Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Diumenge 22 de novembre, el darrer de l’any litúrgic, l’Església celebra la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, instituïda pel papa Pius XI l’any 1925, en la qual es convida a posar la mirada en la reialesa de Crist sobre tot el món, i en el seu regnat de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món, així com de Fratelli tutti, la tercera encíclica del papa Francesc.
Vuit de les cartes dominicals parlen de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. El cardenal Joan Josep Omella, diu que aquest diumenge “iniciem la darrera setmana de l’any litúrgic en què l’Església ens convida a escollir Jesucrist com a líder, model i guia de les nostres vides”, que “Crist, en aquest temps d’angoixa i de dolor per a molts de nosaltres, vol ocupar el centre de les nostres vides, si li ho permetem” i que “perquè això sigui possible, cal que optem per Ell”. Explica que fa uns dies va poder llegir el missatge del papa Francesc amb motiu de la 75 Assemblea General de Nacions Unides i que “en aquest missatge, el Papa ens proposa una manera positiva de viure aquest moment de la nostra existència”. Afirma que el Papa “observa que, davant aquesta prova, podem reaccionar de dues maneres, triar entre dos camins”: “D’una banda, aquest temps de prova «pot representar una oportunitat real per a la conversió, per a la transformació, per repensar la nostra forma de vida i els nostres sistemes econòmics i socials”, però “d’altra banda, aquest temps pot ser «una retirada defensiva amb característiques individualistes i elitistes», un camí d’autosuficiència que exclogui els més pobres”. Recorda que “aquest diumenge, l’Església ens convida a meditar el passatge del judici final, que s’inclou a l’evangeli de Mateu (Mt 25,31-46) i expressa que “quan un medita aquest passatge descobreix, d’una banda, l’enorme llibertat amb què ens ha creat Déu i, de l’altra, la seva invitació a optar pel camí que ens porta a Ell”. Finalment, diu que “Jesucrist, en aquesta última setmana de l’any litúrgic, ens recorda la importància de mirar cap al final, d’atendre el que ens espera, de preparar-nos per a l’encontre en majúscules”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “el Papa St. Pau VIè, acabat d’elegir Pastor suprem de l’Església, deia en iniciar la 2ª sessió del Concili Vaticà II: “Germans, ¿d’on arrenca el nostre viatge, quina ruta pretén recórrer i quina meta s’ha de fixar el nostre itinerari de manera que s’assenti, sí, sobre el pla de la història terrenal, en el temps i en la manera d’aquesta nostra vida present, però que s’orienti també al límit final i suprem que estem segurs no pot faltar al final del nostre pelegrinatge?” i que deia que aquestes tres preguntes tenen una sola resposta: “Crist! Crist, el nostre principi; Crist, la nostra vida i el nostre guia; Crist, la nostra esperança i el nostre terme”. Afirma que són unes paraules que “donen molta pau i perspectiva en celebrar al final de l’any litúrgic la solemnitat de Jesucrist Rei de tot el món” i que “Ell ha de ser el fi i el terme de tota la nostra acció i existència”. Recorda que “en aquesta festa proclamem l’evangeli del judici final” i que “Jesús parla d’un Rei i d’un Regne; un Rei de pau i de justícia, que tractarà amb misericòrdia els seus fills; i un Regne que està fet de compassió i de bondat per a tots, especialment per als més petits, els pecadors, els qui tot ho esperen de Déu perquè reconeixen que són pobres”. Manifesta que “és estimant com acollim el Regne de Déu, com transformarem el món”. Recorda que St. Pau VIè també va dir que “l’Església mira el nostre món amb profunda comprensió, amb sincera admiració i amb sincer propòsit no de conquistar-lo, sinó de servir-lo”. Finalment, afirma que “val la pena reaccionar, i en mirar el final de la història, quan Crist ho posarà tot en mans del Pare, poder ser comptats entre els fills perdonats i redimits” i desitja que quan el Senyor tornarà amb glòria, “ens prengui amb Ell i ens doni vida per tota