Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Dimecres de Cendra, enguany el dia 5 de març, comença la santa Quaresma, temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, el temps litúrgic de quaranta dies que prepara els cristians per a la celebració de la Pasqua. Per aquest període favorable per a la renovació personal i comunitària, el papa Francesc ha dedicat un missatge amb el tema “Caminem junts en l’esperança”.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’inici del temps de Quaresma, així com de les esglésies jubilars, del Jubileu a la Seu Vella, dels laics en el món, de si hem après la lliçó de la pandèmia, de la santa insatisfacció, del dia d’Hispanoamèrica i de l’OCSHA i de l’Eucaristia.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, diu que “enguany, la Quaresma queda marcada per la celebració del Jubileu ordinari de l’any 2025, sota el lema «Pelegrins d’Esperança»” i que és per aquest motiu que ens convida a preparar els nostres cors i les nostres ànimes per a la celebració de la Pasqua “amb la lectura de la Butlla de convocació d’aquest Jubileu, que porta per títol Spes non confundit (l’Esperança no defrauda)”. Expressa que “en un món agitat i angoixat com el nostre, els cristians som cridats a viure l’esperança que Crist ens ha comunicat” i que “tenim el deure d’anunciar-la i compartir-la amb tants éssers humans que anhelen una altra manera d’existència”. Recorda que “el papa Francesc ens diu que l’esperança cristiana troba el seu fonament en l’afirmació de fe: «Crec en la vida eterna»”. Finalment, prega que “en aquest inici de Quaresma demanem amb intensitat a Déu que ens regali el do de l’Esperança”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que la Quaresma és “un temps de conversió, dejuni, pregària i almoina, en el qual els fidels busquem renovar la nostra relació amb Déu i amb el proïsme, acollint la llum i l’esperança que venen de l’Evangeli”. Expressa que “un dels aspectes més destacats de la Quaresma és la seva dimensió d’esperança, que enguany, celebrant l’Any Jubilar, hem de destacar necessàriament”. Considera que “malgrat el camí quaresmal és un camí de penitència i sacrifici, també és un camí d’esperança que porta a la resurrecció de Crist”. Recorda que “la Quaresma no és un temps de tristesa, sinó d’alegria en l’esperança”. Finalment recorda també que “molts en aquests dies estan culminant la seva preparació dins el Catecumenat diocesà i parroquial per ser batejats” i diu que “si ells es preparen amb tanta fe i devoció per al baptisme que rebran la nit de Pasqua, hem de ser també tots els cristians els qui ens preparem per renovar el nostre Baptisme, la gran vocació rebuda de part de Déu”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que la Quaresma “es planteja sempre com un temps de conversió”, que “rememora els quaranta dies durant els quals Jesús estigué en el desert” i que “es planteja com un camí cap a la nostra pròpia conversió, un camí cap a la participació de la victòria de Crist sobre la mort”. Considera que “invertim en la nostra conversió quan ens apartem de tot allò que ens allunya de Déu i dels seus manaments”. Expressa que “Déu ens convida a veure en l’altre, a veure en el proïsme, la seva imatge” i que “Ell ens mostra amb l’exemple com estimar”. Assegura que “la Quaresma és sempre una nova oportunitat per estimar” i que “quan el Dimecres de Cendra se’ns recorda o bé que som pols i a la pols tornarem, o bé que ens cal convertir i creure en l’Evangeli, no es tracta d’atemorir-nos amb la certesa de la finitud d’aquesta vida”, sinó que “la visquem com un camí cap a Crist, gaudint de cada etapa de la vida”. Finalment, demana que visquem la Quaresma i la Pasqua “en aquest any jubilar de manera més intensa, com un vertader camí cap a l’esperança”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que a l’arxidiòcesi de Tarragona, amb motiu de l’any Jubilar, “s’han establert cinc temples jubilars, un a cada arxiprestat: la Catedral de Santa Tecla de Tarragona; la Parròquia-Santuari de la Mare de Déu del Lledó de Valls; el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus; el Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, i la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell”. Expressa que “els creients que estiguin veritablement penedits dels seus pecats i compleixin les condicions acostumades, és a dir, la confessió sacramental, la comunió eucarística i la pregària per les intencions del Sant Pare, podran obtenir el do de la indulgència en els pelegrinatges a qualsevol d’aquests cinc temples jubilars de l’arxidiòcesi”. Finalment, diu que els creients que no puguin participar per greus motius en les solemnes celebracions, especialment les monges de clausura, els ancians, els malalts, els reclusos, podran obtenir el do de la indulgència jubilar si s’uneixen en esperit als fidels que hi participin presencialment.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “quan l’any 1300 el papa Bonifaci VIII va decretar la celebració en tota l’Església d’un any jubilar cada cent anys, els nostres avantpassats el van viure amb alegria i es van reunir en l’única catedral d’aleshores -la que ara anomenem Seu Vella- per donar glòria a Déu i manifestar la seva presència enmig del seu poble”. Afirma que “sempre hi ha la mateixa pretensió de qui convoca el Jubileu: presentar la unitat del poble cristià al voltant de la persona de Crist i en comunió amb Ell per sol·licitar el perdó dels pecats i començar una nova vida”. Comunica que “en el cas de la nostra diòcesi volem traçar un fil imaginari amb els nostres avantpassats del segle XIV i celebrar una jornada singular del Jubileu a la Seu Vella” que “s’esdevindrà el segon diumenge de Quaresma, 16 de març, al matí”. Assegura que “el lloc té un ressò especial per a la nostra ciutat”, ja que “és un símbol molt estimat per tothom”. Finalment, demana, als qui no hi puguin assistir, “oracions