Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
L’Església celebra divendres 25 de desembre el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, el naixement de Crist, Déu fet home, quan es revela la bondat i l’amor del Senyor; Nadal és el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu i l’anunci de la nostra salvació. Enguany, enmig de la pandèmia, serà un Nadal diferent, amb restriccions, amb dolor, amb soledat, amb fragilitat, però amb la mateixa essència de sempre: Jesús, príncep de pau, neix en la humilitat i en la pobresa, és font d’esperança i ens mostra la tendresa i l’amor de Déu.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que «No tinguis por.» “és la paraula de coratge que necessitem escoltar quan se’ns acosta quelcom que ens trasbalsa”, que ens convé de sentir “no tinguis por” “ens aquests moments convulsos ocasionats per la pandèmia i per la crisi social i econòmica que patim” i que “«No tinguis por», és la paraula que trobem a l’Escriptura quan Déu es disposa a parlar”. Afirma que “hem guarnit el Nadal amb tantes coloraines, amb tantes bombolles de cava, amb tantes cançons de bressol, que li hem perdut la por”, però recorda que “quan l’àngel visita Maria per fer-li la proposta de ser mare de Jesús, li diu: «No tinguis por»”. Manifesta que l’anunci de Nadal tal com el celebra el món “no té necessitat de la monició prèvia que digui: «No tinguis por.»”, però que “”quan el qui neix pobre és Déu, quan és Déu mateix qui reclama justícia entre els homes i urgeix la pau entre els seus fills, ni que ho faci des de Betlem, ens agafa una mena de tremolor, perquè veiem que acabarà capgirant els nostres plans”. Reconeix que “enguany, enmig de la pandèmia, és certament un Nadal diferent”, però que “malgrat les incerteses de l’hora present, Déu posa la petja a la terra dels homes. Déu s’acosta a cada home i a cada dona i ens diu: «No tinguis por.»”. Finalment, demana que davant l’Infant de Betlem “no tinguem por de confessar-lo Déu”, “no tinguem por de repetir: «Vós sou l’únic sant, vós l’únic Senyor, vós l’únic Altíssim.»”, i diu que “és el Nadal que anuncia l’Església. És el Nadal del nostre baptisme” i que “el d’enguany potser serà el Nadal més autèntic que mai hàgim viscut”.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “l’essència del Nadal consisteix a celebrar i compartir en família el naixement de Jesús” i que “lamentablement, ens pot passar que, enlluernats pel consumisme, oblidem aquesta essència”. Afirma que “els pobres, que viuen en la misèria, de vegades al carrer o en habitatges sense condicions, o aquells que estan sols i malalts, poden arribar a viure la llum del Nadal com un malson. Envoltats d’abundància a la qual no poden accedir, se senten encara més pobres i estigmatitzats, senten el fred de l’hivern al cos i al cor”. Recorda que “Jesús també va néixer en la misèria i en la soledat, en un pessebre brut i pudent”, que “Jesús va venir com a Redemptor pobre; es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa, es va fer pobre per amor a tu i a mi, per amor a tots els que ens envolten” i que “Jesús ens mostra com Déu sent debilitat per tot aquell que se sent fràgil, pobre, exclòs…”. Expressa que “el rostre de Déu que Jesús ens revela és el d’un Pare generós que ofereix esperança als que no tenen res” i que “si recordéssim que els pobres estan fets a imatge i semblança de Déu no patirien el nostre menyspreu ni el de la societat”. Recorda que “fa anys, en moltes llars es compartia el dinar de Nadal amb un pobre” i que “donar la mà i acollir els més necessitats per Nadal i durant tot l’any és, sens dubte, el regal més valuós que podem fer i és també la porta a la vida eterna”. Finalment, ens desitja “un sant Nadal en família” i