Els bisbes parlen de la pandèmia pel coronavirus

Mar 27, 2020

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

La pandèmia per la Covid-19 ha suscitat un seguit de mesures per a tota l’Església Universal, com ara el que s’indica al Decret de la Penitencieria Apostòlica relatiu a la concessió d’indulgències especials als fidels en l’actual situació de pandèmia, el qual concedeix la indulgència plenària als fidels que sofreixen la malaltia de Covid-19, així com als treballadors de la salut, als familiars i a tots aquells que, de qualsevol manera, també amb la pregària, tenen cura d’ells. I també el que s’indica a la Nota de la Penitencieria Apostòlica sobre el Sagrament de la Reconciliació en l’actual situació de pandèmia, que recorda les condicions per a l’ús de l’absolució col·lectiva dels pecats i recorda com poden rebre el perdó dels pecats, fins i tot greus, tots els fidels que no poden de cap manera rebre l’absolució sagramental i experimenten, en la greu situació que ens trobem, l’angoixa de viure en el pecat.

En aquests dies de dolorosa prova per la pandèmia pel coronavirus que sacseja tot el món, l’Església Catòlica vol oferir pregària i esperança, amb els seus recursos en favor dels afectats, així com fer sensible la presència del Senyor que salva i acompanya el seu poble, i anima tots els cristians a perseverar en la pregària de súplica perquè aviat se superi aquesta terrible prova.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la pandèmia pel coronavirus, així com de la Setmana Santa, de Nabí, de l’epidèmia de la soledat, del dret dels pares a l’educació dels seus fills i de la resurrecció de Llàtzer, l’Evangeli del diumenge V de Quaresma.

