Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge de Rams, o de la Passió del Senyor, comença la Setmana Santa, en la qual l’Església ens convida a contemplar i commemorar la passió, mort i resurrecció de Crist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de diversos temes relacionats amb la Setmana Santa.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que diumenge 24 de març és “Diumenge de Rams i ens disposem a fer costat a Jesús en la seva entrada a Jerusalem”. Expressa que “reunits en assemblea santa, escoltarem atentament el relat de la passió segons l’evangelista sant Marc” i que “notarem com comença el joc de paradoxes, un joc que ens acompanyarà durant tota aquesta Santa Setmana”. Explica que “sant Marc ens ofereix un relat sobri i auster que vol centrar-se en la profunda experiència de fe de Jesús, i ens el presenta extremadament humà i extremadament feble, i, també, per això, més proper a nosaltres”, que “l’entrada triomfal i joiosa es va convertint en un camí de serioses dificultats i d’oposició frontal contra el Mestre” i que “ja no es parla de les multituds que l’aclamen i el beneeixen, sinó de la cruesa de la seva passió, que ens introdueix en el misteri profund i intens d’aquests dies sants”. Considera que “seria enganyós pensar que els contrastos que hi trobarem són contradiccions” i que “haurem d’aprendre a deixar-nos desconcertar per un Déu que desmunta els nostres pensaments purament mundans i deixar-nos sorprendre per un món nou, capgirat, un món on Déu es revela a través de la paradoxa”. Manifesta que “cada moviment, cada expressió, cada silenci de Jesús és una catequesi de vida que mai no acabem d’aprofundir ni abastar”. Finalment, prega que “demanem, doncs, a Déu, en aquests dies de la passió del seu Fill, que ens vulgui revelar el secret dels petitons, perquè, com diu sant Pau: «Allò que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes» (1Co 1,25)”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “la Setmana Santa s’inicia amb el Diumenge de Rams” i que aquesta setmana “és una unitat, un tot, en què cada celebració ens introdueix en la Pasqua, el «gran pas» de la mort a la Resurrecció de Crist, de la fràgil vida humana a la vida gloriosa”. Expressa que “tots tenim ben present la joiosa escena del que celebrem aquest diumenge: l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat en un ase i aclamat per la multitud que havia vingut a celebrar la Pasqua”, una escena on “trobem tres elements rellevants que s’han interpretat espiritualment i que ens poden interpel·lar avui”: “hi ha una multitud, que aclama Jesús pels seus miracles i perquè creu que és el Rei Messies que els alliberarà del jou romà”, “també hi apareix un ase, que ajuda Jesús a arribar a Jerusalem, i que podria representar-nos a cadascun de nosaltres”, ja que “tots podem portar Jesús en el nostre cor, però realment és Ell qui ens guia”, i “el tercer element és Jesús, que arriba a Jerusalem amb actitud humil, disposat a donar testimoni del seu missatge de salvació”, una actitud que “ens ha d’ajudar a ser també, des de la nostra petitesa, testimonis i sembradors de la seva Paraula, del seu missatge ple de vida i d’esperança”. Diu que «la Creu de Crist ens pot ajudar a trobar l’esperança enmig de qualsevol conflicte» i demana que “aquests dies tinguem molt present Terra Santa, la terra de Jesús” i que “no deixem de pregar a Jesucrist perquè la pau arribi a la terra que ell va trepitjar amb les seves sandàlies i on va patir la passió i la creu per tots nosaltres”. Finalment, en la celebració del Diumenge de Rams, ens convida a preparar els nostres cors i les nostres ànimes per “poder viure la Setmana Santa intensament i amb molta pregària”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “en aquest diumenge de Passió o dels Rams acompanyem el Senyor que “entra a Jerusalem” on es deixarà sacrificar per amor, per donar vida a tota la humanitat”. Demana que “siguem perseverants en la contemplació amorosa de Jesucrist clavat en