Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 22 de gener, dins la setmana de pregària per la unitat dels cristians, l’Església celebra el Diumenge de la Paraula de Déu, instituït pel papa Francesc en la carta apostòlica en forma de Motu Proprio “Aperuit IIlis”, de 30 de setembre de 2019, en la qual el Papa convida l’Església universal a dedicar un diumenge complet a la Paraula de Déu. Coincidint amb aquesta jornada, les diòcesis amb seu a Catalunya celebren, del 22 al 28 de gener, la 7a Setmana de la Bíblia, amb el lema “Us anunciem allò que hem vist i sentit”, el qual ens convida a contribuir per tal que la Paraula de Déu ressoni dins els cors adolorits, especialment en aquests moments en què encara vivim sota els efectes de la pandèmia, de la guerra que pateix el nostre continent i altres problemàtiques com la precarietat laboral i econòmica, la incertesa o les malalties. Durant aquesta Setmana de la Bíblia, s’organitzen activitats a les parròquies i comunitats per enfortir la presència del text bíblic, refermar l’adhesió cordial a la Paraula i mostrar els tresors continguts en el text revelat.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Diumenge de la Paraula de Déu i de la 7a Setmana de la Bíblia, així com de la setmana de pregària per la unitat dels cristians, del testament espiritual del papa Benet XVI i d’evangelitzar la cultura.
El cardenal Joan Josep Omella diu que el papa Francesc “ens convida a reflexionar durant tot el dia sobre la importància de la Paraula de Déu a la nostra vida i a la vida de les nostres comunitats”. Expressa que en relació amb el lema de la 7a Setmana de la Bíblia, voldria compartir amb nosaltres “una reflexió sobre un dels textos més bells de l’Evangeli de Joan: Jesús i la samaritana”. Comenta que “l’evangelista explica que un dia que Jesús travessava la regió de Samaria, va trobar una dona d’aquella regió que anava a traure aigua d’un pou”, que “Jesús s’hi va dirigir i li va demanar una mica d’aigua”, que “la dona es va sorprendre” i “tots dos van començar a dialogar” i que “les paraules de Jesús van canviar la vida de la samaritana” i “aquesta es va adonar que només Jesús podia donar-li allò que veritablement anhelava el seu cor” (cf. Jn 4,28-29). Considera que “aquest fragment de l’Evangeli de Joan ens mostra que Jesús sempre vol dialogar amb nosaltres”, així com que “la Paraula irromp a la vida d’una dona el poble de la qual ha estat marginat” i és que “el missatge de Jesús és per a tothom, però especialment per a aquells que han perdut la il·lusió de viure o per als que la societat ha deixat a la vora del camí”. Recorda que “després de parlar amb Jesús, la samaritana es converteix en missionera” i que “només aquell que escolta amb fe el missatge de l’Evangeli és capaç de transmetre’l als altres”. Finalment, prega que “demanem al Senyor que ens animi a llegir la Sagrada Escriptura, a trobar-nos amb Ell a través d’ella i a compartir-la amb els nostres germans” i que “invoquem l’Esperit Sant perquè ens animi a escoltar i anunciar la Paraula de Déu”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “celebrar el “Dia de la Paraula” significa girar la mirada, una vegada més, amb la ment i el cor a la Bíblia, a la Sagrada Escriptura, com a Paraula de Déu”. Expressa que “Déu s’adreça a nosaltres dialogant, a través d’uns textos”, que “alguns d’aquests textos es proclamen en la Missa acompanyats per l’expressió “Paraula de Déu!”, a la qual responem amb alegria “Us lloem, Senyor”!” i que “Déu ens parla i nosaltres responem… també amb la vida”. Explica que “aquest fet admirable, el diàleg entre Déu i nosaltres, es verifica constantment en la nostra vida cristiana (tot acte evangelitzador, educació, catequesi, anunci, litúrgia, oració, meditació, etc.) i mereix ser ben entès”. Considera que “com feu Maria, la Mare de Jesús, que va concebre en el seu si i en el seu cor la Paraula (el Verb de