Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge dia 2 de febrer, l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com la festa de la Candelera per la processó amb candeles, amb les que se simbolitza a Crist com a «llum de les nacions». Amb motiu d’aquesta festa, l’Església celebra la XXIX Jornada Mundial de la Vida Consagrada, amb el lema «Pelegrins i sembradors d’esperança», centrada en les persones que, a través de la consagració, dediquen la seva vida completament a Crist.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la XXIX Jornada Mundial de la Vida Consagrada, així com de la presència de Crist a la Missa.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que “amb tot el poble de Déu, els religiosos i religioses celebren i es comprometen a treballar per l’esperança activa, que els converteix en testimonis humils del Déu que fa camí al costat dels qui més ho necessiten”. Diu que “els consagrats viuen la seva especial consagració dins la consagració baptismal que comparteixen amb tots els cristians”. Afirma que “el camí al qual els obre el baptisme és un camí de pelegrinatge, un camí que suposa la recerca de Déu i d’allò que ell vol”, seguir Jesús i “caminar amb els altres”. Considera que els consagrats i consagrades “són cridats a ser sembradors d’esperança, a acompanyar els altres i enfortir-los en l’esperança, especialment els pobres, els qui pateixen i els qui no coneixen l’Evangeli”. Assegura que “la vida fraternal ajuda els consagrats i consagrades a sentir el proïsme com un germà”. Finalment, demana que preguem perquè “els consagrats i consagrades puguin experimentar l’esperança en el Senyor i avancin com «pelegrins i sembradors d’esperança»”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, expressa que “el misteri de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem, en braços de Maria, acompanyada del seu espòs Josep, no seria complet sense les figures de l’ancià Simeó i de la profetessa Anna”, els quals “representen la petita porció humil i pobre del poble d’Israel que, per gràcia de Déu, va mantenir viva la fe i l’esperança en la vinguda de Jesús com a Messies”. Afirma que “la saviesa profètica imbuïda per Déu en aquests dos ancians consagrats a Ell en cos i ànima, resulta molt propera a l’esperit cristià” i recorda que “l’Església recita cada nit el Nunc dimittis, el càntic de Simeó”, “quan prega l’hora de Completes”. Finalment, demana que seguim “el testimoni de Simeó i Anna” i ens mantinguem “radicalment units al Senyor” i que “els nostres germans i germanes consagrats, profundament units a Jesucrist i moguts per l’Esperit Sant, anunciïn l’Evangeli vivint amb joia i radicalitat el carisma rebut dels seus fundadors”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que en la festa de la Candelera “preguem i agraïm el do eclesial de la vida consagrada -monjos, religiosos i laics consagrats-, que tant de fruit han aportat” i que “també és la festa patronal del Moviment “Vida creixent”, que mobilitza els jubilats cristians i els anima al testimoniatge amb la seva fraternitat i acció apostòlica compromesa”. Afirma que aquesta festivitat celebra que “la llum divina, que és Crist, home i Déu, s’ha manifestat al món i ha estat transmesa als fidels pel sagrament del Baptisme” i que “la festa de la Candelera ens ajuda a prendre consciència i a celebrar el gran do que és transmetre la vida a través de la fecunditat de l’amor entre l’home i la dona, el do de la maternitat i de la paternitat, com expressió profunda de l’amor, reflex de l’Amor de Déu”. Finalment, diu que “estem cridats a engendrar vida” i recorda unes paraules del papa Francesc, en el seu Missatge per a l’any jubilar 2025, en què “lamenta la pèrdua del desig de transmetre la vida en moltes persones, a causa de diferents dificultats i circumstàncies socials, amb la consegüent reducció de la natalitat”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que en la XXIX Jornada Mundial de la Vida Consagrada recordem i “agraïm al Senyor el do, per a l’Església i per al món, de les persones consagrades en la seva múltiple riquesa de dons i carismes que ha suscitat l’Esperit Sant, en el seu Cos, pelegrins tots i totes de l’esperança”. Expressa que “mostrar millor el rostre de Crist i l’adhesió a la voluntat del Pare constitueixen les referències clau de la vida religiosa”. Afirma que “el nostre agraïment al Senyor ens porta, com un ressò ininterromput, als homes i dones que s’han lliurat a la vida consagrada”, però també a “aquells i aquelles sants i santes de la porta de la costat, amb els quals convivim, als quals estimem, i que continuen sent per al nostre caminar cristià una referència ineludible”. Finalment, diu que “resem aquests dies per les comunitats de germans i germanes de la nostra diòcesi” i expressa que són “fars d’esperança, portadors de sentit i creadors de bellesa com la germana Regina de Montserrat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “el papa Francesc, en la Butlla de convocatòria de l’any jubilar, assenyalava tot un conjunt d’àmbits en els quals la presència cristiana és important per transformar aquelles realitats dures en veritables motius d’esperança” i diu que “la vida dels consagrats, en totes les seves formes, ha de tenir un paper important en aquesta transformació”. Diu que el Papa demana a les persones consagrades que amb la seva consagració, amb la seva vida siguin “veritables testimonis i signes d’esperança”. Expressa als consagrats que el jubileu ha de ser una crida a revifar la seva consagració i a tornar a sembrar veritables motius d’esperança