creu, ja que “les seves ferides ens curaven””. Reconeix que “el nostre món viu allunyat de Déu, i Déu li és com el gran absent”, però expressa que “no ens podem rendir a aquest empobriment reduccionista de la cultura actual, perquè l’absència de Déu és pitjor que la misèria material”. Afirma que és urgent “mirar amunt: “Miraran Aquell que van traspassar”, diu l’Evangeli”. Recorda que ”Jesús estima del tot i vol ser estimat també del tot per part nostra” i que “aquest és l’amor del qui van traspassar”. Manifesta que ““en la Creu es revela enterament el poder irrefrenable de la misericòrdia del Pare” (Benet XVI), ja que allò que era un sofriment insuportable i ignominiós, Jesucrist ho canvia en l’acte suprem d’amor i de llibertat”. Ens anima perquè “aquests dies de Setmana Santa, sigui en l’Acció litúrgica de la tarda del Divendres Sant, o en un via-crucis o participant en alguna processó, mantinguem una actitud d’oració agraïda i contemplativa envers el Crist traspassat, que ens duu a interioritzar el seu amor immens i a créixer en aquest amor, així com a treure’n les conseqüències concretes”. Considera que “ens cal correspondre a l’amor de Jesús, comunicant-lo als altres, i obrint-nos als qui sofreixen en la seva dignitat”. Finalment, demana que “acollint i acceptant l’amor de Jesús, aprenguem a difondre’l al nostre voltant amb cada gest i cada paraula, amb obres i de veritat, i sempre “amb la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud””.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “estem avesats a aplaudir”, que els aplaudiments “sempre volen manifestar adhesió, admiració, alegria, felicitació, agraïment, etc.”. Afirma que “l’aplaudiment, fins i tot, pot formar part de la nostra oració”. Recorda que “Jesús, entrant a Jerusalem, va ser aplaudit per la multitud”, que “va acceptar el gest com a lloança, admiració i reconeixement de la seva condició de Messies” i que “era una autèntica professió de fe en forma de lloança”, però que “sabem que no tots unirien la seua veu a la de la multitud”. Expressa que “sempre que s’aplaudeix a un líder per les seues idees, l’atenció es fixa en el seu programa, en el seu projecte” i que “s’aplaudeix per estar d’acord en el seu missatge”. Manifesta que “en aquella escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem és la persona de Jesús a qui s’aplaudeix”, que “Ell és l’objecte de la nostra fe”, que “qui ha arribat a descobrir el secret de la seva persona, posa el cor a les seues mans i sap que llavors allí Déu és realment aplaudit” i que “les raons per les quals les mans aplaudeixen són les mateixes que movien al salmista a cridar als rius i les muntanyes a saltar de goig, és a dir, les obres meravelloses que Déu ha fet en el món”, més concretament “l’obra mestra de la seva Mort i la seva Resurrecció”. Finalment, diu que “se sol posar en contrast aquesta escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem amb la tremenda soledat patida al Gòlgota” i que “allí només quedaven els qui no anaven darrere de les idees, sinó que només desitjaven la seva persona, estimar-lo a Ell” i pregunta si “nosaltres traslladant-nos al Gòlgota, davant la Creu, seríem capaços d’irrompre en un aplaudiment entusiasta”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “aquest diumenge és el pòrtic d’entrada a la Setmana Santa, la successió dels fets que Jesús va viure en les seves darreres hores aquí a la terra” i que “l’Església s’aplega amb alegria i esperança per celebrar el Diumenge de Rams, que marca l’inici de la Setmana Santa en què recordem i vivim els misteris fonamentals de la nostra fe”. Explica que “en aquest dia, seguim els passos de Jesús quan va entrar triomfalment a Jerusalem, aclamat per la multitud amb rams d’olivera i palmes” i que “aquest gest simbolitza la victòria de la vida sobre la foscor i ens convida a reflexionar sobre el significat profund d’aquests dies que ens disposem a viure”. Comenta que “les lectures d’avui ens ofereixen una perspectiva suggeridora sobre l’entrada