Déu) escoltant-la”, així ho fa cadascú “quan es troba davant l’Escriptura: creu, obeeix i mira de respondre des del cor”. Afirma que “la nostra oració (pensament, pregària, paraula), amb l’acte de fe, i amb tota la vida, forma part d’aquesta resposta”, “una resposta que esdevé ofrena agraïda, lloança d’amor, valuosa com l’or i la plata”. Manifesta que “transmetre la fe i educar-la mitjançant la paraula, el testimoniatge, l’acompanyament és facilitar que la Paraula sigui engendrada en l’altre, creixi i vegi la llum en una nova criatura”. Finalment, diu que “una mare quan, educant, transmet la fe al fill segueix exercint de mare, en continuïtat amb el moment en què va donar a llum” i que “heus aquí la fecunditat de l’Església, que no s’està d’engendrar fills a imatge del seu Fill Jesucrist, la Paraula (el Verb) feta carn”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “durant els darrers anys hem fet referència a aquesta iniciativa sobre la Paraula de Déu que prové d’una doble font”: “D’una banda, les diòcesis amb seu a Catalunya van presentar, ja fa força anys, una Setmana de la Bíblia”. Expressa, a més, que “és de justícia no oblidar que la Federació de Cristians de Catalunya ja duu 38 anys proposant a totes les parròquies i col·legis un Concurs Bíblic amb una gran acceptació popular”. Recorda que “d’altra banda, el papa Francesc va instituir una Jornada de la Paraula de Déu” amb la finalitat de “fer créixer en el poble de Déu la familiaritat religiosa i assídua amb la Sagrada Escriptura”. Explica que “nosaltres fem referència cada any, i ja és el quart, a aquest esdeveniment aconsellant a tothom aprofundir en la vida de la Paraula i a sumar-se amb la raó i amb el cor a allò que és fonamental en la vida cristiana de cada dia durant els darrers vint segles d’història”. Convida “a tots a participar en els actes que s’ofereixen a la nostra diòcesi per aquest motiu essencial en la conformació de la mentalitat cristiana des de la Bíblia”. Manifesta que “l’Àrea de Formació del bisbat promou constantment conferències, cursos, seminaris i altres activitats en tots els àmbits del saber teològic, catequètic i pastoral” i fa seva “una insistència dels responsables de la formació: que tots els cristians acceptem la Paraula de Déu com una cosa viva i actual en la nostra existència personal i comunitària”. Finalment, aconsella que “procurem l’estudi de la Paraula en grups i en comunitats” i demana que no oblidem que “l’Església esta ficada en aquest moment en un procés sinodal que produeix molts i bons fruits comunitaris, parlant, escoltant, discernint i decidint com anunciar millor a Crist, la Paraula, a tots els nostres semblants”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, comunica que “aquest diumenge s’escau dins la «Setmana de pregària per a la unitat dels cristians» i, al mateix temps, és el diumenge dedicat a la Paraula, instaurat pel papa Francesc”. Considera que “sovint s’ha mal interpretat la divisió dels cristians, pensant que, en els seus inicis hi havia una perfecta harmonia que s’hauria deteriorat amb el pas de la història” i que “gairebé sempre hi ha hagut discrepàncies entre els cristians —fruit de la condició humana mateixa—”. Expressa que “podem dir que allò que ha caracteritzat des de sempre la comunitat cristiana ha estat la seva comunió: els cristians s’han mantingut fidels al nucli de la fe, al credo, en comunió amb els seus pastors”, però que “aquesta comunió en la diversitat s’ha vist alterada històricament per aquells que s’han desvinculat dels seus pastors per motius doctrinals o organitzatius i han actuat al marge de la comunió amb la resta”, és a dir que “han trencat la «plena» comunió eclesial”. Afirma que “aquesta és la unitat que voldríem assolir: la comunió «plena» o la unitat en la comunió” i reconeix que “des del Concili Vaticà II s’ha arribat a alguns acords ecumènics importants”, però que “encara estem