Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dissabte 21 de setembre, festa de l’apòstol sant Mateu, Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat rebrà l’ordenació episcopal com a bisbe coadjutor d’Urgell en una solemne eucaristia que tindrà lloc a les 11 h a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la propera ordenació episcopal de Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat, així com d’elogis i crítiques dins la comunitat eclesial, dels religiosos teatins, del diàleg, de la voluntat de Déu, de caminar junts amb esperança, d’un curs eclesial marcat pel Jubileu, d’anunciar allò que hem vist i de discernir i valorar la nostra fe.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que l’ordenació de Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat és un “esdeveniment molt important per a la vida de la nostra Església diocesana” i que “ja estem pregant per ell”. Explica que “tot bisbe catòlic és un pastor per a la comunitat diocesana”, “un successor dels apòstols que té la missió de guiar, ensenyar, santificar i governar la comunitat cristiana”. Expressa que “si tenim en compte l’actual moment de la vida de l’Església, apareix la necessitat que el bisbe visqui la sinodalitat, encarnant un estil de servei pastoral que promogui la participació, l’escolta i la col·laboració a la vida de l’Església”. Afirma que cal que el bisbe “animi la comunitat a sortir a evangelitzar” i que “el bisbe ha de ser veu valenta de l’Evangeli i ha d’impulsar obres de caritat i justícia que mostrin l’amor de Crist, servint els més pobres, atraient tothom cap a la fe, a través del testimoniatge del seu servei desinteressat i l’exemplaritat de la seva vida”. Finalment, prega que demanem que aquests dons li siguin atorgats al bisbe coadjutor Josep-Lluís.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat, fill de Tivissa i membre del presbiteri de la diòcesi de Tortosa, serà ordenat bisbe. Expressa l’alegria del clergat, fidels, i tot el Poble Sant fidel de Déu que peregrina a la diòcesi de Tortosa, alhora que eleva una acció de gràcies a Déu per cridar aquest membre del bisbat de Tortosa a la successió apostòlica. Recorda que Mons. Josep-Lluís “en les seves primeres paraules als qui seran els seus futurs diocesans, els deia que, «amb respecte i devoció» per ells i per la seva fe, és enviat a aquesta diòcesi germana sabent que «sentir-se comunitat significa compartir, tenir cura dels altres, ajudar, aprendre i sobretot servir»”. Finalment, demana que en aquesta setmana preguem especialment per Mons. Josep-Lluís Serrano i “també per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, del qual serà el seu coadjutor, al qual ajudarà, treballant en comunió, complementàriament, vivint junts, compartint criteris per millor servir i evangelitzar la diòcesi d’Urgell”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comenta un fragment del Comentari als Salms de Sant Agustí en què “es deté a parlar d’elogis i crítiques dins la comunitat eclesial”, com ara “que n’hi ha, de gent ferma, entre els cristians! S’estimen, s’ajuden…”, però que també n’hi ha de dolents. Expressa que el bisbe d’Hipona afegeix que l’Escriptura també lloa l’Església de Déu, però dient: “Com un lliri entre les espines és la meva estimada entre les donzelles” i que Sant Agustí també ens convida a fixar-nos en els convents, en la vida comunitària dels germans, en la caritat que practiquen, però reconeix que “el qui hi entri «trobarà que el vent, a vegades, també entra al port i fa que les naus xoquin entre elles i s’estavellin»” i llavors “el qui elogiava els monjos dirà: “Qui m’ha fet venir aquí? Jo em pensava que hi havia caritat!”. I acaba dient que “sortirà del convent i el bescantarà per tot arreu. I potser no dirà mentides! Però es limitarà a parlar dels inconvenients que ha estat incapaç de tolerar […]”.
