Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper dimarts dia 8 de desembre, l’Església celebra la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, la plena de gràcia, en la qual se’ns recorda que Déu va escollir Maria com la mare del seu Fill i la va preservar de tota màcula de pecat original des de la seva concepció. Coincidint amb aquesta solemnitat, enguany se celebra el Dia del Seminari, amb el lema «Pastors missioners», el dia en què el cristians prenem consciència d’una manera particular de la importància del Seminari, preguem amb intensitat per les vocacions al sacerdoci i col·laborem econòmicament per al seu sosteniment. Tradicionalment aquest Dia se celebra el diumenge més proper a sant Josep, però aquest 2020 es va haver d’ajornar a causa del confinament de la pandèmia. El Dia del Seminari se celebra des de l’any 1935 amb l’objectiu de suscitar vocacions sacerdotals mitjançant la sensibilització, dirigida a tota la societat, i en particular a les comunitats cristianes.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Dia del Seminari i de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, així com de la fraternitat.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “el dia de la Puríssima som invitats a pregar especialment per les vocacions sacerdotals i pel nostre Seminari”. Recorda que “des de fa bastants anys, els candidats a esdevenir capellans diocesans es formen als Seminaris de Barcelona i de Terrassa i al Seminari Major Interdiocesà”. Afirma que “el centenar escàs de candidats a esdevenir capellans diocesans, si sumem aquests tres seminaris, constitueix un signe de vida i esperança”. Expressa que “la vida del prevere només s’entén com una «vida segons l’Esperit»”, que “la vida i el servei dels capellans és un capital vocacional de gran valor” i que “la seva missió esdevé un signe, una senyera alçada, que fa sacramentalment present la realitat de l’amor de Déu als homes”, “d’aquí que, per mitjà del conreu d’una vida santa, els capellans, abans de ser «pastors missioners», com s’indica en el lema d’enguany, han de viure en l’escola dels autèntics deixebles”. Manifesta que “és tota l’Església diocesana qui ha de fer seva la tasca de promoure vocacions al ministeri ordenat”, però que “cal un clima nou”, “cal pregar”, “cal agrair el ministeri sacerdotal com un do de Déu a la seva Església” i “cal continuar treballant pels diversos serveis i vocacions, amb especial cura a la pastoral de joves, dedicant-hi persones que els acompanyin espiritualment”. Finalment, diu que el que hem de fer és “«“tornar a tirar les xarxes” en nom del Senyor, amb tota confiança»” i “atrevir-nos a dir a cada jove que es pregunti per la possibilitat de seguir aquest camí”, i demana que “el testimoniatge esperançat de Maria Immaculada ens hi ajudi”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “la Immaculada ens porta a donar gràcies per aquell “sí”, aquell “fiat” generós i únic de Maria: “Que es faci en mi, segons la teva paraula!”” i que “des d’aquell sí, estimem tots els seminaristes i els sacerdots que donen també el seu sí en resposta a la vocació, i especialment el diuen el dia de la seva ordenació sacerdotal”. Afirma que “la Verge Maria continua proposant “feu tot el que Ell us digui” (Jo 2,5), i ens ajuda a caminar amb nou impuls en aquest Advent que ens prepara per a un seguiment més fidel del Fill de Déu que arriba”. Expressa que “sota el lema «Pastors missioners», acudim a la Verge Immaculada perquè les nostres Diòcesis no manquin dels servidors de Jesucrist, plens de l’amor de Déu, que el facin conèixer amb el seu testimoni valent i coherent, que prediquin l’Evangeli a un món temptat d’indiferència”. Recorda que “cal que sostinguem el Seminari, que és el cor de la Diòcesi” i que els seminaristes “seran els “pastors” i alhora els “missioners” que tant necessitem”. Remarca que “el Dia del Seminari també ens recorda que hem de presentar de nou la vida com a «vocació»” i que “la vida es viu de veritat donant-la, regalant-la, posant-la al servei del nostre proïsme, a exemple de Jesús”. Finalment, demana que “el Dia del Seminari sigui una jornada compromesa de petició humil i confiada” i recorda que “quan Crist insisteix en la necessitat d’una evangelització universal i, fent notar la manca de treballadors, envia els apòstols, paradoxalment no demana activitat sinó pregària: “Pregueu a l’Amo dels sembrats, que hi enviï més segadors” (Lc 10,2)”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que durant aquest any que