Data: 29 de desembre de 2024
El diumenge després de Nadal l’Església celebra la festa de la Sagrada Família. S’amplia així la contemplació del naixement de Jesús a Maria, la seva mare, i a Josep, l’home fidel. Sempre és un moment per meditar sobre el paper que la família té dins de l’Església, i per extensió dins de la mateixa societat. Al llarg dels darrers anys, aquesta institució bàsica i inamovible de la nostra societat durant segles, s’ha vist sacsejada per múltiples convulsions que representen un veritable canvi de paradigma i també, i sobretot, un perill per a la seva subsistència.
Aquest diumenge arreu del món, en totes les diòcesis i coincidint amb la festa de la Sagrada Família, l’Església inicia l’any jubilar 2025, inaugurat pel papa Francesc a Roma la vigília de Nadal. En la pregària del Jubileu diem: «Que la vostra gràcia ens transformi en sembradors de les llavors de l’Evangeli que fermentin la humanitat i la creació.» Sembradors de l’Evangeli és una bona definició per al cristians, per als creients. Hem de sembrar aquesta llavor arreu, en primer lloc en el si de les nostres famílies perquè hi arreli la fe, no es perdi la identitat de la institució familiar i no es trenqui la seva transmissió. El perill que correm és donar per perduda la batalla i abandonar aquesta nostra tasca de sembradors, i renunciar així a l’esperança.
El papa Francesc, en la butlla de convocatòria de l’any jubilar 2025, ens diu: «Sí, necessitem que «vesseu d’esperança» (cf. Rm 15,13) per a testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor; perquè la fe sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascú sigui capaç de donar encara que només sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep. Però, quin és el fonament del nostre esperar? Per a entendre-ho és bo que ens aturem a rumiar en les raons de la nostra esperança (cf. 1Pe 3,15).» (Spes non confundit, 18).
Ser sembradors de l’Evangeli és ser sembradors d’esperança. No fou potser aquesta la tasca encomanada a Maria i a Josep? La Sagrada Família visqué l’esperança. No fou per a ells una esperança exempta de dificultats, aquestes de fet ja sorgiren ben aviat quan van esdevenir uns sense-llar o quan hagueren de marxar a l’exili, i les dificultats no van desaparèixer fins al final, a la mateixa creu. Però l’esperança és una cursa de fons; qui sembra no recull al mateix instant en el qual sembra, li cal esperar que la llavor germini, i tan sols després pot donar un bon fruit. Aquest any jubilar és una invitació a viure l’esperança i a ser-ne sembradors. No la desaprofitem, no la deixem passar de llarg, un any jubilar és sempre una oportunitat per aprofundir en la nostra fe, aquella fe que visqué de manera entranyable i íntima la Sagrada Família.
