Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Aquest cap de setmana, a totes les diòcesis del món, s’inicia la fase diocesana del Sínode 2021-2023 amb la celebració eucarística presidida per cada bisbe diocesà. El camí sinodal, convocat pel Papa per a la propera Assemblea General Ordinària del Sínode dels bisbes, amb el tema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió», s’articula en tres fases al llarg de dos anys: una primera fase diocesana, una altra de continental i una darrera d’universal, que culminarà el mes d’octubre de l’any 2023, a Roma.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de l’obertura de la fase diocesana del Sínode 2021-2023, així com de sant Joan d’Àvila, de la Jornada Mundial de les Missions i de l’èxit.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que la fase diocesana del Sínode “serà una magnífica ocasió de diàleg pregon, d’escolta humil, de discerniment sincer dels signes dels temps, on el subjecte real sigui, perquè ho és, tot el poble sant de Déu”. Comunica que “a redós d’aquesta proposta de sinodalitat que ens ve de part del papa Francesc” ha escrit una exhortació pastoral que fa pública, “i que porta per títol La comunió i la sinodalitat en la vida diocesana”, en la qual procura “presentar a tots els diocesans de l’Església que peregrina a Tarragona unes reflexions alhora teològiques, espirituals i pastorals, que ens poden ajudar en aquest camí”. Expressa que també procura “d’aprofundir en el sentit de la comunió eclesial, fonamentada en Déu Trinitat, que és comunió de Persones” i que s’endinsa “en alguns aspectes al voltant de la sinodalitat, que ens poden ajudar a practicar-la en els nostres Consells parroquials, arxiprestals i diocesans”, alhora que procura ajudar a “aterrar en la concreció del treball proposat pel papa Francesc, afegint-hi la llum que prové del nostre propi i fecund treball diocesà”, com ara “les prioritats pastorals”, “a partir de les actituds descrites a l’exhortació pastoral L’Esperit fa jove l’Església i del document Impuls eclesial, transformació social, de la Comissió diocesana per a fer front als efectes de la pandèmia”. Finalment, diu que “si ens sabem escoltar els uns als altres, a redós d’una Església entesa com a comunió, segur que avançarem en el nostre camí missioner d’anunci de l’Evangeli de Jesucrist en els nostres ambients”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “s’obre el temps de treball a les Diòcesis” i que “el Papa en el famós i programàtic Discurs d’avui fa sis anys (2015), commemorant el 50è aniversari de la institució del Sínode deia: “El que el Senyor ens demana, d’alguna manera, ja està tot contingut en la paraula «Sínode». Caminar junts -laics, pastors, Bisbe de Roma- és un concepte fàcil d’expressar amb paraules, però no és tan fàcil posar-ho en pràctica»”. Afirma que “l’Església ens anima a seguir Jesús recorrent el mateix camí que va fer ell: en l’amor, la humilitat i l’obediència a Déu” i que “és decisiu reflexionar sobre la importància que tota l’Església camini unida des de les claus de la comunió, la participació i la missió”. Demana que ens unim “espiritualment a la celebració de la Catedral i que demanem pels fruits d’aquest temps de gràcia que s’obre per a tota l’Església” i que “preguem pel Papa pels bisbes, preveres i diaques, pels religiosos i tots els fidels, perquè realment caminem junts en la comunió mútua, la participació de tots i l’ardor de la missió”. Explica que “es plantejaran unes grans qüestions” i que “el més important serà escoltar-nos, acollir-nos i fer propostes que tendeixin a la construcció d’una comunitat unida i missionera, que dóna testimoni joiós de la seva fe”. Manifesta que “l’objectiu d’aquesta fase diocesana és la consulta a tot el Poble de Déu, sense excloure ningú, ja que la totalitat dels fidels no pot equivocar-se en creure”, que “la consulta a les diòcesis es desenvoluparà a través dels