Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del mes missioner, de l’art de la saviesa, de caminar junts, de fe i ecologia, d’un moment de gràcia que no hem de deixar perdre, del procés sinodal, del document “Fidels a l’enviament missioner”, de les prioritats pastorals i del sacerdoci.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “octubre és el mes tradicionalment dedicat a l’impuls missioner per part de l’Església Catòlica”. Diu que “és bo que s’informi sobre les missions al món sencer”, així com sobre “les seves necessitats, i la importància i urgència de participar-hi activament, segons les pròpies possibilitats”. Afirma que “la pandèmia està deixant en els països pobres i en les joves comunitats cristianes en terres de missió profundes ferides que estan essent, però, cicatritzades gràcies a l’esforç dels missioners i de moltes altres institucions i grups de persones de bona voluntat, que fomenten els llaços de col·laboració, ajuda mútua i xarxes comunitàries, que construeixen la fraternitat humana integral”. Considera que “la missió envers els qui encara no coneixen Jesús i la “sortida” generosa envers territoris i “perifèries” desconegudes, per anunciar-hi l’Evangeli, no s’entén ni és convincent, sense estimar, a semblança de Jesús”. Manifesta que “el treball missioner ampli es proposa donar a conèixer l’activitat missionera de l’Església; fer comprendre a tots els fidels la importància de les missions en el món actual; estimular el fervor missioner de tots els fidels; promoure la Cooperació missionera espiritual per mitjà de l’oració i promoure la Cooperació missionera material, sol·licitant l’ajuda econòmica a favor de les Missions”. Finalment, diu que “en aquest temps de pandèmia, hem de continuar sostenint els missioners i les seves activitats pastorals arreu del món” i agraeix la cooperació “amb l’acció missionera de l’Església, des de les parròquies i escoles, com des d’altres institucions o de forma personal”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “un dels modes d’expressió que trobem en els escrits bíblics és l’anomenat «sapiencial»” i que “allò que caracteritza el llenguatge i el pensament sapiencials és orientar-se vers l’aprenentatge que tot home i tota dona necessiten per encarar la realitat, la vida personal i les relacions socials”. Expressa que “la saviesa mostra l’art de saber viure en plenitud” i que “per a tal afer, cal assolir un esperit contemplatiu, evitant distraccions i superficialitats”. Afirma que “és necessària una mirada que es fixi en el nucli dels esdeveniments i en les reaccions de les persones per preguntar-se contínuament quina és l’arrel de tot el que passa”; afirma també que “només des d’aquí es podrà aprendre a reaccionar diferentment i a no quedar esclavitzats en una resposta purament psicològica” i que “aleshores tindrem l’oportunitat d’entendre les coses més enllà dels mers interessos personals”. Recorda que Jesús “fa servir l’estil sapiencial, de tal manera que és considerat un mestre per als seus contemporanis” i que “els veïns de Natzaret s’estranyen del seu poder i de la seva saviesa, i no entenen com un home sense estudis pot encertar tant descrivint la psicologia humana, oferint llum en tota circumstància” i diu que “les paràboles són un exemple de mestratge sapiencial”. Finalment, constata que la saviesa “no arriba pel fet de tenir més o menys coneixements tècnics, sinó pel fet de prendre’s la vida honestament i amb pregonesa, sabent que tot allò que succeeix no és sinó per a adquirir una madura educació individual i social”.
El cardenal Joan Josep Omella diu que “hi ha una activitat de Jesús que sempre l’acompanya en el seu ministeri” i és que “Jesús no para de caminar amunt i avall pel seu país portant la presència i el missatge de part de Déu”. Recorda que “també, un cop ressuscitat, Jesús continua caminant amb i entre nosaltres” i que “aquest «caminar junts» amb Jesucrist i sota el guiatge de l’Esperit Sant és el significat de la paraula «Sínode»”. Expressa que “la sinodalitat és el camí per aprendre a escoltar junts la voluntat de Déu per al seu poble” i que “perquè això sigui possible cal que hi participem tots els membres de l’Església”. Recorda que “el Papa ha convidat tota l’Església a participar en la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que aquest mateix cap de setmana s’inaugura al Vaticà i que abordarà el tema: «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió»”, un camí que s’iniciarà a cada diòcesi amb una primera fase que començarà el cap de setmana vinent i durarà fins al proper mes d’abril. Comunica que “el desenvolupament d’aquest Sínode coincidirà en el temps amb el nou objectiu del Pla Pastoral que començarem a treballar a partir de l’Advent: el discerniment” i afirma que “sinodalitat i discerniment són dos camins per trobar la voluntat de Déu”, “són dos camins que es troben i que convergeixen, des dels quals podem avançar per tal de trobar el que l’Esperit vol per a l’Església universal, per a l’Església particular que peregrina a Barcelona, així com per a cada un de nosaltres”. Finalment anima a tots a “intensificar la pregària i a fer junts aquest camí sinodal i de