Data: 21 de novembre de 2021
L’Església ens convida en el darrer diumenge de l’any litúrgic a contemplar Jesucrist com a rei de tot el món. La festa de Crist Rei ens invita a fixar la mirada en la persona de Jesucrist. Els cristians no som seguidors d’una doctrina, ni fautors d’unes obres concretes, ni tan sols portadors d’una espiritualitat, sinó que som deixebles de Crist. Per a nosaltres la relació amb Crist no és un afegit, propi d’alguns, sinó que és quelcom essencial. No s’entén un cristià sense relacionar-se amb la seva persona, perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat (Col 2,9), i perquè d’ell brolla la salvació i la vida, la llibertat i la santedat, la veritat i l’amor.
La reialesa de Crist s’ha d’entendre, doncs, des de la seva persona i missió que, per a ell, són indestriables. Davant de Ponç Pilat, que li ho pregunta clarament, Jesús confessa la seva reialesa: Teniu raó: jo soc rei (Jn 18,37). Però a l’instant afirma la seva missió, unida a la seva persona: La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món (ibídem).
Refermar la nostra relació amb Jesús és una necessitat d’amor sempre imprescindible per a ser autèntics deixebles seus. En la nostra vida de seguiment de Crist poden ser moltes les vicissituds que apareguin en qualsevol tram del nostre camí. Pot, fins i tot, aparèixer el que mai podríem pensar que seria realitat. Per això, en tot moment, hem de refermar la nostra opció per Crist, basada en el tu a tu de la pregària personal, tant individual com comunitària. La persona de Crist i la seva missió de salvació i de vida a favor nostre són sempre presència fidel al nostre costat. La venerable Caterina Coromina, dona senzilla i lliurada plenament a Déu i als germans, deia: «Som servidors d’un gran Senyor», referint-se a Crist present en els malalts i ancians. També nosaltres hem d’anar polint en el nostre cor la opció per Crist, únic Rei i Senyor a qui servim. En ell, i solament en ell, tenim la veritat de l’amor, que fa possible que estimem de debò, més enllà dels nostres egoismes, que ens duen a la soledat i al buit interior.
Aquesta recerca de Crist és la conversió incessant al Déu de l’Evangeli, que aboca irremissiblement a retrobar sense treva en l’Església la veritat del do de Déu, que no és altre que el mateix Crist, testimoni de la veritat. Certament l’Església i Crist són inseparables.