diu que “enmig del dolor, celebrem el Nadal, revivim el misteri d’un Déu que s’ha fet un de nosaltres per mostrar-nos la seva tendresa i el seu amor” i que “l’autèntic Nadal és i serà sempre font d’esperança”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que “aquest Nadal que arriba serà un Nadal més fràgil” però que “hem d’intentar que sigui més ple d’esperança i més revelador de la Bona Nova de Jesús”. Afirma que “estem desconcertats i adolorits per les pèrdues de persones estimades, per l’angoixa que plana en molts cors” i que “esperem que la vacuna ho comenci a desactivar”, però que “necessitem l’esperança veritable”. Expressa que “per això escoltarem la nit de Nadal el profeta Isaïes que ens vol transformats i ens promet que Jesús arriba amb la seva Pau”. Manifesta que aquest Nadal concret “ha de ser un Nadal auster i solidari, però sobretot més humil, més proper al Pessebre de Betlem, essent més acollidors de Jesús, amb un cor ben disposat” i que “hem de ser creients de Natzaret, del Magnificat i del Pessebre”. Destaca que “Nadal revela l’Encarnació del Senyor, i ens llença a viure estimant des de la nostra encarnació de cada dia” i que “aquest Nadal és una oportunitat preciosa per captar i viure l’essencial de l’Encarnació, i viure-ho amb pau i alegria, sense planys”. Diu que “demanem la paciència i l’esperança, virtuts actives, emprenedores, portadores d’una felicitat “nova”” i que “per la pandèmia podem reconèixer millor Déu en el silenci i el despullament de nosaltres mateixos, dels nostres egoismes i capricis”. Recorda que “arriba un Déu sempre més gran i misteriós, que ve a trobar els petits i els humils, els qui es fan com infants”, “un Déu Amor que ens convida a l’ideal més gran d’estimar com Ell estima, i que és la nostra alegria, més gran que les alegries efímeres que trobem en el món”. Finalment, desitja “que vosaltres i les vostres famílies, tota la Diòcesi visquem un Sant Nadal”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “preocupats per la fraternitat universal i respirant l’aire de Nadal, brolla des del nostre interior l’exigència de “crear un espai per a Déu en la nostra vida””. Torna a parlar de sant Francesc. Recorda quan caminant amb el germà Lleó, enmig d’una enorme tempesta de vent i neu, “són acollits per l’ancià Màrius i la seva família, en l’escalf d’aquella llar que conservava, durant tants anys, el caliu de la predicació del sant” i recorda també unes paraules de sant Francesc: “D’aquí a uns quants dies és Nadal. Ja ningú no se’n recorda del que és Nadal. No saben el que és la tendresa del Pare, no saben el que és Déu. Cal recordar-los-ho, cal tornar a fer Nadal… Farem un naixement de veritat, en una cova de veritat… Vull veure el nen tal com estava en la humilitat i la pobresa”. Explica que un cop sant Francesc “va haver parlat amb uns i altres, tot va quedar llest” i que “a mitjanit de la vigília de Nadal, el vessant de la muntanya es va omplir de punts de llum, com a estrelles en moviment”, que “en una cova hi havia els animals, un bou i una mula, un nen nounat reposant sobre palla fresca en un pessebre, vigilat pels seus pares” i que “el germà Lleó va presidir l’Eucaristia i Francesc va actuar com a diaca, cantant l’Evangeli i dirigint unes paraules, que encomanaven una gran alegria”. Destaca que “Nadal és el lloc i el moment de trobada universal” perquè “no hi ha espai més il·limitat, ni instant més etern, que el Fill de Déu radicalment pobre, obert a tota la humanitat, ofert sense condicions, amb l’amor gratuït que li és propi”. Finalment, diu que “sabem el desenllaç de la història”, una història que “continua oberta avui en cadascun de nosaltres”, que “forma part essencial de la nostra fe i és aliment de la nostra esperança”.