Quatre de les cartes dominicals parlen de la pandèmia pel coronavirus. L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “estem vivint una Quaresma única i sembla que també podria ser així la Setmana Santa i la Pasqua, a causa del coronavirus COVID-19 i l’estat d’alarma declarat per les Autoritats”, que “estem confinats i cansats” i que “potser estem vivint molta incertesa, angoixa, patiments i sobretot dolor per les víctimes i per tots els infectats, pels qui tenen dificultats en la seva economia i pels més vulnerables”, així com “també estem vivint l’heroisme de moltes persones que s’han entregat amb generositat pel bé dels infectats, perquè la sanitat i el país funcionin”. Manifesta que “també la Diòcesi, les parròquies i comunitats, privades de la celebració comunitària de la fe, hem hagut de trobar altres maneres de viure-la, de mantenir ferma l’esperança, de pregar amb fervor i de continuar estimant i servint Déu i els germans”. Expressa que “hem de tenir molta confiança”, ja que “Déu mai no ens deixa i se’ns fa present en totes les circumstàncies de la vida, per dures o fosques que ens puguin semblar” i “Ell sabrà treure bé d’aquest mal, i vol que lluitem contra el mal, amb el bé”. Diu que “demanem que remeti l’epidèmia i que ben aviat ens puguem refer sanitàriament i econòmicament”, que “mentrestant, estiguem pendents dels més vulnerables i mirant de superar aquests moments d’angoixa i de dolor, amb coratge i esperança”, i que “hem de viure de la pregària i de l’esperança, i oferir-les a tots, com un testimoniatge d’amor”. Finalment, recorda que el Sant Pare Francesc, des de l’inici de l’epidèmia, ens ha recomanat la pregària confiada a la Mare de Déu i ens demana que la resem també nosaltres.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “la vida s’imposa al pensament i a qualsevol pla o projecte sortit de la nostra llibertat” i que “això és veritat sempre, però en poques ocasions com la que estem vivint amb aquesta pandèmia es pot veure amb més claredat”. Reconeix que “per a sortir d’aquest sofriment ens proposem recuperar la confiança en nosaltres mateixos, el nostre enginy, els nostres sistemes, la nostra força i voluntat” per tal d’aconseguir “un optimisme realista, que ens permeti afrontar la greu dificultat” i que els cristians participem d’aquesta via, “acceptant-la fins i tot com a providencial”, però que anem més enllà, ja que “un cristià sap que tot el que passa és ocasió de diàleg amb Déu”, “sabem que no estem sols, sinó que en tot moment caminem al costat d’un que és company de camí i interlocutor alhora, un que és Senyor de la història i del qual sabem que ens estima”. Afirma que, llavors, abans de fer plans “ens formulem unes preguntes fonamentals: ¿què vol, què espera, Déu de nosaltres?, ¿què significa el que estem vivint en el conjunt del pla de salvació que Ell té sobre cadascun i sobre la humanitat?”. Diu que “el que creiem els cristians no és una visió capritxosa, sinó que és veritat per a tots”, “és la veritat que el món necessita perquè la humanitat recuperi l’esperança”. Remarca que “no sols és important afrontar la crisi amb bons sentiments”, sinó que “el més important són les conviccions, els criteris bàsics sobre la vida”. Finalment, diu que el gran servei que els cristians volem prestar al món és “oferir motius ferms per a l’esperança, raons per a continuar estimant, suport per a l’alegria, fonament per a la pau” i que “quan tot això es visqui en el concret, aleshores estarem en via de salvació”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que la pandèmia pel coronavirus “està produint una important crisi sanitària i ocasionarà una crisi econòmica de grans dimensions, que afectarà sobretot als més pobres i vulnerables” i que “aquesta veritable emergència planetària ha d’ajudar-nos a reflexionar, a replantejar la manera com vivim, les nostres suposades necessitats, els ritmes, les despeses, les urgències i les prioritats”. Afirma que “ara mateix, la nostra vida diària ha patit tot un conjunt de canvis dràstics, i no podem fer res més que adaptar-nos a la nova situació” i desitja que “tant de bo sortim d’aquesta crisi més madurs, més responsables, més assenyats i solidaris”. Comparteix les seves reflexions “davant el coronavirus” i ho fa reflexionant  sobre “tres lliçons que ens caldria aprendre: tornar la mirada a Déu, fer una parada en el camí i redescobrir l’altre”. Tracta sobre el primer d’aquests elements. Diu que “el que ens cal en primer lloc és tornar la mirada i el cor cap a Déu, i emparar-nos en la seva misericòrdia; canviar la nostra vida i deixar-nos convertir per ell”, una actitud pròpia del temps de Quaresma. Afirma que “la conversió és com néixer de nou, és una renovació de les actituds, de la mentalitat, dels criteris i dels valors” i que “vol dir tornar a Déu, reorientar la ruta, la meta de la vida per tal que l’eix vertebrador sigui Crist”. Manifesta que “el sentit de la vida de l’home és rebre l’amor de Déu, conèixer-lo, creure-ho i viure-ho; compartir-lo i comunicar-lo; estimar Déu amb totes les forces i al proïsme com a si mateix”. Finalment, demana que “en la nostra vida, en les nostres famílies, en la nostra societat, deixem ocupar a Déu el lloc que li correspon, el primer lloc”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ens transmet extractes dels dos decrets més rellevants per a tots els fidels. Recorda que “es concedeix la Indulgència plenària als fidels malalts de Coronavirus, si, amb ànim d’allunyar-se de qualsevol pecat, s’uneixen espiritualment a través dels mitjans de comunicació a la celebració de la Santa Missa, a la pregària del Sant Rosari, a la pràctica piadosa del Viacrucis o altres formes de devoció, amb la voluntat de complir les condicions habituals (confessió sacramental, comunió eucarística i oració segons les intencions del Sant Pare), tan aviat com els sigui possible”. També informa que es concedeix la indulgència plenària als agents sanitaris, als familiars i a tots aquells que, exposant-se al risc de contagi, cuiden dels malalts de Coronavirus”. Així mateix, informa que la Nota sobre el sagrament de la reconciliació expressa que “la confessió individual representa la manera ordinària de celebrar aquest sagrament, mentre que l’absolució col·lectiva, sense la confessió individual prèvia, no pot impartir-se sinó en cas de perill imminent de mort…” i que “en cas que sorgeixi la necessitat sobtada d’impartir l’absolució sacramental, el sacerdot està obligat a avisar, en la mesura que sigui possible, al bisbe diocesà o, si no pot, a informar-lo com més aviat millor”. La Nota també comunica que “quan el fidel es trobi en la dolorosa impossibilitat de rebre l’absolució sacramental, ha de recordar-se que la contrició perfecta, expressada per una sincera petició de perdó i acompanyada del ferm propòsit de recórrer com més aviat millor a la confessió sacramental, obté el perdó dels pecats, fins i tot mortals.”. Finalment, el bisbe de Solsona ens demana que no oblidem que, “amb les mesures de prevenció adequades, qualsevol fidel, que no pot esperar a la fi del confinament, pot demanar al seu rector o a un de veí de ser atès en confessió”.

