Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la primera benaurada, de la Visitació, del camí de Nadal, de l’arribada del Senyor, la nostra esperança, de l’expectació, de la visita ad limina, de Déu fet home, d’una nota essencial per a aquest temps i de preparar un Nadal amb Jesús.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “en aquest quart diumenge d’Advent, ja a les portes de Nadal, la litúrgia és gairebé una festa mariana” i que “la festa ens arriba en les paraules d’Elisabet a Maria: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45a)”, “un elogi a la fe de la Mare de Déu”. Recorda que “sant Joan Pau II va proposar una profunda meditació sobre la fe de Maria en l’encíclica que li va dedicar, titulada Redemptoris Mater, «la Mare del Redemptor», publicada l’any 1987, en la solemnitat de l’Anunciació del Senyor”. Diu que “Maria és elogiada per la seva fe i ho és precisament per la seva actitud en el moment que li és revelada la seva missió” i que “acollint el missatge de l’àngel, Maria es convertirà en «la Mare del Senyor» i en ella es realitzarà el misteri diví de l’Encarnació del Fill de Déu”. Afirma que “sant Joan Pau II comparava la fe de Maria amb la fe d’Abraham, anomenat justament «el nostre pare en la fe»” i que “el Sant Pare dedicava tota la segona part de la seva carta a la Mare de Déu, present en el centre de l’Església pelegrina”. Li sembla que l’expressió d’humilitat d’Elisabet, «Qui soc jo perquè la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me?» (Lc 1,43) “hauria de ser també la dels creients a casa nostra” i recorda que “també nosaltres hem estat visitats per Santa Maria al llarg dels temps, la tenim molt prop nostre” i que “Maria sempre ens porta a Jesús”. Finalment, expressa que els bisbes auxiliars Sergi, Antoni i Javier, i ell, ens desitgen un bon i sant Nadal i ho fan amb “una invitació a la fe, amb aquest vers de Jacint Verdaguer en el poema Cançó de l’Estrella de Betlem: «Homes, despertau, / jo só l’Estrella del dia, / veniu i adorau / al fill de Maria.»”.
L’administrador diocesà i bisbe electe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “el poble d’Israel esperava la vinguda del Messies, un Ungit de Déu que els alliberaria, però quan va arribar, no el van saber reconèixer”. Explica el conte de la «visita inesperada», en el qual un sabater esperava amb il·lusió la visita del Senyor que li havia estat anunciada, una visita que no va saber reconèixer en cada un dels que havien entrat a la botiga. Recorda que l’Evangeli d’aquest diumenge “ens explica la Visitació de Maria a la seva cosina santa Elisabet”, que Maria “va anar de pressa a visitar-la” i que “Maria era portadora d’un misteri que ningú coneixia, només ella sabia”, però Elisabet “sí que va saber reconèixer la visita de Déu”, “va acollir Maria amb fe a casa seva, i amb ella va acollir Jesús”. Afirma que “aquest passatge és una anticipació del designi de Déu” i que “Maria porta Jesús a la seva cosina, i ella rep els fruits d’aquest primer acte d’evangelització”. Afirma també que “aquest passatge de l’Evangeli ens ensenya que cal tenir el cor obert als altres, acollir-los no només aparentment, sinó sincerament dins del nostre cor”. Manifesta que “els cristians som portadors de Jesús al món”, que “la nostra vida, les nostres obres bones fan present Jesús als nostres germans” i que, “si ho vivim amb fe, s’esdevindrà també que, silenciosament, l’Esperit Sant anirà omplint la vida dels homes i dones del nostre món”. Finalment, es pregunta “quines són les presses que ens mouen a nosaltres” i si “som diligents, per acollir, ajudar i servir els nostres germans, per portar Jesús als altres”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “al terme del camí de Nadal ens trobem amb Jesús”, que “en el pròleg del seu Evangeli, Sant Joan anuncia que Jesús és la Paraula de Déu feta carn” i que “Jesús és la veritat de Déu, la transparència de Déu”. Expressa que “en Jesús les nostres paraules tenen un model d’allò que ha de ser la paraula de la persona humana: manifestació, transparència i força del que portem a dins” i que “Déu ens ha fet el do de la paraula per il·luminar, no per amagar”. Afirma que “per fer el camí de Nadal cal fer un bon ús dels regals de Déu” i considera que l’engany “divideix la mateixa persona que vol enganyar”, “trenca la seva harmonia interior indispensable perquè generi pau”, “fa que la persona no gosi arribar al fons d’ella mateixa, perquè sap que trepitja un terreny trencat” i desfà “la convivència social”. Adverteix que “es pot enganyar també amb la conducta”, ja que “amb el comportament expressem les nostres intencions” i que “la paraula demana veritat i la conducta no en demana menys”. Manifesta que “és important trobar-nos amb la misericòrdia de Déu, especialment en el sagrament de la reconciliació, tenint una experiència de veritat i de tendresa”. Recorda que “la Veritat que ve de Déu no ens condemna, sinó que ens acull, ens abraça, ens sosté, ens perdona”. Finalment, diu que “el camí que duu a Betlem és un camí de sinceritat”, que “Josep i Maria eren pobres, però eren transparents” i que “el Jesús de Betlem és la Paraula de Déu”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la pandèmia ens fa viure dies d’incertesa, dies grisos, i sembla que tothom necessita retrobar l’esperança” i es pregunta “què pot donar sentit i esperança a la humanitat”. Afirma que l’esperança “és un do que ve de Déu”, “és la certesa que Déu no abandona la humanitat, i li demana que abandoni la comoditat, els propis interessos, i obri el seu cor als altres, a l’Amor”. Destaca que “Jesús, nascut a Betlem, és la nostra esperança” i que “Déu mateix s’ha decidit a “encarnar-se”, fer-se home, igual com nosaltres llevat del pecat, prenent damunt seu tota la maldat del món per vèncer-la i posar-hi la llum de l’esperança autèntica”. Expressa que “Déu en Jesús ha volgut “necessitar” de nosaltres; s’ha fet feble i petit, humil i servicial fins a donar la seva vida en rescat de tots…” i que “si celebrem el seu naixement és perquè ens ha salvat donant la seva vida per amor a la creu, i ressuscitant per obrir-nos les portes de l’eternitat”. Manifesta que “Nadal ja és a les portes” i que “en aquests dies no podem oblidar els pobres i els qui estan més sols”, com ens ho recorda un any més “Càritas diocesana”. Diu que “al pessebre, en petit, hi podem contemplar la gran obra de Déu, el que Ell ha fet per tu i per mi, i per tots…” i que “hi podem contemplar “com” ho ha fet: des de la part dels febles i els pobres, des de l’amor que tot ho dóna i que atreu a donar-ho tot, amb perfecta alegria i despreniment”. Finalment, ens anima al “servei solidari en nom del Senyor”, a apressar-nos a “preparar bé aquestes festes de Nadal” i a atrevir-nos a “estimar com Crist, que és la nostra esperança”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “sabem que l’esperit de l’Advent ens estimula a viure expectants, sigui per la via de la denúncia profètica de Joan el Baptista, sigui per l’encís de Maria que posa davant la nostra mirada el futur de la veritable felicitat” i que “en el seu conjunt, l’esperança d’Advent ens fa somniar amb els “atris de la casa del Senyor”, com canta el salm 83(84)”. Expressa que “hauríem de tornar una vegada i una altra a resar (cantar) aquest bellíssim salm i molt especialment en temps d’Advent, quan centra la nostra atenció la virtut de l’esperança”. Afirma que “l’anhel és de gaudir de la bellesa del temple de Déu”, “perquè hi habita Déu”, “qui dona la bellesa al lloc on es fa present”, “qui fa bella i amable la vida”, “l’objecte de la nostra esperança”. Manifesta que “en realitat, el nostre anhel és viure a la casa on habita el Senyor, estar amb Ell”, que “l’esperança d’Advent reviu aquella expectació que sentien els israelites piadosos en temps de Jesús: veure, escoltar, palpar el Messies” i que “el mateix Jesús ens dirà en l’Evangeli de sant Joan que sostinguem l’esperança perquè ens prepararà lloc, en les estances de la glòria on Ell habita a la casa del Pare”. Considera que “Nadal és l’inici de la presència real de Déu en realitats humanes” la qual cosa “és ja molt més del que podia somniar Israel, que va continuar escandalitzant-se que el Déu altíssim es presentés tan humà”. Finalment, diu que nosaltres “reconeixem que aquest mateix Déu, per amor, “s’ha encabit” en la humanitat de Jesús, per a oferir-se al món”, que “arribar fins aquí és una gràcia immensa” i que “l’alegria esperada de Nadal és justament gaudir d’aquest do”.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que és un goig i un deure seu “comunicar a tots els qui formeu el Poble de Déu que peregrina en aquesta terra beneïda del bisbat solsoní” i “de la diòcesi de Vic” que, de l’11 al 16 de gener vinent, faré, si Déu vol, la visita ad limina”. Afirma que “tres són els moments essencials de la visita ad limina”: el pelegrinatge als sepulcres dels apòstols Pere i Pau “per expressar la confessió de la mateixa i única fe dels apòstols que van donar testimoniatge a Roma amb el seu martiri”; l’encontre amb el Successor de Pere, “realitzant una comunicació dels dons que, per obra de l’Esperit Sant, hi ha en l’Església Catòlica” i l’encontre amb responsables dels Dicasteris de la Cúria romana, “per a tractar amb ells els temes que poden interessar a cada bisbe en particular o al conjunt, tenint en compte les necessitats dels temps i llocs de les pròpies diòcesis”. Finalment, demana a tothom “la vostra pregària pel fruit espiritual i pastoral d’aquesta visita ad limina” i que l’acompanyin amb la pregària, “perquè és a vosaltres qui faig present en tots els moments d’aquesta santa visita” i demana també que “la nostra fe en Crist i la nostra comunió amb l’Església s’enforteixin més i més en aquest moment de gràcia que és la visita ad limina”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que “ens estem acostant a la celebració del Nadal” i adverteix que “si ens deixem arrossegar per l’ambient cultural que ens envolta, en el qual Déu és el gran oblidat, el missatge central del Nadal passa totalment desapercebut”. Afirma que el Nadal “ens parla