Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge de Rams, o de la Passió del Senyor, comença la Setmana Santa, en la qual l’Església ens convida a contemplar i commemorar la passió, mort i resurrecció de Crist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de diversos temes relacionats amb la Setmana Santa, així com de la Jornada per la Vida.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “comencem la Setmana Santa amb la celebració solemne del Diumenge de Rams, diada que introdueix tot el que viurem en aquests dies tan significatius”, però que es vol centrar en “el Dilluns Sant, dia escollit a la nostra diòcesi per a celebrar la Missa del Crisma”, una celebració que “expressa solemnement la comunió del bisbe amb tot el seu presbiteri”, ja que “aquest dia, preveres de tots els racons de l’arquebisbat es congreguen a la Catedral, Església mare, per mostrar la unió d’ànima i d’esperit del cos presbiteral, cadascun, i tots junts, figura del Bon Pastor”. Expressa que “en aquesta missa es renoven les promeses sacerdotals que tots els preveres van manifestar davant del bisbe el dia de la seva ordenació, com a aliança d’amor amb Jesús i amb la seva esposa, l’Església”. Manifesta que li agradaria que “enguany tots prenguéssim consciència de la riquesa simbòlica de la Missa del Crisma, que la descobríssim com un moment fort per expressar la comunió i sinodalitat eclesials que aquests temps maldem per a reformular i, sobretot, per a viure”. Afirma que els sants olis que consagrarà com a pastor de l’Església de Tarragona “deixaran anar l’aroma de la comunió eclesial al llarg de tot l’any” i que es refereix “al Sant Crisma, a l’oli dels catecúmens i a l’oli dels malalts”. Considera que el més important és el Sant Crisma, “que és destinat a la unció sacramental del baptisme, de la confirmació i del ministeri de l’orde presbiteral i episcopal”, un oli que “ens fa participar de la mateixa unció de Jesús, l’Ungit del Pare, per la força de l’Esperit Sant”. Constata que els cristians “portem el nom d’ungits i el segell de l’Esperit que ens configura a Jesús mort i ressuscitat, tal com celebrarem aquests propers dies”. Finalment, ens convida a tots, “preveres, diaques, consagrats i consagrades, laiques i laics, a viure la Missa del Crisma amb entusiasme renovat”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que Diumenge de Rams “és habitual que a l’exterior de moltes parròquies i centres de culte se celebri la popular benedicció dels rams i les palmes” i que “recordem l’episodi de la vida de Jesús en què va entrar a Jerusalem damunt d’un pollí”. Expressa que “un dels primers testimonis que conservem d’aquesta festa entranyable és el que ens narra Egèria, una pelegrina hispana del segle IV”, la qual “explica amb detall com se celebrava el Diumenge de Rams a Jerusalem”: “Al migdia, els fidels anaven fins a una església que es trobava a la Muntanya de les Oliveres i allà pregaven i proclamaven les lectures de la Sagrada Escriptura pròpies del dia”, “després baixaven en processó fins a Jerusalem mentre cantaven himnes”, que “mentre caminaven, tant nens com grans duien rams de palmell i d’olivera” i “un cop a Jerusalem, es reunien a l’església de l’Anàstasi i acabaven la celebració pregant davant de la creu”. Diu que Egèria “explica que el bisbe que presidia la celebració entrava a Jerusalem com Jesús, humilment, muntat en un pollí” i que “la pelegrina destaca de manera especial que en la processó hi participaven molts nens”. Afirma que Egèria “era una dona enamorada de Crist i de la Paraula” i que “el seu testimoni ens anima a buscar algun moment de la setmana per llegir i meditar amb devoció la Paraula de Déu”. Finalment, demana que “sortim a trobar Jesús amb alegria”, que “acompanyem el Senyor en l’inici de la Passió” i que “demanem a Maria que ens ensenyi a ser al costat de la Creu de Jesús i de la de tots els crucificats del nostre món”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, demana que “visquem a fons i amb fe la Setmana Santa” i que “acollim el Crist que entra a Jerusalem, per redimir tota la humanitat”. Demana també que acollim el Crist, “brandant els rams de la victòria del Senyor, el nostre únic Rei”, “fent-li total confiança, perquè a través del Bisbe consagrarà el Sant Crisma i els Sants Olis el dilluns sant, a la Catedral, i aquests olis duran i prolongaran la santificació pasqual a tots els fidels, en tots els temples de la Diòcesi, i al llarg de tot l’any”. Ens convida a acollir el Crist que “ens concedeix el perdó del Pare” i recorda que “en algun d’aquests dies, viurem amb major intensitat la celebració del perdó sacramental, revivint la tradició que el Dijous sant, el Bisbe reconciliés els penitents públics i els tornés