Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Com a culminació del Tridu Pasqual, l’Església celebra el proper diumenge 31 de març la Pasqua de la Resurrecció del Senyor, la festa joiosa de la Pasqua, el dia gran de l’any, la festa de les festes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Pasqua de la Resurrecció del Senyor.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que com «una alegria que plora» i «una tristesa que riu» “podríem dividir el nostre món entre els qui viuen de la fe i els qui queden aclaparats pels afers i els béns del món” i expressa que “la vida de fe és, gràcies a Crist, una alegria que plora”. Afirma que “Déu era amb el Crist quan passava per aquest món fent el bé, quan predicava i quan patia, i fins quan es queixava d’abandonament”, que “Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant, amb oli d’alegria”, que “després d’això, avança en la seva missió amb totes les conseqüències” i que “malgrat l’angoixa i l’abandonament de la passió, tant li fa que el matin penjant-lo en un patíbul”, ja que “la seva alegria ningú no l’hi prendrà, perquè ressuscitarà al tercer dia”. Considera que “aquest és el paradigma de la vida cristiana” i que “el cristià prega amb joia, encara que pateixi molt, perquè té la seguretat d’arribar a terme” i “sap que la seva fe, flamejant d’amor i d’esperança, és una alquímia divina que li transforma el dolor en felicitat”. Considera, en canvi, que “el qui està afeixugat per les coses del món i el seu projecte vital és tan sols tenir i posseir, viu en una existència d’angoixa sorda o sorollosa, a voltes tràgicament reconeguda i exhibida al defora, o inconfessada i amagada amb un conformisme trist”. Manifesta que “la tradició autèntica de l’ascetisme cristià és plena d’aquestes veritats” i que “cadascun dels «grans mestres espirituals ens ha deixat un missatge particular sobre l’alegria»”. Diu que “el Divendres Sant és el plor fugisser i evanescent de l’alegria de la Pasqua eterna en què viu el cristià”. Finalment, ens convida a preguntar-nos si som cristians de debò i assegura que “ho serem si aquest llenguatge de Pasqua no resulta massa irreal als nostres llavis”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “Crist viu” i que “Jesús ressuscitat ens ensenya que la vida és més forta que la mort, que l’amor és més poderós que l’odi”. Expressa que “una font d’esperança i de pau brolla del sepulcre de Crist i omple el nostre cor d’alegria”. Afirma que la Vigília Pasqual és “«la mare de totes les santes vetlles», ja que és la nit en què tornem a viure que Crist ha ressuscitat”, i vol fer-nos “una senzilla reflexió sobre dos elements significatius d’aquesta bella celebració: el foc i l’aigua”. Recorda que “durant la nit de Pasqua, enmig de la foscor, després de beneir el foc, encenem el ciri pasqual i ens convida a fixar-nos amb atenció en els símbols que hi ha en ell: explica que “el primer element que ens crida l’atenció és una creu en la qual es claven cinc grans d’encens”, que “representen les cinc ferides de la Passió de Jesús”; que “hi ha dues lletres, l’alfa i l’omega, que són la primera i l’última de l’alfabet grec”, lletres que “simbolitzen que Crist és el principi i el final”. Afegeix que “el ciri encès representa Jesús ressuscitat”, “la llum del món” i que “Crist vol compartir amb nosaltres la seva llum”. Recorda que “el segon element significatiu de la nit de Pasqua és l’aigua”, “font de vida”, que “té la capacitat de rentar i purificar” i que es beneeix i “després s’utilitzarà per a tots aquells que rebin el sagrament del baptisme”. Afegeix que “durant aquesta celebració i tot el temps pasqual, tota l’assemblea serà aspergida amb aquesta aigua”, “renovarem les promeses del baptisme i recordarem amb gratitud aquell dia que ens vam unir a Crist i ens vam convertir en membres de l’Església”. Finalment, prega que “demanem a Déu que ens converteixi en persones ressuscitades, en homes i dones de llum, plens de l’alegria de Crist ressuscitat”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, expressa que “a pesar de tants esdeveniments que ens durien a la tristesa i al pessimisme, Crist Ressuscitat és la font de la nostra alegria” i recorda que St. Pau recomana “Viviu sempre alegres en el Senyor!” (Fl 4,4) i que “així ho proclamen la litúrgia pasqual, les caramelles i els ous de pasqua, amb les mones que el padrí de baptisme regala al llarg i ample del nostre país”. Afirma que “la nostra societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria” i