Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge de Rams, o de la Passió del Senyor, comença la Setmana Santa, en la qual l’Església ens convida a contemplar i commemorar la passió, mort i resurrecció de Crist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Setmana Santa, així com de l’ensenyament escolar de la religió.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que Dijous Sant “celebrem la institució de l’Eucaristia per part de Jesús”. Afirma que “l’Eucaristia és abans que res una celebració profunda i festiva, on no hi té cabuda la distracció, l’avorriment o l’apatia” i exclama “quin impacte no fa un grup de cristians que celebren la fe amb entusiasme!”. Expressa que “la fracció d’un mateix pa fa de l’Eucaristia un banquet de germanor, on tots gaudim de la mateixa dignitat de fills en el Fill, i on tots estem disposats a servir-nos i estimar-nos amb afecte sincer” i que “aquesta és la gran aportació de cada batejat, una aportació que va més enllà de les forces de cadascú i del servei concret que pugui fer o no”. Manifesta que “l’important és la vida interior que ens comuniquem els uns als altres, l’actitud contemplativa, meravellada i agraïda del gran regal d’unitat que s’hi esdevé” i que “els serveis concrets que després oferirem seran orientats a aquesta comunió de vida, perquè la celebració eucarística necessita respirar a l’uníson”. Considera que “cal formació per oferir cadascun dels serveis litúrgics i eclesials”, però que “potser encara cal més formació per convertir-los en serveis de comunió”, per tal que la celebració eucarística sigui “mirall i impuls per a caminar vers una autèntica Església sinodal”. Finalment, amb aquests sentiments, ens desitja una “Santa Setmana”.
El cardenal Joan Josep Omella ens trasllada “una petició del papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’aquest any” que “ens servirà de preludi a la Setmana Santa”: «No ens cansem de pregar. Jesús ens ha ensenyat que és necessari pregar sempre sense defallir». Expressa que “cal que intensifiquem la pregària durant la Setmana Santa, especialment a partir de la contemplació dels misteris centrals de la fe”. Diu que “el Sant Pare ens recorda que amb la pandèmia hem palpat la nostra fragilitat personal i social” i afirma que “podem afegir que, amb la presència de la guerra a Ucraïna, hem pres consciència de la fragilitat de la pau a Europa”. Considera que “aquesta fragilitat ens pot ajudar a unir-nos interiorment i espiritualment a l’experiència de fragilitat i abandó en Déu, viscuda per Jesús durant la seva Passió”. Recorda que el Papa ens diu que «ningú no se salva sol perquè anem tots en la mateixa barca enmig de les tempestes de la història; però, sobretot, ningú no se salva sense Déu». Manifesta que “Crist és la nostra esperança, per a nosaltres i per a tot el món” i recorda que “aquest any celebrem aquest diumenge de Rams llegint el relat de la Passió de l’Evangeli de Lluc, qualificat com l’Evangeli de la misericòrdia de Déu”. Finalment, diu que “Jesús, amb la seva Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió, es fa solidari amb tots els homes i dones que sofreixen i moren”, que “Jesús gloriós ve per comunicar gràcia i perdó a tothom” i que “per això, era necessari que Jesús morís i ressuscités a Jerusalem, perquè la seva glòria fos la nostra justícia i la nostra esperança, ja que Déu Pare «volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança» (Ef 1,12)”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “després de dos anys de pandèmia i les seves conseqüències amb tants problemes sanitaris, econòmics i socials, i adolorits per la guerra tan violenta i destructiva, amb milions de refugiats que ens trenquen el cor i que estem acollint, solidàriament”, Diumenge de Rams “entrem a Jerusalem seguint el Senyor que va decididament a la Creu “perquè tinguem vida i vida en abundància””. Expressa que “els rams d’olivera i de llorer, i els palmons que brandem ens desvetllaran la innocència necessària per aclamar el Crist que puja al Calvari, Déu vivent a la terra, per patir la Creu per tota la humanitat” i que “els infants, els senzills, són novament els nostres millors