l’eternitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “no se sap ben bé per què, el tema del “lideratge” es posa de moda” i que “se’n parla en l’àmbit cultural i sociopolític, també en ambients eclesials”. Afirma que “segons el llenguatge normal, promoure la idea d’un únic líder mundial, que reuneixi tota la humanitat, és una quimera”, però que “sí que té sentit reivindicar “un horitzó i un rumb comú”” i que “es tractaria de mirar tots en la mateixa direcció, encara que cadascun seguís camins diferents”. Manifesta que “el millor líder és aquell en el qual qualsevol membre del grup es pot veure reflectit, aquell que promou la participació, té ascendència (autoritat moral) sobre el grup, estimula, dona eficiència i eficàcia al conjunt, facilita el consens, encarna la identitat del “nosaltres”, respecta les individualitats…” i que “anys enrere promovíem l’ideal del “lideratge compartit”, mentre somiàvem amb la democràcia més perfecta i lluitàvem per ella”. Expressa que “avui continuem somiant, potser amb més convicció” i que “Jesucrist, contemplat com a horitzó de la història, plenitud de veritat, de Bellesa, d’Amor, en el qual tot es compleix, el cosmos, la humanitat, cap al qual tot camina, és l’acompliment d’aquest somni”. Destaca que Jesucrist, reconeixent-se com a rei, “va haver de fer la seva pròpia explicació per a no donar peu a malentesos” i “també va fugir quan volien proclamar-lo rei”. Finalment, diu que “Jesucrist és aquest rei i aquest líder que tots somiem; l’únic en qui hem vist realitzat el que mai van poder fer els homes” i que “potser per això és aquell únic horitzó, que sense ser una idea, ni projecte, sinó una persona viva, ens fa sentir germans, membres del mateix poble”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que Jesucrist és “el principi i la fi de tot, el qui dona sentit a la història” i que “acabem un any litúrgic”, però “no podem oblidar que aquest any ha estat diferent en molts aspectes”: “Estem patim una pandèmia terrible”, “per això sembla important que aquest diumenge insistim especialment en allò que la constitució pastoral Gaudium et spes del concili Vaticà II destaca en el número 45, que Crist és “el fi de la història humana, el punt on convergeixen les aspiracions de la història i de la civilització, el centre de la humanitat, l’alegria de tots els cors, la satisfacció total de llurs anhels””. Afirma que “li ve a la memòria l’himne cristològic de la carta de sant Pau als colossencs” en el qual Jesucrist “és presentat com el primogènit de tota criatura, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles”. Recorda que “l’evangeli d’aquest diumenge presenta un examen final sobre la vida, amb els criteris amb que serem jutjats: “Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir”, etc. (Mt 25,31-46)”. Manifesta que “encara que el regne de Crist no és d’aquest món, porta a renovar l’interior del cor de l’ésser humà i de la història” i que “si posem en pràctica el missatge evangèlic, el regne de Déu es realitza enmig nostre”. Finalment, diu que “aquests dies són propicis per a reflexionar sobre la vida, sobre el temps, sobre com fem fructificar els talents rebuts, sobre la superació de les dificultats, i sobretot per a girar la mirada a Jesucrist, Senyor de la vida i de la història, Senyor del nostre cor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “la festa de Crist rei de tot el món tanca el cicle anual de les festes cristianes”, que “el centre de l’any litúrgic és la Pasqua, i ben unit a aquesta hi ha el diumenge, la pasqua setmanal dels cristians”. Afirma que “hem de ser agraïts pel do de la celebració comunitària de la nostra fe; encara més, si pot ser, en aquest any en què, a causa de la pandèmia que sofrim, hem experimentat la necessitat del trobament en els nostres temples parroquials” i que “la litúrgia i la vida són inseparables, en la fe cristiana”. Recorda que “la festa de Crist rei de tot el món ens fa escoltar un fragment del capítol 25 de l’evangeli segons sant Mateu” en el qual “Jesús de Natzaret, el Fill de l’home, apareix com