Data: 9 de juliol de 2023
Estimats germans,
Concloc aquestes reflexions sobre la idea de Déu, que nosaltres proclamem i transmetem, subratllant una cosa que ja sabem: és tan important el nostre discurs sobre Déu com ho és el testimoniatge d’una vida viscuda a la llum de Déu. L’evangelització exigeix de nosaltres ser homes i dones molt plens de Déu, “homes tornats a Déu” (M. Dêbrel ), “amics forts de Déu” (Teresa de Jesús). Només si vivim bolcats completament a Déu, podrem convèncer un món que s’ha allunyat d’Ell perquè no el coneix de debò.
Per això, Déu ha d’ocupar el centre de la nostra vida, és a dir, omplir tot el nostre pensament, la nostra voluntat i els nostres desitjos. Ell ha d’ocupar el centre dels nostres pensaments, perquè res ni ningú no és més gran que Ell. Hem de tenir-lo present en tota la nostra vida, a cada moment. No podem reservar Déu per als moments en què realitzem la meditació o la litúrgia, o quan li demanem alguna cosa. Déu ha d’omplir cada minut del nostre dia, ocupant el nostre pensament i el nostre ésser.
Déu ha d’estar també al centre de la nostra voluntat, estimant-lo amb tot el nostre ésser i estimant totes les criatures des de Déu. Ell és la bondat i la misericòrdia infinites i mereix ser estimat amb tot el nostre cor, amb tota l’ànima, amb tota el nostre pensament (cf. Mt 22, 37). L’autenticitat d’aquest amor –bé ho sabem- es manifesta quan estimem els germans (cf. 1 Jn 4, 20).
Déu també ha de ser el centre dels nostres desitjos. Déu és la bellesa sense límits; no la bellesa superficial que atordeix la mirada, sinó l’autèntica, que obre el cor a la nostàlgia, al desig profund de sortir d’un mateix. Déu és la font de tota veritable bellesa. El nostre cor i tot el nostre ésser anhela contemplar la seva bellesa i saciar en Ell la pròpia fam i la pròpia set (cf. Sal 107, 9).
Només Déu mereix ocupar el centre de la nostra vida. “Tot ve d’Ell, passa per Ell i va cap a Ell” (Rom 11, 36). Com va escriure la santa d’Àvila: “Quien a Dios tiene nada le falta. Sólo Dios basta”. Estic convençut que, si deixem que Ell ompli completament la nostra ànima, si som homes i dones habitats per Déu, trobarem una felicitat indescriptible i llavors, a través de la senzillesa de la nostra vida, el farem present a les persones que tractin amb nosaltres.