mestres, perquè ens ensenyen a estimar Jesús, que consola i guareix els cors i les famílies destrossades per omplir-nos del seu perdó i la seva vida”. Demana que “sortim a l’encontre de l’únic Salvador”, que “entrem en aquesta Setmana Santa, de Passió i Resurrecció”, que ens afanyem a “viure amb fe, seguint rere Jesús, que dóna la seva vida i que sempre ens sosté en les sofrences” i que “acompanyem el Rei crucificat, baró de dolors, que pren damunt seu el pecat i les injustícies, per transformar-les en vida, i en felicitat eterna”. Finalment, exclama “que n’és de gran la vostra Passió, Senyor Jesucrist!” i afirma que “és camí de Vida eterna i de Resurrecció”, que “els poders d’aquest món ja no són invencibles” i que ”ha vençut Jesús! Ha triomfat l’Amor!”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “en els temps que vivim en la societat present i en l’Església, no hi falten veus que ens criden a enfortir-nos” i que alguna cosa hi té a veure, però que no sap si “aquesta crida forma part, de sobte, del nucli de la nostra fe que celebrem, és a dir, del Misteri Pasqual”. Recorda que “aquesta celebració té un pròleg, l’entrada de Jesús a Jerusalem” i que “per a molts aquesta entrada significava un autèntic “empoderament” de Jesús”. Destaca que “en aquesta escena hi ha un detall que mereix ser considerat” i és que “sant Mateu assenyala que, ja en el Temple, d’on havia expulsat els mercaders i havia curat cecs i coixos, hi havia una presència significativa: la d’uns infants, que cridaven i aclamaven “«Hosanna al Fill de David»”. Expressa que “són els mateixos infants, que canten admirats davant la bellesa de la creació, els veritables savis, els que entraran en el Regne de Déu”. Manifesta que “cal tenir una certa ànima de nen per a cantar i ballar, portant un ram d’olivera, en processó davant de Jesús”, però que “davant de Jesús pot ser un signe de veritable fe”. Finalment, demana que “en temps durs, en ple sofriment, tornem a la “infantesa espiritual”, que no té res de feblesa, però sí de sensibilitat cap a la veritat i bellesa de Jesús, que entusiasma i convida a l’abandó confiat, fins al cant i el clam agraïts”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el fet de la guerra entre les nacions o entre diferents faccions dins un país és més clar ara, en aquest moments en què ben a prop de nosaltres veiem els estralls de les bombes i la crueltat dels ferits i dels morts” i que “la mirada a la passió i la mort del Senyor, que som convidats a fer durant la Setmana Santa, no podem dur-la a terme, amb tota veritat, sense tenir present el dolor per les víctimes (morts, ferits, desplaçats…) del conflicte armat que estem sofrint”. Expressa que “mirar Crist en la seva passió i mort ens ha d’ajudar a entrar més i més en el misteri del sofriment en el cor de les persones” i que “la sofrença en el cor d’una persona o d’un poble mai no és aliena al seguidor de Jesucrist”. Recorda que “Sant Pau en la carta als Efesis fa una reflexió que té com a centre aquesta veritat tan adient en aquests moments: Ell és la nostra pau (2,14)”. Afirma que “la mirada a Jesús sofrint i morint ens ha de dur a la convicció, des de la fe en ell, que la pau no solament és possible, sinó que per mitjà d’ell, clavat a la creu amb els braços oberts i amb els ulls fits en el Pare, la pau s’ha fet realitat entre els homes”. Finalment, diu que “qui mira Crist crucificat, sofrent, misericordiós, orant, generós, assedegat, i és capaç d’escoltar el silenci que segueix el gran crit, després del qual va expirar, entendrà en el més pregon del seu cor aquelles seves paraules: Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills (Mt 5,9)”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “els evangelistes Mateu i Marc ens han transmès una única paraula de Jesús en la creu”, “un crit d’amor a Déu en el moment del dolor: «Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?»”