que “vivim en una dinàmica de tenir i no de ser”, però que “els creients sempre tenim moltes més raons per a viure en la confiança i en la joia profundes ja que sabem per experiència que Déu porta el curs de les nostres vides i de la història humana, que la salva per la creu i la resurrecció de Crist i la dirigeix pacientment vers el seu acompliment feliç”. Considera que “l’alegria ve de dalt, de Déu, perquè Crist és l’alegria del Pare celestial, ja que és un fora del Pare, que l’estima perfectament” i que “és la joia del Pare perquè hi ha Algú fora d’Ell, que pot estimar de forma perfecta i digna d’Ell”. Manifesta que “la font de la joia cristiana serà sempre la Paraula de Déu” i que “l’hem de fer molt nostra ja que la Paraula ens fa comprendre els esdeveniments en profunditat, sota la llum de la Revelació divina”. Finalment, demana que “siguem testimonis de l’alegria” i diu que “la voldríem poder trobar en Crist i en l’Església” i “continuar atraient vers el misteri del Déu Amor, anunciant l’Evangeli amarats d’alegria” i que “cal que brolli del goig que experimenta un cor convertit i lliurat al servei del Senyor i dels germans”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, desitja que “tant de bo que hàgim viscut la Setmana Santa amb els ulls, les orelles i el cor oberts, per a poder copsar les crides que ens ha anat dirigint l’Esperit a través de la litúrgia”. Diu que “aquesta Setmana està farcida de bells signes al servei del diàleg que el Senyor desitja mantenir amb nosaltres per a la nostra salvació”. Demana que obrim els ulls, les orelles i el cor i que ens deixem envair “pels detalls que parlen i criden”. Explica que “veiem un grup d’homes que amb gosadia i llibertat donen testimoni d’un esdeveniment increïble: Déu ha ressuscitat al qui va passar fent el bé i curant els oprimits pel diable” i que “veiem el moviment dels personatges: Maria Magdalena, Pere i Joan i l’Apòstol més jove, que “veié i cregué”. Recorda que “el que va veure no va ser a Crist ressuscitat, sinó un signe, un indici, que podia tenir diverses interpretacions”, però que “va ser entès per ells com una confirmació il·luminadora de missatges i paraules que el Mestre els havia dit: havia de morir i ressuscitar”. Considera que “la llista de fets i signes que arriben fins a nosaltres és interminable”, “des del fet mateix de l’existència de l’Església al llarg de més de dos mil anys assentada sobre la paraula i la vida de testimonis, passant pels més grans, que han donat la seva vida per la fe i l’amor del Ressuscitat”. Manifesta que el que hem vist i cregut és el triomf de “l’amor que va desenvolupar Jesús en la seva vida com a home entre nosaltres”, que Jesús “era el gran signe, el gran testimoni d’aquest amor” i que “una vegada ressuscitat s’apropa a cadascú, per diferents signes i crides, buscant la nostra resposta de fe”. Finalment, diu que “llavors ens convertim en ressuscitats, que van proclamant la crida, la vocació a la fe, mitjançant signes visibles, testimoniatges de vida i de paraula”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda aquest fragment del salm 117: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho!” i expressa que el fet “que Déu ens hagi parlat, que hagi vingut ell mateix al món fet home com nosaltres, que hagi mort a la creu, són motius que tenim per acontentar-nos i festejar-ho”. Afirma que “si tot hagués acabat aquí podríem encara experimentar una ombra de decepció i de tristor”, però que “no ha estat així, perquè Jesús veritablement ha ressuscitat i això suposa que Déu ha dut a terme el seu projecte d’amor, això vol dir que l’esperança és present en el món, i a les nostres vides” i “vol dir també que allò que va començar a Betlem ha acabat en un sepulcre buit, perquè aquell que va morir a la creu ha ressuscitat”. Constata que “molts homes i dones del nostre temps pensen que tot acaba amb la mort” i que alguns diuen “és que ningú no ha tornat per explicar-ho”, però que “resulta que Jesús sí que ha tornat i ens ho ha explicat”: “Ell va morir a la creu i va ser enterrat, però aquella creu no era una derrota sinó el signe de la victòria de Déu i també el nostre”. Manifesta que “és veritat que hem de seguir lluitant amb les dificultats que es presenten cada dia, començant per la lluita amb nosaltres mateixos i amb el pecat”, però que “ell és viu i així com Déu acompanyava el poble d’Israel en el seu pelegrinatge pel desert, el guiava i l’alimentava, així ara Jesús Ressuscitat, el Fill de Déu encarnat, mort i ressuscitat, ens acompanya a cada un de nosaltres i a la humanitat sencera en el nostre pelegrinatge vers la veritable terra promesa”. Finalment, expressa que “només ens cal deixar-nos guiar per Ell” i “com Maria Magdalena anar a trobar els nostres germans que encara no el coneixen”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la Pasqua s’esbadella amb nova resplendor” i “la bona notícia torna a ressonar de manera nova en el cor dels cristians: el mateix que fou mort en creu i sepultat ha ressuscitat!”