Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 14 de novembre l’Església celebra la V Jornada Mundial dels Pobres. Aquest any el papa Francesc proposa el tema «De pobres, en teniu sempre amb vosaltres» (Mc 14,7), un lema que convida a «no perdre mai de vista l’oportunitat que se’ns ofereix de fer el bé» i que recorda que encara que «la seva presència enmig nostre és constant», «no ha de conduir-nos a una habitud que es converteixi en indiferència, sinó a involucrar-nos en una compartició de vida que no admet delegacions». Les paraules del papa Francesc adquireixen aquest any una crida especial a prendre consciència de la realitat que viu cada persona en situació de pobresa, exclusió i necessitat, justament quan acaba de començar el Sínode «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió», en el qual s’obre un nou temps de discerniment i revisió del nostre seguiment de Jesús com a Poble de Déu.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la V Jornada Mundial dels Pobres, així com d’espais de conversa en el Sínode, de la capella Mare del Redemptor, de l’esperança d’una resurrecció gloriosa, d’escoltar en l’atri dels gentils i de ser salvats en esperança.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que “el sant pare Francesc, amb la V Jornada Mundial dels Pobres, ens fa una crida a posar la mirada en els pobres, tant els qui tenim a prop com els qui tenim lluny”, “per a posar-los en el nostre cor”, ja que “són els nostres germans”. Afirma que “la mirada de cada cristià i de tota la comunitat eclesial als pobres no ha de ser pas la d’uns simples beneficiaris nostres, sinó que ha de ser la d’uns germans i germanes amb qui compartim”. Reconeix que “la mirada als pobres que inclogui la certesa que ells tenen molt a aportar-nos a nosaltres, no és sempre fàcil”, ja que “tenim massa tendència a la pura beneficència, en què uns són els qui donen i uns altres els qui reben, els beneficiaris”. Recorda que “la simple beneficència «corre el risc de gratificar el qui la realitza i humiliar el qui la rep»” i que “el compartir, tot cridant a la participació, tant del qui dona com del qui rep, genera fraternitat”. Demana que “tinguem ben present que la pobresa no és la condició solament d’alguns”, sinó que “tots som pobres”, i constata que “ningú no pot tenir una mirada adequada al pobre que troba en el seu camí, si no és conscient de la seva pobresa”. Destaca que “Jesús és el primer pobre, el qui ocupa el darrer lloc”. Finalment, diu que “els pobres ens ensenyen molt sovint la solidaritat i el compartir” i que “als pobres els falta quelcom, molt o poc, i, de vegades, fins i tot, el necessari”, però que “mai no «els manca tot, perquè conserven sempre la dignitat de fills de Déu, que res ni ningú no els hi podrà prendre»”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que el Papa “vol que la realitat dels pobres, que està inserida en el cor de l’Evangeli, arribi també als cors de tots els catòlics” i “vol que ningú oblidi aquesta preocupació durant tot l’any en les relacions de la seva vida diària, però prefereix que hi hagi un dia especial per expressar aquesta inquietud de manera comunitària”. Recorda que “la iniciativa del papa Francesc es remunta a l’any 2017” i que “enguany és, per tant, la cinquena Jornada que celebrem i en continuem la reflexió que ha de possibilitar un canvi en la mentalitat dels catòlics en aquest camp concret”. Expressa que “l’objectiu és posar la persona al centre del problema, atendre les necessitats de tota mena que requereixi la seva dignitat, mostrar preferència pels qui més sofreixen o són els més pobres de la nostra societat i procurar, a més, que els sistemes econòmics actuals anteposin el factor humà als beneficis materials de les empreses”. Reconeix que “és una tasca àrdua, complexa, però necessària perquè el món que construïm i conservem entre tots tingui l’ésser humà com l’element més important de tot l’entramat socioeconòmic”. Acaba el seu comentari “reproduint l’últim paràgraf del Missatge del Papa”, una cita que “resumeix