. Diu que “al sofriment físic per les tortures que ha patit, cal afegir el sofriment moral de qui se sent sol i desemparat: Jesús ha sigut menyspreat i abandonat pel seu poble; també els seus deixebles el van abandonar en el moment de la passió”. Expressa que “en l’abandó dels seus arriba a viure el que experimenta algú que se sent abandonat per Déu” i que “estem davant el major sofriment humà que podem imaginar, perquè quan algú pensa que Déu l’ha abandonat, perd ja tota esperança”. Afirma que “aquest crit és la màxima expressió de la solidaritat de Crist amb la humanitat sofrent”, que “no hi ha cap sofriment autènticament humà que Ell no haja experimentat en el seu propi cos” i que Crist “ha passat la prova del dolor per a poder auxiliar els qui ara passen per ella”. Afirma també que “aquest crit mostra que la creu va ser per a Crist el moment de la gran temptació”. Recorda que “en el moment de l’abandó de Déu, en l’hora de l’última i definitiva temptació, l’evangelista Lluc posa en boca de Jesús l’última paraula, que és la resposta de Jesús als qui l’escarneixen: «Pare a les teues mans confio el meu esperit»”. Finalment, diu que “Jesús ha superat la gran temptació, ha confiat en Déu, ha convertit la creu en l’ofrena de si mateix al Pare en l’Esperit etern” i que “per això, va ser escoltat en la seua angoixa i per la seua resurrecció s’ha convertit en causa de salvació per als qui creuen en Ell”.
En un escrit pòstum, el bisbe de Girona, Francesc Pardo (a.c.s.), recorda com Jesús va passar de les palmes a la creu, de la gran rebuda i aclamació, al gran rebuig i a la condemna, i que aquests són dos fets que recordem i celebrem “el diumenge de Rams o diumenge de Passió, pòrtic de la Setmana Santa, que culminarà amb el joiós «Al·leluia» pasqual”. Afirma que les dues experiències d’aquest diumenge “es reprodueixen en l’experiència personal i comunitària dels qui al llarg dels segles han estat i som els seus nous deixebles”, ja que “cadascun de nosaltres vivim també moments d’eufòria, d’aclamació, en els quals donem la benvinguda a Crist en la nostra vida, joiosos en la seva companyia… per passar al rebuig, a foragitar-lo de la nostra vida i a carregar-li la creu de les nostres incoherències i pecats”. Expressa que a l’escoltar la lectura de la passió ens podem sentir identificats “amb les actituds i reaccions dels personatges que van apareixent en la narració” i ens convida a preguntar-nos “quines són les nostres actituds davant del Senyor, avui” i “a qui ens assemblem”: a Pere? Als deixebles acovardits? A les dones valentes que fan el que han de fer? Als jutges i botxins? A Pilat? A Simó de Cirene? Al poble silenciós i acovardit? Pregunta si no ens sembla que “ens cal el perdó i decidir-nos a confessar fets, omissions, actituds… i a rebre l’absolució per viure la Pasqua”. Finalment, ens demana que “el Dijous Sant aneu a la Missa de la Cena; i el Divendres Sant, a la celebració de la Passió per agenollar-nos davant la creu amb Jesús, estimar la creu salvadora, i sentir-nos estimats del tot” i que busquem “temps per participar en les celebracions”, ja que “només així el proper diumenge esclatarà la Pasqua en la nostra vida”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “un any més ens disposem a celebrar la commemoració i actualització en nosaltres del Misteri Pasqual del Senyor, el Fill de Déu encarnat” i que “la tradició de l’Església anomena aquesta setmana com a Santa perquè ens ofereix celebrar i reviure el seu amor en la seva Passió, la seva Mort i la seva Resurrecció”. Recorda que “la porta d’entrada és el Diumenge de Rams” i que “dilluns, dimarts i dimecres sants són dies per a preparar-se interiorment a les celebracions pasquals”. Comunica que “a la nostra diòcesi, per raons pastorals, celebrarem el dimarts la Missa del Crisma”, la celebració solemne en la qual “té lloc la benedicció dels sants olis dels malalts i dels catecúmens, la consagració del sant crisma i la renovació de les promeses sacerdotals que vàrem fer els preveres el dia de l’ordenació”. Recorda que “Dijous Sant, al vespre, comença el Tríduum Pasqual amb la missa vespertina de la Cena del Senyor”, en la qual “contemplarem l’amor del Senyor per nosaltres, aquest regal tan gran que ens fa en el sagrament admirable de l’eucaristia”. Expressa que “Divendres Sant celebrarem la Passió i la Mort del Senyor” i que “és un dia de dejuni i abstinència en què tot gira al