Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El mes d’octubre de 2021 l’Església va començar un camí sinodal que s’articula en tres fases —la diocesana, la continental i la universal—. Aquest treball, —una proposta inèdita fins ara— conduirà a la celebració de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes, que es realitzarà en dues sessions: la primera del 4 al 29 d’octubre de 2023 i la segona l’octubre de 2024, amb el tema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». Actualment, ja s’ha iniciat l’etapa continental amb el document de treball «Eixampla la teva tenda» (Is 54,2), un text que recull el resultat dels resums de la consulta a la primera fase del procés sinodal, un document de treball orientatiu i de referència per a la nova etapa del camí sinodal.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’etapa continental del Sínode 2021-2024, així com de la crítica constructiva, de viure un Nadal solidari, del desig i la crida, d’obrir una ruta al Senyor, del catòlic i la seva Església, del compromís de l’Advent i de l’estil de l’evangelitzador.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “durant l’Àngelus del 16 d’octubre passat, el papa Francesc va fer un anunci molt especial: l’assemblea del Sínode s’ampliarà” i “es desenvoluparà en dues sessions en lloc d’una: la primera, del 4 al 29 d’octubre del 2023, i la segona, a l’octubre del 2024”. Diu que “els fruits d’aquest procés sinodal han estat tants en la fase diocesana, amb les aportacions de moltes persones, que perquè madurin cal disposar de més temps per discernir allò que vol Déu per a la nostra Església”. Recorda també que “el procés sinodal continua amb l’etapa continental”, etapa en la qual “revisarem a fons el camí que hem fet”, “a partir d’un document elaborat per un grup d’experts de tot el món”, “el Document de treball per a l’etapa continental, que ha estat aprovat per la Secretaria del Sínode”. Expressa que “el document ens proposa que reflexionem sobre un preciós text del profeta Isaïes: «Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis. Allarga les cordes i reforça les estaques» (Is 54,2)”. Afirma que “les paraules del profeta Isaïes poden il·luminar el procés sinodal que estem vivint” i que “ens ajuden a imaginar la nostra Església com una casa oberta a tothom”. Manifesta que “aquest text ens anima a treballar per una Església que sigui una comunitat viva, missionera, que aculli tothom i que avanci plena de fe a la trobada de Jesús i dels nostres germans”. Finalment, diu que “el Sínode ha obert una etapa d’esperança per a la nostra Església” i que “el Senyor compta amb tots nosaltres perquè doni fruit abundant” i demana que “preguem perquè Maria ens acompanyi en les fases següents d’aquest procés sinodal”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “Jesús no sentia cap predilecció pels poderosos d’aquest món” i que “el mateix elogi a Joan Baptista que veiem a l’Evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent (Mt 11,2-11) ho deixa entreveure, tot lloant també la gent que anava al desert a veure el Precursor”, que “no era gent d’aquella que es deixa seduir per la pompa i el luxe dels grans de la terra”. Afirma que “per més que l’Evangeli contingui el manament de l’obediència a les lleis justes de l’autoritat civil, Jesús, molt sovint, parla dels governants i dels reis en un sentit pejoratiu, que no predisposa pas al respecte i a la lloança incondicionals”, que Jesús “fa ressaltar el despotisme reial”, “anuncia la futura acció persecutòria de les autoritats reials contra l’Església” i que “d’aquí que Jesús se senti identificat amb la causa de Joan i li surti aquest gran elogi: «Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista» (Mt 11,11)”. Expressa que “tant Jesús com Joan admeten l’autoritat, però es permeten de criticar-la” i que “és una manera humana i digna d’obeir i de contribuir al bé comú”, ja que “la crítica pot ser constructiva”. Finalment, diu que “és de Jesucrist i dels profetes que l’Església ha après a «exposar el seu judici moral, fins i tot sobre coses que afecten l’ordre polític, quan ho exigeixen els drets fonamentals de la persona o la salvació de les ànimes» (GS 76)” i que “és de Jesucrist i els profetes que l’Església ha après a criticar-se enèrgicament els seus propis defectes —passats o actuals—, per tal de conèixer-los i corregir-se’n (cf. GS 43)”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, expressa que “Nadal arriba i s’ha de notar en la nostra manera de viure com a cristians” i que “no podríem celebrar que arriba l’autor de la vida sense alegria ni conversió, sense compromís solidari amb els necessitats del proïsme”. Afirma que “la festa del Naixement de Crist ha de significar obrir la nostra vida al Senyor que arriba, perquè reneixi en nosaltres la seva salvació; obrir el cor i la llar a tothom, sense exclusions, amb una reconciliació que ha de ser un tornar a començar en les relacions