breument totes aquelles motivacions i problemàtiques que compartim en aquesta Jornada” i en la qual, entre d’altres coses, el Papa expressa que desitja que la Jornada Mundial dels Pobres “arreli cada vegada més en les nostres Esglésies locals i s’obri a un moviment d’evangelització que en primera instància surti a l’encontre dels pobres, allí on siguin”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, comunica que “el Papa ens ha ofert un missatge per ajudar-nos a reflexionar en aquesta jornada”, que “porta per títol aquesta expressió de Jesús: «De pobres, en teniu sempre amb vosaltres»”, unes paraules que Jesús pronuncià “en un àpat a Betània, a casa d’un tal Simó «el leprós», quan una dona va buidar sobre el seu cap un perfum molt valuós”, un gest que “va provocar diversos comentaris dels presents a l’àpat”. Recorda que “el primer comentari va ser d’indignació”, que “Judes es va queixar perquè aquell perfum deuria valdre uns 300 denaris i que s’hauria pogut vendre i donar-ne els diners als pobres”. Expressa que “el segon comentari és del mateix Jesús, i ens permet captar el sentit profund del gest realitzat per la dona”: «Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció» i diu que és en nom de tots els pobres, de les persones soles, marginades i discriminades, que Jesús “accepta el gest d’aquella dona”. Afirma que “els pobres no són persones externes a la comunitat, sinó germans i germanes amb els quals compartir el patiment per alleujar el seu malestar i marginació, per retornar-los la dignitat perduda i assegurar-los la necessària inclusió social”. Manifesta que “la mirada del Papa envers els pobres és una mirada molt oberta que va des de la pobresa de béns materials fins a la pobresa dels malalts, dels immigrats, dels que s’han quedat sense feina i sense recursos per a una vida digna” i que el Papa diu que “ens cal estar atents a les noves formes de pobresa que experimenta la humanitat”. Finalment, ens convida a preguntar-nos què fem per als pobres en les seves necessitats.
L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, diu que la Jornada Mundial dels Pobres “no pretén ocupar el lloc d’altres jornades i institucions que treballen el tema de la pobresa”, sinó que “va ser una iniciativa del Sant Pare per tal de dedicar, almenys un dia a l’any, a reflexionar sobre la presència dels pobres a l’Església i també a la nostra vida”. Recorda el tema d’aquesta Jornada i que el Papa expressa que «Jesús va pronunciar aquestes paraules en el context d’un dinar a Betània, a casa d’un tal Simó, anomenat “el leprós”, uns dies abans de la Pasqua» quan «una dona va entrar amb un vas d’alabastre ple d’un perfum molt valuós i el va vessar sobre el cap de Jesús». Afirma que “Jesús sabia que la seva mort era propera i va veure en aquest gest l’anticipació de la unció del seu cos sense vida abans de ser posat al sepulcre” i que Jesús “ens recorda que el primer pobre és Ell, el més pobre entre els pobres, perquè els representa tots” i no només “està de part dels pobres, sinó que comparteix amb ells la mateixa sort”. Manifesta que “els creients, quan volem veure i palpar Jesús en persona, sabem on adreçar-nos”, ja que “els pobres són sagrament de Crist, representen la seva persona i ens remeten a ell”. Finalment, diu que “se’ns convida a reflexionar sobre la presència dels pobres, i per tant de Crist, en el món i també molt a prop nostre” i que “més enllà d’allò que els estats i les institucions de caritat hi poden fer, ens haurem de plantejar com hem d’acollir els nostres germans més pobres, també a les nostres comunitats cristianes i celebracions”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “tots nosaltres voldríem que aquest temps de Sínode fos un moment de coneixement mutu i de diàleg profund”, però que “per a gaudir-ne hem d’aprendre a crear espais de conversa” i “perquè hi hagi conversa és tan important escoltar des del silenci interior com parlar des de la pròpia identitat”. Afirma que “l’escolta demana una actitud honrada i responsable de creure que l’altre, estimat