Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 4 de juny, solemnitat de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro Orantibus, dedicada a aquells homes i dones que han optat dins l’Església per la vida contemplativa. Amb el lema “Generar esperança”, aquesta Jornada ens convida a pregar per totes aquelles persones que ho han deixat tot per a contemplar el Senyor i que dediquen la seva vida a pregar per l’Església i pel món, i ens convida també a apropar-nos als nostres germans i germanes contemplatius, per tal de compartir entre tots els consols i les fatigues dels homes i dones del món i a comprometre’ns junts en la missió de generar esperança on faci més falta, on sigui més urgent l’anunci del Senyor ressuscitat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus, així com de la recerca del rostre de Déu, de la perfecta alegria, de sant Joan XXIII, de la memòria anual de Càritas i de purificar la idea de Déu.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que l’arquitecte Antoni Gaudí deia amb admiració que “la litúrgia ho té tot previst” i diu que “la sagrada litúrgia ho té tot previst en el camí que ens proposa al llarg dels dotze mesos de l’any” i que “així, després de la culminació del temps pasqual amb la celebració de la Pentecosta, la festa d’avui, la solemnitat de la Santíssima Trinitat, ens invita a contemplar i a donar gràcies per l’obra que Déu Pare ha acomplert a través del seu Fill i de l’Esperit Sant”. Reconeix que “per la majoria dels cristians, la Santíssima Trinitat ha esdevingut una idea abstracta, allunyada de l’espiritualitat quotidiana” i que “és un misteri que ens costa d’entendre, d’explicar i de viure”, però que “la Trinitat no és una abstracció, sinó que és la revelació de la intimitat de Déu que es manifesta en tres persones divines entre les quals hi ha una relació d’amor”. Expressa que “la coneguda icona de la Trinitat d’Andrei Rublev (s. XV), on veiem tres joves asseguts dialogant al voltant d’una taula, ens pot ajudar a apropar-nos a aquest misteri”: “Són tres personatges de rostres semblants, perquè tots són Déu, però cada un té un vestit de color diferent (daurat, vermell i verd), perquè representen les tres persones divines”, “el Pare que ho dona tot al Fill, el Fill ho rep tot del Pare amb agraïment i l’Esperit és el fruit de l’amor entre el Pare i el Fill”. Recorda que diumenge “també celebrem amb joia la jornada eclesial anomenada Pro Orantibus per recordar, agrair i resar per les persones que, als monestirs, dediquen la seva vida a lloar Déu i a pregar per l’Església i el món”. Finalment, demana que ens apropem “amb fe al misteri de la Trinitat” i que en fem “font de la nostra vida” i demana que “l’Esperit Sant, fruit de la relació d’amor entre el Pare i el Fill, ens ajudi a estimar Déu i a ser generosos amb els altres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el punt final de la nostra vida, la de cadascun i la del món, serà una comunió de vida en l’amor, que avui només es viu al cel, en el cor de la Trinitat”. Expressa que “contemplar la Trinitat com el nostre destí últim, com el sentit de tota la nostra vida, és la millor ajuda per a viure el present i anar travessant totes les vicissituds que ens ofereix la vida de cada dia”. Afirma que “la icona de Rublev és potser la més coneguda, contemplada i “pregada” de totes les de la tradició ortodoxa” i que “va ser un gran do que el seu autor, pels volts del segle XV, fos capaç de “veure el Déu de Jesucrist” i expressar la seva contemplació en aquesta imatge, perquè poguéssim, també nosaltres, participar d’aquest goig i reviure des de lluny el que és aquesta comunió del més perfecte amor…”. Manifesta que “la mirada típica de l’espiritualitat ortodoxa va veure, en l’escena dels tres àngels pelegrins que van ser allotjats per Abraham, la visita de Déu mateix Trinitat, que passa per davant de la nostra porta i espera que el convidem a entrar”. Explica que “tots tres tenen el mateix rostre perquè són iguals en dignitat, encara que amb la missió i els atributs diferents”, que “la composició suggereix un moviment que neix del Pare al Fill i torna al Pare per l’Esperit” i que “així s’esdevé amb l’amor de la Trinitat en la història”. Recorda que “ja deia sant Agustí que en tot acte d’amor distingíem el qui estima, l’estimat i el mateix amor” i que “així és en la Trinitat”. Finalment, diu que “la Trinitat així representada és l’expressió d’aquelles paraules de Jesús davant els seus deixebles mentre pregava al Pare: “que ells siguin u com nosaltres som u… perquè l’amor amb què tu m’has estimat estigui en ells i jo estigui en ells” (cf. Jn 17,21-23)”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, expressa que “nosaltres, com a cristians, diem: “crec en Déu que és Pare, que és Fill, i que és Esperit Sant””, perquè “aquesta és la revelació que hem rebut d’Ell”. Es pregunta “com podem conèixer nosaltres la imatge de Déu” i diu que “en els Llibres de les Sagrades Escriptures llegim que Déu s’escollí un poble per revelar-se a la humanitat, i hi establí una aliança, renovada