de família, amics, treball i poble; obrir la nostra economia als vulnerables i als qui menys tenen, als colpejats per la crisi econòmica i la guerra, amb compartició solidària i amb austeritat”. Recorda que “aquestes setmanes farem la recapta per a Càritas parroquial i diocesana, donant a conèixer la seva missió caritativa i social”, que “Càritas està celebrant els seus 75 anys d’existència, durant els quals s’ha anat reinventant per continuar complint la seva missió d’acompanyar les persones que més pateixen desigualtat, pobresa o marginació”, “gràcies a moltes persones bones que continuen col·laborant amb la institució i lliurant el millor de si mateixes als altres”. Demana que “ajudem Càritas en el que puguem” i manifesta que “després de la pandèmia vivim ara una dura crisi amb núvols de violència i penúria a l’horitzó”, “una realitat trista i fosca, que els amics de Jesús, que volem preparar la seva vinguda, no podem oblidar de cap manera”. Finalment, diu que “hem d’intensificar la nostra pregària i la nostra solidaritat, compartint encara més en aquests dies el que tenim” i demana que “preparem el Nadal sense oblidar l’ajut als pobres, als qui viuen atrapats per la crisi o sense esperança”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “una de les figures rellevants del temps d’Advent és sant Joan Baptista”, “qui prepara els camins del Senyor” i que el que és adient en el temps que ens prepara per al Nadal de nostre Senyor Jesucrist és precisament “preparar els camins per a rebre el Salvador, que ja és a prop”. Expressa que “el missatge clar i contundent de Joan Baptista és la presència de Déu enmig nostre”, que Joan Baptista “anuncia el Regne de Déu: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop (Mt 3,2)” i que “un aspecte del misteri de l’Advent no és solament que el Senyor està venint, sinó que també es fa present la visita de Déu a les nostres vides, al nostre món”. Afirma que “la conversió ha de ser l’actitud pròpia del cristià en tostemps”, que “sempre necessitem, donada la nostra condició de pecadors, la conversió en els nostres cors”, que “convertir-se és posar-se de cara, i no pas d’esquena, a la veritat” i que “convertir-se és no negar-se a obrir el ulls de l’enteniment i del cor a la veritat i a l’amor”. Considera que “el missatge del Baptista, a més de la conversió i la certesa del regne de Déu entre nosaltres, és el seu aspecte de precursor, el qual és molt adient en els temps que ens pertoca de viure”, “perquè Déu no és present en el cor de molts dels nostres coetanis”. Manifesta que “els qui creiem en Crist hem d’obrir una ruta al Senyor amb el nostre testimoniatge de vida” i que “els qui creiem en Jesucrist hem de viure amb radicalitat el do de la fe que hem rebut, amb totes les conseqüències”. Finalment diu que “vivint així, d’acord amb la nostra fe, serem precursors del Senyor quan ens preguntin el perquè de la nostra existència” i que “llavors serà el moment de donar raó de la nostra esperança”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que a la primera lectura del proper diumenge, “volent viure profundament l’esperit de l’Advent, ens fixem en aquest miracle que es realitza en la natura cada vegada que germina una planta, creix, brollen flors i produeix fruits” i que “el profeta Isaïes vol encomanar-nos el seu entusiasme pintant davant els nostres ulls el que s’esdevindrà”, que “nosaltres som el desert i l’erm”, però que “també serem la terra que produirà flors i fruits tan bells i rics com els del Líban, el Carmel o el Saron” i que “la flor i el fruit són la virtut, que és fecunda i bella, així com el desert i l’erm són el pecat, que és lletjor i esterilitat”. Expressa que “tot serà obra de Déu, de manera que la transformació sempre serà do i regal”, però que “Ell no actuarà si no troba terra oberta i disponible. Desig i crida”. Afirma que “el desig és l’obertura de la terra i l’aspiració de la tija buscant el sol” i que “la sembra, el sol, l’aigua, el cultiu, és la crida”. Recorda que “l’amor és alhora llavor i fruit, si considerem cada cosa, cada forma de vida, en procés de realització: l’amor és llavor d’eternitat i força present per a continuar caminant”. Finalment, diu que la vida eterna, “ja tastada fent camí, serà necessàriament incompleta, perquè els nostres gestos i vivències d’amor són molt inconsistents, moren aviat”, però que “almenys permeten que somiem, amb somnis estimulants: alguna cosa semblant serà el Regne de Déu que esperem!” i “així s’estimula el desig i la crida troba terra bona per a germinar”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “quan els catòlics volem comunicar la formació d’allò que fonamenta la nostra vida, recorrem amb freqüència a estudis i tractats d’experts en teologia” i que “quan desitgem ser molt concisos en les nostres explicacions recorrem al Catecisme”, on “trobem de forma sintètica i admirable totes las veritats de la fe que es desenvolupen en uns apartats