El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “enguany viurem un Nadal diferent” i que no es refereix a “les diferències que descriu John Grisham en el seu llibre Skipping Christmas” en el qual es planteja “la possibilitat de prescindir en el seu moment del “Nadal” en el sentit de les trobades familiars obligades, els dinars d’empresa ineludibles, els centres comercials plens de gent o els regals forçats i, a vegades, una mica ridículs”. Afirma que “el nostre Nadal serà diferent enguany”, ja que “el Consell Interterritorial ha acordat tot un conjunt de mesures per a la celebració de les properes festes amb l’objectiu de garantir la seguretat i minimitzar tant com es pugui l’efecte de la pandèmia”. Manifesta que “en els aspectes exteriors, el nostre Nadal serà diferent, i no podem fer altra cosa que acceptar i suportar amb paciència unes restriccions que afecten en bona mesura les trobades familiars tan pròpies d’aquestes dates i tan necessaris donada la situació anímica de moltes persones”, però a la vegada ens proposa que “no perdem el temps en lamentacions o crítiques”, sinó que concentrem les energies “en allò que és més important, en apuntar a allò essencial, de manera que fixem la nostra mirada en el més fonamental de la nostra vida, vencent la superficialitat, superant el materialisme, desempallegant-nos del consumisme que se’ns encomana i que a poc a poc ofega l’esperit, apaga la set de transcendència”. Finalment, demana que visquem “amb intensitat i profunditat el Nadal”, l’esperit del qual és “la conseqüència d’un fet que ha marcat definitivament la història humana, l’encarnació i manifestació del Fill de Déu” que “ha vingut a habitar entre nosaltres”, “un misteri inefable de fe i d’amor”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “aquest Nadal de l’any 2020 té com a tema recurrent el trobament: si ens podrem trobar o no; amb quantes persones serà possible; a quin lloc i fins a quina hora”. Afirma que “els cristians celebrem Nadal com el que és: la festa del trobament de Déu amb la humanitat” perquè “el Fill unigènit de Déu s’ha fet home i ha compartit la nostra condició de criatures; s’ha fet un dels nostres, per trobar-se amb tota persona humana, amb tots i cada un de nosaltres”. Expressa que “és tan profund aquest trobament que l’ésser humà i l’ésser diví s’han unit en la persona del Fill de Déu”, que “en aquest trobament, en l’encarnació, tot el que és humà —excepte el pecat dels homes, que no pertany a la naturalesa— ha estat fet seu per part de Déu” i que “en l’infant de la nit de Nadal es fa ben palesa aquella afirmació del sant pare Francesc: «La vida és l’art del trobament» (FT, 215)”. Manifesta que “aquell trobament, segellat amb amor etern, no podia restar quiet” sinó que “necessitava vessar-se abundosament” i que “per això, aquella mateixa nit del naixement de Jesús, els missatgers divins van tenir la tasca de portar la urgència del desig del trobament a aquells pastors que estaven al ras, que eren dels més pobres i menyspreats”. Finalment, diu que “no ens robin el trobament amb Jesús i amb els altres” i demana que “entorn de la taula de l’Eucaristia i al redós de la taula de la família i l’amistat puguem celebrar amb seny i respecte aquest Nadal, el qual, ni que sigui diferent, no deixa pas de ser la gran festa de sempre”.