en els diversos àmbits i realitats en les quals hi són presents. Considera que “per fer-ho ens pot acompanyar l’actitud d’aquells personatges venerables que trobem a l’evangeli de la Presentació del Senyor”. Finalment, agraeix “la presència de tantes persones consagrades en els diversos àmbits de l’església diocesana i que contribueixen a edificar aquesta gran família de la qual formem part”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “al llarg dels segles en el si de l’Església han sorgit persones que, amb un desig de lliurar-se més intensament al Senyor, han constituït comunitats fraternals amb carismes diversos”. Considera que “és un deure de justícia agrair al Senyor el testimoniatge de les persones consagrades en tants llocs al llarg dels anys” i que “les obres de servei, tant en el camp de l’educació, com en el de la sanitat i l’assistencial, així com en el de la pregària en el silenci del claustre i en el del servei a les parròquies i a la societat, han de ser ponderades com una sembra d’esperança en el cor de moltíssima gent”. Afirma que “és bo que mirem el testimoniatge propi de la vida consagrada des de la perspectiva d’aquesta virtut teologal”. Assegura que “els religiosos i religioses en raó de la seva consagració a Déu, per mitjà dels vots evangèlics de pobresa, castedat i obediència, són enmig de la societat testimonis d’esperança”. Finalment, diu que “la vida consagrada és risc i aventura, amb la certesa que l’esperança no pot defraudar ningú”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, es dirigeix als qui han consagrat completament la seva vida “al cor de Jesús, mitjançant una crida a la perfecció de l’amor”. Els convida a fer “una aturada en el camí” i preguntar-se per “aquella decisió fonamental que ho va canviar tot”. Els diu que són “do per al món, per a l’Església i per a Déu” i que del fruit de les seves mans consagrades, donades i contemplatives “neixen les benaurances que van regant amor com un signe visible de l’invisible de Déu””. Els recorda que “les obres passaran, però el carisma no” i que, quan en la seva comunitat fallin els números, els comptes i, fins i tot, les forces, la seva confiança roman custodiada en el Costat d’Aquell de qui s’han fiat. Finalment, els dona gràcies pel seu impagable servei i “per caminar junts en aquest Jubileu 2025, essent pelegrins i sembradors d’esperança, per a respondre a la crida del Papa i forjar un cant de tendresa —com a signe de renaixement— en l’admirable partitura de la humanitat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, informa de dues institucions eclesials, presents a la diòcesi, que viuen festa de la Presentació del Senyor al temple “d’una manera especial: la Vida Consagrada i el moviment apostòlic de Vida Creixent”. Expressa que “anomenem Vida Consagrada al conjunt d’homes i dones que al llarg dels segles, dòcils a la crida del Pare, han triat un camí d’especial seguiment de Crist”. Considera que “és la seva festa com a consagrats perquè s’acullen al passatge de la vida de Crist en la seva Presentació al temple i en la seva consagració definitiva a la salvació de la humanitat”. Finalment, recorda que “també celebren la seva festa els grups del moviment apostòlic de Vida Creixent”, que “són grups de persones grans que es troben a les parròquies per continuar la seva formació cristiana” i que “durant aquest curs segueixen les orientacions formatives que se centren en un llibre titulat ‘Primavera en la tardor de la vida’, i es reuneixen habitualment en sessions de treball”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Maria i Josep, amb Jesús, compleixen el que prescriu la llei del Senyor i presenten l’infant al temple”, on “la vida de Jesús s’entrecreua amb la de dues persones que esperen l’hora de la consolació, que esperen el Messies”, ambdós “dedicats al culte i a la pregària”. Expressa que per això l’Església cada dos de febrer recorda “d’una manera especial a tots aquells que han consagrat la seva vida al servei del Senyor i de l’Església des de la vida consagrada”. Afirma que “tots els creients caminem des de l’esperança i tots som cridats a sembrar-la en el nostre entorn”, però que, certament, “n’hi ha que han fet d’aquesta missió el centre de tota la seva vida”. Recorda que “tots servim a Crist”. Finalment, diu que “la vida consagrada és un do per a l’Església, l’enriqueix i l’envigoreix” i que “els consagrats són vertaderament peregrins i sembradors d’esperança”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’Eucaristia és un lloc privilegiat d’encontre amb Jesucrist, que viu per sempre”. Expressa que “Crist és realment present, en primer lloc, en l’Assemblea congregada per Ell” i que “en l’Assemblea reunida hi ha el Senyor i la mateixa Assemblea és signe visible de la seva presència”. Afirma que “a més, Crist és present en el mossèn, en la persona del ministre”, que “Crist és present també en la seva Paraula, ja que “quan a l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures, és Ell mateix qui parla””, que “Crist és realment present, certament d’una manera substancial i permanent, a les espècies eucarístiques” i que “després de la Missa, Crist segueix present a la reserva eucarística que guardem al Sagrari”. Finalment, diu que “l’adoració solemne del Santíssim Sagrament perllonga i intensifica allò esdevingut en la celebració de l’Eucaristia” i que “la trobada amb el Senyor en l’adoració ha de provocar en nosaltres un desig ardent de participar en la celebració i poder combregar el Cos i la Sang del Senyor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