per tres motius, gradualment més importants: per la celebració d’aquest dia, per la nostra diòcesi i per la nostra Església”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que en el transcurs de la història de l’Església Catòlica, els laics han jugat un paper fonamental en la propagació de la fe i en la construcció d’una societat més justa i d’una comunitat cristiana viva i dinàmica i que els laics són cridats a ser protagonistes actius en la missió evangelitzadora, aportant experiències, talents i perspectives. Considera que els laics, immersos en les realitats seculars, tenen l’oportunitat única de portar els valors cristians a les famílies, llocs de treball, comunitats locals i àmbits socials i culturals, “mitjançant el testimoni personal, vivint una vida coherent amb els valors de l’Evangeli”. Considera també que els laics estan cridats a ésser poesia social, que són un tresor i que fan possible un Poble de Déu viu. Comunica que “en línia amb l’esperit sinodal, el 8 de març tindrà lloc a Montserrat la X Jornada d’Apostolat Seglar de Catalunya amb el lema: Laics en el món, testimonis d’esperança”. Afirma que a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat “caminem i caminarem al costat del laïcat”. Finalment, dona gràcies als laics “per ser testimonis d’esperança al món”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, expressa que “aquests dies alguns mitjans de comunicació recorden que ara fa cinc anys vam viure el drama de la pandèmia”. Recorda que “en les reflexions d’aquells dies i en els posteriors ens plantejàvem com a societat si realment sabríem aprendre les lliçons d’aquella tragèdia”. Recorda també que en aquell context de retorn, el bisbe de Terrassa i ell mateix, que aleshores era bisbe auxiliar, van publicar una carta convidant a entomar el nou curs amb il·lusió renovada i amb veritable esperança, sense oblidar les lliçons del passat, i que feien referència a “la importància de posar la confiança en Déu, a incrementar el treball en l’acció caritativa i social envers els més necessitats i els ferits que sortien d’aquella situació…”. Considera que “ens hauríem de plantejar si realment n’hem après la lliçó”, perquè “més aviat sembla que hem oblidat allò que vàrem viure, i hem oblidat també la lliçó de la nostra petitesa” i “sembla que hem tornat a l’orgull i la prepotència de l’home del segle XXI”. Finalment, diu que “potser encara hi som a temps per no caure en el mateix parany, per reconèixer que només Déu ho pot tot”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, parla de la «santa insatisfacció», “aquell neguit que ha de néixer en el cor de tot cristià en veure com tantíssimes persones són lluny de la fe cristiana, perquè no coneixen Crist i, per tant, no poden creure en ell ni estimar-lo”, una santa insatisfacció que “té com a arrel la caritat”. Expressa que la caritat primera, respecte a tothom és “ajudar-los a trobar-se amb Jesús”. Recorda que “som en territori de missió” i que “tenim un camp molt gran per a treballar-hi com a evangelitzadors”. Considera que “la santa insatisfacció no ens ha de fer caure, doncs, en el pessimisme, sinó que ens ha d’abocar a cercar nous camins per a l’anunci evangèlic en una terra que va esdevenint pagana, sense Déu”. Afirma que “hem de cercar com apropar-nos a les persones que cerquen un sentit a la seva vida, com a reacció a la buidor d’una societat tancada al misteri diví”. Exclama que “tant de bo que en cada parròquia o arxiprestat hi hagués un equip d’evangelització, de persones amb desig missioner”. Finalment, demana que “Déu faci que la santa insatisfacció ens doni impuls per a llançar-nos a l’aventura missionera”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, amb motiu del dia d’Hispanoamèrica i de l’OCSHA, es dirigeix als preveres, diaques, membres de vida consagrada i laics que lliuren la seva vida cada dia per l’Evangeli en el continent americà. Expressa que “l’Església celebra de manera especial aquesta jornada amb la mirada posada en els sacerdots diocesans de l’Obra per a la Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana (OCSHA)”, apòstols amb cor de carn que han deixat les seves diòcesis d’origen per a posar-se al servei de Déu en diferents racons d’aquest continent. Afirma que “en l’arrel de la pobresa extrema hi habiten moltes vides sumides en la violència, l’abandó, la solitud, la fam o la desestructuració familiar” i que la missió d’ells, “en aquests racons habitats per un Déu humanament pobre, trenca qualsevol estructura de poder, d’estat o de classe”. Finalment, els demana que mai oblidin que la seva tasca, vessada entre la força i la feblesa, entre la glòria i la creu, és la llavor que manté dempeus el cor més humà de l’Església, i demana que Déu els continuï beneint, perquè transformin el dolor dels que sofreixen en una profunda alegria.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que “la fracció del pa era al centre de la primera comunitat cristiana”, que “continua sent el centre de la vida eclesial” i que “ho va expressar esplèndidament el Concili quan va dir que era la “font i cimal de la vida cristiana””. Expressa que “l’Eucaristia és la plenitud del culte cristià” i que “en la litúrgia cristiana, no hi ha res més important que la celebració de l’Eucaristia”. Considera que “també el servei de la paraula brolla de l’Eucaristia, perquè proclamem allò que celebrem: anunciem la seva mort i resurrecció, viscuda sacramentalment a l’Eucaristia”. Assegura que “l’Eucaristia és una font immensa de caritat” i que “la participació al misteri d’amor de Jesucrist ens capacita i ens compromet a estimar”. Finalment, diu que “l’amor experimentat al costat de l’altar s’ha de traduir en servei als altres” i que “no hi ha celebració veritable si alhora que rebem el pa que Crist ens parteix a nosaltres, d’una manera o altra no repartim el nostre pa als germans”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