lluny d’aconseguir una unitat en la comunió”. Manifesta que “el que sí que compartim tots els cristians de les diferents confessions és la “comunió en la Paraula””, que “som “oients” de la mateixa Paraula i tots proclamem la mateixa Paraula de salvació” i que “la Paraula que proclamem els cristians ha de ser també paraula de comunió universal entre tots els homes i dones de qualsevol condició”. Finalment, diu que “la Paraula ens ha d’unir en la fe, però també ens ha d’unir en la caritat i en l’esperança”, “unitat entre la gent cristiana de les diverses confessions i unitat humana, en la qual som i de la qual participem”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “en el cenacle, Jesús, el dijous abans de la seva passió, va pregar intensament per la unitat de tots els qui creiem en ell”. Considera que “sempre hem de pregar per la unitat dels cristians” i que “aquesta pregària s’ha d’intensificar en els temps oportuns, com ara l’octavari de pregària per la unitat”. Afirma que “en els nostres pobles i ciutats hi ha cristians de diverses confessions, amb els quals compartim la vida quotidiana” i que “per això, la pregària per la unitat dels cristians, en aquests moments, l’hem de fer posant rostres concrets de gent que trobem pel carrer, a l’ambulatori, a l’escola, a les botigues…”. Manifesta que “hem de tenir sempre present que la unitat visible de l’Església de Crist és un do de Déu” i que “la pregària esperançada per la unitat dels cristians té, doncs, en ella mateixa la força que prové de la pregària i de la donació del mateix Crist”. Expressa que “pregar per la unitat ens exigeix viure en la veritat i en la caritat”. Explica que “el lema de l’octavari per la unitat dels cristians ens fa presents aquestes paraules, exigents, del profeta Isaïes: Fes el bé, cerca la justícia (cf. Is 1,17)” i que “l’ecumenisme s’ha de fer present en la pregària, però sobretot en la vida”. Destaca que el nostre contacte quotidià amb cristians d’altres confessions no catòliques ha d’estar amarat de caritat i respecte, fent-se expressió, en circumstàncies concretes, de compassió i misericòrdia” i que “hem de ser capaços de treballar tots els cristians mà a mà en l’atenció als pobres, en la defensa de la dona, en la lluita contra el racisme, en la cura de les persones i de la creació”. Finalment, diu que “promoure la fraternitat entre tots els homes i entre tots els pobles és expressió d’un cor que demana sincerament la unitat”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que “dimecres dia 18 de gener hem iniciat un any més la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians” i que “cristians de totes les confessions en unim per pregar junts i demanar al Senyor el do de la unitat”. Recorda també que són vuit dies “de pregària en les diverses esglésies i comunitats cristianes però amb la mateixa intenció, que es faci realitat el desig de Jesús expressat en el seu discurs de comiat abans de la passió però encara no acomplert: «Que tots siguin u, com tu Pare, estàs en mi i jo en tu» (Jn 17,20)”. Diu que “aquest és el desig de Jesús, que tots, tots, siguin u, siguem u” i que “Jesús, que és el Fill de Déu, està unit al seu Pare i ens vol a nosaltres units amb ells”. Afirma que “només en la comunió entre nosaltres i amb Ell trobarem la pau, la seguretat, la joia del cor” i que “hi ha encara una altra raó per a la nostra pregària i treball per la unitat” “i és el que Jesús diu a continuació: «Perquè el món cregui que Tu m’has enviat» (Jn 17,21)”. Comunica que el lema de l’Octavari d’enguany és «Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia» (Is 1,17)”, un lema que “ens convida a treballar per la unitat fent el bé, buscant la justícia, començant per nosaltres mateixos, per ser constructors de pau i d’unitat”. Manifesta que el Consell de les Esglésies de Minnesota ha escollit aquest verset com a lema de l’Octavari, però que “som nosaltres, les