voltant d’aquest misteri contemplant el patiment i l’agonia del Senyor i la seva mort a la creu”, que “Dissabte Sant és un dia de silenci i meditació” i que “Diumenge de Pasqua, amb la celebració de la Vetlla Pasqual a la nit, celebrarem la gloriosa resurrecció del Senyor”. Finalment, ens convida a “viure aquests dies sants amb intensitat, recolliment, estones de silenci, contemplació dels fragments dels evangelis que es proclamaran a les celebracions i que fan referència a la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “entrem a la setmana més important de l’any, aquella en què celebrem els misteris de la Passió, mort i resurrecció del nostre Salvador” i que “els cristians hem de viure aquests dies com un do extraordinari del Senyor, que ens ofereix la possibilitat d’unir-nos al misteri de la creu i la Pasqua”. Afirma que “la litúrgia d’aquests dies és molt rica i ens ajuda a interioritzar aquests misteris” i ens convida a acudir a les nostres parròquies per unir-nos a “la comunitat cristiana en la celebració del Diumenge de Rams i el tridu de Pasqua”. Expressa que “per preparar les celebracions de la Setmana Santa i aprofundir-les, és convenient que llegim a casa nostra amb serenitat algun dels relats de la Passió del Senyor, deixant que el text de l’evangeli interpel·li les nostres vides i descobrint en cada esdeveniment l’immens amor que Déu ens té i que és veritablement la clau de lectura de tot allò que celebrem”. Ens adverteix que si celebrem de veritat la Setmana Santa, la nostra vida quedarà compromesa, ja que “no podem celebrar aquests misteris sense sentir-nos afectats, perquè nosaltres no mirem Jesucrist com un personatge del passat; les nostres celebracions no són records nostàlgics d’una vida heroica, sinó memòria d’algú que és viu i que ens continua cridant a viure la nostra vida com Ell la va viure”. Manifesta que “el misteri de la Pasqua de Jesús és misteri d’amor, que irradia una llum immensa, capaç d’inundar les nostres vides i transformar-les” i que “unir-nos a la mort i resurrecció de Jesús ens ajuda, a més, a que les nostres actituds, sentiments i tota la nostra existència s’uneixin a la del Crist”. Finalment, expressa que “si així ho fem, aquesta setmana que comencem serà veritablement “santa”, ja no només pel nom que li donem, sinó perquè haurem viscut en profunditat els misteris que celebrem”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “durant aquests dies passen davant dels nostres ulls les diferents escenes que recorden la vida, mort i resurrecció de Jesucrist”, que “els passos de Setmana Santa omplen els nostres carrers” i “ens complau poder explicar als més petits el significat del que veuen sobre una plataforma arrossegada per un gran nombre de persones”. Diu que “l’explicació de la vida de Jesús des de Betlem fins al Calvari, la història del poble d’Israel i la seva esperança en la vinguda del Messies, la creació, l’origen i la composició del poble, la història posterior de l’Església al llarg dels dos mil anys amb la seva llum i les seves ombres…, es donen a conèixer i s’avaluen a la classe de religió” i “són part de la nostra història i el fonament de la nostra cultura occidental”. Expressa que “també hi ha espai per fer referència a les altres religions i confessions”. Esmenta “el títol d’una Tribuna del diari La Vanguardia (6 de març de 2022) que signava un grup d’intel·lectuals catòlics de la Fundació Joan Maragall: Què perd la cultura si ignora el cristianisme?” i aconsella “la lectura d’aquest article perquè és molt clarificadora per a la societat actual”. Reconeix que “l’Església té els seus punts foscos”, però considera que “les llums produïdes al llarg dels segles que han guiat gran part del camí del món occidental són molt més fortes, brillants i profitoses per a tota la humanitat”. Finalment, demana “als pares i als tutors legals que inscriguin els seus fills a classe de religió”, ja que “els proporcionarà les bases per a una educació integral tan necessària per aconseguir la seva plenitud personal i per la promoció d’una consciència solidària que beneficiï tots els éssers humans”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