a rei assegut en el seu tron per judicar tots els pobles” i recorda també que “el sant pare Francesc, en el context de Gaudete et exsultate, un document sobre la santedat, ens diu que aquest fragment és el gran protocol sobre el qual serem judicats”. Expressa que “la santedat cristiana que brolla de la contemplació de Crist es verifica si hem estat capaços de descobrir el seu rostre en els qui pateixen, amb els quals ell ha volgut identificar-se” i que “l’amor misericordiós té un circuit que no es pot interrompre: del cor de Déu al cor dels nostres germans, passant pel nostre cor”. Finalment, diu que “Jesús és el testimoni de la veritat” i que “aquesta és la seva reialesa”, que “ Ell és la veritat, en qui trobem el rostre del Déu únic i veritable” i “és la veritat, també, amb qui descobrim en tota persona humana, sense cap frontera ni distinció, un germà, estimat de Déu i, per això mateix, amb una dignitat infinita”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “després d’haver celebrat els misteris de la salvació, la nostra mirada es dirigeix al futur”, que el Regne de Déu “arribarà a compliment al final de la història, quan Crist torne amb glòria com a Senyor de tota la creació” i que “en el temps entre la primera i la segona vinguda, la missió de l’Església és posar-se al servei d’aquest Regne i ser, d’aquesta manera, la seua presència enmig de la història humana”. Afirma que “al llarg de la seua vida pública el Senyor va evitar en tot moment que s’identifiqués el seu Regne amb els regnes d’aquest món”, que “els signes del seu regnat no són el poder, la riquesa o l’ostentació” i que “per això, només quan humanament sembla haver fracassat en les aspiracions messiàniques, està a punt de ser condemnat a mort i ja no hi ha perill que el segueixin per ambicions humanes de poder, és quan afirma davant Ponç Pilat que és rei”. Recorda que “el text evangèlic que es proclama aquest diumenge ens anuncia la bona notícia del judici final, quan el Senyor farà justícia a totes les víctimes de les injustícies i cridarà a entrar en el seu Regne a tots aquells que l’han reconegut i s’han compadit d’Ell en els famolencs, els assedegats, els malalts, els presos…” i que “aquestes paraules de Jesús sobre el desenllaç de la història ens indiquen que, si l’Església vol ser sagrament del Regne de Déu, el seu camí no pot ser un altre que el de Crist”. Finalment, demana que “no caiguem en la temptació de pensar que el Regne de Déu es construeix amb les armes d’aquest món”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la immensa majoria de cristians accepta amb claredat el significat de la festa de Jesucrist com a rei de tot el món, que “recull tota la nostra història que es desenvolupa en l’Antic Testament on en infinitat d’ocasions apareix el títol de rei, el primer, el més elevat, aplicat al nostre Déu, tant en els llibres històrics com en els profètics i sapiencials”. Recorda que “en el Nou Testament, tot el marc conceptual de la reialesa se centra en la figura de Jesucrist, encara que transformant i aprofundint el seu sentit en la plenitud de la vida que ofereix a tota la humanitat”, que “en la creu apareix l’apel·latiu reial –INRI Jesús Natzaret Rei dels Jueus- per definir el qui havien condemnat a una mort ignominiosa” i que “Jesucrist era el rei pacífic, alliberador i reconciliador que moria per la nostra salvació”. Afirma que en l’àmbit cristià el títol de rei “té unes característiques pròpies, diferents de les que es mostren en les situacions ordinàries que coneixem” i que “els qui vagin a la celebració de l’Eucaristia d’aquest últim diumenge del temps litúrgic escoltaran un preciós text que diu així: “Vas consagrar… Rei de tot el món el teu únic Fill… perquè… lliurés a la teva majestat infinita un regne etern i universal: el regne de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l’amor i la pau””. Finalment, demana a Déu que “cap cristià trobi exagerada la petició de crear una societat de germans on ningú se senti marginat i tots puguin experimentar la realitat de sentir-se volguts