Data: 22 d’agost de 2021

De vegades es posen en qüestió els signes religiosos en els cementiris municipals. És evident que els temps de cristiandat han passat a la història i que una societat majoritàriament cristiana va desapareixent: entre nosaltres hi ha creients d’altres religions i molts conciutadans no en professen públicament cap; fins i tot n’hi ha molts que són militantment contraris al cristianisme i als seus signes. Tanmateix, la llibertat de tothom s’ha de respectar sempre.

 No es pot negar, basant-se en un uniformisme tècnic, la presència de signes gràfics (símbols o paraules) en les sepultures

Els cementiris de titularitat parroquial són testimoni d’una realitat cristiana fonamental: la nostra fe ens duu a l’esperança que la mort no té la darrera paraula. Sabem que Crist, quan es manifesti ple de glòria i majestat, a la fi dels temps, desvetllarà d’entre els morts els qui han cregut i esperat en ell. Per això, els cristians enterraven sempre els seus difunts a redós dels temples, i aquest lloc era considerat sagrat. El terme cementiri (denominació cristiana dels llocs de sepultura) té la seva arrel en la paraula grega koimétêrion, que vol dir «dormitori». Per als cristians, els cementiris no són «necròpolis» (ciutats de la mort), sinó més aviat llocs d’esperança: dormim a l’espera que Crist ens desvetllarà.

Els cementiris dels nostres pobles i ciutats tenen el seu origen en aquesta afirmació d’esperança que neix de la fe. A causa de les pestes i pandèmies sofertes al llarg de la història, en molts llocs, a partir del segle XIX, els cementiris foren traslladats als afores de les poblacions, per raons sanitàries, i alguns passaren a titularitat municipal. Ara bé, es van assumir totes les obligacions de respecte als qui hi eren enterrats i a les seves famílies: respecte al caràcter sagrat de les sepultures, degut a la dignitat de la persona, així com també a les seves creences religioses.

El moment de la mort i de la sepultura és de gran significat religiós. Els signes religiosos en els cementiris o en les sepultures són expressió de la llibertat religiosa. A ningú no se li pot negar, basant-se en un uniformisme tècnic, la presència de signes gràfics (símbols o paraules) en la seva sepultura o en la d’un familiar. El respecte a la llibertat religiosa —quan s’invoquen avui en dia tantes llibertats!— és necessari per a la convivència i la pau. I aquesta llibertat religiosa inclou el dret a ser enterrat d’acord amb les conviccions de fe. Naturalment, això val tant per a un jueu, com per a un musulmà o un cristià, o bé per a una persona de qualsevol religió o confessió. En els cementiris ens hi juguem, doncs, el respecte a les persones i l’exercici de la llibertat religiosa.