una verdadera vocació que ha de rebre suport i ser celebrada”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en el nostre caminar com a pelegrins d’esperança no podem ignorar tantes persones que trobem pel camí i que esperen de nosaltres un gest de proximitat, afecte i comprensió” i que “el veritable pelegrí és solidari amb els altres, es deixa interpel·lar per ells i escolta el crit, particularment, dels més pobres i vulnerables”. Afirma que “el pelegrí no passa de llarg davant de l’home ferit a la vora del camí, sinó que s’acosta a guarir-li les ferides” i que “és important ser sensibles i escoltar el crit de la humanitat que pateix i que espera de nosaltres gestos de misericòrdia”. Expressa que “en el temps de Quaresma, l’Església ens convida de manera especial a compartir els nostres béns amb els més necessitats, imitant així la generositat de Déu”. Finalment, diu que “de vegades la comunitat cristiana haurà de ser la veu dels qui no tenen veu, denunciant les situacions d’explotació de la terra i d’opressió del proïsme i mostrant-se sempre disposada a defensar el dret dels més febles, perquè a ningú no li falti mai l’esperança”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