a unir dins la comunió eucarística”. Demana també que “acollim el Crist i agraïm la seva donació tan gran i tan humil a l’Eucaristia, perquè Dijous, en el Cenacle, Ell fa que la Pasqua sigui permanent, quotidiana, i esdevingui “el nostre pa de cada dia””. Ens convida a acollir el Crist “per tal de reviure el Divendres la seva Passió i Mort en creu, i poder estar amb Maria i el deixeble que Jesús estimava, al peu de la Creu” i “perquè Dissabte callarem, confiarem i pregarem en silenci, esperant que Déu no abandonarà mai el seu Fill i el ressuscitarà d’entre els morts, obrint la nostra esperança envers la vida nova dels ressuscitats”. Finalment, prega que “acollim el Crist que entra a Jerusalem” i que “visquem cristianament la Setmana Santa”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “és el moment d’assistir a aquesta escena lluminosa de la vida de Jesús, en la qual Ell es mostra absolutament lliure: la seva entrada triomfal a Jerusalem, aclamat pel poble com el Messies salvador”. Expressa que “aquí Jesús exerceix la perfecta llibertat que en llenguatge del Nou Testament anomenaríem “parresia” i que vindria a ser la llibertat buscada i viscuda pels cristians de la primera hora”. Repassa “alguns signes i característiques d’aquesta llibertat, ja que tots estem cridats a viure-la”, com ara que “Jesús és qui ho disposa tot, segons el seu propi desig”, que “és lliure, sobretot, davant l’amenaça de la forta oposició per part de les autoritats civils i religioses, i dels partits dominants”, que “manifesta llibertat, a més, respecte de les maneres en què es mostra com Messies salvador” i que “és lliure també quan no rebutja les aclamacions del poble, que en la seva innocència i entusiasme el reconeix com a Messies, desobeint els advertiments dels fariseus”. Afirma que “aquesta manera d’actuar ens recorda la conducta dels primers cristians”, els quals “eren plens de l’Esperit i duien a terme la predicació i l’evangelització amb alegria, sense importar-los les amenaces, sofriments, fracassos…”. Considera que “és inevitable observar que aquesta llibertat està lluny del nostre llenguatge i la nostra conducta a l’hora d’evangelitzar”. Finalment, diu que “Jesús o els seus apòstols no van buscar l’enfrontament amb el poder”, però que “aquest es va produir i va acabar vencent”, que “tanmateix, encara quedava la victòria final, és a dir, la Resurrecció, quan la llibertat surt definitivament victoriosa” i que “aquesta és l’última paraula, el punt final del nostre camí”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “en el llibre de Job llegim l’experiència d’un home just que sofreix” i que “Job manifesta la incomprensió del seu patiment: com és possible que una persona justa pugui sofrir en el seu cos i en la seva ànima?”. Expressa que uns amics de Job “intenten de convèncer-lo de la seva culpabilitat, exonerant Déu, sempre just”, però que “Déu mateix es fa present en aquest diàleg i expressa la seva grandesa i el seu misteri, al qual s’ha apropat més Job, amb la seva queixa adreçada al Creador”. Constata que “les paraules finals de Job són eloqüents: Us coneixia només pel que sentia dir, però ara us han vist els meus ulls!”. Afirma que fa aquesta reflexió “a les portes de Setmana Santa, quan els cristians som convidats a contemplar el misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist”. Manifesta que “cada any som portats a endinsar-nos en els fets cabdals de la nostra fe”, que “la santa Mare Església no es cansa mai de conduir-nos a la font pura i cristal·lina d’on raja la salvació i la llibertat per a tothom” i que “ens cal tornar a reviure l’experiència fontal de Crist, mort i ressuscitat, per a poder arribar a dir, com Job: Us coneixia només pel que sentia dir, però ara us han vist els meus ulls!”. Considera que “no podem deixar perdre, doncs, el do de les celebracions cristianes en aquests dies sants”. Finalment, diu que “sense Jesucrist, i de manera especial en la seva mort i resurrecció, el nostre coneixement de Déu és, seguint les paraules de Job, pel que sentia dir” i que “qui sigui capaç de mirar amb un cor humil i senzill, obert a l’acció de l’Esperit Sant, Crist crucificat, expressió definitiva de l’amor misericordiós de Déu, podrà dir, també com Job: ara us han vist els meus ulls!”