per la simple condició de ser fills d’un mateix Pare” i diu que “és un programa d’actuació de llarg abast, profund i possible” i que “pertànyer a aquest Regne i amb aquest programa ens ha de resultar anímicament satisfactori i cristianament ple de sentit”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “certament que Crist és Rei, ja que ell mateix ho reconegué davant Pilat en el moment dramàtic del seu judici civil”, però que contemplant el moment actual del nostre món, llegint dades estadístiques d’una reflexió de Cristianisme i Justícia sobre «ser cristià a Europa», s’ha fet “la pregunta de si Jesús regna de veritat a casa nostra”. Afirma que “Jesús comença la seva predicació anunciant que el Regne de Déu «és enmig vostre», i que el Regne de Déu és a prop” i que “això significa que el Regne ja és aquí, que ja ha arribat”. Recorda que es tracta d’un “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau” i que el Regne de Déu és “desitjar i realitzar tot el que desitja Déu, i desitjar-ho sempre i en totes les circumstàncies i sense limitacions”. Reconeix que “quan contemplem la realitat, és quan quedem perplexos”, ja que “aparentment no sembla que Déu regni, perquè la justícia, la veritat, la vida, la pau, la santedat i l’amor no són realitats prioritàries a casa nostra”. Manifesta que “l’Església, la comunitat dels deixebles, hauria de ser la punta de llança de la realització del Regne” i que “algunes dades ens interroguen”, com ara que “Espanya és el tercer país europeu en abandó del Cristianisme”. Es pregunta “què podem copsar de la realització del Regne de Déu i del regnat de Crist” i expressa que “en Jesucrist ha començat a ser present el Regnat de Déu en la història”, que “aquest Regnat de Déu no s’ha complert del tot, i no ho farà amb plenitud fins a la fi dels temps” i que “ara ja podem copsar alguns fets i signes de la presència d’aquest Regne”, “fets de vida, d’amor, de justícia, de pau… com petites llavors sembrades que van creixent per al bé de tothom”. Finalment, diu que “en afirmar que Jesucrist és rei afirmem que, malgrat les dificultats, el Regne continua realitzant-se a casa nostra”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, parla de Fratelli tutti, la tercera encíclica del papa Francesc. Diu que el Sant Pare “afirma que en el nostre món tot està connectat” i que “per això es fa difícil que qualsevol desastre mundial no tingui relació amb la nostra manera de viure”. Diu també que “hem de deixar de pensar que som els amos de tot quan, de fet, no som amos de res”, que “hem de desenvolupar la consciència que, ara com ara, o ens salvem tots junts o no se salva ningú” i que “la pandèmia ens ho ha fet explícit”. Davant l’universalisme de la globalització i el tancament en privilegis dels grups i nacions, recorda que “el Papa afirma que «la fraternitat universal i l’amistat social dins de cada societat són dos pols inseparables i coessencials»” i “des d’aquí, insisteix en el «sentiment de pertinença»”. Destaca que el papa afirma que “cal apropar-se, expressar-se, escoltar-se, mirar-se, tractar de comprendre’s, buscar punts de contacte…”, és a dir, “dialogar”, ja que “si no hi ha diàleg, vol dir que no hi ha preocupació pel bé comú, que només hi ha imposició”. Manifesta que “els herois del futur seran els qui sàpiguen trencar aquesta lògica malaltissa i implantar la cultura de la trobada” i que per al papa Francesc, “les religions tindran un paper rellevant en aquest futur”. Expressa que “convé valorar, des de la identitat cristiana, l’acció de Déu en les diverses religions”, que “en els debats públics hi ha d’haver lloc per a la reflexió que prové del substrat espiritual de la societat que recull segles i segles de saviesa i d’experiència” i que per això el Papa “acaba el document dient que són les religions les que estan cridades fins i tot a liderar, per molt estranya que sembli la proposta, aquesta renovació social”. Finalment, demana que “aquest desig de fraternitat universal impregni els nostres cors”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