després en diverses ocasions”, que “durant segles es va anar manifestant al seu poble i així va anar revelant la seva imatge”, que “a la Bíblia trobem un Déu sempre fidel a la seva paraula, a la seva aliança, un Déu que és bondat i amor” i que “com a culminació de la seva revelació va enviar el seu Fill únic”, el qual ha estat “qui ens ha revelat el misteri més íntim de Déu”, “el misteri d’un Déu que és amor etern i que ens revela que Ell, Jesús, és el Fill, i que per tant hi ha un Pare, i que hi ha també un Esperit Sant que vol enviar-nos i comunicar-nos”. Considera que “aquesta és la imatge de Déu, la que Jesús ens ha revelat” i que “així, podem conèixer Déu, contemplant Jesús, escoltant-lo, perquè ell és imatge, icona del Déu invisible”. Manifesta que en la solemnitat de la Santíssima Trinitat “contemplem aquest misteri que se’ns ha manifestat, que Jesús ha revelat”, perquè “si Ell, el Fill, no ens ho hagués dit, mai no l’hauríem conegut”. Expressa que la Jornada “Pro orantibus” “és un dia per agrair i per pregar i tenir present la vocació d’aquells germans que dediquen tota la seva vida a la contemplació d’aquest misteri de Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant, a lloar-lo i a intercedir per tots nosaltres”. Finalment, demana que “donem gràcies a Déu que ens ha fet conèixer el seu amor” i que “ens ha revelat el seu misteri com a Pare, Fill i Esperit Sant” i demana també que “preguem per tots aquells que s’han consagrat a Ell, en la vida contemplativa especialment”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en el cor de tota persona humana hi ha una dimensió religiosa impresa en el més pregon del cor: la recerca del rostre de Déu, encara que no sempre es faci de manera conscient”. Expressa que “per als cristians la recerca del rostre de Déu té un camí a recórrer, el qual no és cap altre que Jesucrist” i que “aleshores, el seguiment de Crist, propi de tot cristià, en raó del baptisme, és la resposta a la dimensió religiosa profunda de la persona humana, però amb una certesa: és Deu mateix qui, en Jesús, ve a la recerca de la humanitat per assaciar la profunda set de veritat, amor i bellesa del nostre cor”. Afirma que “en el si de l’Església, l’Esperit suscita, ara com al llarg de tots els segles, la vida contemplativa” i que “a la nostra diòcesi hi ha presència significativa de vida contemplativa femenina”. Considera que “l’eficàcia apostòlica que s’irradia des d’aquests monestirs de manera silenciosa i misteriosa ha de ser motiu d’agraïment al Senyor pel do d’aquesta realitat enmig nostre”. Manifesta que “la pregària d’aquestes dones —moltes joves— , juntament amb l’ofrena de la seva vida, són per al bé de tothom” i que “no es perd mai l’oració i la donació, des del cor del món, que és la clausura, perquè estan amarades de l’amor, amb la característica pròpia de la maternitat espiritual”. Finalment, diu que “les monges contemplatives són torxes en la nit obscura del temps, quan les ideologies enfosqueixen la mirada de la realitat”, que “al mateix temps, elles són sentinelles del matí que anuncien la sortida del sol que mai no es pon, Crist” i que “la seva existència lliurada manté viva la profecia que el Regne de Déu és a prop nostre”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que sant Francesc d’Assís, al passatge de Les Floretes, “vol mostrar al germà Lleó quina és la veritable joia evangèlica” i diu que «per sobre de totes les gràcies i tots els dons de l’Esperit Sant, que Crist concedeix als amics, hi ha el de vèncer-se a si mateix i, voluntàriament, per amor, suportar treballs, injúries, oprobis i menyspreus.». Ens convida a apropar-nos i fixar-nos “en la riquesa del seu ensenyament”, el qual “ens apropa a la línia central de les catequesis evangèliques: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel»”. Afirma que “la realitat de cada dia suposa molts moments absurds, a voltes fins i tot injustos, que necessiten la nostra resposta madura” i que “caldrà, llavors, que acceptem les regles del joc evangèlic i deixem que sigui Jesús, i no les nostres simples raons, qui ens il·lumini”. Manifesta que “tampoc Jesús devia entendre l’escandalós final de la seva entrega a la humanitat quan, clavat a la creu, demanà raons al Pare” i que “en aquest moment comprenem que la vàlua de la seva vida no es mesura en les grans obres que hagi pogut fer o en el savi mestratge que hagi pogut oferir, sinó en la maduresa profunda d’un abandó fins a l’extrem”. Considera que “la perfecta alegria, aquella que no passa mai, ve de saber-nos escollits per Déu”. Finalment, diu que “estar pendents dels nostres èxits, fins i tot si són positius i importants, és preocupar-nos massa del lloc que ocupem” i que “tots estem convidats al sopar del Senyor i és Ell qui vol ser l’amfitrió, el servidor i l’aliment mateix” i ens convida a aplegar-nos, des de la pobresa de cadascú, “per gaudir de la seva presència gratificant”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que aquest 3 de juny fa 60 anys que “moria santament al Vaticà el papa sant Joan XXIII”. Demana