organismes de participació previstos pel dret” i que “es conclourà amb una Reunió o Jornada, que marcarà el moment culminant del discerniment diocesà”. Finalment, prega que demanem la llum de l’Esperit Sant amb una “Pregària que podem fer nostra al llarg de tot el procés sinodal”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que el Sínode “no és només una institució, ni un mètode o manera d’actuar”, sinó que, abans de res, és “un esperit que s’ha de viure”, “és la manera pròpia de viure l’Església de Jesucrist, la forma específica d’existir l’Església, inspirada per l’Esperit”, una forma que “es caracteritza pel fet de caminar un al costat de l’altre, creure i viure que formem una unitat, una comunió on tots ens sentim protagonistes, cadascun en el seu lloc i segons la seva missió”. Afirma que “el Papa convoca aquest Sínode precisament perquè recull una inquietud compartida per molts: hem de millorar la manera de viure i actuar a l’Església, per tal d’arribar a ser més fidels al que ella és per naturalesa, és a dir, un poble que camina sinodalment”. Expressa que “el primer que hem de fer és discernir si tenim esperit sinodal” i recorda que tenim bon esperit sinodal “si quan parlem de l’Església, de la Diòcesi, de la parròquia, fem servir espontàniament més el “nosaltres” que el “jo”, en contrast amb “ells””, també “quan m’alegro si l’Església fa una cosa bona, és fidel a Jesucrist i autèntica, i sofreixo quan constato un defecte”, quan “reconec que l’oració solitària, amagada, veritable, humil, senzilla i possiblement repetitiva, d’una anciana oblidada, és també la meva oració, la nostra oració” i “quan en ensopegar amb fidels membres de l’Església, que tenen un llenguatge i maneres d’expressió diferents als nostres, no els sento estranys i distants”. Finalment, diu que “el bon esperit sinodal no s’obté amb una xerrada, un curset, una lectura”, sinó que “cal demanar-ho i rebre-ho” i recorda que “començar qualsevol reunió sinodal pregant no és una recomanació, sinó un mandat, una exigència absolutament ineludible”.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, recorda una frase del papa Francesc, «el camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’Església en el tercer mil·lenni.», pronunciada “l’any 2015, en un discurs en ocasió del 50è aniversari de la institució del Sínode de Bisbes, un dels fruits del Concili Vaticà II”. Expressa que “el camí sinodal proposat per Francesc vol fer palès que no n’hi ha prou en reflexionar sobre la importància que tota l’Església camini unida, des de les claus de la comunió, la participació i la missió” sinó que “ell desitja posar en camí tota l’Església, per a viure en tots els seus àmbits l’experiència de caminar junts, de viure en la nostra pròpia carn tot el que això aporta d’alegria i repte, de dificultat i esperança, d’unitat i amor, de ferides i intuïcions, de camins oberts i de conversió”. Afirma que “aquest itinerari s’ha de fer sempre a la llum de la Paraula de Déu, sabent que l’Esperit Sant guia l’Església” i que “el dinamisme propi d’aquest itinerari ens demana deixar-nos educar per l’Esperit en una mentalitat veritablement sinodal, entrant amb audàcia i llibertat de cor en un procés de conversió”. Reconeix que “en un món dividit per les dissensions i les discòrdies, on les nacions i pobles són incapaços de proposar un projecte compartit, l’Església és cridada, ara com sempre, a viure la seva identitat més pregona: «L’Església és en Crist com un sagrament , o senyal i instrument de la unió íntima amb Déu i de tot el llinatge humà»”. Finalment, diu que “posar-nos en camí junts, vivint el camí sinodal proposat és un signe profètic” i que “viure la comunió, compartint els dons que hem rebut en la participació i el diàleg, és condició necessària per a viure la missió”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, més que una invitació generalitzada a l’acte d’obertura sinodal a la diòcesi