Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Del 4 al 29 d’octubre tindrà lloc, a Roma, la primera sessió de la XVI Assemblea del Sínode dels Bisbes, que té com a tema: “Per una Església sinodal: comunió, participació i missió”, en la qual participaran 464 persones, entre les quals el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i Mons. Francesc Conesa, bisbe de Solsona. Prèviament, els participants viuran uns dies de recés i assistiran a la Vetlla de Pregària Ecumènica convocada pel Sant Pare Francesc, amb el lema “Together – Trobada del Poble de Déu”, que tindrà lloc dissabte 30 de setembre, a les 17 h, a la plaça de Sant Pere del Vaticà, per tal de confiar a Déu els treballs de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, una pregària presidida pel papa Francesc, que reunirà Patriarques orientals i bisbes protestants, representants ecumènics i delegats fraterns, cardenals, els membres de l’Assemblea sinodal, a més de joves de diferents països i diferents confessions.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de pregar pel Sínode dels Bisbes, així com de la dolça trampa de la decadència, d’experiències del límit, del proper pelegrinatge a Roma amb motiu del 800 aniversari de la creació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, d’una pregària a la Verge de la Cinta i de la fe en l’espai públic.
El cardenal Joan Josep Omella recorda que “al llarg de la història de l’Església, molts homes i dones han fet seva la pregària atribuïda a sant Isidor: «Adsumus, Sancte Spiritus», «Som aquí, Esperit Sant»”, que “des de l’octubre de 2021, quan va començar el camí del Sínode 2021-2024: «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió», arreu del món, molts grups de cristians han iniciat els seus encontres de reflexió i diàleg amb aquesta pregària” i que “partint de l’experiència de fer camí junts i escoltant-se amb respecte els uns als altres, han volgut predisposar-se a l’escolta del veritable protagonista, l’Esperit Sant”. Expressa que “també a l’Arquebisbat de Barcelona, aquesta pregària ha acompanyat la nostra senzilla i sincera reflexió a partir d’una pregunta: «Com es realitza avui, a diversos nivells aquest “caminar junts” que permet a l’Església anunciar l’Evangeli, d’acord amb la missió que li va ser confiada pel Senyor; i quins passos ens convida a fer l’Esperit per a créixer com a Església sinodal?»”. Comunica que aquesta setmana començaran al Vaticà els treballs de la primera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, en la qual ell mateix participarà i que el treball ja l’estan iniciant “tots els participants de la propera Assemblea General amb uns dies previs de recés espiritual”. Afirma que “la vetlla ecumènica de pregària i els tres dies de recés que hem tingut ens ajudaran a posar-nos en sintonia amb l’Esperit” i que “volem que sigui Ell qui inspiri i acompanyi la nostra reflexió i el discerniment, partint del que cada un de nosaltres porta al cor, fruit del treball realitzat a cada diòcesi d’origen”. Finalment, ens demana que intensifiquem la nostra pregària “per tal que tots els participants en l’Assemblea General del Sínode estiguem ben oberts a les inspiracions de l’Esperit Sant, perquè sigui Ell qui ens guiï en el nostre treball”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que ens hem d’unir al Sínode “amb la nostra pregària insistent i confiada” i que “com diu el Secretari general, cal “contribuir amb l’oració personal i comunitària per tal de donar suport als qui estan cridats a l’exercici de l’escolta i el discerniment durant la reunió del Sínode a Roma””. Recorda que “cada sessió del Concili Vaticà II (1962-1965) començava amb l’oració “Adsumus Sancte Spiritus”, «Estem davant vostre, Esperit Sant…», atribuïda a St. Isidor de Sevilla (560-636), que s’ha utilitzat històricament en els Concilis, Sínodes i altres reunions de l’Església durant centenars d’anys”. Expressa que “el Papa desitja que l’Església visqui cada cop més la sinodalitat, que prengui consciència que és un poble en camí”, que “fer Sínode vol dir caminar junts, en la mateixa direcció” i que “es tracta d’escoltar el protagonista, que és l’Esperit Sant, es tracta de pregar”, ja que “sense pregària, no hi haurà Sínode”. Comunica que “la intenció de