. Expressa que “la novetat de l’anunci de la victòria de Crist sobre la mort travessa els segles i fa que també ara, en ple segle XXI, ressoni com el que és: la gran notícia, la bona notícia capaç de fer néixer l’esperança en tothom”. Afirma que “l’anunci de la Pasqua —Jesús ha ressuscitat— que escoltem els cristians per boca de l’Església mare i que, al mateix temps, hem d’anunciar enmig del nostre món, no és abocat en l’èter, sinó enmig de la societat, en les circumstàncies concretes en què vivim” perquè “la bona notícia sempre nova fa resplendir la llum en les tenebres de la nostra existència personal, familiar, comunitària i social”, “perquè la llum no pot fer res més que il·luminar”. Manifesta que “la llum de la Pasqua fa néixer l’esperança en aquest moment concret de la història que ens pertoca de viure”. Considera que en totes les foscors i ombres de mort que ens aclaparen —la situació de guerra en el món, els desequilibris socials, la manca de respecte a la casa comuna (la creació), etc.—, “en totes aquestes realitats punyents l’anunci de la Pasqua fa resplendir la llum”. Finalment, assegura que “la llum que resplendeix enmig de les tenebres de la mort té un rostre, el de Jesús de Natzaret”, que “Ell és el vivent, el qui ha mort però viu per sempre”, que “amb ell s’ha trencat el cercle viciós que ens fa pensar que al final el que resta és la mort, la foscor” i que “en el seu sepulcre es va esdevenir aquella novetat que transforma tota existència humana i tot l’univers: l’Amor ha vençut la mort!”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, expressa que la comunitat cristiana ha donat sempre al Diumenge de Resurrecció “un significat especial amb grans mostres d’alegria”, que “tot és festiu en aquest dia” i que “cants, poemes, reunions i trobades de grups són els mitjans utilitzats per comunicar al món l’esdeveniment de la Resurrecció de Jesucrist”. Afirma que “avui manifestem el nostre goig i esperança en la nova vida que regala el Ressuscitat”. Amb motiu d’aquesta dia, ens presenta “una felicitació triple que han composat creients dels tres àmbits de la vida cristiana: la Paraula, la Litúrgia i la Caritat”, amb “tres textos representatius de la vida cristiana”: “El primer, agafat del Catecisme de l’Església Catòlica; el segon, de la pregària de la Missa de Pasqua i el tercer, un suggeriment d’un grup de Càritas, recollit d’un llibre que en aquesta època edita des de fa molts anys la institució caritativa”. El del Catecisme diu que “la Resurrecció del Crist és l’acompliment de les promeses de l’Antic Testament i de Jesús mateix durant la seva vida terrenal”; en el de la pregària, es demana a Déu que faci que “els qui celebrem la solemnitat de la resurrecció del Senyor, renovats pel vostre Esperit, ressuscitem en la llum de la vida”. Finalment, el text del grup de Càritas explica que “la Resurrecció no només és un esdeveniment per expressar el poder de Déu Creador”, sinó que “és també una manifestació de la vida que ens espera” i que “per ser acceptats en aquella vida a la qual estem destinats, és indispensable aprendre a viure l’amor misericordiós de Déu, juntament amb tots els éssers humans”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, expressa que en aquest diumenge de Resurrecció li agrada “assaborir els següents versos del gran poeta Mn. Jacint Verdaguer: Tot complint les profecies, / es desvetlla gloriós, / i al sepulcre les Maries / ja no hi troben el seu cos; / troben sols àngels que els diuen: / —No el cerqueu aquí enterrat! / mes cerqueu-lo entre els que viuen / a Jesús ressuscitat”. Afirma que “la Pasqua és Jesucrist viu, que ens vol vius” i que “la gran notícia és que la tomba és buida, el sepulcre és buit”. Considera que “la font de la nostra alegria es troba en l’absència: som feliços perquè el cos de Crist no és al sepulcre, perquè la seva tomba és buida” i que “necessitarem els ulls de la fe, els ulls de l’amor, una mirada com la que tenia el deixeble