que donem gràcies a Déu per la santa vida d’aquest sant i per “la seva obra esplèndida en tants camps de la vida de l’Església i de la humanitat”. Expressa que “sant Joan XXIII fou un profeta que alenà l’esperança d’un món nou on regnés la justícia i la pau”, que “és el Papa de les grans encícliques Mater et Magistra i Pacem in terris”, que “fou estimat per cristians i no cristians: fou «el Papa bo»” i que “en ser elegit, va tenir un somni: convocar el Concili Vaticà II, que va ser una nova Pentecosta per a acostar l’Església al món modern”. Afirma que “Angelo Giuseppe Roncalli, fill d’una senzilla família camperola, d’un poblet petit, amb una sòlida formació intel·lectual, sempre va conservar la senzillesa i la saviesa del camp, sobretot la saviesa del cor”. Recorda que sant Joan XXIII “va escriure un Decàleg de la serenitat molt profitós, que ens continua ajudant”: “1. Només avui tractaré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop. 2. Només avui posaré tota l’atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment. 3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols en l’altre món sinó també en aquest. 4. Només avui m’adaptaré a les circumstàncies. 5. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura. 6. Només avui faré una bona obra, i no ho diré a ningú. 7. Només avui faré una cosa que no m’agradi de fer. 8. Només avui em faré un programa detallat; potser no el compliré tot; tanmateix el redactaré. 9. Només avui creuré fermament que la Providència de Déu s’ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més. 10. Només avui no tindré por”. Finalment, expressa que “es tracta de dir i de viure això cada dia”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “a l’entorn de la festa del Corpus Christi es presenta la Memòria d’activitats que desenvolupa Càritas durant l’any anterior” i que “aquesta festa va associada a l’Església al Dia de la caritat”. Comunica que “els missatges que les Càritas diocesanes han utilitzat per aquest any com a mitjà per arribar a tots els sectors socials se centren en el sentit de la vista actualitzant aquell passatge en què Jesucrist cura un cec de naixement”. Afirma que “es busca implicar a cadascun de nosaltres en com veiem el nostre món i com destaquem en les nostres prioritats la visió de la pobresa, de la marginació, del descart dels germans que pateixen i necessiten de la cura i la preocupació de tots”. Manifesta que “se’ns demana no tancar els ulls a la realitat de les desigualtats i de les injustícies, al contrari, col·laborar amb tothom, tenint la mateixa mirada del Senyor vers a la persona que pateix”. Expressa que “entre aquests missatges n’hi ha un de molt gràfic: Tu hi tens molt a veure. Som oportunitat. Som esperança”. Considera que “celebrem el Dia de la Caritat amb el propòsit d’interpel·lar i convidar a prendre part en la vida social que tots compartim” i que “celebrar aquest dia, des de l’adoració a Jesucrist als carrers i amb la nostra assistència als actes a les nostres parròquies, és participar en el banquet del Regne anunciat, combregar el seu Cos i Sang i el seu estil de vida”. Finalment, comunica que “el proper dimecres, dia 7, s’ha preparat una roda de premsa amb una presentació de la Memòria referida del 2022” i agraeix “la tasca d’aquella gent “de” Càritas que fan possible aquesta campanya que ens agermana a tots”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “les objeccions i dificultats dels nostres contemporanis ens poden ajudar a purificar la nostra imatge de Déu”, que “l’ambient en què vivim no és favorable a professar la fe en Déu i, per això, qüestiona constantment el creient” i que “a més, també en el cor de l’home de fe poden sorgir dubtes sobre qui i com és Déu”. Expressa que “tot això es pot llegir com una invitació a purificar l’experiència de fe”. Considera que “com a creients, hem de tenir molt present que Déu no és un objecte més, sinó un misteri insondable” i que, “per això, hem d’analitzar amb sentit crític les representacions interessades o utilitaristes de Déu”. Afirma que “la nostra idea de Déu i la nostra manera de parlar d’Ell necessita ser constantment revisada i purificada, per evitar projectar en Ell els nostres desitjos i concebre’l a la nostra imatge”. Manifesta que “Déu està sempre més enllà del que podem dir d’Ell; transcendeix els nostres pensaments i desitjos” i que “la realitat de Déu és sempre més gran que les nostres experiències”. Constata que “el món en què vivim ens obliga a cuidar molt la formació en la nostra fe, per ser capaços de donar raó del que creiem a aquell que ens la demani” i que “necessitem també conèixer molt bé la persona i l’ambient als que ens volem adreçar”. Finalment, diu que “una societat secularitzada com la nostra posa constantment en qüestió la realitat de l’Església, denunciant-ne les contradiccions” i que “personalment i com a Església necessitem sotmetre’ns a una incessant renovació i purificació per poder dir amb autenticitat i sentit una paraula sobre Déu al nostre món”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