de Jesús a Jerusalem”, que “a l’evangeli de la Missa (Mc 11,1-10) escoltem com la multitud rep amb joia al Senyor, estenent mantells i rams pel camí amb l’aclamació: “Beneït el qui ve en nom del Senyor””, que “en la primera lectura, de la profecia d’Isaïes (Is 50,4-7), contemplem el Servent del Senyor, que ofereix la seva esquena als qui el colpegen i la galta als qui li arrenquen la barba” i que “també es proclama l’himne de sant Pau als filipencs (Flp 2, 6-11), una profunda reflexió sobre la humiliació i exaltació de Crist”. Afirma que “recordem i actualitzem a través dels ritus i pregàries, que els rams que portem no són únicament un gest simbòlic”, sinó que “representen la nostra disposició a seguir Jesús en el camí de la humilitat i de l’entrega disponible i generosa, sempre des de l’amor”. Finalment, ens convida a “viure aquesta Setmana Santa com a una oportunitat de renovació espiritual, de fer morir el nostre jo per ressuscitar amb Ell” i a contemplar “Jesús, el Fill de Déu, humil, servent, que entrega la seva vida per nosaltres i ens ensenya com hem de viure i reaccionar”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “els cristians celebrem els fets de la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist en els dies de Setmana Santa” i “acompanyem Jesús des de la seva entrada a Jerusalem, acompanyat dels seus seguidors amb palmes a les mans, fins al diumenge de Pasqua”. Expressa que “anomenem sants aquests dies perquè hi fem presents, en l’«avui» de la litúrgia, els esdeveniments centrals de la vida del Senyor, la culminació de la seva missió: donar la vida per la salvació de la humanitat”. Afirma que “en els dies sants en què rememorem el misteri pasqual de Jesucrist, la seva mort i resurrecció, fem present de manera nova l’esdeveniment, per excel·lència, de tots els segles” i que “els qui per la fe podem entreveure el que va succeir en aquell moment concret de la història, a la muntanya de la Calavera i el seu entorn de la ciutat de Jerusalem, tenint com a protagonista Jesús de Natzaret, no podem fer res més que assenyalar-lo com l’esdeveniment de tots els segles”. Manifesta que “la fe ens obre els ulls del cor i de la raó per a admirar el fet que el Fill de Déu encarnat donés la vida en preu de rescat per la humanitat sencera”, que “aquell divendres les tenebres van enfosquir el món, però el diumenge de bon matí la llum va resplendir per a no extingir-se mai més” i que “els humans sabem que la tenebra ha estat vençuda perquè l’Amor ha vençut la mort”. Considera que “en aquest món nostre la creu de Crist roman plantada, com en el divendres més sant de la història, perquè tothom qui sigui capaç de mirar el qui en ella dona la vida, pugui trobar el que és profundament i autènticament humà”. Finalment, diu que “per això, els cristians continuem acompanyant el Redemptor, adorant la seva creu salvadora i proclamant la seva resurrecció gloriosa”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “els dies de Setmana Santa -Passió, Mort i Resurrecció de Jesús- tenen un significat especial per les comunitats cristianes que durant un temps han preparat els actes litúrgics, les devocions i han organitzat les processons als carrers”. Desitja a tothom que “posi en la pràctica diària la fidelitat i la coherència de les seves conviccions i, per descomptat, de la seva fe”. Comenta que “els dies previs a aquestes celebracions les seus de les diferents germandats i confraries s’omplen de confrares enllestint els detalls dels passos, dels recorreguts i endreçant els propis vestits”. Expressa que “en aquests moments l’Església, i el papa Francesc amb la seva iniciativa sinodal, insisteixen en la responsabilitat baptismal de tothom i busquen un major protagonisme del laïcat en els diferents àmbits de la vida i missió eclesials”. Afirma que “segurament la millor imatge de la col·laboració i del servei entre diverses persones és la família”, que “la mateixa Església també la podem considerar com la gran família dels fills de Déu” i que “en