pregària del Papa per a l’octubre ens demana pregar “perquè l’Església, fidel a l’Evangeli i valenta en el seu anunci, visqui cada cop més la sinodalitat i sigui un lloc de solidaritat, de fraternitat i d’acollida””. Afirma que “en ser cridats a abraçar aquest camí sinodal 2021-2023, amb aquesta pregària convidem l’Esperit Sant a actuar en nosaltres, perquè siguem una comunitat i un poble de gràcia”. Finalment, reprodueix la proposta dels bisbes dels Estats Units de versió simplificada de la llarga oració, de St. Isidor, “perquè puguem resar-la més fàcilment a les comunitats o sols”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el nostre camí sinodal diocesà, que hem conclòs fa poc, ha coincidit en gran part amb el camí del Sínode de Bisbes”, del qual “s’han realitzat ja diverses fases: la diocesana, la nacional, la continental”. Expressa que “ara pertoca reunir-se a Roma unes cinc-centes persones, en gran majoria bisbes, per celebrar l’Assemblea Sinodal”, a més d’una altra assemblea l’octubre de l’any vinent. Considera que “els qui no formem part de l’assemblea sinodal no podem desentendre’ns del que en l’Església universal estem vivint” i recorda que “el Sant Pare ha expressat clarament que «sense oració no hi haurà sínode»”. Afirma que “per això, la crida a pregar pel Sínode de Bisbes ha d’arribar a la nostra consciència de creients” i que “el Sínode és sobretot un esdeveniment de pregària i d’escolta, que no solament afecta els membres sinodals, sinó cada batejat, cada parròquia, cada comunitat, cada Església particular”. Manifesta que “la nostra pregària pel Sínode de Bisbes ha d’acompanyar el tram del camí que aquest està recorrent”, que “hem de revifar la nostra pregària, essent nosaltres, més i més, Església de l’escolta” i que “ens hem de deixar sorprendre per la Paraula que ens diu, quan l’escoltem de veritat, coses inesperades, noves”. Ens convida a redescobrir “la pregària en adoració per a palpar la presència del ressuscitat entre nosaltres” i afegeix que “la intercessió és una altra forma d’oració necessària sempre i concretada, en aquest moment, a favor del Papa i els membres de l’assemblea”. Finalment, diu que no podem oblidar “l’acció de gràcies, que és adreçar la mirada a Déu, font de tot el que tenim i el que som”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que aquests dies serà a Roma “participant dels dies de recés espiritual previs a l’inici del Sínode 2021-2024”. Diu que la qüestió central que els ocuparà durant tot aquest mes de Sínode és “com podem créixer en “caminar junts” com a Església per tal de dur a terme la missió d’anunciar l’Evangeli, que el Senyor ens ha confiat” i que es pregunten “quins passos ens convida a donar l’Esperit per créixer com a Església sinodal”, pregunta que “és el centre de la consulta que el Papa ens fa i és la que ha de centrar les nostres reflexions”. Subratlla dues coses: “Que el Sínode és, sobretot, un esdeveniment espiritual”, “un esdeveniment de pregària i d’escolta del que l’Esperit de la veritat diu a les Esglésies”, i que “és un esdeveniment eclesial”. Explica que hi participen de manera activa “bisbes de tots els llocs del món, juntament amb un grup de sacerdots, religiosos i laics”. Agraeix al Senyor que li permeti “participar en aquesta experiència”, que l’ajudarà a “viure la catolicitat de l’Església”. Afirma que “la trobada amb germans i germanes en la fe és sempre font d’alegria i ens fa viure la gran diversitat de cultures, carismes i vocacions que enriqueixen l’Església” i que per això, viu aquest procés sinodal com una oportunitat per trobar-se amb “la fe d’altres cristians i créixer en fraternitat i amor a l’Església”. Finalment, demana als diocesans que no s’oblidin de resar pel seu bisbe i “pels fruits d’aquest Sínode”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “ens trobem en un clima de decadència generalitzada que s’amaga sota la falsa idea de progrés i benestar” i que “l’experiència humana posa de manifest, amb més evidència, una de les característiques de la nostra societat: trobar encant a tota situació i a tot moment, i fer-ho per no haver de plantejar-se críticament el futur ni apuntar-se a cap canvi”. Considera que “així, acabem trobant-nos arreu amb l’existència de la «dolça trampa de la