discerniment”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “hem de respectar i de conservar la naturalesa ja que és “casa de tots””, però també “per la seva bellesa”. Recorda que “sant Agustí es veia enlluernat per la bellesa de la creació”, però que “no va caure en el perill de mitificar-la” i “això va jugar un paper decisiu en la seva cerca de Déu”. Recorda una oració íntima d’aquest sant a les Confessions, en la qual es pregunta «què és, doncs, aquest Déu que estimo?” i continua “vaig interrogar la terra, i ella em va respondre: ‘No sóc jo’ I totes les coses que hi ha em confessaren el mateix”, “llavors vaig dir a tots els éssers que envolten les portes dels meus sentits: ‘Parleu-me del meu Déu, ja que vosaltres no ho sou: digueu-me d’ell alguna cosa’… I exclamaren amb veu poderosa: ‘És ell mateix el qui ens va fer’”. I sant Agustí acaba la seva oració dient: “La meva pregunta responia a la meva contemplació; i llur resposta era llur bellesa”. El bisbe Cortés expressa que “només qui porta una bona pregunta (que es reflecteix en la manera de mirar), pot copsar el secret del que veu” i que la pregunta del sant era: “¿on està, què és, la perfecta bellesa?”, ja que “anhelava trobar-la, perquè el seu amor pogués descansar-hi”. Afirma que “la naturalesa va respondre amb la seva bellesa”, però que “aquesta bellesa no dissimulava els seus límits i alhora assenyalava el seu origen”: “Qui m’ha fet és la veritable bellesa”. Considera que “aquestes vivències tenen una llarguíssima tradició cristiana” i que experimentar-les requereix “una mirada sensible a la bellesa”, “situar-se en diàleg amb Déu” i “arribar a gaudir de l’amor de Déu, en el qual no podem deixar d’incloure la naturalesa, obra seva”. Finalment, diu que “mitjançant ella coneixem alguna cosa de la bellesa de Déu i en ella ens sentim estimats per Ell”.
El bisbe de Vic i administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, diu que “en l’evangeli trobem unes paraules de Jesús pronunciades amb el cor una mica dolgut per la manca de resposta que observa en el seu entorn: Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes i no ploreu (Lc 7,32)” i que “aquella actitud de tancament en molts dels qui escoltaven les paraules de Jesús i veien les seves obres, és també un perill per a nosaltres”. Recorda que “ara l’Església, per la veu del qui sabem que és i que reconeixem com a pastor universal, en nom de Crist, l’únic i bon Pastor, ens convoca a viure el camí sinodal de tota l’Església en la preparació del Sínode de Bisbes de l’any 2023”. Afirma que “hi ha una gran veritat que ens ha d’animar a posar-nos en camí tots junts”: “La convicció profunda que, quan fem allò que l’Església ens demana, hi ha una presència de Déu que es manifesta en la gràcia que es vessa en el cor dels qui acullen el que ve d’ell mateix per mitjà de la seva Església”. Demana que “no deixem perdre, doncs, el moment de gràcia que el Senyor posa en el nostre camí com a Església diocesana”. Finalment, convoca a l’obertura del Sínode de Bisbes “a la nostra Església vigatana, que farem, si Déu vol, diumenge vinent, 17 d’octubre, al matí al Seminari Diocesà, i a la tarda, amb la celebració de la missa a la nostra catedral”, així com “a l’obertura del Sínode de Bisbes a la nostra Església solsonina, que farem, si Déu vol, dissabte vinent, 16 d’octubre, al matí a la nostra catedral de Santa Maria”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, expressa que “el procés sinodal al qual hem sigut convocats pel Papa, no pretén únicament que arribem a algunes conclusions sobre els aspectes de la vida de l’Església que més ens preocupen” i que “tampoc es tracta de trobar fórmules que resulten eficaces per a l’anunci de l’Evangeli i la transmissió de la fe en el moment actual”, sinó que l’objectiu és “aprendre a viure en l’Església des d’unes noves actituds”. Recorda que “el document preparatori insisteix que la sinodalitat és una característica constitutiva de l’Església i el camí que ha de recórrer durant el tercer mil·lenni” i que “en aquest document s’empren tres termes per a expressar què és l’essencial en la vida eclesial: comunió, participació i missió”. Afirma que “la comunió és quelcom més que la unitat”, que “a l’Església hi ha unitat quan els fidels professem les mateixes veritats, celebrem els mateixos sagraments i reconeixem l’autoritat als legítims pastors acollint els seus ensenyaments i prestant-los l’obediència” i que “la comunió pressuposa aquesta unitat, però no es limita a ella”. Manifesta que la participació “és també una exigència d’una vida eclesial sana”, que “suposa que tots podem aportar alguna cosa i que ningú té dret a pensar que pot prescindir dels altres” i que “exigeix paciència, diàleg, parlar amb caritat i escoltar amb respecte”. Constata que “l’Església no viu per a ella mateixa, sinó que està al servei de tots oferint l’Evangeli i la Vida de la Gràcia” i que “aquesta missió no és tasca d’uns pocs, sinó que ens ha d’implicar a tots, i només serà creïble si vivim la comunió i ens comprometem en la vida eclesial”. Finalment, ens convida a “pregar des d’ara pels fruits d’aquest procés sinodal”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, parla de “l’últim document de la Conferència Episcopal Espanyola, “Fidels a l’enviament missioner””. Afirma que aquest document “pot ser aprofitat, alhora, per la nostra comunitat diocesana, preocupada sempre per com fer arribar el missatge de Jesucrist a la societat i per anunciar i, sobretot, saber viure l’estil personal i comunitari que Ell, amb les seves paraules i obres, ens va ensenyar”. Diu que “a més d’assenyalar les característiques de la societat actual, la reflexió posa l’accent en el moment concret en què estem vivint, en la pandèmia COVID-19 i les seves conseqüències”, que “dedica una breu aportació sobre la situació política i social a Espanya i parla més extensament de la situació eclesial”. Remarca que el document “no s’oblida d’assenyalar la pèrdua de confiança de sectors de la societat a causa dels greus casos d’abusos i d’altres comportaments inadequats i esmenta també els magnificats assumptes patrimonials”. Informa que el document parla també de “la transformació de la família, conseqüència i causa de l’acceleració del canvi i la seva repercussió en la transmissió de la fe” i que “hi ha una gran coincidència amb els objectius i desitjos de totes les comunitats cristianes”. Diu que “anomena aquest capítol “Pla d’acció”, que expressa amb encert alguns comentaris que hem fet per posar en pràctica el nostre Pla, interessat sobretot en l’anunci de l’Evangeli” i ressenya el títol dels diferents apartats. Finalment, expressa que “el document acaba fixant unes prioritats: assenyala quatre itineraris preferents en les nostres accions pastorals i exposa l’ajuda que les diferents Comissions Episcopals, amb els seus tècnics i col·laboradors, poden aportar a tots els sectors de la nostra activitat pastoral”.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, informa que “en el full d’aquesta setmana hi trobareu el document de les prioritats pastorals per a aquest curs que acabem de començar”, unes prioritats que “tenen la finalitat d’impulsar, d’iniciar o de millorar algunes accions i propostes perquè exercim la nostra missió com a Església que fem camí a Girona”. Recorda que la missió permanent de l’Església és “anunciar l’Evangeli de Jesucrist, ensenyar i educar per a la vida cristiana, celebrar la fe amb els sagraments, donar-ne testimoni estimant i servint les persones…”. Reconeix que “han disminuït les peticions del baptisme per als infants”, que “cal insistir en la importància de la confirmació d’adolescents, joves i adults”, que “ha minvat l’interès de les famílies per oferir als fills la catequesi des de la infància a l’etapa juvenil”, que “cada vegada més els laics necessiten formació” i que “no podem oblidar la dimensió de la caritat i servei als més necessitats de salut, d’afecte, de companyia, de béns materials, de sentit per a la seva vida”. Finalment, expressa que per això “les prioritats pastorals per a aquest curs 2021-2022 volen assumir aquests reptes”, tenint ben present “la predicació que inclou el primer anunci de la fe i la formació en la vida cristiana des del començament de la catequesi infantil, passant per les diverses etapes de la vida, fins a la maduresa”, “la celebració dels sagraments insistint en l’Eucaristia dominical i atenent altres celebracions populars”, “la necessitat de la pregària comunitària i personal”, “l’acompanyament i l’acolliment” i “vetllar per la vida i la missió de les parròquies”.
L’administrador diocesà de Terrassa, Salvador Cristau, recorda una frase del sant rector d’Ars, sant Joan Maria Vianney, “el sacerdoci és l’amor del cor de Jesús”, una frase que “descriu bé la realitat d’aquest misteri, el misteri del sacerdoci” perquè “és el Senyor qui, en la seva misericòrdia, ha mirat amb amor el món, els homes i dones que hi viuen immersos en la foscor, i crida a uns germans seus, com va cridar als apòstols, a seguir el camí de Jesús per ser portadors de la llum i la pau al món”. Informa que “aquest diumenge d’octubre, viurem l’experiència de la presència del Senyor, d’un miracle que es realitza davant els nostres ulls”, ja que “quatre joves seminaristes del nostre Seminari Diocesà seran ordenats preveres, és a dir, seran configurats amb Jesucrist sacerdot pel sagrament de l’orde que rebran”. Reconeix que “de vegades pot semblar que gairebé el món no té solució”, però que “resulta que quatre joves de les nostres parròquies donen avui una resposta com la del profeta Isaïes: “Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? Li vaig respondre: Aquí em tens. Envia-m’hi” (Is. 6, 8)”. Expressa que “davant la secularització que ens envolta, davant el dolor de veure tants germans i germanes nostres allunyats de Déu, podem deixar-nos abatre pel desànim”, però “podem també aixecar-nos mirant més enllà del que veuen els nostres ulls i esmerçar el que tenim de vida per fer present Déu i el seu amor en el món i entre els homes i dones que hi viuen”. Constata que “això és el que aquests nois, ells, han escollit de fer”. Finalment, diu que aquest “és un testimoniatge i un estímul per nosaltres” i que “és a nosaltres que hem rebut el baptisme i hem estat també enviats al món que toca també donar la nostra resposta”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