aquest sentit, les parròquies i totes les comunitats han entrat en la participació sinodal i estan treballant en petits grups responent els qüestionaris que ens proporciona la Secretaria del Sínode”. Comunica que “els Consells Diocesans de la nostra comunitat han elaborat un pla d’actuació per a tots els membres i, durant aquests mesos, responen unes qüestions per enviar-les als serveis de la Conferència Episcopal, que redactarà un document perquè el Sínode del pròxim mes d’octubre sigui estudiat i debatut en presència del Papa”. Finalment, diu a totes les Germandats i Confraries que agrairia que acollissin “com a mètode de treball les indicacions sinodals”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “ens disposem aquests dies a celebrar amb profunda devoció els misteris de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist”. Considera que “cal agrair als membres de les confraries de moltes poblacions de la nostra diòcesi tortosina el gran servei que fan ajudant-nos a viure amb fe aquests dies sants” i que “totes i cadascuna de les escenes de la Passió de Jesús representades a les imatges de les confraries ens ajuden a fer nostre l’itinerari cap al Calvari, caminant amb Jesús pels nostres carrers i places, redescobrint la intensitat de l’Evangeli”. Expressa que “és un goig que mantinguem ben vives les nostres boniques tradicions de pietat popular, essent així deixebles missioners que irradien arreu l’alegria de l’Evangeli, comunicant-lo amb devoció i pietat, tot sortint en processons pels nostres carrers i places”. Encoratja tothom a “viure amb profunda religiositat aquests dies: al carrer, a les processons, en pregària a la llar familiar, i, sobretot, especialment a les celebracions litúrgiques del Triduum Pasqual, tant a la Catedral com a les parròquies, monestirs i comunitats cristianes presents a tot el territori diocesà”. Finalment, demana que “caminant junts pels carrers i places, infants, joves, adults, ancians, veïns de tota la vida, o nouvinguts i amics que residiu aquests dies entre nosaltres, acompanyem junts els passos del Senyor, recordant que, des de la fe, la Creu de Crist és arbre de vida, de sang tenyida, pau i combat, mort i victòria, camí de glòria”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que “durant tota la Quaresma, l’Església ens ha estat repetint les paraules del salm 94: “Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu, no enduriu els cors!””. Expressa que “aquestes paraules del salm resulten especialment actuals quan comencem la Setmana Santa i ens disposem a celebrar els misteris centrals de la nostra fe”. Diu que “és temps d’escoltar, posant molta atenció en allò que Déu ens vol dir a través del misteri de la mort i resurrecció de Crist” i que es tracta “d’estar atents als signes i les accions amb què Déu demostra el seu amor apassionat per l’ésser humà”. Afirma que “Jesucrist, la Paraula feta carn, ens parla tant al silenci de la creu com en l’alegria del matí radiant de Pasqua”, que “durant aquesta setmana acompanyarem Jesús meditant la seva entrega generosa a la passió i mort i, inseparablement, la seva entrada a la glòria”, que “tenim l’oportunitat d’assaborir cada moment de la passió, cada gest i cada paraula seva” i que està segur que “Déu ens vol parlar aquests dies de manera especial, perquè Ell no deixa de conversar amb l’Esposa del seu estimat Fill, l’Església”. Considera que “perquè la seva Paraula trobi en nosaltres una terra bona on pugui créixer i donar fruit, hem de demanar a l’Esperit de Déu que canviï el nostre cor de pedra per un cor de carn, capaç d’estimar i comprendre, acollir i perdonar”. Reconeix que “sovint ens tanquem en nosaltres mateixos, ens tornem sords a la Paraula de Déu i ens allunyem d’Ell” i recorda que “per això l’Església ens repeteix: “No enduriu els cors””. Finalment, demana que deixem que “durant aquesta setmana Déu mateix parli al nostre cor perquè puguem renéixer com a homes i dones nous”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