decadència», exercida per multituds de persones que es passegen per carrers i places o que habiten les nostres cases, manifestant un perfil d’absoluta normalitat i esdevenint portadors d’aquest «esperit de l’època»” i que “en conseqüència, en la majoria de converses, rarament hi ha cap al·lusió a obres clàssiques de la literatura, a cap tema que mostri una certa inquietud o que encari el sentit mateix de la vida”. Afirma que “l’única «religió» que avui sembla captar l’atenció és l’ecologisme i el canvi climàtic” i que “s’ignora, potser deliberadament, que el desastre ecològic actual té la seva arrel en un desastre humanitari molt més radical”, que “es tracta de la inhumanitat de molts dels nostres contemporanis”. Finalment, diu que “en tota època històrica decadent, no sols hi ha decadència”, sinó que “també hi ha altra gent que té inquietuds i es preocupa pel bé dels altres i no sols per satisfer els desitjos més primaris”, però que “això no impedeix que «l’esperit de l’època» estigui marcat pel dolç encant de la decadència, precisament perquè no ho sembla”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “en aquestes línies volem acostar-nos com més millor a la realitat de les vivències de cadascun, a fi d’ajudar a la seva il·luminació des de la fe en Jesucrist”. Reconeix que “de vegades aquesta realitat és ben visible i evident”, però que “en general respon a vivències íntimes rarament comunicades” i que “accedir-hi només és possible per la comunicació confiada o per intuïció”. Afirma que “a l’interior d’una gran majoria de gent els desastres naturals que s’han produït en els últims cinc anys han despertat preguntes inquietants” i que “detalladament, la llista seria molt llarga i, vista en el seu conjunt, impressiona i preocupa”. Manifesta que “qui observa amb ulls freds de científic dirà que tot té la seva explicació física”, però que “el problema es planteja quan s’introdueix el factor humà”, ja que “no som només física o fisiologia” i “necessitem respondre qüestions com, de quina manera hem de viure aquestes crisis?, quin sentit té tot això?, com gestionar tants desastres?”. Considera que “potser hem de renunciar a entendre-ho i dominar-ho tot en la vida i reconèixer que som limitats”, però que “els éssers humans no suportem aquesta renúncia i, potser per això, en un altre ordre de coses, trobem també reaccions, que podríem qualificar de pseudo-científiques i pseudo-religioses”. Expressa que “almenys hem de reconèixer que aquestes crisis han despertat, al costat de conductes egoistes i tancades, una gran ona de generositat i d’humanitat sensible al dolor humà”. Finalment, diu que “voldríem que, si no aconseguim entendre-ho tot, si més no, trobar el sentit, tant el sofriment humà, com aquesta reacció humanitària i humanista”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, informa que “el proper cap de setmana, un bon nombre de cristians, presidits pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, peregrinarem a Roma amb motiu del 800 aniversari de la creació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, tot donant gràcies a Déu pels beneficis rebuts a través de la seva Santíssima Mare”. Recorda que “fou l’any 1223 quan Ramon, abat de Ripoll, i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, instituïren la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona, Aspàreg de Bac, i l’impuls decidit de la reina Elionor d’Aragó, els quals foren els dos primers confrares de la nova institució acabada d’erigir”. Explica que “en els temps actuals, des del Santuari de Montserrat, s’ha donat un nou impuls a la vida de la Confraria, especialment des de l’any 2017 amb l’aprovació dels nous estatuts” i que “entre altres coses s’ha promogut la recuperació de les delegacions de la confraria a les parròquies”. Expressa que “a la nostra diòcesi diverses parròquies han recuperat la confraria que existí en èpoques anteriors, o l’han creada on no existia” i que “aquesta recuperació ha comportat, a la vegada, una renovació de la vida cristiana i un bon nombre de persones s’han adherit a les delegacions”. Afirma que “una altra de les iniciatives en aquesta renovació ha estat promoure aquest pelegrinatge a Roma, on serem rebuts pel Sant Pare Francesc”. Manifesta que “la devoció a la Mare