de Déu”, que “el que la fe ens permet contemplar en el pessebre de Betlem és al mateix Déu que, «per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel»” i que “si Déu ha baixat a la terra, no és perquè necessite de nosaltres, sinó perquè som importants per a Ell i vol fer-se el nostre company i el nostre germà en el camí de la vida”. Manifesta que la festa de Nadal “ens mostra a un Déu personal, que té un nom, que s’ha fet home, que se’ns ha acostat amb un rostre concret i que ens ha estimat amb un cor humà; a un Déu que ha volgut compartir la nostra història i que ha fet seues totes les nostres vivències humanes” i expressa que “la festa de Nadal ens parla d’un Déu que ens assenyala el camí per a humanitzar el nostre món”. Reconeix que “la dinàmica que predomina en la relació entre les persones és la de marcar les distàncies i guardar-les” i diu que “Déu les ha superades, però des de dalt cap avall”: “El seu Fill, «essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa» (2Co 8,9); “ha volgut arribar a ser el nostre servidor”; “s’ha despullat de la forma de Déu i ha assumit la «forma d’esclau» (Fi 2,7)”; “ha entrat en un món que viu sota el signe del pecat” i “la situació de la humanitat, amb tot el mal que conté, no sols no li ha repugnat, sinó que l’ha mogut a vindre a salvar-nos”. Finalment, expressa que “un Déu que actua d’aquesta manera és digne de fe” i demana que “l’ambient d’aquests dies als nostres pobles i famílies no ens porte a oblidar que això és el més important que celebrem”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que s’ha adonat de l’ús repetit, en els últims comentaris seus dominicals, de les conseqüències socials i externes del missatge evangèlic i que es tracta d’un “intent de mostrar i accentuar la implicació de les comunitats cristianes o d’individus a títol personal en la resposta que des de la fe es pot donar a les situacions difícils que es viuen en la nostra societat”. Afirma que “els cristians pretenem manifestar i ser part d’una solució davant els problemes dels quals més sofreixen”. Expressa que “aquest vessant d’ajuda als altres i d’implicació amb les institucions davant els drames socials, es converteix en un marcat potencial de credibilitat de l’Església davant la societat” i que “existeix un altre vessant en la persona religiosa, el seu impuls per a actuar d’una manera determinada, la motivació de l’ésser humà que queda relligat a la divinitat”. Explica que “així com la dedicació caritativa ens deixa satisfets perquè veiem en la pràctica els resultats en els ulls agraïts dels germans, així també hem de reconèixer i recordar que la força la rebem de Déu perquè la nostra acció sigui totalment coherent amb el nostre creure i pensar”. Destaca que “tots han de saber que la nostra acció, com a creients, està motivada i sostinguda per la fe en Jesucrist”. Manifesta que “repetirem fins a l’avorriment que ens alegra preparar el seu Naixement perquè dona plenitud a la vida de la humanitat” i demana als feligresos que no s’avergonyeixin de proclamar sempre i en tot lloc la seva fe i la seva pertinença a l’Església. Finalment, diu que “segur que us sembla meravellós que puguem mostrar concordes la fe i la caritat de Crist” i que “és el manteniment de l’esperança que ens toca viure de manera fonamental i radical en aquests dies de l’Advent que prepara el Nadal”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “la qüestió més important aquest diumenge és la pregunta de com preparem les festes de Nadal, que celebrarem a partir del dissabte vinent”. Explica una versió d’un conte “perquè ens faci estar a l’aguait”. Diu el conte que “uns grans magatzems varen organitzar la tarda de la vigília de Nadal un sorteig sorpresa. Totes les mares que s’hi presentessin amb fills de menys d’un any entrarien en un sorteig. L’afortunada podria agafar tot el que desitgés sense pagar”. L’afortunada, “entusiasmada per la seva sort, va deixar aparcat el seu fill dormint en el cotxet i començà a omplir carros”, després “agafà el seu cotxe i marxà cap a casa pensant que aquest any sí que viurien de veritat les festes”, però en arribar a casa i descarregar els paquets “s’adona que el cotxet no hi és”, “s’adona que té moltes coses, però que ha perdut el més important: el nen, el seu fill”. El bisbe Francesc pregunta si no ens sembla que “és el que ens pot passar tot pensant en les festes de Nadal i la seva preparació”. Demana que “siguem del tot conscients que celebrem el naixement d’un nen, que és Jesús, el Fill de Déu, i que és aquest el motiu principal de les festes”, demana que “no oblidem preparar-nos per viure un Nadal amb Jesús” i diu que si no és així ens preguntem “quin sentit té tot el que ens disposem a celebrar”. Expressa que “és bo pensar en els signes materials que ens recordin el veritable Nadal”, però que “també cal preparar «la nostra cova» mentre detectem els obstacles que posem perquè Jesús visqui entre nosaltres”. Finalment, desitja que “tots preparem un joiós Nadal amb Jesús”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
