Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
La nit de Nadal el sant pare Francesc obrirà la porta santa de la basílica de Sant Pere del Vaticà, iniciant així el Jubileu del 2025, que té com a lema “Pelegrins d’esperança”.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Jubileu de l’esperança i d’altres temes relacionats amb aquesta virtut teologal, així com de ressons d’un Sínode, d’advertir i corregir, del Nadal, amor compromès amb el proïsme, d’Isaïes i Joan Baptista i de viure contents en el Senyor.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que tots els cristians hem d’acollir amb gratitud l’any sant de gràcia abundosa que el Senyor vol vessar sobre nosaltres per mitjà de l’Església. Recorda que “el que és específic dels jubileus és la indulgència plenària, és a dir, la remissió de la pena que comporta en si el pecat”, així com que “és propi dels jubileus el pelegrinatge a les basíliques romanes”, com “ha estat des de fa més de set-cents anys”. Recorda també que “de fet, el que celebrem és l’aniversari del naixement del Salvador” i afirma que “hem de viure, doncs, intensament el Jubileu del 2025”. Expressa que “per voluntat del Papa el missatge central del Jubileu que estem a punt de celebrar és l’esperança”, una virtut cristiana que és molt necessària en el nostre món”. Finalment, comunica que “l’obertura diocesana del Jubileu del 2025, segons el mandat de Francesc, papa, serà el diumenge després de Nadal, el 29 de desembre”, dia en què “ens aplegarem a l’església del Carme de Vic, a les cinc de la tarda, per anar en pelegrinatge vers la catedral, on celebrarem la missa”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que “amb la butlla “L’esperança no defrauda” (Spes non confundit), el papa Francesc ha convocat tota l’Església a viure un jubileu durant tot l’any vinent, en motiu de la celebració dels 2025 anys del naixement de Crist, amb el lema “Pelegrins d’esperança””. Comunica que “seguint les indicacions del Sant Pare, a la nostra Diòcesi obrirem solemnement el jubileu el proper diumenge 29 de desembre”, dia en què “ens reunirem a les 5 de la tarda a l’Església del Cor de Maria de Solsona i, des d’allà, com a poble de Déu que pelegrina, ens adreçarem a la Catedral, on celebrarem l’Eucaristia”. Considera que “un element fonamental del Jubileu és el pelegrinatge, que expressa el nostre caminar personal i el caminar de tot el poble de Déu” i informa que “a la Diòcesi de Solsona el lloc de pelegrinatge, on es pot assolir la indulgència jubilar, serà la nostra Catedral”. Finalment, ens anima a “ser signes d’esperança vivint la caritat concreta amb les persones que tinguem a prop” i exclama que “tant de bo que aquest jubileu ens ajudi a viure ancorats en l’esperança”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, recorda que “la família de Natzaret va patir la contingència i les tensions d’un difícil context social i religiós” i que “el secret que els va mantenir arrelats en l’esperança sobretot en els dies més incerts va ser la seva forta experiència de Déu, la seva confiança en el Déu de les promeses, cuidada sempre per l’oració”. Expressa que “sabem que temors i problemes són inherents a l’ésser humà en tots els moments de la història” i que “potser l’específic de la nostra època consisteix en el nostre estat d’ànim per abordar-los”. Afirma que “com a cristians volem posar els peus a terra quan diem que vivim amb esperança, una esperança lúcida, activa i solidària”. Considera que “l’esperança és un desig confiat”, que “sense la confiança no és possible esperar” i que “el deixeble de Crist aprèn a esperar confiat en la fidelitat de Déu que és Amor Fidel”. Finalment, diu que la nostra esperança es fonamenta “en la memòria de la fidelitat de Déu testificada insuperablement i irrevocablement en l’Esdeveniment Pasqual que celebrem i fem contemporani en cada Eucaristia”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “l’esperança és una virtut teologal juntament amb la fe i la caritat, on arrelen les virtuts humanes”. Expressa que “en aquest temps d’Advent reiterem que la virtut de l’esperança ha d’embolcallar la nostra vida cristiana perquè preparem, de manera personal i comunitària, el Naixement de Jesús qui ens permet complir totes les expectatives per aconseguir una felicitat completa i permanent”. Recorda que “el papa Francesc ha introduït un nou motiu de reflexió en proposar com a lema Pelegrins d’esperança per al Jubileu de l’any 2025”. Parla de “l’admiració que va desvetllar en molts de nosaltres la gran quantitat de voluntaris que es van reunir per prestar el seu servei als afectats per la DANA fa unes setmanes a la província de València i en altres llocs”. Afirma que “enmig de la immensa tragèdia que es va produir durant els últims dies d’octubre hi ha també motius d’esperança” i que “convé repetir-ho i agrair-ho”. Finalment, diu que “en aquest temps d’Advent hi ha motius d’esperança per la resposta fraternal que hem vist i per la convicció que la vinguda de Jesucrist ens portarà la pau, la justícia i la felicitat”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “a una sola setmana de celebrar el tan esperat Nadal, fixem la mirada en els ulls de la Verge de l’Esperança (que commemorem el dia 18 d’aquest mes)”. Expressa que “Maria, la Mare del consol, immortalitza la importància de la cura de cara a una societat que, massa sovint, dona l’esquena a l’ancià, arracona al malalt, abandona a l’indigent…). Afirma que “el llenguatge del Senyor és el de la cura que vetlla banyada d’esperança” i que “des d’aquest sentir, l’Evangeli ens relata com en el més fràgil i vulnerable està la prolongació de l’Encarnació per a cadascú de nosaltres: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40)”. Finalment, demana que ens deixem atreure per “l’esperança de Crist que brolla del cor de Maria i contagiem eternament el seu amor”.