i valorat per Déu, és també ben important per a mi” i que “buidar-nos de tot el bagatge que portem a dins, amb senzillesa i simplicitat de cor, ens fa aptes per escoltar atentament el germà que se’ns atansa”. Manifesta que “en l’art de la conversa, però, no n’hi ha prou amb l’escolta, sinó que se’ns demana una paraula de part nostra”, que “la parla és un dels dons més elevats que Déu ha regalat a la humanitat, perquè, en gran mesura, la nostra interioritat s’expressa a través d’ella”, però que “tanmateix la paraula amaga molts paranys”. Considera que “el missatge que volem comunicar ha de ser, abans de res, coherent amb els sentiments del Crist, i arribar als altres mai des de la imposició, sinó des de la llum atractiva de la veritat”. Finalment, diu que “abans de res, hem de fer madurar una consciència clara que la nostra expressivitat té com a interès i finalitat fer bé als qui ens escolten, tot edificant el Regne de Déu”, que “des d’aquí entendrem que allò que més ens interessa és la llum que l’Esperit ens vulgui regalar en cada moment” i que “serà ell qui ens ensenyi a construir dia a dia la família dels creients, amb el testimoniatge d’unitat que el món espera de tots nosaltres”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “el missatge de Jesucrist va ser, és i serà el millor regal que mai haurem pogut rebre” i que “la Paraula de Jesucrist ha estat escoltada, llegida i també contemplada en moltes obres d’art al llarg del temps”. Ens vol parlar “d’un espai singular que es troba al cor del Vaticà”, d’una “preciosa capella adornada amb un bonic mosaic de sis-cents metres quadrats” que “està situada a l’interior del Palau Apostòlic i s’anomena Redemptoris Mater (Mare del Redemptor), en honor a la Mare de Déu”. Recorda que “amb aquest nom, sant Joan Pau II va titular una de les seves més famoses encícliques” i que “anys després, amb motiu del 50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal, va fer restaurar aquest espai per convertir-lo en un signe visible de comunió entre les Esglésies d’Orient i d’Occident”. Afirma que “quan s’accedeix a aquesta preciosa capella romana, impressiona cada detall de l’extraordinari mosaic, que representa una immensa catequesi de la història de la salvació”. Constata que “aquestes parets parlen de temps antics, d’avui i de sempre” i que “mostren diverses manifestacions de l’amor de Déu”, “un amor que no és fruit del nostre esforç, sinó que és un do, una força que rebem en els sagraments i, d’una manera particular, en l’Eucaristia”. Finalment, prega que “demanem a la Mare de Déu, que, allà on estiguem, no deixem de tenir present la crida a ser testimonis del seu Fill Jesús” i que li demanem també que “puguem donar a conèixer als homes i a les dones del nostre món la possibilitat de tenir una trobada personal amb Jesucrist, el Fill de Déu, que camina sempre al nostre costat i vol portar-nos al Pare”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la pandèmia ha fet que no poguéssim deixar de mirar de prop “la germana mort”” i que “les xifres de difunts podrien estar entre els 6,8 i els 10 milions de persones a tot el món” i es pregunta “qui els recorda i qui prega per ells”. Recorda que “novembre el comencem sempre amb el record de la festa de Tots els sants i santes de Déu, festa joiosa i plena d’esperança i de comunió” i que “el dia 2, recordem tots els difunts del món, especialment els nostres familiars, amics i benefactors, i tots els qui estimem, que ja han partit cap a la Casa del Pare”. Afirma que “enguany hem de tenir presents tants milions de víctimes de la Covid-19, els coneguts i els desconeguts”, prega que els tinguem presents i que “demanem que els sacerdots preguin també pels nostres difunts, amb l’oferiment de sufragis”. Expressa que “l’Eucaristia és el millor dels sufragis pels nostres difunts, ja que sempre és el memorial de la mort redemptora i de la resurrecció de Crist, que “ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa””. Manifesta que “el Senyor, amb el seu misteri pasqual, ens ha preparat un camí de vida i d’esperança eternes” i que “Crist il·lumina i revela l’esperança de la resurrecció gloriosa, més enllà del sofriment i de la mort”. Finalment, recorda que “és a nosaltres a qui el Senyor crida a renovar el gran salt de fe, entrant ja des d’ara en la llum de la resurrecció” i que quan es produeix aquest salt, “la nostra forma de pensar i de veure les coses, canvia”, ja que “la mirada de la fe, transcendint el que és visible, veu en certa manera l’invisible i cada esdeveniment s’avalua llavors a la llum d’una altra dimensió: la de l’eternitat”
