Data: 5 de gener de 2025
Benvolguts diocesans,
En el missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Pau, que celebrem al començament de l’any, el Papa ens convida a viure amb autenticitat el jubileu de l’esperança, que acabem d’inaugurar.
Això suposa, en primer lloc, escoltar el clam de tantes persones que veuen amenaçada la seva dignitat, perquè viuen en situacions d’explotació o de tracte inhumà. També cal escoltar el crit de la terra, que en tants indrets està sent explotada de forma devastadora, amb greus conseqüències sobretot per als més pobres. Escoltar de debò aquest crit ens empeny a treballar plegats perquè es produeixin els canvis culturals i estructurals que trenquin aquesta dinàmica d’injustícia i desigualtat.
Per això, una clau essencial és viure Déu com a Pare, cosa que implica reconèixer a cada ésser humà com el meu germà, que ha nascut lliure i amb la mateixa dignitat que jo. Quan això s’oblida, les relacions amb els altres comencen a regir-se per la lògica de la competència, de l’explotació i de la imposició del més fort. En canvi, viure units al Pare ens porta a la lògica de la solidaritat i la interdependència. “El canvi cultural i estructural per superar aquesta crisi –diu el Papa– es realitzarà quan finalment ens reconeguem tots fills del Pare i, davant d’Ell, ens confessem tots deutors, però també tots necessaris, necessitats els uns dels altres, segons una lògica de responsabilitat compartida i diversificada”.
L’esperança neix de l’experiència de la misericòrdia de Déu, que és infinita i il·limitada. Tenim la certesa que Déu no calcula el mal que fem i que perdona sempre els nostres pecats. Això ens mou a perdonar també nosaltres els nostres deutors, com diem en la pregària que el Senyor ens va ensenyar. L’esperança no calcula ni exigeix comptes als deutors.
El Papa proposa tres accions concretes, que siguin signe d’esperança per a la humanitat amenaçada. La primera és reduir –i fins i tot condonar- el deute internacional, que grava el destí de molts pobles. La segona és promoure el respecte per la dignitat de la vida humana des de la concepció fins a la mort natural, cosa que comporta, entre altres coses, l’eliminació de la pena de mort. La tercera acció és reduir els diners emprats per a armaments i, amb aquest diners, constituir un Fons Mundial que elimini definitivament la fam.
Que l’any 2025 sigui un any en què creixi la pau. Busquem la pau veritable, que Déu atorga quan el nostre cor abandona els egoismes i rancúnies, per sortir a l’encontre dels altres, reconèixer-los com a germans, perdonar els deutes que els oprimeixen i sembrar esperança en el seu cor. Concedeix-nos la teva pau, Senyor! Us desitjo un any nou ple de pau i esperança.