nostres comunitats, parròquies, grups i moviments que ho hem de posar en pràctica”. Finalment, diu que “quan els cristians de totes les confessions resem el Parenostre i diem: «Faci’s la vostra voluntat així en la terra com en el cel», hem de creure que aquest desig de Jesús, la unitat, és també voluntat de Déu” i demana que “preguem, doncs, perquè es faci realitat”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que el papa Benet XVI, “a través del diàleg, la recerca i el magisteri intel·lectuals, ens ha deixat un “Testament espiritual” molt clarificador sobre el que ha viscut i ens vol llegar dels seus llargs i fecunds 95 anys”. Expressa que “en els dies de la seva mort i enterrament al Vaticà, es van destacar molts aspectes del seu itinerari vital i intel·lectual, del seu treball a Doctrina de la Fe, del seu pontificat i del silenci del seu retir espiritual, després de la seva valenta renúncia a exercir el ministeri petrí, quan les forces s’esgotaren”, però que “és en les seves darreres paraules “Senyor, us estimo!”, dites a l’Amic que arriba, i en el seu “Testament espiritual””, on creu que “hi trobem la profunditat del que ens ha volgut compartir de la seva recerca i de la seva trobada amb Jesucrist com a creient, com a teòleg i com a pastor universal”. Afirma que el papa Benet XVI, al seu testament espiritual, “ens parla de donar gràcies a Déu”, “gràcies pels pares i germans; pels molts amics, homes i dones, que Ell sempre va posar al seu costat; pels col·laboradors en totes les etapes del seu camí” i “dona gràcies també per la seva bonica pàtria als prealps de Baviera, “on sempre he vist brillar l’esplendor del mateix Creador””, “sense excloure la demanda de perdó “als qui ha fet mal d’alguna manera””. Així mateix, recomana a tots els cristians “mantenir-se ferms en la fe” i “acaba el seu “Testament” demanant pregàries, perquè Déu, “malgrat tots els meus pecats i mancances, m’aculli a l’estada eterna””. Finalment, l’arquebisbe Vives diu que “la seva memòria perdurarà per la bona doctrina del seu Magisteri i l’exemplaritat de la seva vida com a Papa” i demana que l’encomanem perquè “Déu l’aculli en el seu Regne i li doni el goig celestial”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’Església no dubta que l’evangelització ha d’assolir les cultures, és a dir, les mentalitats dels homes, el seu estil de vida, els costums i els comportaments”, que “els cristians hem de portar la novetat absoluta que és Crist al cor de les cultures” i que “per això, el primer que cal fer és promoure tot el que hi ha de bo en les diverses cultures”. Expressa que “des de l’Evangeli també cal ser crític amb la cultura, indicant-ne les deficiències i denunciant-ne els contravalors i els elements incompatibles amb la fe cristiana”. Afirma que “la cultura –com l’ésser humà- també té necessitat de ser transformada pels valors de l’Evangeli” i que “l’Església ha de mantenir-se crítica per denunciar les idolatries (els valors passatgers que són convertits en absoluts) i les diverses amenaces contra la dignitat de l’ésser humà”. Manifesta que “en el procés d’evangelització de la cultura és important respectar les característiques pròpies de cada cultura i no imposar un únic model” i que “el missatge de l’Evangeli es transmet sempre en el context d’una cultura”, però que “no podem sacralitzar aquesta cultura, pretenent que els pobles de tots els continents acceptin la nostra manera d’expressar i viure la fe, perquè “la fe no es pot tancar dins dels confins de la comprensió i de l’expressió d’una cultura” (EG 118)”. Finalment, diu que “evangelitzar la cultura és molt important perquè, quan una cultura ha acollit l’Evangeli, el missatge de la salvació ja no es comunica només a través del testimoniatge personal, sinó que la mateixa cultura ajuda a que la fe sigui transmesa a les noves generacions”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