de Lleida diumenge 17 d’octubre a la tarda vol insistir “en la vostra participació presencial i esperançada en tot allò que envolta aquest esdeveniment eclesial, malgrat les limitacions sanitàries imposades per les circumstàncies actuals”. Anima tothom a “esforçar-se a construir una comunitat acollidora i missionera”. Recorda que en el Pla Diocesà de Pastoral ja es deia que “tots som necessaris i ningú ha de quedar exclòs de fer la seva aportació, perquè la paraula i l’actuació de cadascú enriqueix la vida de tots” i expressa que “en això trobem el perquè d’informar ara de l’obertura del Sínode en l’àmbit diocesà, tot apel·lant a la responsabilitat dels catòlics, amb la seva presència activa i participació entusiasta”. Comunica que “a les 17.30 hores, a la catedral, se celebrarà l’Eucaristia”, que “ens hi trobarem sacerdots, diaques, membres de Vida Consagrada i laics, demanant tots l’ajuda del Senyor perquè aquesta etapa eclesial sigui beneficiosa i respongui adequadament als reptes que el món ens planteja davant la proposta d’evangelització constant que l’Església realitza”. Així mateix, explica que “es respectaran els horaris de les misses parroquials del diumenge al matí i es prioritzarà l’acte de la catedral”. Finalment, diu que “des d’aquest dia se’ns demana reflexió i respondre els qüestionaris que ha preparat la Secretaria del Sínode” i recorda que “aquest període de consulta diocesana acaba el març de 2022”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, comunica que a Girona l’obertura del Sínode es farà diumenge 17, a les 5 de la tarda, a la Catedral. Explica que aquest Sínode dura tant de temps perquè “el Papa desitja que participi en aquest Sínode tot el poble de Déu des de cada bisbat, passant per les conferències episcopals dels estats i dels continents, fins a l’assemblea final, més reduïda, amb la participació de bisbes escollits i també d’alguns laics i religiosos”. Informa que “aquesta fase de consulta a la nostra Diòcesi consistirà en l’estudi d’un document enviat des de Roma, amb un qüestionari i un vademècum”. Informa també que “tenim temps fins al mes de març per fer el treball de reflexió i presentar propostes operatives” i que “estudiades totes les aportacions, la clausura de la consulta a la Diòcesi es farà amb una reunió presinodal, que serà el moment culminant de la fase diocesana”. Afirma que “la paraula «sínode» significa «caminar junts», en el nostre cas com a Església: els laics, els pastors, el bisbe de Roma…” i que “d’alguna manera és l’exercici de la comunió en la missió de l’Església”. Considera que “la sinodalitat és essencial en l’Església” i que “forma part de la seva constitució i s’orienta a l’evangelització”. Finalment, diu que “el Sínode dels bisbes a Roma l’any 2023 serà el moment d’escoltar l’Esperit Sant, que haurà parlat per la reflexió de tot el Poble de Déu, i serà també el moment de prendre les decisions que calgui”.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que el 2 de juliol va participar “en el congrés organitzat a Còrdova amb motiu del 75 aniversari de la proclamació de sant Joan d’Àvila com a patró del clergat d’Espanya” i que “aquest congrés va ser una oportunitat per acostar-nos amb entusiasme a la vida i a l’obra d’aquest apòstol, amic i acompanyant espiritual dels pobres”. Diu que el principal biògraf de Joan d’Àvila, Fra Luis de Granada, explica que “un dia, després de la celebració de la seva primera missa, Joan d’Àvila va convidar dotze pobres als quals va rentar els peus, va convidar a dinar i va repartir tots els seus béns”. Expressa que “la cura i l’atenció als pobres va ser sempre l’objectiu de la seva vida i missió” i que “sant Joan d’Àvila és, sobretot, un apòstol de la Sagrada Escriptura”. Desitja que “tant de bo que l’exemple d’aquest sant ens animi a alimentar-nos de la Paraula de Déu, a pregar amb ella i a posar-la en pràctica en la nostra vida”. Afirma que “Joan d’Àvila