clars que han de ser acceptats de forma simultània per tots els creients: aprendre de la Paraula de Déu, celebrar els sagraments, resar, portar una vida moral coherent, participar activament en una comunitat i anunciar als altres la fe professada”. Posa l’accent en “aquesta afirmació del Credo: crec en l’Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica” i li sembla “un bon moment per animar a tothom a sentir-nos orgullosos i agraïts per pertànyer a l’Església”. Recorda que “a través d’ella, rebem i vivim la gràcia de Déu que ens empeny i enforteix per acceptar la salvació de Jesucrist”. Expressa que “hem d’afirmar la nostra responsabilitat personal per presentar davant dels altres el rostre més fi d’una Església que ens acull malgrat les nostres incoherències, egoismes o escàndols”. Convida “tots els catòlics a tenir un amor gran a l’Església”, “malgrat els pecats que acumulem al llarg de la història”. Manifesta que “és l’Església de Crist, és casa nostra i la nostra família” i que “tots els seus membres tenen l’obligació d’ajudar a la claredat, transparència i autenticitat de tota la institució”. Finalment, demana que “quan parleu de l’Església o quan us arribin comentaris sobre ella, actueu com si fos de la vostra propietat”, “no només defensant-la davant els atacs indiscriminats, sinó amb amor per ella i gratitud envers les obres de salvació que, a través d’ella, rebem del Senyor per desbordar la seva bondat i la seva crida a la fraternitat i a la santedat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “des del principi de la creació, Déu ha estat sempre present en la vida dels homes” i que “des del principi també es va comprometre amb ells amb uns pactes que coneixem amb el nom d’“Aliances””. Recorda que “l’Aliança és un pacte, un compromís” i que “Déu ha estat sempre fidel al seu compromís”. Expressa que “l’Aliança de Déu amb el seu poble i amb la humanitat ha arribat al seu moment més gran, més culminant, en Jesús, el Fill de Déu fet home, nascut a Betlem i que donà la seva vida a la creu i va ressuscitar per donar-nos la seva vida”, però que “els homes, els de l’Antic Testament i els d’ara, defugim el compromís, preferim deixar-nos portar pels gustos i conveniències”. Afirma que “una conseqüència de la manca de compromís és la manca de confiança” i que “tenim por al compromís, tenim por a lligar-nos, a perdre la nostra llibertat”. Manifesta que “la realitat és que tota la vida està feta de compromisos” i que “la vida humana es basa en el compromís i en la confiança que se’n deriva”. Destaca que “la fidelitat de Déu amb els homes i la seva confiança es van traduir, es van concretar, en el més gran compromís amb la humanitat”, “fet home amb una carn com la nostra, compartint la vida humana, fet en tot igual a nosaltres excepte en el pecat, i fins a donar la vida a la creu”. Es pregunta si “pot haver-hi un compromís més gran” i demana que “pensem que aquest infant que adorarem en el Nadal i que entendreix els nostres cors és el mateix que després va morir a la creu, fidel al seu compromís”. Finalment, diu que “compromís i confiança, són dues realitats que il·luminen la vinguda de Déu al món, el Nadal, i també la nostra vida”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “els cristians hem de proposar incansablement la fe en Jesús”, però que “ho hem de fer sense imposicions, amb delicadesa i amb exquisit respecte de les persones a qui adrecem el missatge”. Reconeix que “malauradament, al llarg de la història, els cristians han actuat sovint amb prepotència, d’una manera impositiva, fent proselitisme, sense respectar la llibertat i la consciència dels altres”, però expressa que “evangelitzar és, sobretot, acompanyar les persones, caminar amb elles i ajudar-les a créixer en el seu camí de fe”. Considera que “hem d’apropar-nos a les persones en la situació en què es trobin i posar-nos al seu costat” i que “s’evangelitza estimant les persones, cosa que porta a fer-nos part del tot amb tothom, a escoltar-les amb atenció, a acollir-les i respectar-les”. Afirma que “evangelitzar requereix de nosaltres proximitat, capacitat d’escoltar i comprensió” i que “l’evangelitzador també necessita humilitat, perquè l’evangeli que proclama no consisteix en sàvies paraules humanes, sinó que és una saviesa misteriosa i que està amagada”. Manifesta que “l’evangelitzador és una persona orant”, que “necessitem l’adoració, la trobada orant amb la Paraula, el diàleg sincer amb el Senyor, perquè les accions que fem no quedin buides i perquè no ens deixem vèncer pel cansament i les dificultats” i expressa que “cal també la paciència”. Finalment, ens convida a “repassar el nou testament i anar descobrint quines són les actituds de l’evangelitzador, per fer-les nostres” i recorda que “el missatge extraordinari que proclamem pot quedar silenciat si no ho fem amb delicadesa i respecte, amb humilitat i paciència”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