El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, diu que “divendres que ve celebrarem la festa del Nadal, el dia de la nostra salvació” i que “en el cor de l’ésser humà hi ha un desig de pau que ell mateix no pot realitzar” ja que “necessitem ser redimits”. Afirma que “celebrar el Nadal és confessar que aquest desig fet pregària no ha caigut en el buit, que ha estat escoltat: Déu ens ha donat una pau que el món no pot donar; en la foscor ha brillat una llum d’esperança”. Manifesta que el “Nadal és un miracle”, que “eixa nit, d’una manera inesperada, en el silenci, en una gran pobresa i soledat, va esdevindre el que tota la humanitat estava esperant” i que “Déu ha vingut a salvar l’home per uns camins insospitats: ha volgut experimentar Ell mateix la fragilitat d’una humanitat que necessita ser salvada”. Expressa que “pot celebrar el Nadal qui té la humilitat de renunciar a viure únicament des de si mateix i per a si mateix; qui s’arrisca a viure des de la Gràcia de Déu”. Diu que “qui creu en el miracle del Nadal pot viure de gràcia” i que Nadal és “la festa dels pobres i els humils, perquè Déu s’ha fet un d’ells”. Destaca que “en eixa humilitat es revela la vertadera dignitat humana: la grandesa de l’ésser humà no està en el seu orgull, ni en les seues pretensions de superioritat, ni en el seu afany de grandesa, sinó a acceptar la pròpia petitesa i obrir-se a l’amor salvador de Déu” i que “el Nadal és la celebració de l’amor de Déu que, en revelar-nos la seua bondat, funda un nou humanisme i ens ensenya a construir el món des d’uns nous valors”. Finalment, desitja “bon Nadal a tots”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “ha estat un any complicat per a tothom a causa de la pandèmia de la COVID-19”, que “els seus efectes han possibilitat un canvi en els mètodes de treball, en els costums, en les diversions i en l’oci” i que “també ha omplert el cor de molta gent de sentiments de dolor, de por, d’incertesa”. Diu que “sobretot, els cristians, primer de tot, anunciem, també en les circumstàncies d’enguany, el naixement de Jesucrist, el NADAL”, que “el celebrem i el vivim” i que “és la festa de Déu que es fa home i acompanya tota la humanitat en les seves vicissituds al llarg de la història”. Afirma que enguany “podem adaptar alguns trets característics que ens acompanyen en aquest temps però que no són essencials per a l’esdeveniment que celebrem”, però que “l’essencial, que Déu neix, i l’anunci que fem els cristians d’aquest fet, no el canviarem mai i el viurem, malgrat tot, plens d’alegria i d’esperança”. Ens convida en aquests dies de Nadal a fer una petita pausa en la nostra vida i contemplar el Nen del nostre “pessebre”; ens convida a demanar a Jesús “intercessió pels difunts d’aquesta pandèmia i per les seves famílies”, a pregar “pels malalts i els seus cuidadors, pels ancians i les residències”, a demanar-li que “augmenti la solidaritat entre nosaltres” i diu que “així practicarem amb coherència l’expressió “Bon Nadal””. Finalment, demana que compartim el que és nostre amb els altres, que siguem generosos amb les famílies sense recursos, o sumides en l’atur, que canviem el món tal com el Nen ens demana i que busquem Déu per a trobar-nos amb el proïsme i acompanyar-lo en la seva història.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, diu que “veritablement estem necessitats de bones notícies”, que “segur que en podem trobar”, però que “les que tenen més ressò mediàtic són les «males notícies» i, segur, les que més ens preocupen”. Afirma que “per Nadal tornem a sentir la bona notícia del naixement de Jesús: «Us ha nascut un salvador. És el Messies, el Senyor: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora»” i que “cal preguntar-se si el fet del naixement de Jesús ha canviat radicalment la història humana i la vida de cadascun de nosaltres”. Manifesta que “cada Nadal ens ajuda a viure amb el convenciment que formem part d’aquest pessebre on Jesús nasqué, visqué, morí i ressuscità”, que “el nostre món s’ha transformat en el pessebre de Déu” i que “aquesta és la nova que omple de joia i d’esperança cada Nadal”. Es pregunta “què ha canviat el fet que Jesús, el Fill de Déu, s’hagi fet home, assumint la feblesa de la condició humana en un temps concret de la nostra història” i respon que “ens ha mostrat el rostre misericordiós de Déu i la seva estimació per cadascun de nosaltres”, que “en Jesús, Déu ha assumit un rostre humà, i ha esdevingut el nostre germà i amic, el nostre Salvador” i que “ha omplert la persona humana amb la dignitat més gran que es pot desitjar, perquè ha assumit la nostra carn”. Diu que “en aquest Nadal, en el nostre pessebre personal, posem-hi Jesús, perquè ens acostem a la Missa per acollir-lo, adorar-lo i demanar-li els seus dons”; “perquè enmig de les foscors i dificultats de la vida sabem que ens acompanya al nostre costat”. Finalment, demana que “el Nadal ens encoratgi a viure, a gaudir, a ajudar els altres, i a celebrar i comunicar aquesta Bona Nova: Jesús ha nascut!”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