va ser un bon acompanyant espiritual que va ajudar moltes persones a avançar en la vida espiritual i a discernir el que Déu esperava d’elles” i que “sant Joan d’Àvila va portar una vida austera i pobra. Se sentia seguidor de Jesucrist que vivia humilment i no tenia cap lloc on reposar el cap. Va ser un sacerdot pobre, amic dels pobres”. Manifesta que “la celebració de l’Eucaristia era el moment més important del dia per a sant Joan d’Àvila” i que “dedicava molt temps a preparar les celebracions i a donar gràcies quan acabaven”. Finalment, prega que demanem al Senyor que enviï al nostre món més segadors que, com el patró del clergat espanyol, “estiguin enamorats de Déu i siguin amics dels pobres”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que diumenge 24 d’octubre “se celebra en tota l’Església la Jornada Mundial de les Missions, el dia del DOMUND”, una diada que “ha de ser, en primer lloc, d’oració” i de tenir presents “a tots els nostres germans i germanes en la fe que, havent conegut Jesús i escoltat la seua Paraula, han deixat la seua terra per anar a anunciar l’Evangeli als qui encara no han sentit parlar de Crist”. Ens convida a “demanar també al Senyor que suscite a l’Església noves vocacions missioneres perquè la llavor del Regne de Déu no deixe de sembrar-se en tots els racons del nostre món”. Expressa que “el DOMUND ha de ser també un dia de solidaritat amb les esglésies dels països de missió” i que en aquesta jornada ajudem el Papa “perquè puga exercir millor el seu ministeri de cuidar de totes les comunitats cristianes, especialment de les més pobres”. Ens convida a “secundar amb generositat l’obra missionera de l’Església, de manera especial en la col·lecta de l’Eucaristia del pròxim diumenge”, ja que “una aportació petita segons els nostres paràmetres econòmics, pot fer un gran bé en els territoris de missió”. Comunica que “el lema per a la jornada d’enguany és «Explica el que has vist i sentit»” i que “es tracta d’un enviament que ens afecta a tots”, ja que “tot batejat que de veritat ha conegut Crist i vol viure en amistat amb Ell, té ànima missionera, perquè no pot guardar-se per a si mateix aquesta experiència”. Finalment, demana que “el nostre suport als missioners i missioneres siga un signe de l’estima que tenim cap a la nostra fe”.
L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, exclama: “A qui no li agrada tenir èxit en allò que fa, tenir èxit a la vida!” i expressa que “és un aspecte de l’ésser humà que, hem de reconèixer, compartim tots”. Afirma que “habitualment identifiquem l’èxit amb la felicitat, amb els que han aplegat una fortuna, amb els que són famosos” i que això “s’ha convertit per a molts avui dia en una veritable obsessió en un món en el que s’exigeix el màxim rendiment”. Afirma, però, que “aquests aspectes de la vida i de la societat que vivim, l’èxit i el competir, no són pròpiament dimensions evangèliques” i es pregunta “quin és l’èxit i la competitivitat que ens demana i proposa l’Evangeli”. Manifesta que “l’èxit pel cristià és renovar cada dia el desig i la decisió de seguir Jesucrist, és mirar d’estimar cada dia una mica més per poder arribar a fer-ho com ell, és perdonar al que ens ha perjudicat, és posar l’altra galta a qui ens ha donat una bufetada, és donar a qui et demani, és rentar els peus als altres com Ell va fer-ho, és pregar amb sinceritat i sense condicions”. Expressa que “els qui arriben a assolir l’èxit segons l’Evangeli són els qui viuen les benaurances”, un plantejament molt diferent “de la manera de pensar que normalment tenim, i fins i tot que tenen molts cristians que no ho acaben d’entendre ni de viure”. Finalment, diu que “aquests sí que són èxits veritables i evangèlics”, que “aquest èxit el podem assolir tots, sense entrar en competència amb els altres” i que “la conversió que ens demana l’Evangeli passa també per aquí”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