s’acaba ha parlat algunes vegades de la Mare de Déu: “Oració a Maria” (31 de maig), “La Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de Lleida” (15 setembre), i que n’ha fet diverses referències en altres comentaris dominicals. Afirma que Maria “com a mare, comprèn les deficiències, les limitacions, les faltes dels seus fills i intercedeix per procurar la conversió i buscar la reconciliació i la pau”. Diu que “hem de mirar a Maria… per comprovar que no és impossible seguir els passos de Jesucrist” i que en Maria “trobem un model a qui imitar per respondre amb autenticitat al seu Fill”. Manifesta que Maria “ens ensenya a unir pensament i acció” i que “d’ella no en sabem ni queixes ni laments, no en coneixem descoratjaments ni desacords i en veiem una gran capacitat d’escolta, una constant mostra de tendresa i una actitud comprensiva cap als seus semblants”. Parla també del Dia del Seminari i demana “una oració pels nostres seminaris, els nostres seminaristes i els formadors”. Expressa que el lema d’aquest dia, «Pastors missioners», “intenta recollir, sense esgotar-la, la identitat del sacerdoci ministerial” i diu que “els sacerdots, en tant que participen del sacerdoci de Crist, són anomenats en veritat «pastors de l’Església» i, com a enviats per Crist, amb els Apòstols, són essencialment missioners dins d’una Església tota ella missionera”. Finalment, recorda que “a les diòcesis espanyoles, en el curs 2019-20, hi hagut 1.129 seminaristes majors”, que “enguany han ingressat 208 nous estudiants en els nostres seminaris i 119 els han abandonat” i que “l’any 2019 es van celebrar 130 ordenacions sacerdotals”.
El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ens proposa “unes breus consideracions que, com passes del camí d’Advent, ens poden ajudar a viure millor aquest original Dia del Seminari”. Recorda que “l’Evangeli d’aquest diumenge ens diu: “Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí”” i que “el seminarista és precisament aquell qui es prepara per a obrir sagramentalment, com a prevere, el camí del Senyor”. Recorda també que “estem a les vigílies de la Immaculada”, que “Maria, la jove de Natzaret, és plena de la gràcia de Déu i, per això, en ella tot és un “sí” a la voluntat divina” i que “el seminarista és aquell qui, havent sentit una crida de part de Déu, vol com Maria dir-li “sí””. I recorda el lema de la jornada: “pastors missioners” i que “parlar de “pastors” en aquestes dates ens pot traslladar fàcilment al portal de Betlem”. Diu que “els pastors són els qui, avisats per l’àngel, van i reconeixen el Messies en l’Infant i, d’allí, surten anunciant-lo a tothom” i que “en aquest sentit, el seminarista està cridat a ser com els pastors de Betlem: prou humil i amb cor d’infant com per adorar Déu en Jesús, i prou generós i valent com per testimoniar-lo arreu”. Finalment, demana que si a tots ens uneix la preocupació per l’afebliment de la vida cristiana en les nostres comunitats parroquials, ens unim també tots “en la sol·licitud i l’esperança envers el nostre seminari: tant pels seminaristes que, gràcies a Déu, ja s’hi estan formant, com per aquells joves a qui el Senyor vulgui cridar” i demana que “concretem aquesta sol·licitud resant per aquesta intenció i, també, en la mesura de les pròpies possibilitats, col·laborant en la campanya d’enguany”.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “mentre caminem en aquest temps d’Advent, l’Església ens recorda que la Mare de Déu, des del primer instant de la seva concepció, va ser preservada per Déu de tota màcula de pecat original” i que “aquest dogma que celebrem no és un concepte sense vida”, sinó que “té a veure amb la nostra vida cristiana”. Afirma que “per conèixer Maria només cal llegir, amb actitud humil, la Sagrada Escriptura”, on “descobrirem que Maria és la nova Eva”, que Maria “dona sempre la cara” i que no “s’amaga de nosaltres, ja que és capaç d’acollir en les seves entranyes i donar-nos Jesús, el Déu amb nosaltres”. Expressa que “Déu espera de nosaltres que, com Maria, siguem capaços de donar-li un «sí» humil i confiat” i que Maria “és la dona nova, escollida per Déu, que escolta la seva Paraula, la medita en el cor i la converteix en servei als altres”. Manifesta que “en el cor de l’Advent, la Puríssima Concepció ens recorda que també hi ha un lloc en el nostre jo més profund que vol trobar-se amb Déu, que necessita i anhela l’amor i la tendresa del Pare”. Diu que “Maria ens demana que siguem capaços d’acollir la Paraula com ho va fer ella”, ja que “només així, Crist habitarà, a poc a poc, en tots els racons del nostre cor”. Finalment, demana que ens mantinguem prop de Déu, “com ho va fer la Mare de Déu”, ja que així “viurem amb esperança aquest temps d’Advent”, i demana també “que Maria, mare de l’alegria, ens animi a trobar-nos amb Jesús i a construir amb Ell un món més humà i més fratern”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “en el camí de l’Advent Maria ocupa un lloc especial, perquè ella esperà com ningú la realització de les promeses de Déu, amb inefable amor de mare” i que “enfront del pecat, el Senyor obre una perspectiva de salvació i es revela el destí de la dona que esdevindrà la seva principal col·laboradora”. Afirma que “Maria és la Verge que concebrà un Fill i el seu nom serà Emmanuel, segons l’anunci del profeta Isaïes”, que “en Maria s’acompleixen les promeses dels profetes” i que “ella és la Filla de Sió en la que es realitza la transició d’Israel a l’Església”. Manifesta que Maria “és convidada a alegrar-se sobretot perquè Déu l’estima i l’ha omplert de gràcia, perquè ha estat elegida i destinada a ser Mare de Crist” i que “tota ella és santa, Immaculada, neta de tota taca de pecat”. Expressa que amb la visitació a Isabel, Maria “es converteix en model per tots aquells qui al llarg de la història també es posaran en camí per a portar l’alegria als altres”. Recorda que “quan la salutació de Maria arriba a oïdes d’Isabel, l’infant salta de goig en les seves entranyes”, ja que “és l’alegria de la salvació que ha arribat a aquella casa, és l’alegria que produeix la presència del Messies”. Finalment, diu que “en aquest segon diumenge d’Advent, a les portes de la solemnitat de la Immaculada Concepció, demanem a Maria, Mare de l’esperança, que ens ajudi a revifar l’esperança, que ens ensenyi a preparar els camins del Senyor, perquè aquest món nostre torni a emprendre el camí que porta a Betlem, on es troba el qui ve a portar-nos la llum i la salvació, també en aquests temps incerts que ens toca viure”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que la solemnitat de la Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria és “la festa mariana més important de l’Advent, un temps de gràcia que ens parla d’una presència sempre nova del Senyor enmig nostre”. Recorda que “en l’evangeli d’aquesta solemnitat escoltarem la narració de l’Anunciació a Maria”, que “ella és la porta per la qual el Fill de Déu ha d’entrar en la nostra història”, que “la seua missió és única i decisiva per a la salvació de la humanitat” i que “malgrat això, Déu respecta la seua llibertat”. Afirma que “el Senyor demana el consentiment de Maria per entrar al nostre món” i que “tampoc vol entrar a la força en les nostres vides, ve a nosaltres demanant que el deixem entrar per a omplir-nos d’alegria i d’esperança”. Demana que “imitant a Maria, no deixem que passe de llarg” i que “aprofitem la gràcia de l’Advent per obrir-li de veritat els nostres cors”. Manifesta que “Déu ha posat els seus ulls en eixa verge perquè era humil”, que en la humilitat i en la virginitat es manifesta la plenitud de la santedat de la Mare de Déu i que “per això Ella ens indica el camí perquè el Senyor, quan truque a la nostra porta, pugui entrar: el camí de la senzillesa i de la humilitat”. Demana que “en un món on sovint els homes ens enorgullim d’allò que fem, som o tenim, d’allò que aconseguim en la vida, no oblidem el que ens diu el profeta Isaïes: “Jo poso els meus ulls en el desvalgut i afligit, que s’afanya a complir la meva paraula””. Finalment, demana que “aquest Advent sigui un temps per a créixer en humilitat” per així créixer “també en el sentit més autèntic del que significa la santedat, que és donar-li el nostre cor, la nostra persona i la nostra vida al Senyor”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, respon la pregunta “què significa la Immaculada Concepció de Maria?” “amb les paraules de la pregària del prefaci del dia d’avui: «…A vós que preservàreu la Verge Maria de tota màcula de pecat original, per tal de preparar-vos en ella, enriquida amb la plenitud de la gràcia, una mare digna del vostre Fill, que prefigurés l’Església, l’esposa gloriosa del Crist, santa i immaculada»”. Afirma que “les paraules de salutació de l’àngel Gabriel a Maria expressen també i d’una manera entenedora el que celebrem: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu»”. Expressa que “per comprendre d’alguna manera –i per viure-ho– que Maria, mare de Jesús i mare nostra, és la Immaculada, cal parlar