estimat, per tal de poder percebre que aquesta buidor és plena de vida i de promeses, per tal de poder copsar que en la buidor del sepulcre hi és la victòria de la vida sobre la mort”. Manifesta que “percebre que la buidor del sepulcre està plena de vida és un fet que no és estrany que ho experimentem, per posar tan sols un exemple, en el compromís amb els més pobres i necessitats”. Recorda que “hi ha missioners en països empobrits del tercer món que paradoxalment viuen amb gran alegria”, que “el que podem constatar és misèria, sofriment, lluita per sobreviure… tot com si fos precisament una tomba, un lloc de mort”, però que “per als ulls de la fe, per als ulls de l’amor, és una tomba buida plena de la glòria del Senyor”. Finalment, diu que “aquests germans i germanes nostres, tan compromesos en un món on sembren vida i fe, justícia i pau, ens impulsen a ser també nosaltres sembradors de llavors de vida plena, a pregar i a mirar amb amor la presència del Senyor de la Resurrecció”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “per comprendre el sentit de la mort de Jesús i de la seva resurrecció, els primers cristians van recórrer a un antic salm, el 117, que solia recitar-se a les grans festes d’Israel”, “un cant processional en què es donava gràcies per la victòria després de la prova” i en el qual el protagonista “donava gràcies a Déu exclamant: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo””. Expressa que “els deixebles van veure en la resurrecció de Jesús el dia que veritablement havia actuat el Senyor”, que “la destra del Senyor es va revelar com a excelsa i poderosa exaltant el seu servent Jesús de la mort a la glòria” i que “fou, i és, el dia del Senyor”. Afirma que “per part nostra, havíem fet uns altres dies: els dies de traïció, d’abandó, de negació, d’odi, de covardia”, però que “aquest, en canvi, és el seu dia, el dia que Déu ens ofereix: dia de llum i de gràcia, d’amor i de perdó”, “el dia que Crist surt victoriós del sepulcre i anul·la el poder del pecat”. Recorda que “les dones que havien assistit afligides a la seva crucifixió, exulten de goig quan “el primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí” s’acosten al sepulcre i el troben buit” i que “a la tarda d’aquell mateix dia, els Apòstols van participar d’aquest goig quan van ser visitats per Jesús ressuscitat i van rebre el do de la seva pau i del seu Esperit”. Finalment, exclama que “Crist ha vençut la mort per sempre!”, demana que ens alegrem, “perquè avui és el dia en què ha obrat el Senyor!” i ens desitja una “ bona Pasqua”.
El bisbe electe de Girona, fra Octavi Vilà, ens convida a preguntar-nos “què significa ara i aquí per a nosaltres la Pasqua”. Recorda que “explica sant Gregori en els seus Diàlegs que, estant sant Benet fent vida eremítica una mica lluny d’aquella cova on vivia, un sacerdot havia preparat el seu àpat per a la festa de Pasqua” i que “el Senyor se li va aparèixer i li va dir: «Tu et prepares delícies i el meu servent pateix fam»”. Continua la narració dient que “immediatament el sacerdot es va aixecar i en el mateix dia de la solemnitat de la Pasqua, amb els aliments que havia preparat per a ell, es va dirigir al lloc indicat”, que “va haver de buscar l’home de Déu Benet a través d’abruptes muntanyes, fins que el va trobar amagat a la seva cova”, que “després d’haver tingut agradables col·loquis espirituals, el sacerdot li va dir: «Alça’t i prenem alguna cosa de menjar, car avui és Pasqua»” i que “sant Benet li va respondre: «Sé que és Pasqua perquè he merescut veure’t»”. Afirma que “reconèixer Crist en l’altre és la millor experiència que podem fer del ressuscitat” i que “si Crist, amb la seva passió, mort i resurrecció no canvia els nostres cors, no aconsegueix que el reconeguem en l’altre, de res no val celebrar-ho”. Assegura que “aquell sacerdot de qui parla sant Gregori hauria pogut desoir la veu del Senyor”, però que “Déu li tocà el cor, i no hauria pogut viure aquella Pasqua amb serenitat sabent que un altre passava fam i necessitat”. Manifesta que “la joia de la Pasqua és per compartir-la” i que “no ens la podem quedar per a nosaltres sols”. Finalment, desitja que “tant de bo que algú dels qui necessiten la nostra ajuda, mirant-nos als ulls, pogués dir-nos: «Sé que és Pasqua perquè he merescut veure’t»”, “sé que és Pasqua perquè a través teu, experimentant el teu amor, experimento l’amor de Crist i faig així experiència del ressuscitat”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