El cardenal Joan Josep Omella, recorda que “enguany els religiosos teatins celebren el cinc-cents aniversari de la seva fundació” i que “el 14 de setembre de 1524, un grup de sacerdots que treballaven a la cúria del papa Juli II van consagrar la seva vida a Déu i es van comprometre a viure en fraternitat els vots de castedat, pobresa i obediència”. Expressa que “tots ells intentaven ser fidels a l’Evangeli, posaven l’Eucaristia al centre de la seva vida i demanaven a la Mare de Déu que els protegís sota el seu mantell” i que “tenien un objectiu comú: crear un moviment que renovés l’Església”. Afirma que “els teatins van renunciar a tots els seus béns per seguir Jesucrist”, que “des del principi van intentar unir la vida contemplativa i la vida activa” i que “el seu testimoni ens ensenya a ser sal i llum per als altres, a ser bona llavor que doni fruit abundant”. Finalment, demana que “donem gràcies a Déu pel carisma dels teatins”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el diàleg, que potser l’ambient de vacances ha afavorit, forma part de ser cristià en el món i pot resultar una experiència molt profitosa per a un mateix i per a l’Església”. Recorda “dues notícies provinents del món de la cultura, que en el fons despertaven una reflexió semblant des del punt de vista de la fe”: la mort de l’original creador Bill Viola i un reportatge del “muralista” Aryz, un personatge que convida al diàleg” perquè, “alhora que constitueix una veritable manifestació de l’esperit creador humà actual, treballa en l’àmbit de l’esperit, on la humanitat és més autèntica i on l’Evangeli resulta més significatiu”. Recorda que Aryz afirma que “l’Església ha fet molt de mal al llarg de la història…, però l’Església és una de les poques institucions d’aquesta societat que promou valors com l’amor…”. Finalment, diu que “dialogant amb la bellesa dels edificis i les imatges, ell pretén aportar quelcom de nou a la mirada de qui cerca aquests valors”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, parla de l’expressió “que sigui el que Déu vulgui” i ens convida a preguntar-nos si deixem que la voluntat de Déu es compleixi en la nostra vida. Expressa que “guanyaríem molt si en les decisions transcendentals de la vida discerníssim quina és la voluntat de Déu” i que “el perill de molts és deixar-se arrossegar per allò que tothom fa”. Considera que “si realment ens creiem cristians i, per tant, fills de Déu, hem de confiar més en Ell, i saber que allò que Ell té pensat per a la nostra vida és el millor camí que podem escollir, per a nosaltres i per al bé de tota la humanitat” i que “l’exemple a seguir són els sants, que van viure la filiació divina tal com la va viure Jesús”. Afirma que “el nostre exemple és l’estímul per a molts altres i només així podrem fer que hi hagi una veritable cultura del discerniment a l’Església i al món”. Finalment, demana que “l’expressió «que sigui el que Déu vulgui» que sovint no ens implica gens pugui passar a ser «Senyor, què voleu que faci ara i aquí?»”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “al nostre bisbat hem viscut una experiència profunda de comunió amb el Sínode per l’esperança”, “comunió que ens ha dut a veure la missió que l’Església des del seu bell començament té encomanada”: evangelitzar. Expressa que, com a Església de Vic, “som cridats tots a caminar vers els horitzons nous que ens obre l’esperança”, a “caminar junts, amb la comunió que és un do del Senyor”. Considera que “la nostra Església de Vic, al llarg dels segles, ha viscut amb esperança”, que “en tots els moments històrics s’han fet presents les contrarietats per a viure la fe cristiana amb fidelitat”, però que “sempre la fe s’ha mantingut viva”. Finalment, diu que “els temps en què vivim no ens han de fer caure en un pessimisme infructuós, sinó a viure en la fe que actua per la caritat i que ens empeny a ser el poble fidel del Senyor, els qui caminem junts amb esperança”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, expressa que “el jubileu que ha convocat el papa Francesc per l’any 2025 és un moment de gràcia especial per a l’Església”. Comenta els signes d’esperança que conté el document de convocatòria del Jubileu 2025, com ara que “el primer signe d’esperança es concreta en la pau per a tot el nostre món”. Afirma que “mirar cap al futur amb esperança equival a tenir una visió de la vida plena d’entusiasme per compartir-la amb els demés”. Considera que “en aquest Any Sant tots estem cridats a ser signes tangibles d’esperança per a tantes persones, germans nostres, que viuen en condicions de penúria”. Finalment, demana que donem als migrants, als ancians i als pobres “motius perquè, amb tracte afectuós i reconeixent les enormes dificultats que afronten durant grans etapes de les seves vides, recuperin l’esperança”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, comenta que “l’experiència de trobada amb Crist converteix aquell qui la viu en un evangelitzador” i és que “cal explicar allò que s’ha vist i experimentat”. Afirma que “la primera motivació per evangelitzar és l’experiència de saber-nos estimats i agraciats”, que “aquell qui anuncia és algú que ha viscut una experiència entusiasmant, és un enamorat” i que “per aquesta raó, el deixeble esdevé immediatament apòstol, missioner”. Expressa que “ser batejat és ser missioner”, que “creure en Jesús ens compromet i complica la nostra vida, perquè ens constitueix en “deixebles missioners”” i que “el que transmetem no és només un missatge o una doctrina, sinó una experiència”. Finalment, recorda que “l’anunci de Crist no és mai una tasca solitària ni és només obra d’una persona, sinó que neix de la comunitat i condueix envers la comunitat”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que cal fer-nos la pregunta que Jesús adreça als deixebles “i vosaltres, qui dieu que soc?” per discernir i valorar la nostra fe i que “de la nostra resposta depèn la nostra mateixa relació amb Déu”. Expressa que “la nostra és una fe encarnada en Crist, perquè Ell és el Fill de Déu fet home” i que “la Paraula encarnada, feta home, és la que salva, la que fa exclamar a Pere que Jesús és el Messies”. Explica que “la nostra és una fe també compartida entre els qui formem el poble de Déu, dins de l’Església”. Afirma que “compartim la fe amb els qui compartim comunitat, formant l’Església diocesana, formant l’Església universal” i que “amb uns compartim la resposta de Pere: que Jesucrist és el Messies”, mentre que “a d’altres, els mostrem com la vivim”. Finalment, diu que ara és “temps per compartir la fe amb els arrelats aquí i amb els nouvinguts, enriquint-nos mútuament d’aquest do que és la fe en aquell qui és la Paraula i es va fer home”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