El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, recorda que durant tot el mes d’octubre va tenir el goig de “participar com a Pare sinodal en la darrera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat”. Diu que aquest Sínode ha estat una oportunitat “perquè tot el Poble de Déu discerneixi com avançar en el camí sinodal sota el guiatge de l’Esperit Sant” i que “volem avançar per ser una Església en la qual tots els batejats participem, en comunió i activament, en la missió evangelitzadora que ens va confiar Jesucrist”. Destaca que “un aspecte significatiu d’aquesta Assemblea del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat ha estat la presència de tots els membres del cos que conformem l’Església”. Recorda que van acabar aquesta darrera sessió “el passat 27 d’octubre amb l’aprovació d’un Document Final del Sínode”. Finalment, diu que “ara toca amarar-nos d’aquest document final que hem elaborat entre tots” i que “després d’aquest Sínode, ara tots hem d’aprendre a abraçar la sinodalitat, participant, escoltant l’Esperit i fent camí plegats per anunciar l’Evangeli de Jesucrist al món”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “llegim en el llibre dels Proverbis: «El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dona vida la correcció que amonesta» (Pr 6,23)”. Així mateix, expressa que “també a l’Antic Testament, el profeta Ezequiel parla de corregir i advertir tot contemplant la presència gloriosa del Senyor que, malgrat tot, renovarà el poble de les seves infidelitats”. Afirma que “aquest deure d’advertir i corregir, expressat clarament en el profeta, esdevé precepte evangèlic per part de Jesús”. Considera que a la llum de l’ensenyament de Jesús, a Mt 18, 15-17, “ens adonem de com la correcció fraternal implica molta prudència i, al mateix temps, esdevé un deure i, a voltes, un deure greu”. Assegura que la correcció “no es pot obviar, cosa que implicaria desentendre’ns de la persona concreta”. Finalment, recorda una altra frase del llibre dels Proverbis: «Val més correcció franca que un amic que calla els defectes» (Pr 27,5) i diu que “aquest deure, esdevingut precepte evangèlic, és àmpliament comentat pels Pares de l’Església”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “el Nadal ja proper és més que una festa familiar”, que “és un misteri profund que recorda l’Encarnació de Crist, un esdeveniment que transforma el món”. Expressa que “aquest esdeveniment és una crida constant a viure un amor que traspassa les fronteres de l’egoisme i que troba en els pobres i necessitats el rostre del mateix Crist”. Afirma que “quan contemplem el pessebre, veiem un Déu que es fa infant, despullat de tota majestat per apropar-se a la humanitat des de la senzillesa” i que “l’Encarnació ens revela una veritat essencial: Déu és Amor, i aquest amor ens crida a reflectir-lo en les nostres vides”. Considera que “Nadal no només és un temps de donar regals materials, sinó d’obrir el cor als altres, especialment als més vulnerables” i que “Nadal ens convida a fer de l’amor als pobres una actitud i un compromís permanent”. Finalment, diu que “estem cridats a portar l’amor de Crist al món, fent del Nadal una experiència viva de la caritat divina.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, explica que “hi ha un conte infantil que relata la història d’una ciutat que s’havia quedat sense colors perquè havia perdut l’alegria”. Ens convida a preguntar-nos què passa amb el nostre dia a dia i on és l’alegria, la joia de ser cristians. Constata que “sovint vivim una vida apagada, una vida que no té vitalitat, que no sabem per què la volem i en què l’hem de dedicar”. Expressa que “l’Advent ens proposa dos personatges que no van viure la seva vida de manera grisa” i que van saber “obrir camins perquè el Senyor pogués transformar la realitat”: Isaïes i Joan Baptista, els quals “ens ensenyen que fins als llocs deserts, ressecs i morts de la nostra vida són llocs que poden engalanar-se de flors, de vida, de color i que hem d’estar oberts, esperançats a l’acció de l’Esperit Sant en nosaltres”. Finalment, diu que “Isaïes, Joan Baptista, l’Advent, ens ofereixen llums i colors – esperança i ànims- per convertir els nostres cors”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “gairebé a les portes del Nadal, la litúrgia ens porta a celebrar el diumenge Gaudete en aquest tercer diumenge d’Advent” i que “el nom ve de la Carta als Filipencs 4, que ens diu: «Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. El Senyor és a prop»”. Expressa que “la joia ens ve del Senyor, d’aquest infant que està a punt de néixer de manera discreta” i que “aquesta joia ha de portar-nos a encomanar-la als altres”. Afirma que “aquests dies moltes iniciatives ens brinden l’ocasió de col·laborar a portar aquesta joia als altres, a aquells que no poden gaudir-ne perquè els manquen moltes coses”. Considera que “aquest temps de preparació cap al Nadal, aquest camí cap a Crist ha de ser-nos una oportunitat per a la conversió dels nostres cors”. Demana que “mirem amb esperança i amb il·lusió cap al futur” i que visquem “amb esperança i il·lusió aquest camí de l’Advent per tal que la nostra joia en celebrar el Nadal sigui més plena, més sincera i brolli de l’interior dels nostres cors”. Finalment, diu que “el missatge del Nadal és la joia” i que “no hi pot haver joia sense amor, sense estimar”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