Dues de les cartes dominicals parlen de la Setmana Santa. El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “els cristians de la nostra diòcesi, juntament amb molts germans d’arreu del món, ens adrecem vers una Setmana Santa ben diferent”, ja que “els fidels no podran participar en les celebracions, com a mínim fins al Dissabte Sant, 11 d’abril”. Afirma que “tot i això, els dies sants de la Setmana Santa ho seran igualment, de sants” i que “el misteri pasqual de Crist que, per amor a nosaltres, institueix l’Eucaristia, sofreix i mor en la creu i al tercer dia ressuscita d’entre els morts, viscut en la fe i en la litúrgia cristiana, es farà present en el nostre avui”. Manifesta que “ens hi hem de preparar adequadament, malgrat les circumstàncies siguin tan excepcionals” i que “hi ha una preparació molt necessària: purificar els nostres cors per poder celebrar com pertoca els dies sants de la Setmana Santa”. Recorda que “per poder rebre el perdó sacramental dels pecats són necessàries aquelles cinc accions que vam aprendre en la catequesi: examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit de l’esmena, dir els pecats al confessor i complir la penitència” i que “d’aquestes cinc, la de dir els pecats al confessor no és gens fàcil, per no dir impossible per a molts, en les actuals circumstàncies”, però que “sí que les altres podem fer-les amb veritable desig de rebre el perdó dels nostres pecats”. Indica que per la seva part es compromet a fer arribar la setmana vinent uns materials que ajudin a fer una celebració personal o familiar d’aquesta penitència sacramental; a més, pregarà per tots i des del «comunidor» de la catedral de Vic, impartirà la benedicció del Senyor (el Dimecres Sant a les 19 h, i el Dijous Sant a les 10 h i a les 12 h). Finalment, ens exhorta a viure la setmana Santa amb  recolliment, amb pregària i, sobretot, amb caritat, a continuar pregant els uns pels altres, a implorar al Senyor que la humanitat sigui alliberada d’aquest flagell i a invocar la intercessió de santa Maria, Salut dels Malalts”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que des que va escriure aquest comentari fins avui dia han canviat molt les circumstàncies del nostre món a causa del coronavirus. Manté en allò fonamental el contingut de les seves paraules davant la Setmana Santa “però aconsellant que respectem i complim les indicacions que ens fan pel bé comú les autoritats sanitàries” i demana que “ens posem tots en mans de Déu i no oblidem en les nostres oracions a tots els afectats per aquesta pandèmia”. Recorda que “falten pocs dies per celebrar les últimes hores de Jesucrist, la seva Passió, Mort i Resurrecció”. Vol “convidar a tothom a viure amb coherència la fe que professem” i demana “que ningú oblidi la importància del missatge de Jesús per a tota la humanitat i, en concret, per al nostre món occidental i per a la societat en la que es desenvolupa la nostra vida”. Recorda que “hi ha autors que fixen en tres muntanyes el patrimoni del nostre món. Acròpolis, Gòlgota i Palatino” o “a les ciutats representatives: Atenes, Jerusalem i Roma” o al “contingut del saber universal: la filosofia, el cristianisme i el dret”. Diu que li sembla que “tots som deutors d’aquest impressionant llegat” i que “tots estem obligats a cuidar-lo i a evitar la seva desaparició o ocultació de la vida pública”. Fa una crida a viure les celebracions d’aquests dies i aprofundir en el misteri de Crist, mort i ressuscitat, fent “un acte de conversió profunda en el seguiment del camí de la creu. Fins al Gòlgota”. Finalment, diu que “la fe és l’adhesió a Jesucrist i la constant petició de la seva gràcia perquè ens concedeixi una vida bolcada a la seva alabança i a la dedicació constant i sincera als nostres germans, sobretot als que encarnen el patiment més profund”.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “Nabí és una de les obres cabdals del cèlebre escriptor català Josep Carner, on reprèn el tema bíblic de Jonàs” i que en el llarg poemari, “hi trobem versos sublims, alguns dels quals ens pot fer bé de meditar-los durant aquesta Quaresma”. Afirma que ·els homes i dones afermem la personalitat a mesura que assegurem la nostra autonomia”, però que “les nostres històries, com la història del conjunt humà, a voltes van massa enllà” i “ens desmarquem fins i tot de Déu”. Afirma també que “en canvi, la referència de la bondat i de la maldat es posa en l’humanisme cultural en voga, tan sols en el poder d’adquisició” i que n’hi ha que diuen: “l’home en tot cas és un malalt, no un pecador, una víctima de l’ambient”. Diu que “en aquest punt, ens farà bé anar al poemari de Carner”. Recorda que hi ha un moment que Nabí —equivalent a Jonàs—“manifesta aquest plany: «Por tinc, Senyor, que ja no et tinguin por» (II,71)”, que “l’home, un do de Déu, cerca la seva identitat i les seves certeses en ell mateix”, però que, “com afirma el mateix poemari de Carner, «quan Déu revé, quan Déu es lleva despulla l’home de la seva pretesa de ser just» (I,85-87)”. Constata que “només quan ens acceptem com a do de Déu, sortim del nostre encallament” i que “en la persona de Jesús, no vista com un fet cultural, sinó des del convenciment de la seva presència, prenem consciència de salvats i, per tant, de pecadors; i sentim la necessitat de desfer-nos del pecat”. Finalment, diu que “només el qui sent la necessitat de comunió amb Déu Pare té la sort de descobrir-se pecador”.