del pecat, i molt especialment del que l’Església, seguint la tradició bíblica, ha denominat el pecat original”. Recorda que “el pecat és el rebuig de Déu i la negativa a acceptar el seu amor” i que “el pecat original, el dels primers pares, no indica un pecat personal sinó la condició de caiguda de la humanitat en la qual hem nascut abans de pecar lliurement”. Manifesta que “Déu fa a Maria la plena de gràcia –immaculada– del tot apta i disponible per complir la missió que se li confia”, que “Maria canvia el «no» de la humanitat a Déu pel seu «sí» disposat i obedient” i que “per això ens cal contemplar i encomanar-nos a Maria Immaculada, model d’esperança certa”. Finalment, diu que Maria és model d’esperança “perquè, com a filla del poble d’Israel, esperava la promesa de Déu, el Messies, el Salvador” i “perquè confià del tot en l’anunci de l’àngel –el missatger de Déu– i en el seu poder per esdevenir la mare de Jesús” i diu també que “ella és model del qui creu i espera”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “el somni del sant pare Francesc per a la humanitat sencera té un nom: fraternitat universal, com ho expressa amb força en la seva encíclica Fratelli tutti” i que “aquest somni té la seva font en el mateix evangeli de nostre Senyor Jesucrist”. Afirma que “la fraternitat és al mateix temps un do i una tasca: el do de l’amor del Pare a tots i la tasca en la lluita de cada dia per fer present la fraternitat, volguda per Déu” i que “en aquesta lluita els cristians no estem sols, perquè «aquest camí de la fraternitat té també una Mare, anomenada Maria»”. Expressa que “Maria, la Mare del Senyor, tota pura i immaculada, no resta pas allunyada del camí de la fraternitat, fet de trobaments i diàlegs, de paraules i gestos, de veritat i amor, de perdó i misericòrdia, d’acolliment i ofrena”, que “ella camina amb el poble cristià i amb tota la humanitat, fent-se present arreu del món amb la seva actitud maternal i misericordiosa” i que “on es fa present Maria l’esperança brolla en el cor dels qui amb pietat eleven els seus ulls vers ella”. Finalment, diu que “la maternitat universal de la Verge Maria té la seva arrel en la relació única amb Jesús, el seu Fill” i que “el «sí» de Maria a l’anunci de l’àngel portava en ell mateix la gran missió de la maternitat del Fill de Déu, fet home en les seves entranyes virginals, i la maternitat envers tots els seguidors de Crist al llarg dels segles; sense oblidar tots els cridats a formar part de la unitat del gènere humà, en la fraternitat, mentre caminem per aquest món, i després en la plenitud de les noces de l’Anyell dins l’eternitat de Déu”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “continuem el camí de l’Advent deixant-nos portar pel somni de la fraternitat universal”, un somni que “alhora es desperta i es fa més viu amb el sofriment compartit que ens provoca la crisi sanitària i social”, i que “ja en camí se’ns atansen dues paraules profètiques, que han de ser escoltades simultàniament”: una, “que ens obre els ulls a la realitat i ens dona pau”; l’altra, que “és complementària” i és que “creure en la fraternitat universal i construir-la, suposa un dinamisme i un procés” que consisteix a “arribar a ser profundament pobre en l’esperit”. Afirma que “estem en el terreny de tota virtut” que “és en primer lloc un do” i que “això és el que passa en la fraternitat universal”. Recorda que l’encíclica Fratelli tutti “dedica tot el capítol II a comentar la Paràbola del Bon Samarità, com a exemple de conducta moral” i que “ja antigament a l’Església, van veure en la Paràbola un missatge teològic, és a dir, tota una descripció de l’obra redemptora de Crist”: “el personatge anònim que “baixava” de Jerusalem a Jericó és la humanitat”, la humanitat caiguda que “troba tota mena de sofriments”; “al seu costat, pel seu camí, passa un levita i un sacerdot, incapaços d’ajudar-lo i de guarir-lo; és a dir, tota la Llei Antiga”, però “també hi passa un que se li acosta, el guareix i el carrega sobre la seva cavalcadura. És Jesucrist, que, per la seva encarnació comparteix camí, es fa proïsme del qui sofreix”. Finalment, diu que “ha estat Déu, que ha realitzat abans enmig de nosaltres la fraternitat, superant totes les distàncies, entre Ell i nosaltres, entre els éssers humans dividits i allunyats” i que “pel seu davallament, es fa proïsme, germà nostre, ens cura i ens dona la possibilitat de viure l’autèntica fraternitat en la unitat d’un sol poble”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