de Déu està arrelada a les nostres vides, a la vida de cada cristià, ja que reconeixem en ella la nostra mare, per voluntat de Jesús al peu de la creu” i que “a casa nostra l’advocació de Montserrat ens és molt pròpia”. Finalment, diu que confia que “aquesta peregrinació ens ajudi a enfortir la nostra devoció filial a Maria, que ens acompanya al llarg de la nostra vida i és la nostra protectora enmig de les dificultats i perills que passem”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que quan el passat dissabte 9 de setembre, amb motiu de l’inici del seu ministeri pastoral a la diòcesi de Tortosa, va entrar a la Catedral, es va agenollar davant el Santíssim i davant la bella talla policromada de marbre que representa la Verge de la Cinta. Comparteix “una pregària a la Verge de la Cinta, que he volgut inspirar en el rostre i en altres detalls de la seva sagrada imatge”: “Verge de la Cinta, vulgueu escoltar la pregària que us dirigeix el darrer dels vostres devots, cridat pel Sant Pare a servir com a bisbe els cristians i tota persona de bona voluntat en aquestes terres de vella tradició cristiana entorn del riu Ebre. Vós, que porteu unes senzilles sandàlies, vulgueu-me acompanyar en tot moment quan recorri els pobles del voltant com ens demana el vostre fill Jesús a l’Evangeli proclamat avui”. Demana a la Verge de la Cinta que “sàpiga fer aquest camí dient sí cada dia, a cada moment, cada passa, sortint, «caminant junts», irradiant arreu l’alegria de l’Evangeli”, així com que el seu “servei de bisbe, acompanyat dels preveres i diaques, dels seminaristes, dels membres de la vida consagrada i de tots els fidels laics i laiques de la diòcesi, faciliti també el naixement a la fe dels nous fills i filles de l’Església per mitjà del baptisme i dels altres sagraments de la iniciació cristiana, de la catequesi i de l’educació catòlica”. Li demana també que faci que “escoltem sempre aquestes paraules: «Agafa’t a la seva Cinta! No tinguis por!»” i afirma que s’agafa a “la vostra Cinta” i que posa el seu treball apostòlic “al servei del bé comú de tot aquest poble, i en bé de l’Església que pelegrina en aquestes terres tortosines”. Finalment, expressa que renova junt amb tots els diocesans tortosins “el nostre compromís cristià d’estimar-vos, com ho feren les moltes generacions que ens han precedit”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “en els últims anys s’ha escrit molt sobre la presència pública de la fe o si cal reservar-la al cor de cadascú, com una cosa íntima i privada”. Recorda que “el papa Francesc en un discurs a Bahrain (6 de novembre de 2022) ha demanat que la llibertat religiosa sigui plena i no es limiti a concedir permisos i reconèixer la llibertat de culte” i expressa que “això suposa no només respectar les manifestacions externes i públiques de la fe de qualsevol confessió religiosa, sinó també garantir la no coacció en matèria religiosa, així com tenir la deguda consideració de la dimensió pública de la religió”. Parla de la Jornada Mundial de la Joventut que, amb el Papa, es va viure a Lisboa el passat mes d’agost, un esdeveniment que cal analitzar “sense triomfalismes, però també sense complexos d’inferioritat, mirant els fets i les seves conseqüències”. Reconeix que “la Jornada va suposar un punt de merescut orgull i satisfacció per als qui la van organitzar i hi van prendre part a Lisboa”. Explica que “en els rostres de molts dels nostres joves es percebia el clima d’oració i de recerca; també el de pertànyer a una Església universal que trenca fronteres i apropa sentiments culturals diferents”. Afirma que “volem viure i anunciar l’amor de Déu” i que “ens alegra que tants joves el manifestin d’aquesta manera que contagia la resta d’éssers humans perquè coneguin l’evangeli del Senyor”. Considera que “d’això no se’n pot dir triomfalisme, sinó que és un motiu per revisar com les nostres comunitats atenem els interessos, preocupacions i dificultats dels joves que viuen amb nosaltres”. Finalment, diu que “el grup de Lleida que va participar en la Jornada va tornar cansat físicament, però molt il·lusionat per continuar el camí emprès” i que “compten amb la Delegació Pastoral de Joves per al seu impuls i coordinació”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