El cardenal Joan Josep Omella, després d’explicar una breu història trista com a reflex de la situació de soledat de molta gent gran, especialment aquests dies de reclusió forçosa, diu que “ens dol veure com les seves vides transcorren sense cap al·licient”. Afirma que “alguns avis, tot i que no viuen sols, se senten invisibles” i que “d’altres són abandonats a residències on amb prou feines reben alguna trucada i les visites són gairebé nul·les”. Recorda que “la soledat és una gran epidèmia del segle XXI” i que “a Espanya, per exemple, més de 850.000 persones de més de 80 anys viuen soles”. Demana que, “en aquest temps de Quaresma i mentre duri l’Estat d’Alarma decretat pel Govern, estiguem a prop de les persones més vulnerables: la gent gran” i que, prenent les precaucions necessàries exigides per les autoritats sanitàries, ens oferim “als nostres veïns més necessitats per anar a comprar allò que necessitin, per llençar la bossa d’escombraries o per treure a passejar el seu gos”. Destaca que “ajudar la gent gran no és només un gran acte d’amor, sinó també una de les almoines més exigibles per a persones que es veuen limitades per l’edat o per la malaltia” i que “oferir el nostre temps i companyia és un regal preciós, molt difícil de trobar i de rebre”. Finalment, ens demana que “descobrim en la soledat de les persones i, en particular, dels nostres avis, una oportunitat per donar amor i rebre’n”, que els acompanyem i els ajudem “no només durant aquests dies convulsos, sinó sempre” i que escoltem les seves històries i els regalem el nostre temps.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que en el període de preinscripcions “les famílies heu de prendre decisions sobre l’educació dels vostres fills per al pròxim curs escolar”, que “des del punt de vista moral, l’educació dels fills és un deure fonamental del qual els pares no us podeu desentendre” i que “estem també davant un dret que les autoritats públiques han de respectar i animar als ciutadans a exercir-lo”. Afirma que l’autoritat pública té la missió de “garantir que en tots els centres escolars s’eduque en els valors que asseguren la convivència pacífica entre els ciutadans, respectant la llibertat religiosa de les famílies i les opcions ètiques que es deriven de la fe”. Diu que “el dret dels pares a educar els fills segons les seues conviccions morals i religioses, exigeix que les autoritats públiques respecten la llibertat per escollir el centre que consideren més adequat i respectuós amb la seua fe” i que “també aquells que trien centres públics han de tenir la garantia que les seues creences seran respectades”. Manifesta que “quan l’Estat posa dificultats a les famílies i vol decidir sobre continguts antropològics i morals que guarden relació amb les creences religioses, s’extralimita en les seues atribucions”. Recorda que “cap pare pot ser obligat a portar els fills a un centre que educa segons unes conviccions que no comparteix” i que “si decideix fer-ho té l’obligació de respectar la identitat del centre”. Finalment, diu que “estem davant un dret que naix i es fonamenta en altres més bàsics: la llibertat de pensament, de consciència i de religió” i ens convida a exercir els nostres drets amb responsabilitat.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda “la narració evangèlica que en el cinquè diumenge d’aquest temps de quaresma proclamarem en totes les celebracions”. Diu que “«Jo soc la resurrecció i la vida»: és l’afirmació de Jesús a Marta en la mort del seu germà Llàtzer, davant del seu sepulcre, a Betània”, que “Marta es queixava i lamentava el fet que Jesús no hagués estat present en el moment de la mort de Llàtzer” i que “davant del sepulcre, Jesús, commogut, exclama: «Llàtzer, surt a fora!»” i que “el mort sortí fora del sepulcre i va recuperar la seva vida humana”.  Manifesta que “l’Església, abans de la Setmana Santa, desitja que afirmem que Jesús és la resurrecció i la vida” i que “el Senyor de la vida, ens pot fer sortir dels nostres sepulcres”. Ens adverteix que “podem estar posats en els nostres propis «sepulcres»”, és a dir, “a totes aquelles situacions i experiències que ens fan viure sense il·lusió, sense ànims ni alegria, sense esperança, permanentment disgustats i enfadats amb tothom, insatisfets i sense capacitat d’estimar”, per exemple, “quan no trobem gust a la vida a causa de la solitud que experimentem”, “quan no ens sentim ni estimats, ni valorats, ni ajudats”, “quan es presenten situacions de malaltia”, “quan es viu l’experiència de la mort de persones estimades”, “quan s’està cansat de fer el bé, de servir, d’estar atent sempre a les necessitats dels altres”, “quan notem que s’afebleix la fe, que no es tenen ganes de pregar”, “quan, pels motius que siguin, ja no ens queda esperança…”. Finalment, diu que “aleshores ens cal creure que Jesús, el qui és la resurrecció i la vida, davant de cadascun de nosaltres crida el nostre nom i exclama: «Surt a fora!»”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense (https://www.tarraconense.cat/)  i a la pàgina web de cada diòcesi:

Així mateix, poden trobar, al web de la CET, el Decret de la Penitencieria Apostòlica relatiu a la concessió d’indulgències (https://www.tarraconense.cat/decret-de-la-penitencieria-apostolica-relatiu-a-la-concessio-dindulgencies-especials-als-fidels-en-lactual-situacio-de-pandemia/) i la Nota de la Penitencieria Apostòlica sobre el Sagrament de la Reconciliació en l’actual situació de pandèmia (https://www.tarraconense.cat/nota-de-la-penitencieria-apostolica-sobre-el-sagrament-de-la-reconciliacio-en-lactual-situacio-de-pandemia/).

Barcelona, 27 de març de 2020