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “aquella pregunta sobre qui som “nosaltres”, quan parlem de l’Església en Sínode, no deixa d’inquietar-nos” i es pregunta “qui som els qui formem l’Església, aquests que, estant en comunió, han de participar de la vida eclesial i compartir la mateixa missió?; els qui han de parlar i intervenir en el Sínode? Qualsevol que ho desitgi?”. Expressa que “aquestes reflexions ens condueixen a evocar tantes persones que coneixem i que segurament estan a mig camí, reconeixent-ho o no, cap a la fe” i es pregunta si “formen part del “nosaltres”, en comunió, participació, missió”. Afirma que “almenys, de gust volem escoltar-los, si volen parlar”, que, “com sempre, caldrà discernir…” i que “un cas és el dels qui no volen saber-ne res i un altre el dels qui busquen sincerament”. Explica que “la memòria ens porta alguns feliços suggeriments, com aquell del papa Ratzinger, que promovia “l’atri dels gentils”, espai de diàleg entre la fe i el món dels qui es veuen lluny d’ella”. Recorda “figures que es van quedar en el “llindar” de la fe i de l’Església”, per exemple, Simone Weil i Charles Péguy, “veritables protagonistes de l’“habitar en el llindar de la fe””. Considera que avui “els escoltaríem sol·lícitament” perquè “eren cercadors honrats, autèntics, competents”. Finalment, diu que “certament hem d’escoltar, i preguntar fins i tot, en l’atri dels gentils, a tots els que, sense formar part “del temple”, no n’estan lluny”, ja que “l’Esperit de Crist pot inspirar-los alguna cosa de la seva saviesa” i considera que “el millor serà fer com Maria, escoltar i meditar en el cor per tal de discernir què vol l’Esperit de nosaltres”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “en la vida tots tenim esperances”, que “una autèntica esperança mai és una actitud passiva: va acompanyada del desig que es realitze el que esperem i del compromís per aconseguir-ho” i que “quan els objectius de la humanitat són nobles i justos el desig de veure’ls realitzats pot canviar el món i sembrar vida nova”. Reconeix, però, que “tots tenim l’experiència que algunes no s’han complit”, que “les esperances ens donen il·lusió i força per a viure, però són incertes, sovint efímeres, i mai ens satisfan plenament” i que “quan aconseguim alguna cosa que ens ompli, vivim amb el temor de perdre-la, ja que la mort se’ns presenta com l’horitzó últim de l’existència terrena”. Manifesta que “durant els primers dies del mes de novembre hem recordat d’una manera especial als nostres germans difunts”, que “perquè aquest record siga autènticament cristià ha d’estar impregnat d’esperança” i que “la vida eterna és la meta de l’Esperança cristiana”, “en ella es realitzarà el món nou que tots desitgem i tot el que anhelem”. Recorda que els cristians “esperem perquè en Crist, l’amic dels pobres i dels petits, que ha compartit els nostres dolors i sofriments i ens ha obert les portes del Regne, hem conegut l’amor de Déu i hem cregut en Ell” i que “tenim la certesa que estem salvats en esperança”. Finalment, expressa que “si aquesta és la meta que Déu vol per a nosaltres i a la que ens encaminem, ha de ser també l’objecte dels nostres desitjos més profunds: allò que de veritat volem per als germans difunts”, que “és la raó per la qual preguem per ells” i “també el que anhelem per a nosaltres” i que “per això intentem agradar a Déu en tot moment, per a presentar-nos un dia davant Ell”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