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, afirma que “el diumenge de Rams és sempre un dia entranyable per les famílies, i especialment pels més petits” i que “és una celebració molt popular i concorreguda que ens recorda i ens fa reviure aquella entrada, solemne i sorollosa, de Jesús a Jerusalem, quan era aclamat com a rei per les multituds que portaven llorers i estenien els mantells com una catifa pel Senyor que entra a la ciutat”. Expressa que “són moltes les persones que troben en aquest dia una ocasió d’apropar-se a Déu, d’escoltar la seva Paraula, i de rebre un missatge de vida, d’esperança i d’autèntica fe” i que “per a nosaltres, com a creients, la benedicció de Rams és la porta d’entrada a les celebracions dels darrers dies de Jesús a la terra”. Constata que “la vida cristiana té sentit pel que commemorem en aquest dies”: “L’amor d’un Déu que es fa proper, servidor dels altres, que renta els peus, que es dona com aliment, i que dona la seva pròpia vida perquè molts altres puguin viure. L’amor d’un Déu que és més fort que la mort, i que ressuscita perquè tinguem vida a desdir”. Manifesta que “l’entrada de Jesús a Jerusalem és sobretot el pòrtic de tot aquest misteri que es desplega i expressa amb celebracions, processons, via crucis, hores santes, vetlles de pregària, etc”. Ens convida a “viure intensament aquests dies sants” i a “acompanyar el pas de Jesús per les nostres vides en el “Tríduum Pasqual””. Finalment, diu que “el Senyor era conscient que la seva entrada a Jerusalem, aclamat amb palmes i llorers, desencadenava una successió de fets que el portarien a l’acompliment de la seva missió” i demana que “siguem conscients nosaltres també del camí que iniciem aquest diumenge i que ens portarà a celebrar en la nit de Pasqua la Resurrecció del Senyor”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “amb el Diumenge de Rams s’inicia la setmana més important per al cristià”, que “al llarg d’aquests dies contemplarem la passió de Crist”, però que “no ho podem fer com a espectadors passius d’un drama que no ens afecta, perquè per a nosaltres el que va passar aleshores no roman en el passat sinó que és una cosa actual” i que “nosaltres seguim vivint en el seguiment de Crist, el nostre Mestre, Germà i Redemptor”. Expressa que “aquell que patí l’abandó dels deixebles, la traïció, la por de morir i el dolor immens de la creu és el nostre Mestre”, “un Mestre excepcional, perquè parlava amb autoritat i el seu ensenyament era nou”, però que “la seva gran lliçó ens la va donar a la creu, lliurant-se per nosaltres”. Ens convida a “pensar què ens vol ensenyar el nostre Mestre a través del seu lliurament generós i el seu patiment silenciós”. Recorda que “aquell que s’entrega per nosaltres també és el nostre Germà”, que “el qui es lliura a la creu és el nostre Germà, el primer d’una nova humanitat”. Afirma que “en meditar la passió i resurrecció de Jesús descobrim que Ell és el nostre Redemptor” i que “així ho van viure els primers cristians, que van comprendre que la seva mort no va ser un sense sentit, perquè “morí pels nostres pecats””. Finalment, diu que “amb el lliurament obedient al Pare i el seu amor incondicional a l’ésser humà, Jesucrist ens ha alliberat del pecat i de la mort i ha obert un camí nou per a la humanitat” i ens desitja una “bona Setmana Santa”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el dissabte passat l’Església va celebrar la festa de l’Anunciació del Senyor” i que “des de fa uns anys, aquest dia 25 el dediquem a participar en una jornada especial en defensa de la vida humana”. Expressa que “en aquests moments s’han aprovat unes lleis al nostre país encaminades a afeblir la protecció de la vida humana” i que “a l’ésser concebut i que espera en el si matern el moment de néixer se li endossa una llei que permet la seva eliminació mentre, alhora, es vol estendre la idea d’un fals “dret” de la dona sobre la realitat humana que porta en el seu cos: l’anomenada llei de l’avortament”. Recorda que “també se n’ha aprovat una altra que proposa l’eliminació de la vida d’un malalt o ancià apel·lant a la compassió, perquè no sofreixi més en aquest món, però que sigui un tercer, un sanitari, el que s’encarregui de l’“assumpte” obviant les conviccions més profundes d’uns i altres i assenyalant amb futures llistes els qui no se sotmetin a la legislació vigent”. Considera que “davant d’aquesta situació, malauradament acceptada per la societat, es pretén que l’Església catòlica condescendeixi en la seva comprensió”. Manifesta que “l’Església s’ha expressat amb claredat i contundència a favor de la vida i no ha transigit mai a afavorir la mort provocada de l’ésser humà perquè destorba, no serveix o no s’ajusta als propis interessos personals i familiars”. Finalment, diu que “es parla amb massa facilitat de “reculada” i de “progrés” a l’hora de qualificar lleis, opinions i actituds davant la vida i la mort dels éssers humans” i que “els cristians no volem agradar o estar a gust amb aquestes conegudes opcions a favor de la mort”, sinó que “volem mostrar coherència amb la fe ensenyada per l’Església, i que afecta la vida diària”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
